Està passant alló que tenia que passar. L'Estat espanyol s'encamina decididament cap el pedregar. Sense dubtar-ho, sense cap mena de vacil·lació s'apropa a l'abisme de l'autoritarisme, tot i rememorant joiosament els vells temps franquistes, que sempre han estat presents a l'imaginari de la majoria d'espanyols de la mateixa manera que ho estan la reconquesta, l'alçament nacional o la dictadura de Franco.
L'avançament de les eleccions autonòmiques de la Comunitat de Madrid han donat uns resultats que no per esperats acaben sent menys preocupants. Una aclaparadora victòria de la dreta més extrema i corrupta d'Europa, agafada de la mà de l'extrema dreta franquista -feixista!- de VOX, ha fet miques les escadusseres esperances que els demócrates espanyols de dretes, de centre i d'esquerres, havien albergat -il·lusòriament- per a foragitar a la trumpista Ayuso de la presidència de la comunitat. No cal donar-hi més voltes. El partit Popular ha guanyat abassegadorament la contesa i sumant-hi els escons de VOX arriben fins a 78, nou escons per sobre de la majoria absoluta. Els socialistes en perden 13 i es veuen sobrepassats per Más Madrid, l'escissió de PODEMOS, els quals malgrat que en guanyen tres provoca la dimissió de l'ex-vicepresident del govern de coalició més progressista de la història d'Espanya, Pablo Iglesias, de tots els càrrecs que ostenta perquè no ha satisfet les expectatives creades per ell mateix. I pel que fa a C's, si t'he vist no me'n recordo!. Han perdut els 26 diputats que tenien!. Han desaparegut!. Ayuso ja ho va advertir: "Madrid es de todos. Madrid es España dentro de España. ¿Qué es Madrid si no es España?. Tratar a Madrid como al resto de Comunidades es muy injusto....". Es a dir, la madrilenya Ayuso, la populista deixeble avantatjada de Trump, s'ha apropiat d'Espanya. I qui no hi estigui d'acord, ha begut oli.....
Ara ja sabem que si estàs separat o divorciat pots passejar-te feliçment per Madrid on no hi ha pandèmia i prendre't unes canyes a mitja nit amb tranquil·litat dins d'un bar de moda atapeït de clients, encara que no ensopegaràs amb la teva ex-parella. També sabem que Madrid és llibertat i la resta som passerells engabiats i submisos disposats a riure les gràcies d'una bocamoll qualsevol.....
Però també ens estem adonant que per Madrid -Madrit!- Espanya no és res. No existeix. Madrid és una mena d'estat-nació depredador que destil·la prepotència, autoritarisme i supremacisma pels quatre costats. També tenim el convenciment de que entre la dreta extrema i l'esquerra espanyoles -tanto monta monta tanto....- no hi ha diferencies substancials pel que fa a projecte de país ni full de ruta alternatiu al marcat pel seu indefugible destí original: el forat franquista del qual mai podran sortir!.
Tots els mitjans cavernaris i no cavernaris d'informació, totes les teles, tots els periodistes a sou dels seus amos -la banca, l'IBEX 35- s'han encarregat de fer-nos saber que la votació de Madrid marcarà un abans i un després a l'historia democràtica de tot l'estat. Per tant, si Madrid és un remoli que s'ho traga tot, acabarà esmicolant i empassant-se la resta de l'estat. De fet, ja fa anys que està arrabassant tot alló que l'envolta, engolin bens, persones, empreses, diners i enfortint-se a costa dels altres mentre anorrea el suelo patrio al seu voltant. Espanya acabarà estant en mans de la dreta extrema, governada pel populisme trumpista -precisament ara que a USA l'han fet fora- trepitjant les passes del franquisme imperible i condemnant els espanyols a tornar a viure dins d'una gàbia d'or. Per cert, or tan fals com els barrots de ferro colat de qualsevol masmorra dels segle XIX o XX.
Mentrestant els catalans anem pidolant taules de diàleg, amnisties que titllen d'inconstitucionals i referèndums d'autodeterminació impossibles a unes institucions que no paren d'incrementar la repressió judicial, fiscal i policial damunt dels catalans, així com mantenint l'escanyament econòmic, l'espoli financer i la persecució política-administrativa indiscriminada a les quals sotmet a la Generalitat i els catalans, alhora que es carreguen la llibertat, la justicia i la democràcia de tothom, tot això en nom de la sagrada unitat de la pàtria castellana, una, gran i lliure.....
L'única solució és la independència. No fer-ho voldrà dir que els catalans o som passerells o som idiotes. Sobretot, alguns dels nostres polítics.
