3/ LA CORONA-CRISI. ELUCUBRACIONS: XINA.

REPÚBLICA POPULAR DE LA XINA.

He de confessar que a mi el règim xines no m'agrada gens. S'ha tornat en l'únic estat comunista on el capitalisme s'ha ensenyorit absolutament fins l'últim racó del país i de la societat. També és un estat que està adquirint tots els defectes i el capteniment propis d'un imperi de tall clàssic. En aquest cas, comandat per un emperador absolutista i dictatorial anomenat Xi Jinping i una cort parasitària coneguda com a Partit Comunista.

En aquesta incessant recerca cap a la hegemonia imperial està caient en els mateixos vicis que van portar els Estats Units a ser el primer imperi capitalista del segle XX, com abans havia sigut el Regne Unit al segle XIX. Prepotència política, generositat forçada, solidaritat interessada, humilitat impostada, musculatura militar en desenvolupament i hegemonia econòmica, financera i comercial abassegadores..... I una diferència cabdal amb els imperis precedents: els seus ciutadans no gaudeixen de llibertats ni de drets. Son súbdits d'un imperi dictatorial!. 

La República Popular Xina si que s'ha manifestat mostrant-se arreu del món. No com altres que han decidit tancar-se en si mateixos. A la recerca de matèries primes ha anat penetrant sense fer massa soroll a Africa, America del Sud i la resta d'Àsia. Construint infraestructures com ara línies fèrries, carreteres o ports. Comprant voluntats polítiques a canvi d'explotar recursos naturals, seduint les poblacions autòctones amb ajudes sanitàries o educatives, o imposant els seus interessos i condicions per fer negocis a Europa i Amèrica, comprant empreses o invertint ingents quantitats de diners als països europeus i d'arreu del món. Facilitant o impedint que les empreses estrangeres s'assentin a la Xina per fer negoci o senzillament per copiar els productes de la competència i vendre'ls com a xinesos. La Xina no amenaça a cara descoberta. En té prou fent-ho sibil·linament. Si no els fas el pes, no fas negocis amb ells.....

S'ha de dir, però, que en el cas del coronavirus si que s'ha bolcat en l'ajuda a la resta de paisos afectats. Ha enviat i venut material sanitari i mèdic a qui li hagi demanat, ha ofert personal mèdic i sanitari a qui ho necessites i en definitiva ha ocupat el lloc que en altres temps haguera ocupat l'ajuda humanitària dels Estats Units. Així doncs, ha impulsat la penetració en altres cultures, països i societats utilitzant la seva experiència en el combat contra la maleïda pandèmia. Potser ha sigut per la mala consciència que sent com a país per haver sigut el bressol  de l'infecció. O potser ha sigut un gest altruista i carregat de solidaritat envers la resta del món. No ho sé. El que si sé és que la seva lluita contra la COVID-19 ha servit d'exemple a altres països per combatre'l amb més o menys èxit. També ha servit per desplaçar els Estats Units al segon lloc del rànquing mundial de potències humanitàries.....

Però no tot son flors i violes per a la Xina. Hom comença a demanar-se quina mena de control sanitari efectuen sobre els productes càrnics que posen a la venda als mercats xinesos, ja que sembla que va ser un pangolí salvatge venut per a consum humà -o una bestiola semblant- el que va propiciar la transmissió del virus en qüestió d'animal a persona. Pel que fa a l'infecció en si, hom també es demana com és possible que sent milers de milions d'habitants, les xifres de morts s'hagin elevat només a tres o quatre mil quan a la resta de països Europeus o d'Amèrica del Nord, amb sistemes sanitaris més avançats que el xinés, els morts es compten en molts milers a cadascun d'ells. No es difícil suposar que les xifres oficials xineses amaguen una realitat més esferidora: Només a Wuhan, punt zero de la pandèmia, observadors locals xifren el nombre de morts en més de quaranta mil, basant-se en dades obtingudes en cementiris, enterraments i en la cremació de cadàvers.

Tots aquests capteniments només s'expliquen pel tipus de règim que hi ha implantat a la Xina. Tota dictadura, ni que sigui una república popular, maquilla la veritat per quedar millor davant de la seva societat i del Món. També és per aquest motiu que van dictar un confinament de la població tan dur, sense cap mena de recança ni oposició. I com les noticies que es publiquen a tots el mitjans i a tot el país estan sota ferri control del partit únic, tot resulta molt més eficaç i reeixit que a un estat veritablement democràtic.

Així doncs, l'èxit de la Xina en el combat contra la corona-crisi és més relatiu que real. No pas en la vessant de solidaritat exterior, perquè ha obtingut el que volia: desplaçar del primer lloc del rànquing a l'Amèrica de Trump. Respecte a l'interior del país el fracàs no trigarà massa temps en evidenciar-se.... El temps que triguin els ciutadans xinesos en despertar assedegats per les ànsies de llibertat i justicia i les ganes de conèixer la veritat, que ara els furten l'emperador i la seva cort de funcionaris i vividors comunistes. O potser no son pas tan comunistes com creuen ser.....

Deia Napoleó que "Quan Xina desperti el mon tremolarà". Jo afegeixo "quan els xinesos despertin, la Xina comunista es desfarà".