Estem a tres setmanes de les eleccions municipals i els partits polítics ja han aprovat els programes que ofereixen als ciutadans perquè els votin.... Fixem-nos en Ciudadanos. El partit d'Albert Rivera va accelerat!. Presenta candidatures a tot l'Estat i pel que sembla amb perspectives d'obtindre bons resultats. Només els ha sorgit un entrebanc: Catalunya. Ací ja els coneixem prou i sabem quin peu calcen. La seva principal motivació respecte Catalunya és la llengua catalana i el catalanisme.... Millor dit, combatre l'idioma i l'anti-catalanisme. No parlaré ara de les seves obsessions bi-lingüístiques. Ho deixaré per més endavant. Tant sols dir que a mesura que passen els dies s'accentuen aquestes dèries, entre altres cosses perquè els populars s'han apuntat a la festa contra la llengua catalana i en conseqüència senten la necessitat de marcar paquet propi, no fora el cas que perdessin protagonisme mediàtic en mans d'Alicia Sánchez-Camacho i companyia.
Em referiré al seu tarannà democràtic. La candidata a l'ajuntament de Barcelona, Carina Mejias, ha declarat que Ciudadanos posarà tots els impediments -legals, per descomptat- que tingui al seu abast per prohibir l'acte de l'onze de setembre convocat per l'ANC a la Meridiana.... Ras i curt!. C's té tan sòlits principis democràtics què ja anuncia anticipadament que es vol carregar el dret dels ciutadans catalans a manifestar-se pacífica i lliurament..... Es veu que aquesta candidata te molt present allò que defensava Franco -i el pare d'ella, també militar- fa quaranta anys: Espanya Una, grande y libre!. No cal dir res més. Ni tan sols la resposta del portaveu del govern català, senyor Homs, serveix: "Prohibir manifestacions no és exemplarment democràtic.....". Aquesta afirmació no s'escau amb la gravetat de l'anunci fet pel partit -Ciudadanos-, d'inspiració marcadament falangista i lerrouxista. I ara, també antidemocràtic!.
El cas de Podemos no és menys patètic que el de C's. El seu programa electoral s'ha convertit en un seguit de propostes tòpiques, antigues i innòcues. El seu discurs polític ha canviat tant que podria ser subscrit per qualsevol alumne avantatjat pertanyent a la blasmada casta. A més a més quan se'ls pregunta per algun tema espinós, fugen d'estudi. Per exemple, Podemos ja no inclou el dret a decidir com a proposta electoral..... Ha caigut del programa!. Ja no en parlen!. No és mullen....!. Això si, quan Pablo Iglesias evangelitza el seu ramat utilitza un llenguatge més propi del florido pensil que no pas d'un professor universitari del segle XXI. S'ha impregnat del més genuí perfum que desprèn la casta espanyola...!.
No em referiré al PSOE perquè prou feina tenen en intentar aguantar dempeus el xàfec que els està caient pel damunt. Temps tindrem de parlar-ne i especialment de la sucursal catalana, la qual s'està esvaint acceleradament. De moment deixem que vagin posant-se el salvavides perquè pugin surar sobre les turbulentes aigües polítiques, com a partit cabdal a Catalunya....
El palmell se l'emporta el Partit Popular. Un partit farcit de cucs que se'l mengen des de dins. Ple d'aprofitats que només pensen en omplir-se les butxaques amb calers... nets o bruts, tant els dóna!. Alicia Sánchez-Camacho va amenaçar el passat mes de gener que es podrà estudiar en la llengua nacional a Catalunya. Naturalment es referia al castellà.... Dit i fet!. Sense respectar la llei d'educació catalana, aprovada per amplíssima majoria al Parlament, el ministeri d'Educació ha presentat un recurs al TSJC perquè es repeteixin les matriculacions i es pugui elegir el castellà com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya. Tant se val que tan sols seixanta families haguessin demanant el castellà vehicular acollin-se a la llei espanyola -per cert, totes les demandes rebutjades per no complir les exigències del propi ministeri!-. Però la llei és la llei, encara que sigui castellana, i aquesta ha sentenciat que quan una família demana que l'ensenyament sigui en castellà, tota la classe ha de rebre-la en l'idioma de Cervantes. La llei espanyola prioritza els drets d'un sol alumne castellanoparlant -en realitat el pare!- per damunt dels drets dels altres trenta. En definitiva, el PP vol imposar el seu model educatiu -malgrat que les competències en matèria d'educació són en mans de la Generalitat i del Parlament-, utilitzant els seus jutges i fiscals afins i violentant la llei catalana i els drets de pares i alumnes que majoritàriament recolzen l'ensenyament en català.
Sembla que les institucions de l'Estat espanyol han decidit passar a l'ofensiva per anorrear el desig de independència majoritari entre els catalans. Ho fan amb totes les armes al seu abast. Jutges i fiscals forçant la justícia i la legalitat. Denuncies penals al President i consellers catalans pel sol fet de fer política. Policies inventant-se informes falsos i filtrant-los a la premsa cavernaria. Polítics i funcionaris amenaçant de prohibir manifestacions pacífiques, limitant la llibertat d'expressió o mentint, manipulant i insultant a tort i dret. I ara, per rematar-ho, volent provocar un enfrontament entre pares, mestres i escoles, i entre ciutadans per qüestions de primacia lingüística del castellà per sobre del català.... I tot això sense que hagi començat la campanya electoral!.
Què passarà quan es convoquin les eleccions plebiscitàries?. Ens atacaran amb gasos hilarants, perquè no perdem el somriure o ens anestesiaran, perquè no ens moguem?. Ens faran pessigolles perquè estiguem contents o ens assotaran perquè no parlem ni protestem?. No ho sé ni m'importa massa. Perquè si sé què fan ara i el que previsiblement faran després. I el que fan enforteix les meves conviccions. Ens volen donar bromur però per nosaltres és com si ens donessin viagra.... Ep!. Sense necessitar-la!. Amb aquesta Espanya no hi vull viure!. Amb un Estat hóstil, irrespectuós, fal·laç i corrupte no vull tindre tractes!. Amb un govern sectari, nacional-espanyolista, meta-franquista i antidemocràtic no hi ha res a fer....!. No se'm acudeix res més que la independència per poder intentar ser feliç, per rebre justícia i el respecte què com ciutadà i nació mereixo. Per això votaré partits independentistes. A les municipals i a les plebiscitàries.... Aquesta Espanya "regenerada", "popular" i "amiga" de Catalunya, contra més lluny, millor!.
Em referiré al seu tarannà democràtic. La candidata a l'ajuntament de Barcelona, Carina Mejias, ha declarat que Ciudadanos posarà tots els impediments -legals, per descomptat- que tingui al seu abast per prohibir l'acte de l'onze de setembre convocat per l'ANC a la Meridiana.... Ras i curt!. C's té tan sòlits principis democràtics què ja anuncia anticipadament que es vol carregar el dret dels ciutadans catalans a manifestar-se pacífica i lliurament..... Es veu que aquesta candidata te molt present allò que defensava Franco -i el pare d'ella, també militar- fa quaranta anys: Espanya Una, grande y libre!. No cal dir res més. Ni tan sols la resposta del portaveu del govern català, senyor Homs, serveix: "Prohibir manifestacions no és exemplarment democràtic.....". Aquesta afirmació no s'escau amb la gravetat de l'anunci fet pel partit -Ciudadanos-, d'inspiració marcadament falangista i lerrouxista. I ara, també antidemocràtic!.
El cas de Podemos no és menys patètic que el de C's. El seu programa electoral s'ha convertit en un seguit de propostes tòpiques, antigues i innòcues. El seu discurs polític ha canviat tant que podria ser subscrit per qualsevol alumne avantatjat pertanyent a la blasmada casta. A més a més quan se'ls pregunta per algun tema espinós, fugen d'estudi. Per exemple, Podemos ja no inclou el dret a decidir com a proposta electoral..... Ha caigut del programa!. Ja no en parlen!. No és mullen....!. Això si, quan Pablo Iglesias evangelitza el seu ramat utilitza un llenguatge més propi del florido pensil que no pas d'un professor universitari del segle XXI. S'ha impregnat del més genuí perfum que desprèn la casta espanyola...!.
No em referiré al PSOE perquè prou feina tenen en intentar aguantar dempeus el xàfec que els està caient pel damunt. Temps tindrem de parlar-ne i especialment de la sucursal catalana, la qual s'està esvaint acceleradament. De moment deixem que vagin posant-se el salvavides perquè pugin surar sobre les turbulentes aigües polítiques, com a partit cabdal a Catalunya....
El palmell se l'emporta el Partit Popular. Un partit farcit de cucs que se'l mengen des de dins. Ple d'aprofitats que només pensen en omplir-se les butxaques amb calers... nets o bruts, tant els dóna!. Alicia Sánchez-Camacho va amenaçar el passat mes de gener que es podrà estudiar en la llengua nacional a Catalunya. Naturalment es referia al castellà.... Dit i fet!. Sense respectar la llei d'educació catalana, aprovada per amplíssima majoria al Parlament, el ministeri d'Educació ha presentat un recurs al TSJC perquè es repeteixin les matriculacions i es pugui elegir el castellà com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya. Tant se val que tan sols seixanta families haguessin demanant el castellà vehicular acollin-se a la llei espanyola -per cert, totes les demandes rebutjades per no complir les exigències del propi ministeri!-. Però la llei és la llei, encara que sigui castellana, i aquesta ha sentenciat que quan una família demana que l'ensenyament sigui en castellà, tota la classe ha de rebre-la en l'idioma de Cervantes. La llei espanyola prioritza els drets d'un sol alumne castellanoparlant -en realitat el pare!- per damunt dels drets dels altres trenta. En definitiva, el PP vol imposar el seu model educatiu -malgrat que les competències en matèria d'educació són en mans de la Generalitat i del Parlament-, utilitzant els seus jutges i fiscals afins i violentant la llei catalana i els drets de pares i alumnes que majoritàriament recolzen l'ensenyament en català.
Sembla que les institucions de l'Estat espanyol han decidit passar a l'ofensiva per anorrear el desig de independència majoritari entre els catalans. Ho fan amb totes les armes al seu abast. Jutges i fiscals forçant la justícia i la legalitat. Denuncies penals al President i consellers catalans pel sol fet de fer política. Policies inventant-se informes falsos i filtrant-los a la premsa cavernaria. Polítics i funcionaris amenaçant de prohibir manifestacions pacífiques, limitant la llibertat d'expressió o mentint, manipulant i insultant a tort i dret. I ara, per rematar-ho, volent provocar un enfrontament entre pares, mestres i escoles, i entre ciutadans per qüestions de primacia lingüística del castellà per sobre del català.... I tot això sense que hagi començat la campanya electoral!.
Què passarà quan es convoquin les eleccions plebiscitàries?. Ens atacaran amb gasos hilarants, perquè no perdem el somriure o ens anestesiaran, perquè no ens moguem?. Ens faran pessigolles perquè estiguem contents o ens assotaran perquè no parlem ni protestem?. No ho sé ni m'importa massa. Perquè si sé què fan ara i el que previsiblement faran després. I el que fan enforteix les meves conviccions. Ens volen donar bromur però per nosaltres és com si ens donessin viagra.... Ep!. Sense necessitar-la!. Amb aquesta Espanya no hi vull viure!. Amb un Estat hóstil, irrespectuós, fal·laç i corrupte no vull tindre tractes!. Amb un govern sectari, nacional-espanyolista, meta-franquista i antidemocràtic no hi ha res a fer....!. No se'm acudeix res més que la independència per poder intentar ser feliç, per rebre justícia i el respecte què com ciutadà i nació mereixo. Per això votaré partits independentistes. A les municipals i a les plebiscitàries.... Aquesta Espanya "regenerada", "popular" i "amiga" de Catalunya, contra més lluny, millor!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada