Un observador forà podrà adonar-se sense fer gaires esforços que aquestes darreres setmanes el capteniment del govern espanyol i de les institucions que hi pengen -totes amb més o menys dissimulació estan grapejades pel poder executiu-, en tot allò que té a veure amb Catalunya veurà, dic, que s'ha tornat més dur, més bel·licós, més intolerant..... més abrandadament nacionalista. Podríem dir que volen donar l'impressió d'estar decidits a fer l'impossible per aturar les ànsies independentistes catalanes. Semblen disposats a utilitzar qualsevol instrument, bé sigui legal, alegal o fins i tot il·legal, que tinguin al seu abast per tal d'aconseguir el seu únic i primordial objectiu: que Catalunya demani la rendició incondicional i se sotmeti als designes de Sa Majestat.
Per això utilitzen la por, la guerra bruta, les pressions i el xantatge a les empreses catalanes perquè marxin, l'escanyament de les finances de la Generalitat, el filibusterisme de les minories i la neutralització legislativa del Parlament català imposada pel TC i la seva dèria de suspensions i d'inconstitucionalitats a dojo sobre les lleis catalanes. Així com el desplegament de forces repressives en qualitat de forces d'ocupació, acomiadades pels seus familiars i amics al crit de "a por ellos, oe....". Tot un veritable arsenal ofensiu -en sentit d'ofensa i ofensiva bèl·lica- per intentar anorrear els principis democràtics que tant ens agraden i exigim des de Catalunya.
Fitxem-nos amb la vessant repressiva desplegada pel Gobierno d'Espanya. Ha desplaçat fins a més de deu mil policies i guàrdies civils per mantenir l'ordre constitucional a Catalunya. Ja tenien en territori català aquarterats a sis mil efectius. Ara sumen setze mil els creuats constitucionals
encarregats de mantenir l'ordre i control del Principat. I amb perspectives d'augmentar el número si les circumstàncies i la voluntat del gobierno ho demanen. Es a dir, podem afirmar sense por a equivocar-nos que Espanya ha enviat a la seva última colònia una expedició armada en missió de reconquesta per retenir-la dins dels seus dominis, per a què a les seves escadusseres possessions actuals mai s'hi posi el Sol.
Davant d'aquest descomunal desplegament ofensiu, hom té l'impressió que Rajoy, els seus ministres, els populars i els ciudadanos -i els socialistes, tot s'ha de dir-, que els donen suport, tenen escassos coneixements del que està passant a Catalunya. Sembla que ignoren les conseqüències que l'utilització d'aquests instruments de persuasió i seducció tenen en l'ànim i les ments dels ciutadans catalans. En definitiva, aquest error de percepció porta que l'Estat espanyol s'estigui equivocant monstruosament i per tant, tot es reduiria a fer que obrin els ulls i escoltin les demandes catalanes per tal de canalitzar aquest enorme desencert cap els harmoniosos prats del diàleg i pacte, de tu a tu, amb Catalunya per arreglar aquest greu malentès..... Res més lluny de la realitat!.
El gobierno i els seus aliats no s'han equivocat pas. Ans el contrari!. Saben perfectament què està passant i quines conseqüències poden tenir les accions empreses contra l'independentisme. Ras i curt!. Si es consuma la independència, els principals perjudicats seran les forces vives del Madrit secular. Ja no podran controlar la primera economia de l'Estat ni podran sostreure els ingents recursos de tota mena que proporciona l'explotació de la colònia catalana. Quins recursos podran dedicar a tapar les boques d'aturats i jornalers?. La davallada que es produirà en l'adjudicació d'obra pública als amics i coneguts serà brutal. Milers d'alts, mitjans i baixos funcionaris es quedaran amb els braços creuats, sense feina però amb el dret de continuar cobrant la mesada. Com podran pagar aquests onerosos programes de compra d'avions als USA, llogant tancs per mantenir-los aparcats per no gastar combustible, o seguir construint submarins que no emergeixen, o pagant a l'oficialitat d'un exercit amb masses caps i pocs soldats?. Ja no podran construir línies ni estacions de tren d'alta velocitat sense passatgers ni autopistes lliures de peatge sense transit. Ni podran indemnitzar l'espavilat de Florentino Perez compensant-li els seus fracassos empresarials amb diner públic..... La de subvencions que no podran repartir-se tant generosament com s'ha fet fins ara!
Espanya seria la principal perjudicada. Millor dit, les elits de Madrit es veurien en la critica situació de tenir que pencar per guanyar-se les garrofes i pagar els impostos que ara no paguen per ajudar a mantenir l'estructura d'un estat sobre-dimensionat, mal estructurat i mantenir l'aparença d'estat gran i modern, la qual cosa pot dir-se que han aconseguit aparentar però no pas ser-ho veritablement. Encara es troba ancorat en ple segle XX. Per això han decidit emprar la força -bruta o neta, tant se val- donant cops a tort i dret amb el codi penal -i amb les porres dels anti-avalots-, i senyalar-nos com anticonstitucionals, nazis, colpistes, insolidaris o adduïts. Tot això per sotmetre tant si com no els díscols catalanistes que demanen llibertat, justícia i democràcia.
Tot això ens ha portat fins on som ara. Espanya no negocia!. Espanya guanya o mort. Les úniques armes que volen fer servir contra les ànsies de independència de la majoria de catalans es la violència pura i dura. I en eixes som..... Van causar més de nou-cents ferits i encara es hora de que ho reconeguin i demanin perdó. Desprès va començar la pressió a les empreses, el xantatge i les trucades telefòniques imperioses recomanant que marxessin de Catalunya i s'establissin a Espanya. A continuació es va iniciar la vergonyosa caça de bruixes en la persona del Major Josep Lluis Trapero i els Mossos per desbaratar la bona imatge que han aconseguit a ulls de l'immensa majoria de catalans. Es l'enveja i la gelosia resultants per la bona tasca realitzada -tant en la lluita antiterrorista com en el compliment pacífic i acurat de les ordres de la fiscalia el mateix dia 1 d'octubre- i que ha causat mal de panxa i agror d'estomac al ministeri de l'Interior, a la resta del gobierno i a la fiscalia afinadora. Últimament, han aconseguit empresonar a Jordi Cuixart -de Òmnium- i Jordi Sànchez -de l'ANC-, dos bons i honorables homes imputant-los un delicte de sedició des de l'Audiència Nacional -l'antic TOP- per cert, incompetent legal i moralment per poder fer-ho. Suposo que el que seguirà serà fer inviables econòmica i judicialment ambdues entitats, per escapçar l'independentisme. Espanya ja ha arribat al mateix nivell repressiu i autoritari que Turquia o Bielorússia. Ja tenen els seus dos primers presos polítics després de quaranta anys....!. Ara amenacen amb l'aplicació de l'article 155 de la sagrada Constitució espanyola, de manera solemne i oficial, com si fins ara no ho haguessin fet per la porta del darrera. Al seu torn, la ministra de Defensa ha recordat la sagrada missió encomanada per la llei fonamental a les forces armades en la defensa de la unitat de la pàtria. Ho ha fet amb un to explícitament amenaçador i fins i tot de perdonavides. Tot això amb les benediccions de Sa Majestat el Rei d'Espanya, Felip VI.....
Fer-nos por ens fa més forts!. No fa por qui vol si no qui pot. No és el cas!. La guerra bruta ens carrega de raons. Fa masses anys que l'aguantem i n'estem vacunats. Potinejar les empreses catalanes i escanyar les finances de la Generalitat ja ho tenim superat. No es la primera vegada que ho fan. Recordem allò de "antes alemana que catalana", l'etern boicot comercial que ha provocat la internalització de l'economia catalana i l'espectacular l'augment de les exportacions catalanes o la no inversió en infraestructures necessàries com el corredor Mediterrani però que, com sempre, acaben i comencen a Madrid.... Tothom sap que el mar Mediterrani mulla les ribes de la ciutat de Madrid i el seu port. Malgastar l'activitat parlamentaria mitjançant el filibusterisme practicat per la minoria opositora per impedir votacions, debats i resolucions que no els agraden, provoquen que després es planyin i plorin per no haver sigut escoltats i creure que els seus drets polítics han esta trepitjats. Excuses de mal pagador, en definitiva. Del TC no cal parlar-ne. A ulls de la majoria sobiranista de Catalunya està absolutament des-legitimitat i els seus dictamens i resolucions, sempre desfavorables a Catalunya, son perfectament prescindibles. A Espanya no existeix la separació de poders i els principis democràtics estan desapareixen acceleradament.....
En fi!. Properament s'aixecarà la suspensió que penja damunt la declaració de independència. L'Estat espanyol, sempre respectuós amb les lleis i constitucions d'altres estats -no pas amb les seves!-, no gosarà immisqüir-se en els afers interns de la nova República Catalana. Perquè si ho fa, les conseqüències que provocarà seran d'una magnitud catastròfica mai assolida abans..... Per Espanya, per Europa i qui sap si més enllà. I aleshores, tindrà que donar explicacions a la Unió Europea -que no podrà continuar amagant-se darrera la no ingerència en els afers interns dels estats- i davant les democràcies de la resta del Món, esporuguides pel capteniment emprat en la repressió contra la independència de Catalunya i les perspectives de crisis global provocada per la no acceptació de negociar res de res amb Catalunya..
Potser aleshores Espanya s'avindrà a negociar de tu a tu amb la República Catalana. Quin altre remei tindrà.....?.
Per això utilitzen la por, la guerra bruta, les pressions i el xantatge a les empreses catalanes perquè marxin, l'escanyament de les finances de la Generalitat, el filibusterisme de les minories i la neutralització legislativa del Parlament català imposada pel TC i la seva dèria de suspensions i d'inconstitucionalitats a dojo sobre les lleis catalanes. Així com el desplegament de forces repressives en qualitat de forces d'ocupació, acomiadades pels seus familiars i amics al crit de "a por ellos, oe....". Tot un veritable arsenal ofensiu -en sentit d'ofensa i ofensiva bèl·lica- per intentar anorrear els principis democràtics que tant ens agraden i exigim des de Catalunya.
Fitxem-nos amb la vessant repressiva desplegada pel Gobierno d'Espanya. Ha desplaçat fins a més de deu mil policies i guàrdies civils per mantenir l'ordre constitucional a Catalunya. Ja tenien en territori català aquarterats a sis mil efectius. Ara sumen setze mil els creuats constitucionals
encarregats de mantenir l'ordre i control del Principat. I amb perspectives d'augmentar el número si les circumstàncies i la voluntat del gobierno ho demanen. Es a dir, podem afirmar sense por a equivocar-nos que Espanya ha enviat a la seva última colònia una expedició armada en missió de reconquesta per retenir-la dins dels seus dominis, per a què a les seves escadusseres possessions actuals mai s'hi posi el Sol.
Davant d'aquest descomunal desplegament ofensiu, hom té l'impressió que Rajoy, els seus ministres, els populars i els ciudadanos -i els socialistes, tot s'ha de dir-, que els donen suport, tenen escassos coneixements del que està passant a Catalunya. Sembla que ignoren les conseqüències que l'utilització d'aquests instruments de persuasió i seducció tenen en l'ànim i les ments dels ciutadans catalans. En definitiva, aquest error de percepció porta que l'Estat espanyol s'estigui equivocant monstruosament i per tant, tot es reduiria a fer que obrin els ulls i escoltin les demandes catalanes per tal de canalitzar aquest enorme desencert cap els harmoniosos prats del diàleg i pacte, de tu a tu, amb Catalunya per arreglar aquest greu malentès..... Res més lluny de la realitat!.
El gobierno i els seus aliats no s'han equivocat pas. Ans el contrari!. Saben perfectament què està passant i quines conseqüències poden tenir les accions empreses contra l'independentisme. Ras i curt!. Si es consuma la independència, els principals perjudicats seran les forces vives del Madrit secular. Ja no podran controlar la primera economia de l'Estat ni podran sostreure els ingents recursos de tota mena que proporciona l'explotació de la colònia catalana. Quins recursos podran dedicar a tapar les boques d'aturats i jornalers?. La davallada que es produirà en l'adjudicació d'obra pública als amics i coneguts serà brutal. Milers d'alts, mitjans i baixos funcionaris es quedaran amb els braços creuats, sense feina però amb el dret de continuar cobrant la mesada. Com podran pagar aquests onerosos programes de compra d'avions als USA, llogant tancs per mantenir-los aparcats per no gastar combustible, o seguir construint submarins que no emergeixen, o pagant a l'oficialitat d'un exercit amb masses caps i pocs soldats?. Ja no podran construir línies ni estacions de tren d'alta velocitat sense passatgers ni autopistes lliures de peatge sense transit. Ni podran indemnitzar l'espavilat de Florentino Perez compensant-li els seus fracassos empresarials amb diner públic..... La de subvencions que no podran repartir-se tant generosament com s'ha fet fins ara!
Espanya seria la principal perjudicada. Millor dit, les elits de Madrit es veurien en la critica situació de tenir que pencar per guanyar-se les garrofes i pagar els impostos que ara no paguen per ajudar a mantenir l'estructura d'un estat sobre-dimensionat, mal estructurat i mantenir l'aparença d'estat gran i modern, la qual cosa pot dir-se que han aconseguit aparentar però no pas ser-ho veritablement. Encara es troba ancorat en ple segle XX. Per això han decidit emprar la força -bruta o neta, tant se val- donant cops a tort i dret amb el codi penal -i amb les porres dels anti-avalots-, i senyalar-nos com anticonstitucionals, nazis, colpistes, insolidaris o adduïts. Tot això per sotmetre tant si com no els díscols catalanistes que demanen llibertat, justícia i democràcia.
Tot això ens ha portat fins on som ara. Espanya no negocia!. Espanya guanya o mort. Les úniques armes que volen fer servir contra les ànsies de independència de la majoria de catalans es la violència pura i dura. I en eixes som..... Van causar més de nou-cents ferits i encara es hora de que ho reconeguin i demanin perdó. Desprès va començar la pressió a les empreses, el xantatge i les trucades telefòniques imperioses recomanant que marxessin de Catalunya i s'establissin a Espanya. A continuació es va iniciar la vergonyosa caça de bruixes en la persona del Major Josep Lluis Trapero i els Mossos per desbaratar la bona imatge que han aconseguit a ulls de l'immensa majoria de catalans. Es l'enveja i la gelosia resultants per la bona tasca realitzada -tant en la lluita antiterrorista com en el compliment pacífic i acurat de les ordres de la fiscalia el mateix dia 1 d'octubre- i que ha causat mal de panxa i agror d'estomac al ministeri de l'Interior, a la resta del gobierno i a la fiscalia afinadora. Últimament, han aconseguit empresonar a Jordi Cuixart -de Òmnium- i Jordi Sànchez -de l'ANC-, dos bons i honorables homes imputant-los un delicte de sedició des de l'Audiència Nacional -l'antic TOP- per cert, incompetent legal i moralment per poder fer-ho. Suposo que el que seguirà serà fer inviables econòmica i judicialment ambdues entitats, per escapçar l'independentisme. Espanya ja ha arribat al mateix nivell repressiu i autoritari que Turquia o Bielorússia. Ja tenen els seus dos primers presos polítics després de quaranta anys....!. Ara amenacen amb l'aplicació de l'article 155 de la sagrada Constitució espanyola, de manera solemne i oficial, com si fins ara no ho haguessin fet per la porta del darrera. Al seu torn, la ministra de Defensa ha recordat la sagrada missió encomanada per la llei fonamental a les forces armades en la defensa de la unitat de la pàtria. Ho ha fet amb un to explícitament amenaçador i fins i tot de perdonavides. Tot això amb les benediccions de Sa Majestat el Rei d'Espanya, Felip VI.....
Fer-nos por ens fa més forts!. No fa por qui vol si no qui pot. No és el cas!. La guerra bruta ens carrega de raons. Fa masses anys que l'aguantem i n'estem vacunats. Potinejar les empreses catalanes i escanyar les finances de la Generalitat ja ho tenim superat. No es la primera vegada que ho fan. Recordem allò de "antes alemana que catalana", l'etern boicot comercial que ha provocat la internalització de l'economia catalana i l'espectacular l'augment de les exportacions catalanes o la no inversió en infraestructures necessàries com el corredor Mediterrani però que, com sempre, acaben i comencen a Madrid.... Tothom sap que el mar Mediterrani mulla les ribes de la ciutat de Madrid i el seu port. Malgastar l'activitat parlamentaria mitjançant el filibusterisme practicat per la minoria opositora per impedir votacions, debats i resolucions que no els agraden, provoquen que després es planyin i plorin per no haver sigut escoltats i creure que els seus drets polítics han esta trepitjats. Excuses de mal pagador, en definitiva. Del TC no cal parlar-ne. A ulls de la majoria sobiranista de Catalunya està absolutament des-legitimitat i els seus dictamens i resolucions, sempre desfavorables a Catalunya, son perfectament prescindibles. A Espanya no existeix la separació de poders i els principis democràtics estan desapareixen acceleradament.....
En fi!. Properament s'aixecarà la suspensió que penja damunt la declaració de independència. L'Estat espanyol, sempre respectuós amb les lleis i constitucions d'altres estats -no pas amb les seves!-, no gosarà immisqüir-se en els afers interns de la nova República Catalana. Perquè si ho fa, les conseqüències que provocarà seran d'una magnitud catastròfica mai assolida abans..... Per Espanya, per Europa i qui sap si més enllà. I aleshores, tindrà que donar explicacions a la Unió Europea -que no podrà continuar amagant-se darrera la no ingerència en els afers interns dels estats- i davant les democràcies de la resta del Món, esporuguides pel capteniment emprat en la repressió contra la independència de Catalunya i les perspectives de crisis global provocada per la no acceptació de negociar res de res amb Catalunya..
Potser aleshores Espanya s'avindrà a negociar de tu a tu amb la República Catalana. Quin altre remei tindrà.....?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada