He arribat a la conclusió que a Espanya l'importa una figa que se li noti la cura si aconsegueixen l'efecte desitjat.....
Estem assistint a una mena de judici-farsa -diuen a la internacional lliberal- contra els que varen ser president Mas, vice-presidenta Ortega i consellera Rigau. Un judici presidit per un jutge nomenat pels membres conservadors de la corda del Partit Popular, majoritaris al Consejo General del Poder Judicial, perquè l'efecte final no se'ls escapi de las mans. Un president de sala que no té la més mínima delicadesa de donar el tracte degut a l'expresident -Molt Honorable Senyor- i que de tant en tant es permet recriminar a tot aquell que introdueixi referències polítiques a la sala, però en canvi permet que un testimoni amb vincles amb el partit Ciudadanos i afí a la ideologia de la ultradretana Convivència Cívica Catalana s'escapoleixi de les preguntes dels defensors, amb l'evidència d'entorpir la defensa dels acusats. Per la seva banda, el fiscal, que el 9 de novembre de 2014 -diada de la consulta- no va gosar prendre cap mesura per aturar els esdeveniments, malgrat que existien denúncies dels grups més abrandadament espanyolistes, es l'encarregat d'argumentar a favor del suposat delicte que ell no va apreciar aquell joiós dia. També va formar part -al costat d'altres vuit fiscals- de la junta de fiscals del TSJC que van arribar per unanimitat a la conclusió que no s'havia comés cap delicte. Decisió que va ser rebutjada pels fiscals de Madrit i que van acabar forçant la presentació de la querella penal i va provocar la dimissió del fiscal general de l'Estat com a conseqüència de la intromissió del Ministre de Justícia. I arribem a l'acusació particular que representa a un sindicat policial espanyolista el qual com no té feina el gat pentina, i a Manos Limpias, també sindicat ultradretà i nacionalista, el qual hores d'ara té engarjolat el seu president per xantatge i pràctiques mafioses.
Aquests són els actors que representen la històrica farsa judicial més escandalosa que mai s'ha produït a l'Estat espanyol, des del drama representat al judici sumaríssim contra el president Companys, del qual Espanya encara no ha demanat perdó. He seguit atentament totes les sessions del melodrama que es desenvolupa hores d'ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i he arribat a la conclusió que encapçala aquest escrit. El més important no serà pas el veredicte final. El veritablement important es que la justícia castellana ha aconseguit seure al banc dels acusats tres polítics jutjats per fer política. Tres demòcrates que van fer tot el possible perquè els catalans poguéssim participar i votar sobre el futur que volem pel nostre país. Tres persones honrades que han sigut tractades com a delinqüents per complir el compromís contret amb la ciutadania.
Malgrat els vans intentes de l'estricte, antipàtic i partidista president de tribunal, estem davant d'un judici polític confegit per condemnar polítics per fer política.... Fets i resultats polítics que no van agradar al Gobierno de Madrit. I per tant, s'havia de posar en cintura als díscols separatistes, més de dos milions tres-cents quaranta mil ciutadans, que vam gosar desafiar a un dels Estats més intolerants i per tant més feble d'Europa i del Món, que es vanta i s'auto considera ell mateix com a democràtic i com estat de dret.....
"Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Frase plenament vigent hores d'ara encara que un pel antiga. Ara ja prefereixen la versió moderna: "Que se consiga el efecto aunque se note el cuidado". Per aquesta raó no tenen miraments i no els importa gens ni mica que la dona del Cèsar no sigui ni sembli honrada.
Francesc Homs va conèixer -per la premsa, es clar- la data del seu judici davant del Tribunal Suprem, imputat pels mateixos suposats delictes, quan estava declarant com a testimoni al judici de Mas, Ortega i Rigau. Per bé què al seu judici no podrà contar amb el testimoni de Rajoy -tampoc van acceptar-ho per Mas-, ni Català -ministre de Justícia-, Torres Dulce -fiscal dimitit- i Pérez de los Cobos -president del TC-, ja que diuen que no tenen relació amb el procés (¡!)..... Avui el jutge Vidal, represaliat i inhabilitat per ser independentista, ha sigut imputat per les exageracions fetes fa mesos -i rotundament rebutjades per la Generalitat- a les conferències pronunciades per animar a la parròquia independentista. El cavernari diari La Razón ja avança el veredicte del judici de Barcelona: per unanimitat, culpables!. Veredicte que segons sembla també patirà Francesc Homs, encara pendent de judici!. Els altres mitjans cavernaris s'esquincen els vestits al considerar que la manifestació de recolzament al president i consellers, més de quaranta mil persones, va ser una intolerable pressió cap els jutges però no s'estalvien publicar editorials, articles i fer comentaris a la radio i a la tele que estan dedicats a dictar la sentencia com si fora feta de puny i lletra del jutge ponent del cas..... Col·lateralment, el cas Pujol s'ha vist afectat per la miraculosa i màgica aparició dins d'un calaix d'un escriptori de l'UDEF un nou pen drive, l'enèsim!, que ha sigut entregat al jutge instructor per rematar legalment aquesta família, la qual comença a ser objecte d'una veritable cacera jurídica, política, policial i mediàtica..... L'ineptitud i la mala fe de les rates de claveguera de l'estat encarregades del cas estan fent bons a tots els membres de la família Pujol, els quals a partir d'ara ja poden comptar amb la meva total simpatia..... I per acabar de reblar el clau, l'agència de protecció de dades espanyola ha decidit no esperar el recurs presentat per l'ANC i ÒMNIUM contra la multa imposada arbitràriament contra ambdues entitats sobiranistes i ha decidit embargar l'import -246.000 euros cadascuna-, per afavorir l'escanyament de les finances d'aquestes dues institucions catalanistes, singularment distingides per la seva lluita a favor de la llibertat de Catalunya.
A Espanya no existeix la separació de poders!. Ni l'executiu, ni el legislatiu, ni el judicial, ni el quart poder -la premsa- es poden considerar independents els uns dels altres. I els que és pitjor: sovint apareixen com absolutament deshonests i indecents. Tots estan interconnectats espúriament. Es retroalimenten espasmòdicament. I en el cas de Catalunya tenen els mateixos objectius: anorrear la independència a qualsevol preu i amb tots els recursos legals, al·legals i il·legals que facin falta. Per terra, mar i aire. Amb els poders coercitius i institucionals que exerceixen les autoritats espanyoles suposadament democràtiques sense cap mena d'escrúpols. De manera justa i injusta. Legítimament i il·legítimament. En pau i per força. Amb informadors troglodites, policia política i amb rates de claveguera a tutti pleni....... Amb tot!.
"Que se consiga el efecto aunque se note el ciudado y aunque la mujer del Cèsar no sea honrada ni lo parezca". La nova divisa del malaurat Regne d'Espanya.
Estem assistint a una mena de judici-farsa -diuen a la internacional lliberal- contra els que varen ser president Mas, vice-presidenta Ortega i consellera Rigau. Un judici presidit per un jutge nomenat pels membres conservadors de la corda del Partit Popular, majoritaris al Consejo General del Poder Judicial, perquè l'efecte final no se'ls escapi de las mans. Un president de sala que no té la més mínima delicadesa de donar el tracte degut a l'expresident -Molt Honorable Senyor- i que de tant en tant es permet recriminar a tot aquell que introdueixi referències polítiques a la sala, però en canvi permet que un testimoni amb vincles amb el partit Ciudadanos i afí a la ideologia de la ultradretana Convivència Cívica Catalana s'escapoleixi de les preguntes dels defensors, amb l'evidència d'entorpir la defensa dels acusats. Per la seva banda, el fiscal, que el 9 de novembre de 2014 -diada de la consulta- no va gosar prendre cap mesura per aturar els esdeveniments, malgrat que existien denúncies dels grups més abrandadament espanyolistes, es l'encarregat d'argumentar a favor del suposat delicte que ell no va apreciar aquell joiós dia. També va formar part -al costat d'altres vuit fiscals- de la junta de fiscals del TSJC que van arribar per unanimitat a la conclusió que no s'havia comés cap delicte. Decisió que va ser rebutjada pels fiscals de Madrit i que van acabar forçant la presentació de la querella penal i va provocar la dimissió del fiscal general de l'Estat com a conseqüència de la intromissió del Ministre de Justícia. I arribem a l'acusació particular que representa a un sindicat policial espanyolista el qual com no té feina el gat pentina, i a Manos Limpias, també sindicat ultradretà i nacionalista, el qual hores d'ara té engarjolat el seu president per xantatge i pràctiques mafioses.
Aquests són els actors que representen la històrica farsa judicial més escandalosa que mai s'ha produït a l'Estat espanyol, des del drama representat al judici sumaríssim contra el president Companys, del qual Espanya encara no ha demanat perdó. He seguit atentament totes les sessions del melodrama que es desenvolupa hores d'ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i he arribat a la conclusió que encapçala aquest escrit. El més important no serà pas el veredicte final. El veritablement important es que la justícia castellana ha aconseguit seure al banc dels acusats tres polítics jutjats per fer política. Tres demòcrates que van fer tot el possible perquè els catalans poguéssim participar i votar sobre el futur que volem pel nostre país. Tres persones honrades que han sigut tractades com a delinqüents per complir el compromís contret amb la ciutadania.
Malgrat els vans intentes de l'estricte, antipàtic i partidista president de tribunal, estem davant d'un judici polític confegit per condemnar polítics per fer política.... Fets i resultats polítics que no van agradar al Gobierno de Madrit. I per tant, s'havia de posar en cintura als díscols separatistes, més de dos milions tres-cents quaranta mil ciutadans, que vam gosar desafiar a un dels Estats més intolerants i per tant més feble d'Europa i del Món, que es vanta i s'auto considera ell mateix com a democràtic i com estat de dret.....
"Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Frase plenament vigent hores d'ara encara que un pel antiga. Ara ja prefereixen la versió moderna: "Que se consiga el efecto aunque se note el cuidado". Per aquesta raó no tenen miraments i no els importa gens ni mica que la dona del Cèsar no sigui ni sembli honrada.
Francesc Homs va conèixer -per la premsa, es clar- la data del seu judici davant del Tribunal Suprem, imputat pels mateixos suposats delictes, quan estava declarant com a testimoni al judici de Mas, Ortega i Rigau. Per bé què al seu judici no podrà contar amb el testimoni de Rajoy -tampoc van acceptar-ho per Mas-, ni Català -ministre de Justícia-, Torres Dulce -fiscal dimitit- i Pérez de los Cobos -president del TC-, ja que diuen que no tenen relació amb el procés (¡!)..... Avui el jutge Vidal, represaliat i inhabilitat per ser independentista, ha sigut imputat per les exageracions fetes fa mesos -i rotundament rebutjades per la Generalitat- a les conferències pronunciades per animar a la parròquia independentista. El cavernari diari La Razón ja avança el veredicte del judici de Barcelona: per unanimitat, culpables!. Veredicte que segons sembla també patirà Francesc Homs, encara pendent de judici!. Els altres mitjans cavernaris s'esquincen els vestits al considerar que la manifestació de recolzament al president i consellers, més de quaranta mil persones, va ser una intolerable pressió cap els jutges però no s'estalvien publicar editorials, articles i fer comentaris a la radio i a la tele que estan dedicats a dictar la sentencia com si fora feta de puny i lletra del jutge ponent del cas..... Col·lateralment, el cas Pujol s'ha vist afectat per la miraculosa i màgica aparició dins d'un calaix d'un escriptori de l'UDEF un nou pen drive, l'enèsim!, que ha sigut entregat al jutge instructor per rematar legalment aquesta família, la qual comença a ser objecte d'una veritable cacera jurídica, política, policial i mediàtica..... L'ineptitud i la mala fe de les rates de claveguera de l'estat encarregades del cas estan fent bons a tots els membres de la família Pujol, els quals a partir d'ara ja poden comptar amb la meva total simpatia..... I per acabar de reblar el clau, l'agència de protecció de dades espanyola ha decidit no esperar el recurs presentat per l'ANC i ÒMNIUM contra la multa imposada arbitràriament contra ambdues entitats sobiranistes i ha decidit embargar l'import -246.000 euros cadascuna-, per afavorir l'escanyament de les finances d'aquestes dues institucions catalanistes, singularment distingides per la seva lluita a favor de la llibertat de Catalunya.
A Espanya no existeix la separació de poders!. Ni l'executiu, ni el legislatiu, ni el judicial, ni el quart poder -la premsa- es poden considerar independents els uns dels altres. I els que és pitjor: sovint apareixen com absolutament deshonests i indecents. Tots estan interconnectats espúriament. Es retroalimenten espasmòdicament. I en el cas de Catalunya tenen els mateixos objectius: anorrear la independència a qualsevol preu i amb tots els recursos legals, al·legals i il·legals que facin falta. Per terra, mar i aire. Amb els poders coercitius i institucionals que exerceixen les autoritats espanyoles suposadament democràtiques sense cap mena d'escrúpols. De manera justa i injusta. Legítimament i il·legítimament. En pau i per força. Amb informadors troglodites, policia política i amb rates de claveguera a tutti pleni....... Amb tot!.
"Que se consiga el efecto aunque se note el ciudado y aunque la mujer del Cèsar no sea honrada ni lo parezca". La nova divisa del malaurat Regne d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada