"A Catalunya no hi ha un problema de independència, sinó de convivència entre catalans". Aquesta és la simplista diagnosi que el recent i flamant nou president del Gobierno d'Espanya venia defensant fins ara davant tothom que vulgues escoltar-lo. Però.... ailàs!. Per aconseguir l'abstenció de ERC i ser investit com a president del govern ha tingut que modular el seu discurs políticament irresponsable sobre què passa en realitat a Catalunya, fins el punt d'acceptar que entre Catalunya i l'Estat hi ha un conflicte polític que requereix solucions polítiques. I per aquesta raó ha esclatat la més gran i virulenta tempesta política que fins ara ha patit l'Estat espanyol. El fet que ERC, amb la seva abstenció, hagi aconseguit el reconeixement de l'existència d'un conflicte polític i per tant, la necessitat de negociar una solució política i no pas judicial, ha desfermat la reacció més abrandada i virulenta de la dreta espanyolista amb representació a les Corts, dins de la qual també podem inclouré sense por a equivocar-nos la majoria de la premsa madrilenya i totes les institucions, públiques i privades, que es troben en mans del franquisme sempervivum imperant dins d'aquest malaguanyat i desventurat Estat espanyol. Tarannà històric que fins i tot infecta alguns personatges del socialisme sobrevingut, com ara Emiliano Garcia-Page, president de Castilla La Mancha o Javier Lambán, president d'Aragó.
Cal dir que fins no fa gaire la dreta s'havia mostrat aparentment centrada, moderada i constitucionalista. Es cert que sempre ha esdevingut intransigent i abrandadament espanyolista però no es menys cert que intentava dissimular-ho tant com podia. Ho feia no reconeixien el seu nacionalisme espanyol perquè és excloent i passat de moda. Ho disfressaven en nom de la pàtria, l'amagaven darrera la constitució i l'emmascaraven potinejant la economia, la legislació, la judicatura, la fiscalía i fins i tot la policia.
Però vet aquí que va aparèixer C's!. Aquest partit no sabia ni volia dissimular ni camuflar-se, ans el contrari. En canvi si que volia anorrear el nacionalisme -català!-, la llengua -catalana!-, l'autonomia encarnada per la Generalitat i tot alló que representa la singularitat nacional catalana. Aquest era el seu destí!. Per això van néixer!. I amb ells també ho va fer la única nació consagrada a la Constitució -la nació espanyola!-, la consolidació de l'hegemonia i expansió de la llengua castellana per damunt i a càrrec de les altres, així com la necessitat de parar els peus al catalanisme perquè posava en perill la uniformitat i l'essència de l'Espanya eterna. Un cop oberta la porta a l'espanyolisme més abrandat, manllevant el centrisme polític i desfermant les más baixes passions de molts ciutadans, per descomptat no nacionalistes, van arrossegar cap a ells la dreta tradicional, el PP, la de sempre, desplaçant abruptament l'espai de centre cap a la dreta i més enllà. Va ser aleshores quan l'atàvic franquisme sempervivum va veure les portes del cel obertes de bat a bat. VOX va renéixer sobtadament de les seves pròpies cendres, va treure's totes les caretes, disfresses i complexos i va començar la reconquesta arreu de l'Estat del nou i descentrat centre esbiaixat més cap a l'extrema dreta política espanyola. Com havia fet uns quants segles abans un altre mort vivent, El Cid, que va conquerir el regne de València després de mort segons fabulen les llegendes castellanes, VOX va tornar..... on mai havia deixat d'estar present.
I fins aquí hem arribat!. Per ara!. A un govern de coalició de les esquerres i tres partits hiper-dretans esgarrapant-se entre ells, mentres es barallen per apropiar-se i aferrar-se a l'espai de l'extrema dreta franquista nacional-catòlica i abominant dels pactes entre socialistes, comunistes i separatistes...... Aquí és on som ara!.
Pedro Sánchez s'ha sotmès a una investidura, que ha guanyat, recolzat per PODEMOS i cinc petites formacions més, amb l'abstenció de ERC i EHBildu. Ja abans de que fora investit, la triplicada extrema dreta espanyolista havia titllat el probable govern resultant com a gobierno frankenstein. Totes les desqualificacions i amenaces polítiques, econòmiques i fins i tot judicials havien sigut posades en solfa tant pels partits franquistes com per tota la premsa cavernaria que es fa i desfà a Madrid, inclosa TV i Ràdios públiques i privades. Però el millor estava reservat a ocórrer durant les dues sessions del debat d'investidura desenvolupades a la seu del Congrés de Diputats.....
CONTINUA.....
Cal dir que fins no fa gaire la dreta s'havia mostrat aparentment centrada, moderada i constitucionalista. Es cert que sempre ha esdevingut intransigent i abrandadament espanyolista però no es menys cert que intentava dissimular-ho tant com podia. Ho feia no reconeixien el seu nacionalisme espanyol perquè és excloent i passat de moda. Ho disfressaven en nom de la pàtria, l'amagaven darrera la constitució i l'emmascaraven potinejant la economia, la legislació, la judicatura, la fiscalía i fins i tot la policia.
Però vet aquí que va aparèixer C's!. Aquest partit no sabia ni volia dissimular ni camuflar-se, ans el contrari. En canvi si que volia anorrear el nacionalisme -català!-, la llengua -catalana!-, l'autonomia encarnada per la Generalitat i tot alló que representa la singularitat nacional catalana. Aquest era el seu destí!. Per això van néixer!. I amb ells també ho va fer la única nació consagrada a la Constitució -la nació espanyola!-, la consolidació de l'hegemonia i expansió de la llengua castellana per damunt i a càrrec de les altres, així com la necessitat de parar els peus al catalanisme perquè posava en perill la uniformitat i l'essència de l'Espanya eterna. Un cop oberta la porta a l'espanyolisme més abrandat, manllevant el centrisme polític i desfermant les más baixes passions de molts ciutadans, per descomptat no nacionalistes, van arrossegar cap a ells la dreta tradicional, el PP, la de sempre, desplaçant abruptament l'espai de centre cap a la dreta i més enllà. Va ser aleshores quan l'atàvic franquisme sempervivum va veure les portes del cel obertes de bat a bat. VOX va renéixer sobtadament de les seves pròpies cendres, va treure's totes les caretes, disfresses i complexos i va començar la reconquesta arreu de l'Estat del nou i descentrat centre esbiaixat més cap a l'extrema dreta política espanyola. Com havia fet uns quants segles abans un altre mort vivent, El Cid, que va conquerir el regne de València després de mort segons fabulen les llegendes castellanes, VOX va tornar..... on mai havia deixat d'estar present.
I fins aquí hem arribat!. Per ara!. A un govern de coalició de les esquerres i tres partits hiper-dretans esgarrapant-se entre ells, mentres es barallen per apropiar-se i aferrar-se a l'espai de l'extrema dreta franquista nacional-catòlica i abominant dels pactes entre socialistes, comunistes i separatistes...... Aquí és on som ara!.
Pedro Sánchez s'ha sotmès a una investidura, que ha guanyat, recolzat per PODEMOS i cinc petites formacions més, amb l'abstenció de ERC i EHBildu. Ja abans de que fora investit, la triplicada extrema dreta espanyolista havia titllat el probable govern resultant com a gobierno frankenstein. Totes les desqualificacions i amenaces polítiques, econòmiques i fins i tot judicials havien sigut posades en solfa tant pels partits franquistes com per tota la premsa cavernaria que es fa i desfà a Madrid, inclosa TV i Ràdios públiques i privades. Però el millor estava reservat a ocórrer durant les dues sessions del debat d'investidura desenvolupades a la seu del Congrés de Diputats.....
CONTINUA.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada