COROL·LARI.
El procés no ha arribat al final del camí perquè no hem culminat el cim de la independència. La proba més evident és que les institucions de l'Estat continuen força atabalades i enrabiades amb els exiliats i els resultats electorals favorables a les opcions independentistes, que segueixen guanyant i creixent elecció darrera elecció. Però per damunt de tot no hem arribat al final perquè els independentistes no ens donem per vençuts, ans el contrari!. Sabem que estem guanyant i que cada dia que passa l'Estat espanyol és més feble perquè està més corcat que un aparador -o mesa de negociació!- devorada pels tèrmits de la corrupció de tota mena que foraden les seves institucions. Corrupció, Montesquiu mort i enterrat, principis democràtics esvaint-se i un Estat en veritable fallida democràtica. Per això estem guanyant!. Perquè davant hi ha el no res!. Per cada nova embranzida dels jutges polititzats, més s'enfonsa la seva legitimitat i credibilitat. Per cada nova imputació de la fiscalía política, més desafina i s'estimba i més es refermen els principis democràtics catalans. Per cada atestat barroer i fake de la GC i PN, més desprestigi i animadversió acumulen ambdós cossos i de retruc l'estat. Per cada xantatge econòmic, financer o empresarial, més empenta per Catalunya i més peus de fang per Espanya, que només sap créixer manllevant la riquesa creada pels altres. Per cada decisió més antipolítica i desencertada del gobierno espanyol, més profund es fa l'esvoranc que separa Catalunya d'Espanya.
Malauradament no tot podem fiar-ho a la consecució d'un (im)possible bon acord obtingut a la taula de negociació Gobierno-Generalitat. El president Sánchez ja ha anunciat que ni dret d'autodeterminació ni amnistia seran acceptades perquè son impossibles. Diu que no hi caben dins del marc constitucional, la qual cosa és més falsa que un duro sevillà perquè sempre es poden habilitar els mecanismes legals necessaris per fer-ho possible si hi ha voluntat política, com han fet Canadà o el Regne Unit. Pretén desviar el diàleg cap a la comissió bilateral Estat-Generalitat contemplada en l'estatut d'autonomia, per parlar d'infraestructures, olimpíades, finançament autonòmic i fins i tot d'un nou encaix de Catalunya dins d'Espanya. Vatua!. Un nou estatut!. És a dir, que tornem on vam deixar-ho ara fa més deu anys i que ens ha portat fins on som avui. Demana que passem pàgina, donem per acabat el procés independentista i que ens oblidem d'aquets més de deu anys de lluites i embats sobiranistes exigint llibertat i justícia. Ofereix la formula lampedussiana: canviar-ho tot en aparença perquè res canviï realment i tot continuï igual!. I sense cap garantia que la extrema dreta extrema espanyoles no tornaran a recórrer al seu TC, braç armat del nacional-catolicisme, per tornar a menystenir la voluntat dels catalans i tornar a posar en marxa el bucle d'aquesta història interminable que hi ha entre Catalunya i Espanya.
Tancar el conflicte Catalunya-Espanya votant un nou estatut i indultant per la gràcia reial els presos polítics engarjolats mentres continua desfermada la persecució policial, fiscal, judicial, política i econòmica contra més de 3000 catalans perquè dins de la sagrada Constitució espanyola no permeten que càpiga un referèndum d'autodeterminació -es a dir, la democràcia!-, és tancar el fals un problema polític que se'ls ha anat de les mans i que per tant, no poden controlar.
Els catalans no volem un nou estatut!. Ni volem que se'ns perdonin uns delictes que només existeixen en les enfebrades ments d'alguns polítics i jutges, més preocupats per impartir venjança que no pas per escatir la veritat i impartir veritable justícia. En tot cas els delictes els van cometre la GC, la PN, la fiscalia i tots els jutges que van plegar-se al dictat del gobierno d'Espanya i de Sa Majestat el rei, la cirereta del pastís!. Per cert, delictes que tots plegats encara continuen cometent. I amb total impunitat!.
Els catalans volem la llibertat!. Perquè no som espanyols i la majoria no ens hi sentim. I no volem ser-ho per força i amb l'estat en contra nostra.....
Com de ben segur la taula de diàleg serà un autèntic fiasco cal tenir les idees clares i l'ànim disposat. Per tant, hem de tornar a fer-ho!. I aquest cop ho farem millor perquè defensarem la República fins aconseguir la independència. Tant si ens ho demanen els nostres líders com si ho fem sense que ningú ens ho demani. I ho farem amb allò que calgui, agradi més o menys.
Perquè el que és necessari i just està del nostre costat. La raó i la força rauen en el poble i en la democràcia, no pas a un Estat en fallida tècnica o uns líders catalans esporuguits i passerells que volen creure en la bonhomia d'un estat que no sap ni vol negociar i, per descomptat, mai no enraona..... I menys, amb Catalunya!.
