Els no catalans -mal catalans- son aquells que se senten de nació castellana -espanyola-, que reneguen de la seva llengua i cultura catalanes perseguint-les rabiosament i rebutjant-les com a pròpies, que no volen que els catalans s'autodeterminin i que camuflen el seu espanyolisme nacionalista darrera la sagrada i pètria "Constitución Espanyola".
Dit d'un altra manera: Els bons espanyols son aquells que senten la seva nació -castellana, per descomptat- com a única i primordial per damunt de la resta de nacions de l'univers; que rebutgen l'existència de la nació catalana; que imposen la seva llengua i cultura la qual consideren superior de "grado o por fuerza" a qualsevol altra i que no accepten que alguns -cada cop son més- no se sentin espanyols ni acollits dins de la seva feixuga Constitución, la qual sempre incompleixen, negant-los el dret a decidir democràticament si volen o no ser espanyols per força.
En altres paraules: Els bons espanyols no han de sentir cap mena d'empatia, respecte ni consideració cap a Catalunya, els catalans i el catalanisme, demostrant-ho minut a minut amb una accentuada catalanofòbia d'arrels històricament ancestrals.
Els bons espanyols han d'estar en contra d'aplicar una amnistia per als perseguits polítics independentistes, encausats, condemnats, espoliats i exiliats injustament. També han de combatre aferrissadament qualsevol indici que pugui acostar-se ni que sigui de lluny a una mena de referèndum d'autodeterminació, perquè diuen que es inconstitucional. Els bons espanyols també han d'auto-considerar-se no nacionalistes espanyols i antinacionalistes cap els altres, alhora que defensors d'un suposat estat de dret que exerceix la venjança política en defensa de la sagrada unitat de la pàtria, de la mà d'una renovada Santa Inquisició que senyoreja les més altes, mitjanes i baixes magistratures judicials -i les altres- de l'Estat.
Per ser un bon espanyol has de negar que existeix un finançament confiscatori que pateixen els catalans i que l'espoli fiscal no té res a veure amb les mancances socials, econòmiques i polítiques que suporten tots els ciutadans de Catalunya. El bon espanyol no vol que els catalans disposin dels 20.000 milions d'euros de dèficit -superàvit per Espanya- anuals que van a parar directament a una autoanomenada solidaritat interterritorial, solidaritat que reparteix Madrit en benefici d'Espanya i curiosament, en perjudici de Catalunya i dels catalans. Tampoc se sent obligat a complir les inversions en infraestructures que s'aproven cada any als pressupostos generals de l'Estat i que permet al bon espanyol dir que els catalans son insolidaris i que fan xantatge quan demanen que es facin les inversions compromeses però mai executades del tot, ni de bon tros.
N'hi ha molts exemples de bons espanyols, bé siguin de dretes o d'esquerres, tan se val. Entre els personatges més destacats hi trobem a Aznar, Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra, Rodriguez-Ibarra, Lambán, Garcia-Page, Rajoy, Abascal, Feijóo, Ayuso, Martinez-Almeida, Marchena, Llarena, Vidal-Quadras, Inda, Rivera, Cañas, Garcia-Farreras, Arrimades, Carrizosa.... I els que em deixo!. Tot un reguitzell que bons espanyols.....
No tinc cap dubte que hi ha espanyols normals, però davant del seu silenci còmplice amb els bons espanyols que en definitiva van contra els catalans, contra Catalunya i contra els seus -nostres!- drets..... Algú por dir-me perquè un català, bo o dolent, ha de voler ser espanyol?.
