PERQUÈ NO VOTARÈ A ERC?.

Sempre he cregut que per aconseguir la independència de Catalunya no hi ha altra alternativa que no passi perquè les formacions polítiques que defensen aquesta opció caminin juntes per la senda que ens condueixi a la fita desitjada per tots: partits polítics, entitats sobiranistes i la resta de la ciutadania. Ha d'haver-hi una estratègia consensuada i hem d'elevar l'opció de la independència a la categoria de prioritat. Mai haurem de renunciar a una ruptura no pactada amb l'Estat espanyol ni a fer i defensar la DUI. La realitat, però, no és pas aquesta. Les picabaralles entre partits i l'astorament sobrevingut de les associacions independentistes estan aconseguint que la meta final no s'apropi gens ni mica. Ans el contrari!. L'horitzó de la llibertat s'està emboirant cada dia que passa, mentre que la repressió i la corresponent injustícia presideixen totes les decisions que adopten les institucions espanyoles envers Catalunya.  

Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i les CUP no tenen una estratègia comuna ni un full de ruta compartit i pel que sembla, no tenen ni tan sols els mateixos interessos. En definitiva, tenir els líders a la presó, a l'exili o no tenir líder reconegut -com ara les CUP-, no afavoreix pas l'entesa entre les diferents formacions. Uns volen confrontar-se -JxCat- contra un estat repressor i democràticament feble i els altres -ERC- volen pactar-hi, encara que l'Estat no vol parlar de referèndum ni d'amnistia. I ambdós partits volen guanyar les properes eleccions autonòmiques. Estan prioritzant lluitar per l'hegemonia dins de l'autonomisme constitucional que no pas per la independència. Pel que fa a les CUP no se sap ben bé com volen aconseguir-ho ni amb qui. En ells, només es percep una mena de distanciament a involucrar-se amb les altres formacions sobiranistes per compartir l'estratègia, la cogovernança del mentres tant i la coresponsabilitat política. No se sap si volen fer la revolució per aconseguir la independència o la independència per fer la revolució.....  

Doncs bé!. Davant d'aquest panorama tan desolador darrerament quasi tots els mitjans de comunicació s'estan decantant indissimuladament contra el president Carles Puigdemont. Aquest fet és notablement cridaner en els periodistes de més renom que s'ocupen de la informació política. Recordem que la política es l'activitat humana que incideix en quasi tots els aspectes de la societat. Aquest biaix es percep tant en aquells més propers a l'unionisme com els qui podríem considerar propers a l'independentisme. Les informacions de la premsa escrita, les tertúlies de les televisions i ràdios públiques i no cal dir que també les privades s'afanyen en decantar-se a favor de ERC. Les empreses de comunicació privades ho fan ja obertament. Lloances exagerades cap els actuals líders circumstancials d'Esquerra, crítiques desaforades contra Carles Puigdemont i la seva suposada llista electoral, sorollosos aplaudiments per l'actitud pragmàtica dels republicans, escandaloses esbroncades per JxCat i les propostes de confrontació. Amaguen defectes i errors dels uns per destacar els dels altres. I el mateix fan amb les lloes. JxCat sempre ho fa tot malament mentres que ERC tot ho fa bé..... Hi ha periodistes que fins i tot ho diuen sense embuts. Prefereixen que Pere Aragonès, de la mà d'Oriol Junqueras, guanyi les properes eleccions i es decanti per un tripartit amb Els Comuns i els socialistes, deixant de banda a JxCat i les Cup. En definitiva, no amaguen la seva esperança transformada en desig perquè ERC bandegi la independència en nom de les polítiques socials, l'esquerra centrada i el pragmatisme polític.... 

Es evident que aquesta opinió no serà compartida per aquells votants que prefereixen que guanyi ERC. Al cap i a la fi aquesta percepció es meva, personal. I per tant podria ser considerada com partidista. Però no, no és això. Jo no soc de JxCat. He sigut un fidel votant de ERC fins no fa massa temps. Confesso que m'he apuntat al Consell de la República empès per la crida a l'unitat transversal que demana a tots els catalanistes per aconseguir el més aviat possible la independència de Catalunya. I el fet que aquesta crida hagi sigut reiteradament desatesa per ERC és el que ha fet que em declari ex votant de ERC. 

Les preguntes que haurien de respondre els republicans són: perquè l'unionisme prefereix que guany Aragonès i ERC enlloc de la llista de Carles Puigdemont?. Perquè pidolen entaular-se amb el PSOE per demanar quelcom que mai aconseguiran -referèndum acordat i amnistia pels presos i exiliats polítics- si els socialistes no volen ni tan sols parlar-ne?. Perquè no volen pactar un programa de govern i una llista conjunta amb JxCat?. Perquè es posen pals a les rodes ells mateixos demanant eixamplar una base soberanista hores d'ara prou ampla, sumant-hi Els Comuns, fet que l'empetiteix mentre eixampla la base unionista?. Perquè posen entrebancs absurds demanant majories qualificades més enllà del 50%+1 de vots davant un suposat referèndum d'autodeterminació?. Perquè posen en qüestió el principi democràtic que tots els vots son iguals i valen el mateix, acceptant que els contraris a la independència siguin millors i valguin més que els vots favorables?. 

Totes aquestes preguntes tenen una resposta que s'endevina prou evident. ERC està escapçada. No té un líder que gaudeixi de la llibertat necessària per prendre les decisions a favor de la independència. Té un lideratge circumstancial, Pere Aragonés, el qual està més preocupat en portar-se bé amb Espanya per aconseguir la llibertat d'Oriol Junqueras que no pas liderar un partit que ens porti a la independència. Pere Aragonés és un militant sense carisma ni capacitat de lideratge. Es pusil·lànime i malauradament forma part del grup de polítics incapaços de trencar amb l'estatus quo dominant i per tant, incapaç d'afrontar el necessari trencament polític i administratiu de lleis i institucions espanyoles que requereix qualsevol acte que ens porti a la sobirania plena. Es per aquesta raó que els defensors d'aquesta política de renuncia i submissió utilitzen un llenguatge tan cru i sectari cap els altres actors independentistes. Per això mateix no tenen el mínim sentit d'autocrítica i són incapaços d'establir complicitats amb els altres independentistes. Per això cauen en la trampa de fixar-se en l'eix dreta-esquerra, tal i com volen els unionistes, bandejant el fet que sense ser estat mai podrem prioritzar les polítiques socials que tan imprescindibles resulten hores d'ara. Es per això que prefereixen titllar a tots aquells independentistes que no combreguen amb les propostes de Esquerra Republicana com a post-convergents, atribuint-los una mena de pecat original imperdonable, siguin o no d'origen convergent. Per tots aquests motius son incapaços d'acceptar que l'Estat espanyol mai pactarà un referèndum d'autodeterminació ni recolzarà una amnistia pels presos i exiliats polítics...... Per més bondat que facin!.

Per totes aquestes preguntes i respostes he deixat de votar a ERC.....