Estem tips i emprenyats!. Volem sortir d'aquest forat on ens ha ficat aquest Estat venjatiu, que no sap què vol dir justícia, sense ètica i que hores d'ara es mostra profundament irrespectuós i al·lèrgic a tot principi democràtic. Volem i podem sortir-nos-en i sabem com fer-ho!.
El primer que cal fer es denunciar contundentment la deriva anti-democràtica d'Espanya. I a continuació negar qualsevol legitimitat a una justícia injusta, que en el cas que ens ocupa ni és cega, ni és sorda, ni és muda.
Un Estat que reprimeix brutalment un exercici pacífic i absolutament democràtic com va ser el referèndum de l'u d'octubre no es pot dir pas estat democràtic. Fet que va confirmar quan va decidir entremetre's en les atribucions pròpies encomanades a tot parlament vetant el nomenament del president de la Generalitat -fins a tres cops!-, perquè no li semblava escaient el candidat que més vots podia recollir a la cambra catalana. Si afegim un cap d'estat que va decidir no fer les tasques de mediació i arbitratge que li pertocaven a ell segons la seva sagrada Constitució i en canvi va optar per encoratjar i aixoplugar la violència emprada per les forces repressives espanyoles -en qualitat de veritables forces d'ocupació!-, tindrem la fotografia completa de què és l'Estat espanyol: un estat fracassat d'aires autoritaris i derives antidemocràtiques. És el resultat lògic de no haver-se deslliurat de l'ominós passat franquista que hores d'ara torna a bellugar la cua intensament en institucions i dins la societat espanyoles, per altra banda com sempre ha vingut fent d'ençà la mort del dictador.
Pel que fa a la il·legitimitat de la judicatura espanyola es pot apreciar en el Tribunal Suprem, màxima instància de l'ordenament judicial d'Espanya, descomptant la més que provadament exhibida pel TC, el qual ha esdevingut una mena de tribunal de primera instància. Com exemple més escaient hem de fer referència indefugiblement als jutges Llarena, Lamela, Lesmes i tots aquells jutges i magistrats que han avalat i recolzat l'actuació de l'instructor anònim de la causa general endegada contra l'independentisme català, potinejant probes, retorçant lleis, inventant-se delictes i tancant a segrestats polítics a la presó o expulsant-los fora del seu país, basant-se en la fabulació dels atestats perpetrada per la Guàrdia Civil en qualitat de policia judicial i firmats pel reconegut benemèrit anti-catalanista anomenat a la xarxa amb el sobrenom de Tàcit: Coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya. Per cert, recentment condecorat per la tasca desenvolupada abans, durant i després de la repressió feta contra els catalans. Naturalment, per la seva banda la fiscalia s'ha dedicat a afinar acuradament investigacions i imputacions a gust del consumidor, de la forma més escandalosa i des-acomplexada com mai s'havia vist fins ara .....
Si l'Estat espanyol i els seus polítics més significatius son autoritaris i antidemocràtics; si la seva policia actua amb total impunitat i brutalitat incontrolada, s'inventa atestats, persegueix, assetja i emmanilla innocents, filtra investigacions a la premsa cavernaria i per tot això encara rep medalles i condecoracions -que desprès serveixen per augmentar la pensió de jubilació fins un 25%-; si la judicatura es dedica a manipular la llei i aplica el codi penal com si d'un bat de beisbol es tractes, mostra un total menyspreu a la presumpció d'innocència dels acusats, dificulta l'actuació de les defenses i sabent que son innocents els manté tancats -segrestats!- a la presó per si de cas i perquè n'aprenguin i escarmentin, es pot ben bé dir que la Justícia, com la separació de poders, a Espanya no existeix. L'únic que existeix és l'aplicació de la llei de forma arbitraria, capriciosa i sempre favorable als interessos dels poderosos i al règim -com la recent sentència desfavorable a la banca paralitzada per president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, el jutge Carlos Lesmes-, però d'impartir veritable justícia molts jutges i magistrats no ho fan. La judicatura espanyola es una de les institucions que més feixugament sent el pes del passat franquista, passat molt present a totes les institucions i entre els alts funcionaris d'aquest malaurat Estat.
Doncs bé!. Si l'Estat es anti-democràtic, la judicatura no imparteix justícia, la policia abusa de la seva autoritat violentament, si els polítics i partits entren en competició entre ells per a ser més anti-catalans, més durs i repressors contra Catalunya, més venjatius i més autoritaris, si la premsa de l'Estat es dedica a conrear l'odi i la recança contra uns ciutadans -els catalans!- que demanen llibertat, justícia i independència..... Perquè els catalans, els independentistes en particular i demòcrates en general, tenim que renunciar als principis democràtics i hem de deixar d'exigir veritable justícia?. Perquè no hem de tenir una policia defensora dels drets i les persones -i no pas que vulguin empresonar el seus caps, el major Trapero i el seu equip, perquè va fer les coses bé i no pas com volien des de la metròpoli-?. Perquè hem d'aguantar la mala llet dels representants d'aquesta nova extrema dreta espanyolista encapçalada per Casado, Rivera i Abascal -PP, C's, VOX-?. Perquè hem d'obeir unes sentències que ja estan dictades abans del judici?. Perquè hem de ser l'ase dels cops i coartades, excuses i víctimes de les frustracions històriques de les acomplexades però altives institucions espanyoles?.
Hem de ser plenament conscients que la sentència del judici contra el procés ja està dictada. No val que ara ens diguin que els condemnaran per sedició i no pas per rebel·lió, o per malversació i desobediència. No és de rebut que enlloc de trenta anys ara demanin només quinze anys de presó o deu d'inhabilitació. No podem acceptar que tot quedi amb una sanció econòmica -una multa ruïnosa- que podria significar la fallida patrimonial dels injustament condemnats..... No podem ni tenim que acceptar que siguin condemnats ni tan sols amb un dia de presó -quan ja fa més 'un any que estan a la garjola!- perquè no han comés cap delicte ni il·legalitat que ho justifiqui. Hem de desobeir massivament per aconseguir que tornin a ser lliures i puguin sortir de la presó i tornar de l'exili a casa seva, sense condicions ni limitacions de cap mena. Hem de fer efectiva la República!. Sense esperar diàlegs impossibles ni acords improbables. Pedro Sánchez, com abans Mariano Rajoy, s'hi nega tossuda i reiteradament. Dins del seu vocabulari polític a Espanya ha desaparegut la definició de dret a decidir. Ha sigut declarat il·legal i immoral!. Pel que fa a la mediació internacional que pressioni per propiciar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, hores d'ara no hi és ni se'l espera. La UE està massa ocupada amb el Brexit, la migració, fer la viu-viu amb la qüestió dels drets humans i les revoltes d'alguns dels seus membres més importants, com ara Itàlia. Desenganyem-nos: l'obtenció de la República efectiva només serà possible si estem disposats a trencar les cadenes que fins ara ens relliguen a Espanya. Per altra banda, totes les independències sempre s'han aconseguit a contracor de la metròpoli i contra els seus interessos i desitjos..... Cap estat s'avindrà mai a perdre la seva particular joia de la corona. Es el cas de Catalunya. L'Estat espanyol no negociarà mai el dret d'autodeterminació, per una qüestió purament econòmica i de superba nacional.
Si la majoria de catalans ja no sentim cap mena de lligam polític ni administratiu amb aquest Estat que ens va a la contra i que cada dia que passa s'allunya més de nosaltres, si la desafecció sentimental cada cop és més accentuada, hem de començar a desobeir les seves lleis, a plantar cara a la injustícia castellana, a parlar clar i català contra la repressió policial i el feixisme latent i present que encara malda per Espanya. Hem de defensar les nostres institucions socials i les empreses del nostre país, els nostres sindicats, la nostra policia, el nostre govern, el Parlament i els nostres polítics. Ens hem de defensar d'un Estat fallit, violent, autoritari, venjatiu, injust i corromput per poder conquerir un Estat reeixit, pacifista, democràtic, generós, just, honest i digne.
Sense trencar cap ou es impossible fer una truita com cal. El propers mesos haurem de començar a trencar ous si veritablement volem assolir la independència efectiva.
Estem disposats a aconseguir-ho i pagar el preu que sens dubte haurem de satisfer per alliberar-nos definitivament d'aquest atzucac que resulta ser l'Estat espanyol?.
Pel que a mi fa, ja he començat.....
El primer que cal fer es denunciar contundentment la deriva anti-democràtica d'Espanya. I a continuació negar qualsevol legitimitat a una justícia injusta, que en el cas que ens ocupa ni és cega, ni és sorda, ni és muda.
Un Estat que reprimeix brutalment un exercici pacífic i absolutament democràtic com va ser el referèndum de l'u d'octubre no es pot dir pas estat democràtic. Fet que va confirmar quan va decidir entremetre's en les atribucions pròpies encomanades a tot parlament vetant el nomenament del president de la Generalitat -fins a tres cops!-, perquè no li semblava escaient el candidat que més vots podia recollir a la cambra catalana. Si afegim un cap d'estat que va decidir no fer les tasques de mediació i arbitratge que li pertocaven a ell segons la seva sagrada Constitució i en canvi va optar per encoratjar i aixoplugar la violència emprada per les forces repressives espanyoles -en qualitat de veritables forces d'ocupació!-, tindrem la fotografia completa de què és l'Estat espanyol: un estat fracassat d'aires autoritaris i derives antidemocràtiques. És el resultat lògic de no haver-se deslliurat de l'ominós passat franquista que hores d'ara torna a bellugar la cua intensament en institucions i dins la societat espanyoles, per altra banda com sempre ha vingut fent d'ençà la mort del dictador.
Pel que fa a la il·legitimitat de la judicatura espanyola es pot apreciar en el Tribunal Suprem, màxima instància de l'ordenament judicial d'Espanya, descomptant la més que provadament exhibida pel TC, el qual ha esdevingut una mena de tribunal de primera instància. Com exemple més escaient hem de fer referència indefugiblement als jutges Llarena, Lamela, Lesmes i tots aquells jutges i magistrats que han avalat i recolzat l'actuació de l'instructor anònim de la causa general endegada contra l'independentisme català, potinejant probes, retorçant lleis, inventant-se delictes i tancant a segrestats polítics a la presó o expulsant-los fora del seu país, basant-se en la fabulació dels atestats perpetrada per la Guàrdia Civil en qualitat de policia judicial i firmats pel reconegut benemèrit anti-catalanista anomenat a la xarxa amb el sobrenom de Tàcit: Coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya. Per cert, recentment condecorat per la tasca desenvolupada abans, durant i després de la repressió feta contra els catalans. Naturalment, per la seva banda la fiscalia s'ha dedicat a afinar acuradament investigacions i imputacions a gust del consumidor, de la forma més escandalosa i des-acomplexada com mai s'havia vist fins ara .....
Si l'Estat espanyol i els seus polítics més significatius son autoritaris i antidemocràtics; si la seva policia actua amb total impunitat i brutalitat incontrolada, s'inventa atestats, persegueix, assetja i emmanilla innocents, filtra investigacions a la premsa cavernaria i per tot això encara rep medalles i condecoracions -que desprès serveixen per augmentar la pensió de jubilació fins un 25%-; si la judicatura es dedica a manipular la llei i aplica el codi penal com si d'un bat de beisbol es tractes, mostra un total menyspreu a la presumpció d'innocència dels acusats, dificulta l'actuació de les defenses i sabent que son innocents els manté tancats -segrestats!- a la presó per si de cas i perquè n'aprenguin i escarmentin, es pot ben bé dir que la Justícia, com la separació de poders, a Espanya no existeix. L'únic que existeix és l'aplicació de la llei de forma arbitraria, capriciosa i sempre favorable als interessos dels poderosos i al règim -com la recent sentència desfavorable a la banca paralitzada per president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, el jutge Carlos Lesmes-, però d'impartir veritable justícia molts jutges i magistrats no ho fan. La judicatura espanyola es una de les institucions que més feixugament sent el pes del passat franquista, passat molt present a totes les institucions i entre els alts funcionaris d'aquest malaurat Estat.
Doncs bé!. Si l'Estat es anti-democràtic, la judicatura no imparteix justícia, la policia abusa de la seva autoritat violentament, si els polítics i partits entren en competició entre ells per a ser més anti-catalans, més durs i repressors contra Catalunya, més venjatius i més autoritaris, si la premsa de l'Estat es dedica a conrear l'odi i la recança contra uns ciutadans -els catalans!- que demanen llibertat, justícia i independència..... Perquè els catalans, els independentistes en particular i demòcrates en general, tenim que renunciar als principis democràtics i hem de deixar d'exigir veritable justícia?. Perquè no hem de tenir una policia defensora dels drets i les persones -i no pas que vulguin empresonar el seus caps, el major Trapero i el seu equip, perquè va fer les coses bé i no pas com volien des de la metròpoli-?. Perquè hem d'aguantar la mala llet dels representants d'aquesta nova extrema dreta espanyolista encapçalada per Casado, Rivera i Abascal -PP, C's, VOX-?. Perquè hem d'obeir unes sentències que ja estan dictades abans del judici?. Perquè hem de ser l'ase dels cops i coartades, excuses i víctimes de les frustracions històriques de les acomplexades però altives institucions espanyoles?.
Hem de ser plenament conscients que la sentència del judici contra el procés ja està dictada. No val que ara ens diguin que els condemnaran per sedició i no pas per rebel·lió, o per malversació i desobediència. No és de rebut que enlloc de trenta anys ara demanin només quinze anys de presó o deu d'inhabilitació. No podem acceptar que tot quedi amb una sanció econòmica -una multa ruïnosa- que podria significar la fallida patrimonial dels injustament condemnats..... No podem ni tenim que acceptar que siguin condemnats ni tan sols amb un dia de presó -quan ja fa més 'un any que estan a la garjola!- perquè no han comés cap delicte ni il·legalitat que ho justifiqui. Hem de desobeir massivament per aconseguir que tornin a ser lliures i puguin sortir de la presó i tornar de l'exili a casa seva, sense condicions ni limitacions de cap mena. Hem de fer efectiva la República!. Sense esperar diàlegs impossibles ni acords improbables. Pedro Sánchez, com abans Mariano Rajoy, s'hi nega tossuda i reiteradament. Dins del seu vocabulari polític a Espanya ha desaparegut la definició de dret a decidir. Ha sigut declarat il·legal i immoral!. Pel que fa a la mediació internacional que pressioni per propiciar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, hores d'ara no hi és ni se'l espera. La UE està massa ocupada amb el Brexit, la migració, fer la viu-viu amb la qüestió dels drets humans i les revoltes d'alguns dels seus membres més importants, com ara Itàlia. Desenganyem-nos: l'obtenció de la República efectiva només serà possible si estem disposats a trencar les cadenes que fins ara ens relliguen a Espanya. Per altra banda, totes les independències sempre s'han aconseguit a contracor de la metròpoli i contra els seus interessos i desitjos..... Cap estat s'avindrà mai a perdre la seva particular joia de la corona. Es el cas de Catalunya. L'Estat espanyol no negociarà mai el dret d'autodeterminació, per una qüestió purament econòmica i de superba nacional.
Si la majoria de catalans ja no sentim cap mena de lligam polític ni administratiu amb aquest Estat que ens va a la contra i que cada dia que passa s'allunya més de nosaltres, si la desafecció sentimental cada cop és més accentuada, hem de començar a desobeir les seves lleis, a plantar cara a la injustícia castellana, a parlar clar i català contra la repressió policial i el feixisme latent i present que encara malda per Espanya. Hem de defensar les nostres institucions socials i les empreses del nostre país, els nostres sindicats, la nostra policia, el nostre govern, el Parlament i els nostres polítics. Ens hem de defensar d'un Estat fallit, violent, autoritari, venjatiu, injust i corromput per poder conquerir un Estat reeixit, pacifista, democràtic, generós, just, honest i digne.
Sense trencar cap ou es impossible fer una truita com cal. El propers mesos haurem de començar a trencar ous si veritablement volem assolir la independència efectiva.
Estem disposats a aconseguir-ho i pagar el preu que sens dubte haurem de satisfer per alliberar-nos definitivament d'aquest atzucac que resulta ser l'Estat espanyol?.
Pel que a mi fa, ja he començat.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada