El disset d'agost passat hi va haver un atemptat gihadista a la Rambla de Barcelona. Més tard, a Cambrils, hi van reincidir i cinc terroristes van ser abatuts pels mossos d'esquadra. El preu que hem pagat per aquesta salvatjada han sigut quinze morts i més d'un centenar de ferits. Fins aquí la informació freda i dura.....
Però la noticia ni és freda ni és només dura..... Ans el contrari!. Es dolorosa, emotiva i plena de cruesa. Quinze assassinats i un centenar de ferits, la majoria turistes, que gaudien d'una passejada per les vies més emblemàtiques d'ambdues ciutats van rebre una fuetada d'odi i sectarisme en nom d'una religió que no predica pas ni rancúnia ni fanatisme..... Fuetada que van patir també milions de persones de tota Catalunya, d'Espanya, d'Europa i de la resta del Món.
"No tenim por", cridaven a les concentracions convocades per rebutjar l'atemptat. Els ciutadans agraïen la impagable tasca desenvolupada pels mossos i els serveis d'emergència i protecció civil i per les mostres de solidaritat i aixopluc manifestades pels ciutadans i diferents col·lectius professionals, així com per la resposta donada per la societat civil en general, davant la magnitud de la tragèdia patida. L'eficàcia mostrada per les diferents autoritats i per la Generalitat en particular van ser el millor consol. Però..... ai las!. No havien passat ni unes poques hores quan ja van sorgir les excepcions a tanta harmonia, solidaritat i suposada unitat davant tot allò que esdevenia. La xarxa va començar a bullir i alguns impresentables van començar a mostrar l'odi acumulat envers Catalunya i els catalans. Alguns dels vomitius missatges llançats anaven dedicats a congratular-se que hagués passat a Barcelona i a Catalunya. D'altres donaven la culpa a la política d'acollida suposadament permissiva de la Generalitat envers els musulmans. Per cert, política que sempre ha estat competència del gobierno de Madrit. Però la majoria de missatges, autèntiques infàmies, es centraven en barrejar les ànsies de independència de Catalunya amb les sagnants conseqüències produïdes per l'atemptat gihadista..... A mesura que passaven les hores la barreja entre procés i terrorisme va anat agafant cos, escampant-se des de la xarxa als mitjans de comunicació cavernaris, tant els digitals com els impresos en paper o difosos per ràdio i televisió. Fins i tot la mesquinesa desfermada va arribar a polítics i policies espanyols, els quals maldaven per burxar en la divisió política com a esca de tots els mals i la unitat de la pàtria com a remei per a tots els bens, metre esclataven d'enveja i gelosia per la bona tasca feta per la Generalitat, pels mossos d'esquadra i per la resposta de la societat civil catalana. Fins i tot l'exministre Mayor Oreja va retreure que s'informés en català perquè "los españoles merecían que les explicaran los atentados en español"..... Tot va esdevenir en pures i dures enveja i ràbia!.
No paga la pena continuar parlant d'aquesta reacció tan visceral com roí d'alguns significats representants dels nacional-catòlics espanyols i dels més abrandats unionistes, incloent-hi malauradament també alguns catalans. Fer-ho seria fer-nos mala sang i alimentar l'espiral d'odi que tan desvergonyidament mostren aquesta mena de personatges. Però si paga la pena treure'n algunes conseqüències positives i, perquè no, algunes de negatives, també prou aclaridores.
En primer lloc ha estat la impecable reacció mostrada per la ciutadania. Podem sentir-nos orgullosos. La tasca dels mossos d'esquadra i de les autoritats catalanes també son dignes de ser destacades. Informació abundant, veraç i acurada. Una veritable demostració de com s'han de fer les coses, sobretot quan es tracta d'un assumpte com el produït a Barcelona i Cambrils. Sempre ens podrem demanar què no hauria passat si la policia catalana hagués pogut contar amb els efectius que fins ara no han estat autoritzats pel Ministeri de Hisenda per qüestions pressupostaries o, fins i tot, si es podia haver evitat l'atemptat cas de comptar amb la informació que alguns serveis secrets van transmetre als homònims espanyols, els quals sembla que mai van arribar a posar a disposició dels mossos. Potser si els mossos haguessin estat integrats a l'Europol i Interpol podrien haver rebut més informació, però el govern d'Espanya no ho ha permès fins ara.
On més s'ha notat la rancúnia que produeix el procés català ha sigut en els medis cavernaris espanyols, tant els madrilenys com alguns catalans. Des de acudits vergonyosos sobre l'atemptat barrejant-lo amb el procés publicats a El País, fins les exclusives brandades per El Periódico: "La CIA avanzó hace dos meses a los Mossos que la Rambla era objectivo del yihadismo". D'això jo en dic una exclusiva post-verídica, difosa per desprestigiar una policia catalana carregada de professionalitat i d'actuació irreprotxable, però a la qual se li va ocultar informació vital que presumptament era en poder dels serveis d'informació espanyols. La post-exclusiva va ser publicada tres quarts d'hora després de produït l'atemptat amb els morts encara estesos a terra i els ferits demanant auxili. Passant pels seriosos editorials -sortits de la ploma d'autèntics troglodites antediluvians sectaristes- que semblaven més preocupats en demanar que la Generalitat s'oblidés de la independència perquè això era la causa del terrorisme o aconsellant mantenir la unitat de l'Estat perquè era la garantia que no tornés a passar el que ha passat aquests dies. Però l'acusació de polititzar l'atemptat van atribuir-ho a la Generalitat......Vergonyós!.
La Generalitat ha estat a l'alçada. Ha actuat amb mesura, transparència i rapidesa, com correspon fer a les institucions serioses de qualsevol estat democràtic del món. Alguns han anat a remolc, com hidalgos de capa rasa i botes desgastades, mesquins però altius i rabiosos perquè no han sigut protagonistes de la resolució de la tragèdia. D'aquí la ràbia, el buscar tres peus al gat o intentar desprestigiar la bona tasca feta perquè no l'han feta ells..... Van voler mesclar independentisme i terrorisme i s'han acabat posant en evidència. El gobierno, la caverna i alguns trolls -molts!- sempre disposats a defensar la unitat de la pàtria encara que per fer-ho tinguin que tacar-se amb les llàgrimes i la sang de les víctimes.
Ara si que mesclo, intencionadament, l'atemptat i el procés independentista. Per això demano perdó. Si els catalans volem deslliurar-nos de tanta roïndat i mala llet només tenim una alternativa: la conquesta d'un nou estat lliure i sobirà al qual no hi càpiguen tanta mesquinesa i tanta amargor.....
Per això necessitem la independència!.
Però la noticia ni és freda ni és només dura..... Ans el contrari!. Es dolorosa, emotiva i plena de cruesa. Quinze assassinats i un centenar de ferits, la majoria turistes, que gaudien d'una passejada per les vies més emblemàtiques d'ambdues ciutats van rebre una fuetada d'odi i sectarisme en nom d'una religió que no predica pas ni rancúnia ni fanatisme..... Fuetada que van patir també milions de persones de tota Catalunya, d'Espanya, d'Europa i de la resta del Món.
"No tenim por", cridaven a les concentracions convocades per rebutjar l'atemptat. Els ciutadans agraïen la impagable tasca desenvolupada pels mossos i els serveis d'emergència i protecció civil i per les mostres de solidaritat i aixopluc manifestades pels ciutadans i diferents col·lectius professionals, així com per la resposta donada per la societat civil en general, davant la magnitud de la tragèdia patida. L'eficàcia mostrada per les diferents autoritats i per la Generalitat en particular van ser el millor consol. Però..... ai las!. No havien passat ni unes poques hores quan ja van sorgir les excepcions a tanta harmonia, solidaritat i suposada unitat davant tot allò que esdevenia. La xarxa va començar a bullir i alguns impresentables van començar a mostrar l'odi acumulat envers Catalunya i els catalans. Alguns dels vomitius missatges llançats anaven dedicats a congratular-se que hagués passat a Barcelona i a Catalunya. D'altres donaven la culpa a la política d'acollida suposadament permissiva de la Generalitat envers els musulmans. Per cert, política que sempre ha estat competència del gobierno de Madrit. Però la majoria de missatges, autèntiques infàmies, es centraven en barrejar les ànsies de independència de Catalunya amb les sagnants conseqüències produïdes per l'atemptat gihadista..... A mesura que passaven les hores la barreja entre procés i terrorisme va anat agafant cos, escampant-se des de la xarxa als mitjans de comunicació cavernaris, tant els digitals com els impresos en paper o difosos per ràdio i televisió. Fins i tot la mesquinesa desfermada va arribar a polítics i policies espanyols, els quals maldaven per burxar en la divisió política com a esca de tots els mals i la unitat de la pàtria com a remei per a tots els bens, metre esclataven d'enveja i gelosia per la bona tasca feta per la Generalitat, pels mossos d'esquadra i per la resposta de la societat civil catalana. Fins i tot l'exministre Mayor Oreja va retreure que s'informés en català perquè "los españoles merecían que les explicaran los atentados en español"..... Tot va esdevenir en pures i dures enveja i ràbia!.
No paga la pena continuar parlant d'aquesta reacció tan visceral com roí d'alguns significats representants dels nacional-catòlics espanyols i dels més abrandats unionistes, incloent-hi malauradament també alguns catalans. Fer-ho seria fer-nos mala sang i alimentar l'espiral d'odi que tan desvergonyidament mostren aquesta mena de personatges. Però si paga la pena treure'n algunes conseqüències positives i, perquè no, algunes de negatives, també prou aclaridores.
En primer lloc ha estat la impecable reacció mostrada per la ciutadania. Podem sentir-nos orgullosos. La tasca dels mossos d'esquadra i de les autoritats catalanes també son dignes de ser destacades. Informació abundant, veraç i acurada. Una veritable demostració de com s'han de fer les coses, sobretot quan es tracta d'un assumpte com el produït a Barcelona i Cambrils. Sempre ens podrem demanar què no hauria passat si la policia catalana hagués pogut contar amb els efectius que fins ara no han estat autoritzats pel Ministeri de Hisenda per qüestions pressupostaries o, fins i tot, si es podia haver evitat l'atemptat cas de comptar amb la informació que alguns serveis secrets van transmetre als homònims espanyols, els quals sembla que mai van arribar a posar a disposició dels mossos. Potser si els mossos haguessin estat integrats a l'Europol i Interpol podrien haver rebut més informació, però el govern d'Espanya no ho ha permès fins ara.
On més s'ha notat la rancúnia que produeix el procés català ha sigut en els medis cavernaris espanyols, tant els madrilenys com alguns catalans. Des de acudits vergonyosos sobre l'atemptat barrejant-lo amb el procés publicats a El País, fins les exclusives brandades per El Periódico: "La CIA avanzó hace dos meses a los Mossos que la Rambla era objectivo del yihadismo". D'això jo en dic una exclusiva post-verídica, difosa per desprestigiar una policia catalana carregada de professionalitat i d'actuació irreprotxable, però a la qual se li va ocultar informació vital que presumptament era en poder dels serveis d'informació espanyols. La post-exclusiva va ser publicada tres quarts d'hora després de produït l'atemptat amb els morts encara estesos a terra i els ferits demanant auxili. Passant pels seriosos editorials -sortits de la ploma d'autèntics troglodites antediluvians sectaristes- que semblaven més preocupats en demanar que la Generalitat s'oblidés de la independència perquè això era la causa del terrorisme o aconsellant mantenir la unitat de l'Estat perquè era la garantia que no tornés a passar el que ha passat aquests dies. Però l'acusació de polititzar l'atemptat van atribuir-ho a la Generalitat......Vergonyós!.
La Generalitat ha estat a l'alçada. Ha actuat amb mesura, transparència i rapidesa, com correspon fer a les institucions serioses de qualsevol estat democràtic del món. Alguns han anat a remolc, com hidalgos de capa rasa i botes desgastades, mesquins però altius i rabiosos perquè no han sigut protagonistes de la resolució de la tragèdia. D'aquí la ràbia, el buscar tres peus al gat o intentar desprestigiar la bona tasca feta perquè no l'han feta ells..... Van voler mesclar independentisme i terrorisme i s'han acabat posant en evidència. El gobierno, la caverna i alguns trolls -molts!- sempre disposats a defensar la unitat de la pàtria encara que per fer-ho tinguin que tacar-se amb les llàgrimes i la sang de les víctimes.
Ara si que mesclo, intencionadament, l'atemptat i el procés independentista. Per això demano perdó. Si els catalans volem deslliurar-nos de tanta roïndat i mala llet només tenim una alternativa: la conquesta d'un nou estat lliure i sobirà al qual no hi càpiguen tanta mesquinesa i tanta amargor.....
Per això necessitem la independència!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada