L'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein ha rebutjat que s'extradeixi el president Carles Puigdemont a Espanya pel delicte de rebel·lió. La judicatura alemanya no aprecia cap mena de violència comesa per l'independentisme durant els fets ocorreguts els darrers mesos a Catalunya i per tant, desestimen l'euro-ordre demanada per Espanya per a l'esmentat delicte. Recordem que l'única violència i brutalitat ocorregudes van ser sobre els ciutadans catalans, practicades -i esbombades a tot el món- amb les escopetes, els cascs i les porres de la policia i la Guàrdia Civil espanyoles.
Els jutges i fiscals espanyols es van esmerçar més enllà de la realitat i de la veritat en construir un relat inversemblant al voltant d'una suposada rebel·lió violenta, produïda abans, durant i després de la proclamació de la República de Catalunya. La policia i la Guàrdia Civil no queden al marge d'aquestes falsedats, ja que van confegir uns informes i atestats, en qualitat de policia judicial, tant o més increïbles i post-verídics que els recollits pel jutge Llarena en els seus imaginatius autos i resolucions.
Aquestes mentides i fabulacions, però, van servir per justificar la persecució policial, judicial, política i mediàtica i com excusa per a l'engarjolament preventiu i el segrest i exili indefinits d'uns polítics, homes i dones honrats, decents, demòcrates i gent de pau, per un irrefrenable i rabiós afany de venjança d'un poder executiu tacat per la corrupció i ofès en el seu honor després de l'èxit aconseguit l'històric 1-O per l'independentisme. També l'aversió d'un poder legislatiu espuri, paralitzat i encarcarat com a parlament i còmplice actiu dels poders executiu i judicial constitucionalistes i plenament solidari amb les mesures imposades contra Catalunya. I d'un poder judicial inflat de superba i d'auto-considerats herois i defensors de la sagrada unitat d'Espanya, alhora que prepotent, hiper-polititzat i en molts casos deutor d'èpoques dictatorials encara vigents al cor i l'anima d'alguns jutges i fiscals, els quals hores d'ara ocupen les més altes magistratures i dominen amb ma de ferro sense guant de seda el Consell General del Poder Judicial del Regne d'Espanya. El qual per cert, es mostra sempre curós, receptiu i servil a les ingerències polítiques partidistes. En definitiva, tot plegat no es més que la revenja d'un Estat espanyol corcat per la metàstasis de la corrupció generalitzada, la manca de principis democràtics, la renaixença d'un autoritarisme atàvic i secular i la inexistència de separació de poders. Amb l'agreujant de que tot aquest vergonyós desastre polític-jurídic-policial que Catalunya i la majoria de catalans hem sofert els últims temps, s'ha vist convenientment recolzat i encoratjat per quasi tots els mitjans comunicació d'àmbit estatal i per molts dels afamats periodistes d'aquesta Espanya cutre, negra i immemorial, sense que la manca d'ètica periodística i escassa professionalitat esmerçada els hagi fet envermellir el més mínim pel seu pervers i submís comportament, propi de veritables esbirros.....
I ara, què?. Aquestes institucions, que tant han fet a favor de la unitat d'Espanya han aconseguit el contrari del que pretenien. Cada cop més catalans s'han passat al costat lluminós de la força: a favor de la República!. Perquè, quin ciutadà català -o espanyol!- es trobarà a gust formant part d'un estat que retorça la llei fins trencar l'espinada de l'estat de dret?. Que acusa innocents basant-se en suposicions, prejudicis o directament en mentides?. Que engarjola bona gent en base a les falsedats inventades per una policia judicial ressentida, envejosa i partidista?. O que imposa multes i sancions econòmiques injustes -fins l'extrem de voler arruïnar els afectats- per donar satisfacció a les peticions fetes davant del Tribunal de Comptes pels grups d'extrema dreta -Vox, SCC- que les demanen?. Quin català voldrà tenir com a compatriotes a gent que t'atonyina perquè penges llaços grocs en senyal de suport i solidaritat amb els presos polítics?. Qui mínimament assenyat vol gaudir d'un gobierno capaç d'afavorir la deslocalització d'empreses d'un territori que només reclama auto-determinar-se i si s'escau la independència, per motius polítics i fent mal a tots els treballadors i empresaris d'aquest país?. Qui vol un gobierno capaç de mentir, falsejar, manipular i atiar la xenofòbia i l'anticatalanisme més primaris en nom d'una unitat forçada inexistent, mantinguda per l'ús i abús d'una Constitució malmesa, la violència i assetjament policial, la pressió judicial espúria i manipulada, l'escanyament financer i l'adulteració econòmica?. Un gobierno incapaç de fer ell política i deixar fer-la als altres i que considera els adversaris com enemics a destruir. Quin català voldria tornar a ser apallissat indiscriminada i violentament pel fet de voler votar de manera pacífica i democràtica, a mans de brutals policies i guàrdies civils, als quals se'ls suposa garants i defensors dels drets dels ciutadans?. Quin poble aguantaria indefinidament insults, mentides, menyspreus i manipulacions per part d'uns mitjans de comunicació relligats al poder polític, censurats pel poder econòmic, mediatitzats pel poder judicial i instrumentats amb les filtracions interessades -periodisme d'investigació, en diuen!- de les rates de claveguera de l'estat....?.
Som moltíssims els catalans que volem la independència perquè volem justícia. Perquè estimen la llibertat. Perquè som demòcrates. Perquè volem sentir-nos bé i segurs amb l'estat i no pas perseguits i esclafats per ell. Tot això ara ens manca. L'Estat espanyol ja no ens ofereix ni confiança, ni seguretat, ni prosperitat, ni justícia. No ens aixopluga!. L'Estat espanyol per la majoria de catalans ja no es un estat de dret ni és el nostre. El dret només el posseeixen les institucions, els poders -tots barrejats, confosos i indistingibles entre si- i l'IBEX 35. El poble espanyol es troba indefens, enganyat i sense capacitat de reacció. Li retallen llibertats i no protesta. Li retallen la llibertat d'expressió i d'informació i no reacciona. Li retallen altres drets socials i plora una mica i res més. Li retallen la democràcia i no se'n adona. L'enganyen i el manipulen i no s'assabenta. Ho sento pel poble espanyol perquè contra ell no hi tenim comptes que passar. Només algun que altre retret: haver callat davant totes les injustícies endegades contra els catalans i que ara començaran a patir ells. Els planyo, però!. Ja que Catalunya i els catalans hem plorat, ens hem adonat, ens assabentem del que ens fan, hem reaccionat i hem protestat..... I per això marxem!.
La llibertat del M.H.S Carles Puigdemont i Casamajó pot resultar per l'independentisme l'endegament d'un renovat full de ruta que ens porti allà on volem ser la majoria de catalans: a la llibertat, a la plena sobirania, a la justícia i a la prosperitat. Ens apropa cada dia més cap a la República Catalana. La nostra joiosa esperança......
Els jutges i fiscals espanyols es van esmerçar més enllà de la realitat i de la veritat en construir un relat inversemblant al voltant d'una suposada rebel·lió violenta, produïda abans, durant i després de la proclamació de la República de Catalunya. La policia i la Guàrdia Civil no queden al marge d'aquestes falsedats, ja que van confegir uns informes i atestats, en qualitat de policia judicial, tant o més increïbles i post-verídics que els recollits pel jutge Llarena en els seus imaginatius autos i resolucions.
Aquestes mentides i fabulacions, però, van servir per justificar la persecució policial, judicial, política i mediàtica i com excusa per a l'engarjolament preventiu i el segrest i exili indefinits d'uns polítics, homes i dones honrats, decents, demòcrates i gent de pau, per un irrefrenable i rabiós afany de venjança d'un poder executiu tacat per la corrupció i ofès en el seu honor després de l'èxit aconseguit l'històric 1-O per l'independentisme. També l'aversió d'un poder legislatiu espuri, paralitzat i encarcarat com a parlament i còmplice actiu dels poders executiu i judicial constitucionalistes i plenament solidari amb les mesures imposades contra Catalunya. I d'un poder judicial inflat de superba i d'auto-considerats herois i defensors de la sagrada unitat d'Espanya, alhora que prepotent, hiper-polititzat i en molts casos deutor d'èpoques dictatorials encara vigents al cor i l'anima d'alguns jutges i fiscals, els quals hores d'ara ocupen les més altes magistratures i dominen amb ma de ferro sense guant de seda el Consell General del Poder Judicial del Regne d'Espanya. El qual per cert, es mostra sempre curós, receptiu i servil a les ingerències polítiques partidistes. En definitiva, tot plegat no es més que la revenja d'un Estat espanyol corcat per la metàstasis de la corrupció generalitzada, la manca de principis democràtics, la renaixença d'un autoritarisme atàvic i secular i la inexistència de separació de poders. Amb l'agreujant de que tot aquest vergonyós desastre polític-jurídic-policial que Catalunya i la majoria de catalans hem sofert els últims temps, s'ha vist convenientment recolzat i encoratjat per quasi tots els mitjans comunicació d'àmbit estatal i per molts dels afamats periodistes d'aquesta Espanya cutre, negra i immemorial, sense que la manca d'ètica periodística i escassa professionalitat esmerçada els hagi fet envermellir el més mínim pel seu pervers i submís comportament, propi de veritables esbirros.....
I ara, què?. Aquestes institucions, que tant han fet a favor de la unitat d'Espanya han aconseguit el contrari del que pretenien. Cada cop més catalans s'han passat al costat lluminós de la força: a favor de la República!. Perquè, quin ciutadà català -o espanyol!- es trobarà a gust formant part d'un estat que retorça la llei fins trencar l'espinada de l'estat de dret?. Que acusa innocents basant-se en suposicions, prejudicis o directament en mentides?. Que engarjola bona gent en base a les falsedats inventades per una policia judicial ressentida, envejosa i partidista?. O que imposa multes i sancions econòmiques injustes -fins l'extrem de voler arruïnar els afectats- per donar satisfacció a les peticions fetes davant del Tribunal de Comptes pels grups d'extrema dreta -Vox, SCC- que les demanen?. Quin català voldrà tenir com a compatriotes a gent que t'atonyina perquè penges llaços grocs en senyal de suport i solidaritat amb els presos polítics?. Qui mínimament assenyat vol gaudir d'un gobierno capaç d'afavorir la deslocalització d'empreses d'un territori que només reclama auto-determinar-se i si s'escau la independència, per motius polítics i fent mal a tots els treballadors i empresaris d'aquest país?. Qui vol un gobierno capaç de mentir, falsejar, manipular i atiar la xenofòbia i l'anticatalanisme més primaris en nom d'una unitat forçada inexistent, mantinguda per l'ús i abús d'una Constitució malmesa, la violència i assetjament policial, la pressió judicial espúria i manipulada, l'escanyament financer i l'adulteració econòmica?. Un gobierno incapaç de fer ell política i deixar fer-la als altres i que considera els adversaris com enemics a destruir. Quin català voldria tornar a ser apallissat indiscriminada i violentament pel fet de voler votar de manera pacífica i democràtica, a mans de brutals policies i guàrdies civils, als quals se'ls suposa garants i defensors dels drets dels ciutadans?. Quin poble aguantaria indefinidament insults, mentides, menyspreus i manipulacions per part d'uns mitjans de comunicació relligats al poder polític, censurats pel poder econòmic, mediatitzats pel poder judicial i instrumentats amb les filtracions interessades -periodisme d'investigació, en diuen!- de les rates de claveguera de l'estat....?.
Som moltíssims els catalans que volem la independència perquè volem justícia. Perquè estimen la llibertat. Perquè som demòcrates. Perquè volem sentir-nos bé i segurs amb l'estat i no pas perseguits i esclafats per ell. Tot això ara ens manca. L'Estat espanyol ja no ens ofereix ni confiança, ni seguretat, ni prosperitat, ni justícia. No ens aixopluga!. L'Estat espanyol per la majoria de catalans ja no es un estat de dret ni és el nostre. El dret només el posseeixen les institucions, els poders -tots barrejats, confosos i indistingibles entre si- i l'IBEX 35. El poble espanyol es troba indefens, enganyat i sense capacitat de reacció. Li retallen llibertats i no protesta. Li retallen la llibertat d'expressió i d'informació i no reacciona. Li retallen altres drets socials i plora una mica i res més. Li retallen la democràcia i no se'n adona. L'enganyen i el manipulen i no s'assabenta. Ho sento pel poble espanyol perquè contra ell no hi tenim comptes que passar. Només algun que altre retret: haver callat davant totes les injustícies endegades contra els catalans i que ara començaran a patir ells. Els planyo, però!. Ja que Catalunya i els catalans hem plorat, ens hem adonat, ens assabentem del que ens fan, hem reaccionat i hem protestat..... I per això marxem!.
La llibertat del M.H.S Carles Puigdemont i Casamajó pot resultar per l'independentisme l'endegament d'un renovat full de ruta que ens porti allà on volem ser la majoria de catalans: a la llibertat, a la plena sobirania, a la justícia i a la prosperitat. Ens apropa cada dia més cap a la República Catalana. La nostra joiosa esperança......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada