AVIAM, COMPTE, "ALTANTO"....!.

Aviam, aviam, aviam.....!.

S'adonen Els Comuns-Podem que formen part d'un gobierno que incompleix els compromisos subscrits amb altres formacions polítiques democràtiques?. Que estan perdent el poc progressisme i socialisme que s'auto atorgaven a sí mateixos?. Que si no hi posen remei malbarataran la poca o molta credibilitat i confiança que van guanyar-se a les urnes?. Que ni Ada Colau, ni Gerardo Pisarello, ni Jéssica Albiach o Jaume Asens no podran donar mai més lliçons de decència, ni d'honestedat, ni de democràcia de les quals es creuen imbuïts per dret diví, a cap persona demòcrata, d'esquerres o dretes catalanistes, o independentistes que tant menyspreen, sostenint la indecència nacional-dretana i espanyolista que representen el PSOE i l'actual cap del socialisme espanyol, el president bluff  Pedro Sánchez?.

Si no ho remeien els caurà la cara de vergonya. Si és que encara en tenen de cara!.

I llavors el franquisme es fregarà les mans.


Compte, compte, compte.....!.

S'adonen a Esquerra Republicana de Catalunya que aquesta insistència estèril demanant diàleg, taules de negociació, pactes i polítiques socials d'esquerres als social-espanyolistes del PSOE -partit dretanitzat que massa sovint pacta i després no compleix-, és com demanar principis democràtics als franquistes, que no saben ni tan sols què vol dir això?. Que els incompliments donaran més maldecaps que satisfaccions per les moltes aixecades de camissa que patiran?. No s'adonen que eixamplar la base sobiranista amb les esquerres espanyolistes dona com ha resultat empetitir la base independentista majoritària, assolida fins ara amb tant esforç?. Que mantenir Oriol Junqueras al capdavant del partit és mantenir-lo com a líder virtual lligat de peus i mans pels botxins que el mantenen segrestat, sense lliure albir i per tant sense capacitat de decidir lliurament, ambdós atributs imprescindibles en les actuals circumstàncies del país?. Que això provoca que l'executiva del partit estigui en mans de militants pusil·lànimes, sense esma ni empenta, absolutament institucionalitzats, conformistes i mesells, com són Pere Aragonés, Roger Torrent, Joan Tardà o Gabriel Rufián?. Que menystenir i allunar-se d'altres formacions independentistes és posar-se en mans d'un tripartit fracassat abans d'hora i llençar ERC sota les peülles dels cavalls espanyols?. No s'adonen que contraposar independència a polítiques d'esquerres és caure en la trampa propiciada per l'unionisme nacionalista espanyol?.

Si el que pretén ERC és confegir un nou tripartit amb PSOE i Podemos -o PSC i Comuns, tant se val-, o aconseguir l'hegemonia electoral dins l'independentisme prescindint d'altres independentistes, endavant..... si és que volen fracassar per enèsima vegada!.

I aleshores, l'independentisme plorarà de ràbia altre cop.


Vegem, vegem, vegem.....!.

S'adonen Junts per Catalunya de la debilitat que pateixen degut el feixuc passat de l'extinta Convergència i Unió, que arrosseguen vulguin o no com si fos una mena de pecat original que no tenen la resta de formacions polítiques hagudes i per haver?. S'adonen que l'estigma de corrupció neo-convergent és l'excusa perfecta que utilitzen els adversaris polítics i mitjans de comunicació contraris a la independència per torpedinar les polítiques endegades per JxCat, alhora que també minva les possibilitats d'entesa amb altres actors polítics els quals es creuen lliures de corrupció?. S'adonen que la quinta columna neo-convergent que existeix dins la formació malda per retornar a temps passats alhora que resta credibilitat i capacitat de maniobra a la formació, malmetent el suposat independentisme del qual presumeix JxCat?. I que les pugnes i retrets de pati d'escola cap a altres formacions independentistes afebleixen l'objectiu comú d'assolir la plena sobirana de Catalunya?. S'adonen que estan malbaratant l'actiu polític que representa el president Carles Puigdemont, fins i tot des de l'exili estan?. I s'adonen que no tenen cap recanvi a l'actual lideratge perquè la formació està perdent bous i esquelles procurant subsistir política i ideològicament a les moltes contradiccions i estirabots que sorgeixen principalment des de dins de la mateixa JxCat?.

Si JxCat no aprofita l'avinentesa del naixement del nou partit autonomista post-convergent, el Partit Nacionalista Català de Marta Pascal, per descarregar de la sentina de la seva nau el llast sobrer, molt probablement el seu vaixell acabarà naufragant. I si no deixen de mirar-se el melic prenent o no prenent les decisions en funció exclusivament de les seves perspectives electorals, seran anorreats.

I l'unionisme riurà l'últim.


I doncs....?.

Ens adonem els independentistes del carrer com de malament estem portant la DUI que vam proclamar i defensar l'u d'octubre de 2017?. Som conscients que estem malbaratant el preu pagat amb cops de porra i sang vessada a mans dels piolins, quan vam defensar les urnes, la democràcia i la llibertat de Catalunya?. Som o no som cornuts i paguem el beure?. Ens adonem que la sentència i condemna dels presos polítics s'està complint fil per randa d'acord amb les injustes lleis manipulades pels jutges del Tribunal Suprem espanyol, sense que nosaltres estiguem fent res per alliberar-los?. No veiem com estem desaprofitant els actius polítics dels exiliats arreu d'Europa, als menystenir-los i malparlar per pur i dur partidisme o sectarisme?. I que estem fent el mateix amb els presos polítics?. No estem convertint l'exili dels perseguits polítics en un ignominiós desterrament?. No ens adonem que la persecució, venjança i l'antidemocràtica Causa General contra l'independentisme impulsades per l'Estat espanyol continua implacable i abassegadora, repartint injustícia a tort i dret contra tots nosaltres?. Que les rates de claveguera i la caverna mediàtica espanyoles continuen fent la seva delirant feina bruta sense manies ni aturador, indiscriminadament contra ciutadans innocents, honestos, demòcrates i catalanistes pel sol fet de ser independentistes?.

Mare meva!. Davant de tot això, nosaltres fem com si sentíssim ploure.

Si no reaccionem amb rapidesa i contundència potser que aixequem les mans i ens rendim.... Si no estem disposats a defensar la República, pleguem. Si continuem fent un seguidisme sectari de líders virtuals o circumstancials sense fer auto-critica, deixem-ho córrer. Si no sabem aprofitar l'empenta i vàlua dels exiliats i presoners polítics, bona nit i tapa't. Si continuem implorant diàleg, pactes i referèndums amb els que no volen sentir-ne a parlar ni en broma, fem-nos ho mirar.....

Però.....

Jo no em rendeixo!. Per a mi la República Catalana és un fet, una realitat. No soc ni vull ser membre de cap secta, ans el contrari. I molt menys, súbdit d'un regne borbònic!. Per damunt de tot el meu objectiu és aconseguir i desenvolupar la independència total de Catalunya. Amb humilitat però també amb fermesa recolzo Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín, Anna Gabriel, Carme Forcadell i la resta d'exiliats i presos polítics. També David Fernàndez o Quim Torra, tots ells personalitats polítiques amb potencialitat de lideratge per damunt de partidismes a l'ús. Penso que no hi ha cap alternativa a la unilateralitat, de la mateixa manera que no hi ha alternativa als principis democràtics. Estic disposat a desobeir les lleis i autoritats espanyoles, representades pels polítics, periodistes, jutges, fiscals, policies i rates de claveguera de l'Estat, així com a deixar de pagar els impostos a Espanya, perquè jo no soc espanyol.

Només trobo a faltar una cosa: la companyia de milions de catalans disposats, com jo, a fer el que calgui a favor de la República.....  Busco catalans disposats a tornar a ocupar els carrers perquè sempre seran nostres. Com demanava el president Companys, catalans disposats a tornar a sofrir, a tornar a lluitar i a tornar a guanyar. A tornar a vèncer!.

No ens hem de rendir mai!. Ni tan sols davant de la COVID-19!.