Últimament m'estic fent un seguit de preguntes com ara: "Què estic fent jo per aconseguir la independència de Catalunya?". O, "el poc que faig és suficient per merèixer-la?". Com es pot comprovar estic patint una febrada de cavall d'autocrítica agra, la qual, confesso, resulta molt desencisadora pels efectes que causen al meu capteniment. La resposta a la primera qüestió es "no gaire" i a la segona el veredicte encara resulta més punyent.... És "no"!.
No faig massa a favor de la independència de Catalunya i per això no la mereixo!. L'únic que faig és criticar els polítics i els partits independentistes, despotricar contra els unionistes, maleir el TC i queixar-me de tot allò que no podem fer ara perquè Espanya no ens deixa i que tindrem que posposar per després d'aconseguida la independència.... Ben mirat, és el que fem la majoria de catalans que volem la llibertat de Catalunya. Si, ja sé!. De tant en tant fem una cadena humana, una ve baixa de victòria o una manifestació milionària de suport a la independència. Un cop a l'any, però!. Des de fa sis anys -enguany serà el setè- a favor de la independència!. També vaig penjar una estelada a la finestra de casa per mostrar el meu suport al procés, encara que com perdia color i frescor la vaig acabar despenjant.... Les manifestacions de cada onze de setembre són molt importants, apoteòsiques, vistoses, tenen un gran ressò mediàtic internacional però... només un cop l'any!. Penjar una estelada i deixar-la a mercè de l'oratge, que es mori per culpa de la pluja, del vent, del sol, del fred o de la calor és massa galdós. I no faig massa res més a favor de la independència. La vull, la desitjo, l'anhelo però no la lluito prou. M'omplo la boca amb el mot independència -fins ara set vegades!- i poca cosa més.....
Bufff...!. També escric a dos blocs. L'un en castellà -jancugat- i l'altre en català -joancugat-. El primer per aquells que per qüestions idiomàtiques o culturals es mostren tebis o reticents a veure la independència com l'única solució -il·lusionant, vàlida i factible- a tots els problemes dels ciutadans catalans a nivell col·lectiu però també individual. Recordem que la independència ens permetrà cometre els nostres propis encerts o errors i solucionar les nostres mancances, sense tenir l'oportunitat de culpar a Madrit per tots els mals que patim. El segon l'escric per aquells que no necessiten ser convençuts però si precisen enfortir el seu convenciment i mantenir vives les esperances. Però tot això no es més que una minsa contribució a favor del procés sobiranista. Massa modesta!. Especialment, per no representar per part meva cap mena d'esforç ni un mínim sacrifici personal. I ja se sap, qui no s'arrisca no pisca.....
No us penseu que estic desanimat, que no tinc esperances ni il·lusions. Ans el contrari!. Cada dia les renovo. Un cop i un altre!. Senzillament, no estic content amb mi mateix. Per tant, he decidit posar-hi remei. Reset!. Faré tot allò que estigui a les meves mans per enfortir el meu capteniment, ara una mica deixatat. Parlaré amb els veïns i familiars que no s'han decidit encara per la independència i els convenceré. Contestaré a tots els comentaris que provoquin els meus escrits, siguin crítics o favorables... En castellà, en català i en l'idioma que calgui!. Denunciaré la manca de imparcialitat i la infumable politització del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional -l'antic TOP franquista- i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els quals s'han oblidat de impartir JUSTÍCIA -així en majúscules!- per jutjar polítics i decisions polítiques i dictar sentències anti-catalanes. I si cal començaré la desobediència, el desacatament a les institucions espanyoles. Participaré a debats, trobades i reunions al meu poble per aixecar la veu a favor de la plena sobirania. Presentaré i pagaré els meus impostos i seguretat social a l'hisenda catalana per contribuir que almenys cent mil ciutadans i deu mil empreses catalanes també ho facin, per que Espanya s'adoni que anem en serio i que els nostres impostos són nostres, no d'ells!. Quant hi hagi eleccions triaré i votaré partits que inequívocament defensin la independència de Catalunya, no aquells pusil·lànimes que només maregen la perdiu i basen les seves propostes polítiques en l'indefinició sistemàtica....!. Per descomptat, tornaré a penjar no una si no dues d'estelades noves i esclatants, una a la façana i l'altra a la teulada de casa meva, per demostrar que el meu independentisme no minva ni empal·lideix malgrat l'oratge climàtic o polític. I també tornaré a manifestar-me l'onze de setembre i quan faci falta a favor de la independència....
Estaré amatent del que facin els polítics i els partits independentistes i sobiranistes. I no els hi deixaré passar ni una....!. Els empentaré tant com calgui perquè no s'encantin ni es despistin del l'objectiu final: la independència.... D'una punyetera vegada!.
Les respostes a les preguntes fetes a l'inici d'aquests pensaments aleshores seran: He fet el possible a favor de la independència, perquè me la mereixo....!. Ens la mereixem i la guanyarem TOTS PLEGATS....!. Si som agosarats i treballem tots junts per aconseguir-ho.
Per cert, he acabat dient fins a catorze vegades INDEPENDÈNCIA. Ara quinze....
No faig massa a favor de la independència de Catalunya i per això no la mereixo!. L'únic que faig és criticar els polítics i els partits independentistes, despotricar contra els unionistes, maleir el TC i queixar-me de tot allò que no podem fer ara perquè Espanya no ens deixa i que tindrem que posposar per després d'aconseguida la independència.... Ben mirat, és el que fem la majoria de catalans que volem la llibertat de Catalunya. Si, ja sé!. De tant en tant fem una cadena humana, una ve baixa de victòria o una manifestació milionària de suport a la independència. Un cop a l'any, però!. Des de fa sis anys -enguany serà el setè- a favor de la independència!. També vaig penjar una estelada a la finestra de casa per mostrar el meu suport al procés, encara que com perdia color i frescor la vaig acabar despenjant.... Les manifestacions de cada onze de setembre són molt importants, apoteòsiques, vistoses, tenen un gran ressò mediàtic internacional però... només un cop l'any!. Penjar una estelada i deixar-la a mercè de l'oratge, que es mori per culpa de la pluja, del vent, del sol, del fred o de la calor és massa galdós. I no faig massa res més a favor de la independència. La vull, la desitjo, l'anhelo però no la lluito prou. M'omplo la boca amb el mot independència -fins ara set vegades!- i poca cosa més.....
Bufff...!. També escric a dos blocs. L'un en castellà -jancugat- i l'altre en català -joancugat-. El primer per aquells que per qüestions idiomàtiques o culturals es mostren tebis o reticents a veure la independència com l'única solució -il·lusionant, vàlida i factible- a tots els problemes dels ciutadans catalans a nivell col·lectiu però també individual. Recordem que la independència ens permetrà cometre els nostres propis encerts o errors i solucionar les nostres mancances, sense tenir l'oportunitat de culpar a Madrit per tots els mals que patim. El segon l'escric per aquells que no necessiten ser convençuts però si precisen enfortir el seu convenciment i mantenir vives les esperances. Però tot això no es més que una minsa contribució a favor del procés sobiranista. Massa modesta!. Especialment, per no representar per part meva cap mena d'esforç ni un mínim sacrifici personal. I ja se sap, qui no s'arrisca no pisca.....
No us penseu que estic desanimat, que no tinc esperances ni il·lusions. Ans el contrari!. Cada dia les renovo. Un cop i un altre!. Senzillament, no estic content amb mi mateix. Per tant, he decidit posar-hi remei. Reset!. Faré tot allò que estigui a les meves mans per enfortir el meu capteniment, ara una mica deixatat. Parlaré amb els veïns i familiars que no s'han decidit encara per la independència i els convenceré. Contestaré a tots els comentaris que provoquin els meus escrits, siguin crítics o favorables... En castellà, en català i en l'idioma que calgui!. Denunciaré la manca de imparcialitat i la infumable politització del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional -l'antic TOP franquista- i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els quals s'han oblidat de impartir JUSTÍCIA -així en majúscules!- per jutjar polítics i decisions polítiques i dictar sentències anti-catalanes. I si cal començaré la desobediència, el desacatament a les institucions espanyoles. Participaré a debats, trobades i reunions al meu poble per aixecar la veu a favor de la plena sobirania. Presentaré i pagaré els meus impostos i seguretat social a l'hisenda catalana per contribuir que almenys cent mil ciutadans i deu mil empreses catalanes també ho facin, per que Espanya s'adoni que anem en serio i que els nostres impostos són nostres, no d'ells!. Quant hi hagi eleccions triaré i votaré partits que inequívocament defensin la independència de Catalunya, no aquells pusil·lànimes que només maregen la perdiu i basen les seves propostes polítiques en l'indefinició sistemàtica....!. Per descomptat, tornaré a penjar no una si no dues d'estelades noves i esclatants, una a la façana i l'altra a la teulada de casa meva, per demostrar que el meu independentisme no minva ni empal·lideix malgrat l'oratge climàtic o polític. I també tornaré a manifestar-me l'onze de setembre i quan faci falta a favor de la independència....
Estaré amatent del que facin els polítics i els partits independentistes i sobiranistes. I no els hi deixaré passar ni una....!. Els empentaré tant com calgui perquè no s'encantin ni es despistin del l'objectiu final: la independència.... D'una punyetera vegada!.
Les respostes a les preguntes fetes a l'inici d'aquests pensaments aleshores seran: He fet el possible a favor de la independència, perquè me la mereixo....!. Ens la mereixem i la guanyarem TOTS PLEGATS....!. Si som agosarats i treballem tots junts per aconseguir-ho.
Per cert, he acabat dient fins a catorze vegades INDEPENDÈNCIA. Ara quinze....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada