Últimament a Espanya s'està evidenciant d'una forma clara, nítida i desinhibida la manca de principis democràtics i fins i tot d'ètica bàsica, especialment entre la classe dirigent ja sigui política, intel·lectual o empresarial i entre els referents de la societat civil, com ara poden ser els del món artístic o de la informació....
Tota aquesta pobresa democràtica, social i de la raó està causada directament pel Govern d'Espanya i el seu entorn immediat. Efectivament, la corrupció que emmerda fins les celles el govern Rajoy i la formació política que li dona suport, el Partit Popular, són la font d'emanació que escampa la seva ferum impregnant les institucions -oficials, oficioses i privades- i per extensió, perfuma i embruta la resta de la societat. És per això que la germana i el cunyat del Rei estan sent jutjats per evadir impostos i per corrupció. Igualment, la corrupció que ensenyoreix el País Valencià o Madrid són per obra i gràcia dels esmentats populars.... I qui hi ha al cap de munt de del Partit Popular?. Doncs Mariano Rajoy Brey, president del Govern d'Espanya, ara en funcions!.
Aquesta manca de principis democràtics es fa palès amb moltes de les decisions que ha pres últimament el Govern Rajoy, deixant de banda la malaltissa obsessió anticatalana que mostra tan desinhibidament dia si dia no contra la Generalitat i per extensió, contra els catalans. Així, ara es nega a sotmetre's al control democràtic del Congrés perquè entén que estan en funcions no pot ser controlat per ningú. D'això se'n diu llisa i planament autoritarisme!. Prescindeix del Parlament i li mostra una falta de respecte que pot considerar-se va contra els principis democràtics més elementals. I com està en funcions, doncs aprofita per fer i desfer al seu gust tot allò que pot i vol. Aprova el pla hidrològic de la conca de l'Ebre, sense consens amb la gent del delta directament afectada. O destina cent blindats a la base de Sant Climent de Sescebes -Girona- perquè estan reestructurant el desplegament de les forces armades per tot el territori "nacional".... Es a dir, per tot Catalunya, com si d'una provocadora força d'ocupació es tractés!. També han aprovat una llei que prohibeix opinar a la xarxa contra la Corona a partir de l'u de juliol d'enguany.
Com aquestes, moltes altres decisions carregades d'arbitrarietat, menyspreus, impostures i imposicions totalment autoritàries i antidemocràtiques. A Espanya ja no existeix la llibertat d'expressió ni opinió.... Ha estat substituïda per la limitació d'opinió!. I si no s'ho creuen, pregunteu-li als dos titellaires que van ser empresonats per col·laboració amb el terrorisme per fer titelles al carrer.... Fins i tot mentre van ser a la presó el seu correu va ser intervingut per les autoritats penitenciaries perquè no pogueren posar-se en contacte amb altres grups terroristes..... És un tret característic de la personalitat de les classes dirigents que manen -des de sempre!- en aquest règim immemorial espanyol, canviar el sentit i les definicions de les grans paraules i conceptes que regnen a totes les societats occidentals. A DEMOCRÀCIA ara li afegeixen "espanyola" com abans el Generalíssim Franco hi afegia "orgànica". La LLIBERTAT per ells sempre ha de ser "dins d'un ordre". I, naturalment, ells diuen quin es l'ordre que limita la llibertat. Volgudament, confonen DRETS amb deures i sempre prevalen els deures per damunt dels drets. El concepte SOLIDARITAT es una obligació imposada per ells -que parteixen i reparteixen al seu caprici tots els recursos- i que tothom que la pateix entenem com a espoli, mentre que els que la gaudeixen la reben com un dret de durada i recursos il·limitats. I què dir de la JUSTÍCIA?. Per ells, la justícia només és una muntanya de codis -penal, civil, mercantil, processal...- i lleis, decrets i ordres, al marge de la legitimitat.... Fins i tot contraposen legalitat encara que sigui injusta, a legitimitat la qual sempre es justa, com si no tinguessin res a veure l'una i l'altre. Els jutges i fiscals són esclaus del dret de l'Estat -no pas de l'Estat de Dret!- i sovint es troben mediatitzats pel poder executiu el qual, casualment, està dominat aclaparadorament pel cos de l'advocacia de l'Estat -coneguda com a brigada Aranzadi-. Per no parlar dels magistrats del Tribunal Constitucional, fidels deutors dels socialistes i populars, amb un president militant en excedència del Partit Popular i lleial col·laborador de la FAES -think tank popular per excel·lència-..... El TC ha esdevingut La voz de su amo, o del govern de torn espanyol!. Ara en mans de Perogrullo Rajoy!. Definitivament, Espanya es un mal poema..... I a més a més, no rima ni a la de tres!.
Un Estat que persegueix policial i judicialment a uns polítics que afavoreixen que la gent voti lliurament sobre allò que els ocupa i preocupa, o que defensen el dret d'autodeterminació, o que lluiten per la llibertat del seu poble perquè aquest Estat els maltracta, es un Estat en descomposició, en fase terminal....
S'entén el perquè de tot plegat.....?.
Tota aquesta pobresa democràtica, social i de la raó està causada directament pel Govern d'Espanya i el seu entorn immediat. Efectivament, la corrupció que emmerda fins les celles el govern Rajoy i la formació política que li dona suport, el Partit Popular, són la font d'emanació que escampa la seva ferum impregnant les institucions -oficials, oficioses i privades- i per extensió, perfuma i embruta la resta de la societat. És per això que la germana i el cunyat del Rei estan sent jutjats per evadir impostos i per corrupció. Igualment, la corrupció que ensenyoreix el País Valencià o Madrid són per obra i gràcia dels esmentats populars.... I qui hi ha al cap de munt de del Partit Popular?. Doncs Mariano Rajoy Brey, president del Govern d'Espanya, ara en funcions!.
Aquesta manca de principis democràtics es fa palès amb moltes de les decisions que ha pres últimament el Govern Rajoy, deixant de banda la malaltissa obsessió anticatalana que mostra tan desinhibidament dia si dia no contra la Generalitat i per extensió, contra els catalans. Així, ara es nega a sotmetre's al control democràtic del Congrés perquè entén que estan en funcions no pot ser controlat per ningú. D'això se'n diu llisa i planament autoritarisme!. Prescindeix del Parlament i li mostra una falta de respecte que pot considerar-se va contra els principis democràtics més elementals. I com està en funcions, doncs aprofita per fer i desfer al seu gust tot allò que pot i vol. Aprova el pla hidrològic de la conca de l'Ebre, sense consens amb la gent del delta directament afectada. O destina cent blindats a la base de Sant Climent de Sescebes -Girona- perquè estan reestructurant el desplegament de les forces armades per tot el territori "nacional".... Es a dir, per tot Catalunya, com si d'una provocadora força d'ocupació es tractés!. També han aprovat una llei que prohibeix opinar a la xarxa contra la Corona a partir de l'u de juliol d'enguany.
Com aquestes, moltes altres decisions carregades d'arbitrarietat, menyspreus, impostures i imposicions totalment autoritàries i antidemocràtiques. A Espanya ja no existeix la llibertat d'expressió ni opinió.... Ha estat substituïda per la limitació d'opinió!. I si no s'ho creuen, pregunteu-li als dos titellaires que van ser empresonats per col·laboració amb el terrorisme per fer titelles al carrer.... Fins i tot mentre van ser a la presó el seu correu va ser intervingut per les autoritats penitenciaries perquè no pogueren posar-se en contacte amb altres grups terroristes..... És un tret característic de la personalitat de les classes dirigents que manen -des de sempre!- en aquest règim immemorial espanyol, canviar el sentit i les definicions de les grans paraules i conceptes que regnen a totes les societats occidentals. A DEMOCRÀCIA ara li afegeixen "espanyola" com abans el Generalíssim Franco hi afegia "orgànica". La LLIBERTAT per ells sempre ha de ser "dins d'un ordre". I, naturalment, ells diuen quin es l'ordre que limita la llibertat. Volgudament, confonen DRETS amb deures i sempre prevalen els deures per damunt dels drets. El concepte SOLIDARITAT es una obligació imposada per ells -que parteixen i reparteixen al seu caprici tots els recursos- i que tothom que la pateix entenem com a espoli, mentre que els que la gaudeixen la reben com un dret de durada i recursos il·limitats. I què dir de la JUSTÍCIA?. Per ells, la justícia només és una muntanya de codis -penal, civil, mercantil, processal...- i lleis, decrets i ordres, al marge de la legitimitat.... Fins i tot contraposen legalitat encara que sigui injusta, a legitimitat la qual sempre es justa, com si no tinguessin res a veure l'una i l'altre. Els jutges i fiscals són esclaus del dret de l'Estat -no pas de l'Estat de Dret!- i sovint es troben mediatitzats pel poder executiu el qual, casualment, està dominat aclaparadorament pel cos de l'advocacia de l'Estat -coneguda com a brigada Aranzadi-. Per no parlar dels magistrats del Tribunal Constitucional, fidels deutors dels socialistes i populars, amb un president militant en excedència del Partit Popular i lleial col·laborador de la FAES -think tank popular per excel·lència-..... El TC ha esdevingut La voz de su amo, o del govern de torn espanyol!. Ara en mans de Perogrullo Rajoy!. Definitivament, Espanya es un mal poema..... I a més a més, no rima ni a la de tres!.
Un Estat que persegueix policial i judicialment a uns polítics que afavoreixen que la gent voti lliurament sobre allò que els ocupa i preocupa, o que defensen el dret d'autodeterminació, o que lluiten per la llibertat del seu poble perquè aquest Estat els maltracta, es un Estat en descomposició, en fase terminal....
S'entén el perquè de tot plegat.....?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada