Artur Mas ha renunciat a l'acta de diputat electe del Parlament de Catalunya. Prèviament ho va fer com a candidat de Junts pel Si a la presidència de la Generalitat, com a conseqüència de les exigències imposades per la CUP per tal de tancar l'acord de governabilitat entre ambdues formacions independentistes pels propers divuit mesos....
És hora d'agrair la tasca desenvolupada pel senyor Artur Mas com destacat líder -encara que no l'únic!- del procés sobiranista endegat per la ciutadania catalana, singularment els darrers cinc anys. Tanmateix aquest lideratge ha sigut precisament una de les causes que han precipitat la seva renuncia. La CUP és alérgica als lideratges. Els rebutja frontalment i renega d'ells sense cap mena de contemplacions. Els desdibuixa -i caricaturize- amb imatges inversemblants. Proposa lideratges corals, rotatius o indefinits, perquè consideren que tot ha de girar al voltant de les decisions presses per una assemblea ciutadana oberta.... Tanmateix ens trobem davant d'una flagrant contradicció, ja que tota assemblea erigeix -enlaira!- uns líders que sovint condueixen i condicionen els debats, les votacions i els resultats cap allò prèviament acordat per un reduït grup d'assemblearis.... Els quals alhora esdevenen veritables líders!.
No vull criticar les contradiccions o l'actuació dels cupaires. Només vull significar les injustícies comeses per ells, envers la persona d'Artur Mas. Una de les més injustes acusacions tenen a veure amb responsabilizar-lo de les retallades practicades a l'estat del benestar català -educació, sanitat, benestar social- fetes pel seu executiu, sense tenir en compte l'atenuant de la situació financera que va entomar, després dels dos governs tripartits i que podem qualificar de trobar-se en fallida tècnica. És cert que ho va fer seguint les recomanacions demanades urbi et orbe per la Comissió Europea, abans de les exigències fetes per Madrit, però només va ser així per una qüestió de tempus polític. Recordem: les eleccions espanyoles van ser posteriors a les catalanes i les retallades en èpoques electorals -sobretot a Espanya- no són mai ni ben vistes, ni ben portades, ni acceptades. Per tant, les retallades a la resta de l'Estat van començar un any després.... Amb l'agreujant que el govern de Madrit va acabar decidint que els ajustaments dels comptes públics estatals fossin a càrrec principalment de les finances autonòmiques. És a dir, s'havia de retallar la sanitat pública, l'educació, la llei de dependència..... Per cert, matèries de competència exclusiva de les comunitats autònomes, no pas de l'Estat central. Tots sabem com de còmoda resulta retallar despeses dels altres, no les pròpies. Això per no parlar del flagrant incompliment legal comés per l'Estat al no revisar el model de finançament autonòmic d'acord amb la llei..... Per descomptat, al marge de les exigències que sol fer el govern d'Espanya perquè els altres si compleixin al peu de la lletra la legislació vigent, que tan alegrement incompleix quan vol.....
Certament podrà esgrimir-se el caràcter lliberal o centrista d'Artur Mas i per tant, el seu capteniment més o menys favorable a l'interés privat per damunt del públic.... O l'inrevés!. Però no se li pot atribuir la culpabilitat de les accions endegades pel govern espanyol a favor de la banca, de l'IBEX 35, del desemparament legal dels treballadors mitjançant la reforma laboral quasi de caire esclavista aprobada, l'afavoriment de les grans empreses, la bombolla immobiliària, els desnonaments massius o de les retallades en dependència, jubilacions, subsidis d'atur, etc.... Tot això és culpa exclusiva de Mariano Rajoy Brey i del seu govern, del Partit Popular i de la llotja del Bernabéu.... És just afegir-hi també les culpes del govern central per les polítiques de re-centralització, d'invasió de competències, d'intromissió administrativa i política, d'escanyament financer i assetjament judicial, posades en marxa per Madrit i que han esdevingut com absolutament sectàries i anti-catalanes.
Artur Mas, com tothom, s'ha equivocat. Les seves decisions no sempre han estat encertades. Però no és assenyat carregar-li errors o malifetes comeses per altres. Ha sigut un president que ha tingut que empassar-se uns quants gripaus i moure's en una situació de crisis generalitzada, a l'Estat i al Món, gens fàcil de combatre i molt difícil de suportar. Estic segur que hagués preferit no fer retallades, així com afavorir els més desvalguts -tots aquells que veritablement han patit o pateixen encara la crisis!-, però Catalunya no tenia ni té competències legals per fer-ho i el que és més greu, encara que generem prou recursos financers per mantenir un bon nivell d'estat de benestar, Madrit espolia els nostres impostos, també en temps de crisis, fins uns nivells escandalosos, insuportables!.
Els propers mesos veurem un nou president, Carles Puigdemont, i uns nous consellers de Junts pel Si -de CDC, d'ERC i independents- sortejant la crisis, torejant l'escomesa d'un Estat hostil i barroer, sense escrúpols, negociant amb l'assemblea de la CUP i governant el dia a dia de Catalunya. Tot això sense aturar el camí que ens ha de portar a la llibertat, a la independència. Perquè aquest es l'objectiu últim que volem assolir i que justifica la tasca feta fins ara per tots plegats, incloent-hi Artur Mas.
Hem d'estar agraïts pel capteniment del president Mas. Tothom!. Fins i tot els cupaires!. Al costat d'aquesta gratitud hem de demanar-nos si estem disposats a renunciar al seu exemple i lideratge. La tasca que ens queda per endavant és molt feixuga, incommensurable!. Necessitem tots els braços i tots els caps!. Especialment els dels nostres referents polítics. Els nostres líders!. Cadascú dins de les seves possibilitats. Amb valentia i treball!. L'actual president fent la seva tasca. Els consellers, governant el dia a dia i preparant el futur. Els parlamentaris, legislant. I els ciutadans, recolzant la Generalitat i caminant decididament cap a Ítaca, sense defallir!. Disposats quan sigui l'hora a obeir només les nostres lleis, el nostre govern i defensar-nos aferrissadament de les escomeses que sens dubte ens llençaran des de Madrit.
Renunciar a Artur Mas seria el mateix que donar la raó a aquells que l'han volgut anorrear a base d'assetjament judicial, xantatges policials, injuries polítiques i calumnies de la caverna mediàtica. Com no vull que José Maria Aznar i col·legues acabin sortint-se amb la seva, dono sincerament les gràcies al Molt Honorable Senyor Artur Mas i Gavarró, cent vint-i-nové president de la Generalitat i li demano que continuï al nostre costat per ajudar-nos en el costerut camí cap a la independència de Catalunya.... Gràcies, senyor Mas!.
És hora d'agrair la tasca desenvolupada pel senyor Artur Mas com destacat líder -encara que no l'únic!- del procés sobiranista endegat per la ciutadania catalana, singularment els darrers cinc anys. Tanmateix aquest lideratge ha sigut precisament una de les causes que han precipitat la seva renuncia. La CUP és alérgica als lideratges. Els rebutja frontalment i renega d'ells sense cap mena de contemplacions. Els desdibuixa -i caricaturize- amb imatges inversemblants. Proposa lideratges corals, rotatius o indefinits, perquè consideren que tot ha de girar al voltant de les decisions presses per una assemblea ciutadana oberta.... Tanmateix ens trobem davant d'una flagrant contradicció, ja que tota assemblea erigeix -enlaira!- uns líders que sovint condueixen i condicionen els debats, les votacions i els resultats cap allò prèviament acordat per un reduït grup d'assemblearis.... Els quals alhora esdevenen veritables líders!.
No vull criticar les contradiccions o l'actuació dels cupaires. Només vull significar les injustícies comeses per ells, envers la persona d'Artur Mas. Una de les més injustes acusacions tenen a veure amb responsabilizar-lo de les retallades practicades a l'estat del benestar català -educació, sanitat, benestar social- fetes pel seu executiu, sense tenir en compte l'atenuant de la situació financera que va entomar, després dels dos governs tripartits i que podem qualificar de trobar-se en fallida tècnica. És cert que ho va fer seguint les recomanacions demanades urbi et orbe per la Comissió Europea, abans de les exigències fetes per Madrit, però només va ser així per una qüestió de tempus polític. Recordem: les eleccions espanyoles van ser posteriors a les catalanes i les retallades en èpoques electorals -sobretot a Espanya- no són mai ni ben vistes, ni ben portades, ni acceptades. Per tant, les retallades a la resta de l'Estat van començar un any després.... Amb l'agreujant que el govern de Madrit va acabar decidint que els ajustaments dels comptes públics estatals fossin a càrrec principalment de les finances autonòmiques. És a dir, s'havia de retallar la sanitat pública, l'educació, la llei de dependència..... Per cert, matèries de competència exclusiva de les comunitats autònomes, no pas de l'Estat central. Tots sabem com de còmoda resulta retallar despeses dels altres, no les pròpies. Això per no parlar del flagrant incompliment legal comés per l'Estat al no revisar el model de finançament autonòmic d'acord amb la llei..... Per descomptat, al marge de les exigències que sol fer el govern d'Espanya perquè els altres si compleixin al peu de la lletra la legislació vigent, que tan alegrement incompleix quan vol.....
Certament podrà esgrimir-se el caràcter lliberal o centrista d'Artur Mas i per tant, el seu capteniment més o menys favorable a l'interés privat per damunt del públic.... O l'inrevés!. Però no se li pot atribuir la culpabilitat de les accions endegades pel govern espanyol a favor de la banca, de l'IBEX 35, del desemparament legal dels treballadors mitjançant la reforma laboral quasi de caire esclavista aprobada, l'afavoriment de les grans empreses, la bombolla immobiliària, els desnonaments massius o de les retallades en dependència, jubilacions, subsidis d'atur, etc.... Tot això és culpa exclusiva de Mariano Rajoy Brey i del seu govern, del Partit Popular i de la llotja del Bernabéu.... És just afegir-hi també les culpes del govern central per les polítiques de re-centralització, d'invasió de competències, d'intromissió administrativa i política, d'escanyament financer i assetjament judicial, posades en marxa per Madrit i que han esdevingut com absolutament sectàries i anti-catalanes.
Artur Mas, com tothom, s'ha equivocat. Les seves decisions no sempre han estat encertades. Però no és assenyat carregar-li errors o malifetes comeses per altres. Ha sigut un president que ha tingut que empassar-se uns quants gripaus i moure's en una situació de crisis generalitzada, a l'Estat i al Món, gens fàcil de combatre i molt difícil de suportar. Estic segur que hagués preferit no fer retallades, així com afavorir els més desvalguts -tots aquells que veritablement han patit o pateixen encara la crisis!-, però Catalunya no tenia ni té competències legals per fer-ho i el que és més greu, encara que generem prou recursos financers per mantenir un bon nivell d'estat de benestar, Madrit espolia els nostres impostos, també en temps de crisis, fins uns nivells escandalosos, insuportables!.
Els propers mesos veurem un nou president, Carles Puigdemont, i uns nous consellers de Junts pel Si -de CDC, d'ERC i independents- sortejant la crisis, torejant l'escomesa d'un Estat hostil i barroer, sense escrúpols, negociant amb l'assemblea de la CUP i governant el dia a dia de Catalunya. Tot això sense aturar el camí que ens ha de portar a la llibertat, a la independència. Perquè aquest es l'objectiu últim que volem assolir i que justifica la tasca feta fins ara per tots plegats, incloent-hi Artur Mas.
Hem d'estar agraïts pel capteniment del president Mas. Tothom!. Fins i tot els cupaires!. Al costat d'aquesta gratitud hem de demanar-nos si estem disposats a renunciar al seu exemple i lideratge. La tasca que ens queda per endavant és molt feixuga, incommensurable!. Necessitem tots els braços i tots els caps!. Especialment els dels nostres referents polítics. Els nostres líders!. Cadascú dins de les seves possibilitats. Amb valentia i treball!. L'actual president fent la seva tasca. Els consellers, governant el dia a dia i preparant el futur. Els parlamentaris, legislant. I els ciutadans, recolzant la Generalitat i caminant decididament cap a Ítaca, sense defallir!. Disposats quan sigui l'hora a obeir només les nostres lleis, el nostre govern i defensar-nos aferrissadament de les escomeses que sens dubte ens llençaran des de Madrit.
Renunciar a Artur Mas seria el mateix que donar la raó a aquells que l'han volgut anorrear a base d'assetjament judicial, xantatges policials, injuries polítiques i calumnies de la caverna mediàtica. Com no vull que José Maria Aznar i col·legues acabin sortint-se amb la seva, dono sincerament les gràcies al Molt Honorable Senyor Artur Mas i Gavarró, cent vint-i-nové president de la Generalitat i li demano que continuï al nostre costat per ajudar-nos en el costerut camí cap a la independència de Catalunya.... Gràcies, senyor Mas!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada