LA HUMANITAT.
Com deia al principi, després de la corona-crisi res tornarà a ser igual. Les grans potències mundials pujaran, baixaran o desapareixeran del rànquing d'hegemonia global. Els estats menys potents i irrellevants hauran de adaptar-se per subsistir o desaparèixer. Els petits estats, sempre més àgils i alhora dúctils, no hi ha cap dubte que s'amollaran i reeixiran amb rapidesa davant de la nova situació creada a causa de la pandèmia. Però, i la gent?.
Que passarà amb els ciutadans?. Quina incidència tindrà en la vida quotidiana de les persones el sotrac causat pel coronavirus?.
La Unió Europea ha tornat a fallar. Els alts funcionaris que la governen sota el dictat dels caps d'estat i de govern dels diferents socis que l'integren, han tornat a deixar passar una oportunitat única -potser la última- per fer política social en majúscules en benefici dels ciutadans. En canvi, han preferit mostrar-se solidaris i guaridors -un cop més- amb empreses, banca i finances públiques. La solidaritat cap a les persones l'han deixat en mans de cada estat i a l'albir de les possibilitats sanitàries i financeres de cadascun. I de solidaritat entre estats forts i més dèbils, res de res. Així, potser aconseguiran que el COVID-19 no malmeti els poderosos i els rics, però sens dubte això serà a compte de la vida de milers de ciutadans emmalaltits per l'infecció, per l'atur i pobresa conseqüència de la recessió agreujada per la interrupció de l'activitat econòmica i en definitiva a causa de la manca d'empatia envers els ciutadans europeus i de la misèria política i moral dels governants de cada estat.
Pel que fa als Estats Units la cosa no pinta millor. Val a dir, però, que els americans podem carregar tota la culpa a un sol home: Donald Trump i l'equip d'arribistes que l'envolten. S'ha evidenciat el tarannà d'aquest home, el qual si fos dirigent d'un altre país rebria el merescut qualificatiu de sapastre. Un president que està escorant els seus compatriotes cap a posicions ultra-dretanes plenes d'intolerància, egoisme, d'odi i carregades de violència implícita i arrogància explícita, mentre enfonsa el prestigi dels Estats Units de la mateixa manera que el replicant Roy Batty desapareix de la vida sota la pluja, a la pel·lícula Blande Runner: "He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida..... He vist com atacaven naus incendiades més enllà d'Orió..... He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser..... Tots aquests... moments segur que es perdran... en el temps... com llàgrimes... en la pluja..... És hora... de morir."
Així és com el més gran imperi que mai ha existit fins ara, a l'historia de la humanitat, desapareixerà, quedant-nos a la memòria només un trist i agra-dolç record del molt que va fer bé o malament i del molt que va deixar de fer gràcies a l'estupidesa i incapacitat d'un president altiu i nefast.
De les cendres del imperi Americà s'enlairara l'au Fènix en forma de renascut imperi, aixecant el vol la República Popular de Xina. Com les cendres imperials son les mateixes d'abans el resultat també ho serà, encara que de curta volada. Serà molt més breu. Xina està seguint fil per randa les passes americanes. Està adquirint els mateixos tics, el mateix tarannà i fins i tot els mateixos objectius. Està cometen els mateixos errors perquè son inherents a tot imperi i per tant també son inevitables. És el preu que es paga per ser l'estat hegemònic mundial en tots els àmbits. És el cost que té ser el més gran, el més poderós, el més fort i el més ric. Però en aquest cas, amb els peus de fang. Mantenir mil tres-cents milions d'habitants privats de llibertats, de drets i de democràcia et fa feble encara que et sentis fort i invencible. I si això li sumem que l'oligarquia capitalista xinesa acabarà condicionant i dictant la política estatal -ja ho està fent hores d'ara!-, l'ensulsiada serà més aviat que tard. I més estrepitosa.....
L'historia continuarà però res serà el mateix. La corona-crisi canviarà les relacions internacionals però sobretot canviarà a la gent, la societat. Prendrem consciencia que els estats grans i feixucs no ens serveixen i per tant haurem de constituir estats més petits i àgils, més a escala humana. Quan l'humanitat va sortir de les cavernes va constituir-se en tribus reduïdes de base familiar i poc a poc van anar engrandint el cercle fins que es va fer necessari passar del cap de família al líder, al cap de tribu, després el rei, l'emperador, el dictador, el primer ministre, el president.... Tot es va anar complicant perquè sobreviure no és pas fàcil. I quan el cap de la tribu necessita ajut per manar i imposar-se sorgeixen els espavilats que se'n aprofiten. Son els que recullen les engrunes dels que manen, mentres que la gent comença a patir el pes del poder i de l'ambició dels manaires. I és quan esclaten les revolucions.
La revolució que s'acosta no serà necessàriament violenta o sagnant però si serà implacable. Potser no serà ràpida o sobtada però si serà inexorablement pausada. També serà demolidora. Els grans estats desapareixeran perquè son massa feixucs i per tant incapaços de guarir a tothom. Seran substituïts per entitats de talla humana, per estats més petits i eficients. La democràcia directa permetrà adoptar les decisions que afectin a la col·lectivitat segons el mandat popular. Tots els governants seran elegits per votació universal i sotmesos a escrutini quasi bé diari. Quan s'equivoquin o es mostrin incapaços hauran de marxar voluntàriament ipso facto o seran dimitits. Les grans corporacions i els especuladors es desintegraran perquè tenen les mateixes deficiències que els estats que les sustenten i el seu lloc serà ocupat per profesionals lliures i petits emprenedors els quals, units quan convingui i sigui pertinent, faran les grans coses necessàries en benefici de tota la societat, no pas en benefici de les elits.....
Sé que les meves opinions no son pas acadèmiques, ni es basen en saberuts estudis sociològics, ni estan avalades per un curriculum professional o universitari aclaparadors. Senzillament son les meves opinions les quals, sovint, alberguen errades més o menys grans per les quals anticipadament demano disculpes. Però tot el que dic és el que penso i ho faig des de la més bona disposició i sinceritat que soc capaç d'oferir..... Se que son més l'expressió dels meus desitjos que no pas altre cosa, però..... "He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida".
Esperem que l'esdevenidor de la post corona-crisi permeti que tots aquests moments no es perdin com llàgrimes sota la pluja. Es temps de viure..... Molt millor que fins ara!.
Com deia al principi, després de la corona-crisi res tornarà a ser igual. Les grans potències mundials pujaran, baixaran o desapareixeran del rànquing d'hegemonia global. Els estats menys potents i irrellevants hauran de adaptar-se per subsistir o desaparèixer. Els petits estats, sempre més àgils i alhora dúctils, no hi ha cap dubte que s'amollaran i reeixiran amb rapidesa davant de la nova situació creada a causa de la pandèmia. Però, i la gent?.
Que passarà amb els ciutadans?. Quina incidència tindrà en la vida quotidiana de les persones el sotrac causat pel coronavirus?.
La Unió Europea ha tornat a fallar. Els alts funcionaris que la governen sota el dictat dels caps d'estat i de govern dels diferents socis que l'integren, han tornat a deixar passar una oportunitat única -potser la última- per fer política social en majúscules en benefici dels ciutadans. En canvi, han preferit mostrar-se solidaris i guaridors -un cop més- amb empreses, banca i finances públiques. La solidaritat cap a les persones l'han deixat en mans de cada estat i a l'albir de les possibilitats sanitàries i financeres de cadascun. I de solidaritat entre estats forts i més dèbils, res de res. Així, potser aconseguiran que el COVID-19 no malmeti els poderosos i els rics, però sens dubte això serà a compte de la vida de milers de ciutadans emmalaltits per l'infecció, per l'atur i pobresa conseqüència de la recessió agreujada per la interrupció de l'activitat econòmica i en definitiva a causa de la manca d'empatia envers els ciutadans europeus i de la misèria política i moral dels governants de cada estat.
Pel que fa als Estats Units la cosa no pinta millor. Val a dir, però, que els americans podem carregar tota la culpa a un sol home: Donald Trump i l'equip d'arribistes que l'envolten. S'ha evidenciat el tarannà d'aquest home, el qual si fos dirigent d'un altre país rebria el merescut qualificatiu de sapastre. Un president que està escorant els seus compatriotes cap a posicions ultra-dretanes plenes d'intolerància, egoisme, d'odi i carregades de violència implícita i arrogància explícita, mentre enfonsa el prestigi dels Estats Units de la mateixa manera que el replicant Roy Batty desapareix de la vida sota la pluja, a la pel·lícula Blande Runner: "He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida..... He vist com atacaven naus incendiades més enllà d'Orió..... He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser..... Tots aquests... moments segur que es perdran... en el temps... com llàgrimes... en la pluja..... És hora... de morir."
Així és com el més gran imperi que mai ha existit fins ara, a l'historia de la humanitat, desapareixerà, quedant-nos a la memòria només un trist i agra-dolç record del molt que va fer bé o malament i del molt que va deixar de fer gràcies a l'estupidesa i incapacitat d'un president altiu i nefast.
De les cendres del imperi Americà s'enlairara l'au Fènix en forma de renascut imperi, aixecant el vol la República Popular de Xina. Com les cendres imperials son les mateixes d'abans el resultat també ho serà, encara que de curta volada. Serà molt més breu. Xina està seguint fil per randa les passes americanes. Està adquirint els mateixos tics, el mateix tarannà i fins i tot els mateixos objectius. Està cometen els mateixos errors perquè son inherents a tot imperi i per tant també son inevitables. És el preu que es paga per ser l'estat hegemònic mundial en tots els àmbits. És el cost que té ser el més gran, el més poderós, el més fort i el més ric. Però en aquest cas, amb els peus de fang. Mantenir mil tres-cents milions d'habitants privats de llibertats, de drets i de democràcia et fa feble encara que et sentis fort i invencible. I si això li sumem que l'oligarquia capitalista xinesa acabarà condicionant i dictant la política estatal -ja ho està fent hores d'ara!-, l'ensulsiada serà més aviat que tard. I més estrepitosa.....
L'historia continuarà però res serà el mateix. La corona-crisi canviarà les relacions internacionals però sobretot canviarà a la gent, la societat. Prendrem consciencia que els estats grans i feixucs no ens serveixen i per tant haurem de constituir estats més petits i àgils, més a escala humana. Quan l'humanitat va sortir de les cavernes va constituir-se en tribus reduïdes de base familiar i poc a poc van anar engrandint el cercle fins que es va fer necessari passar del cap de família al líder, al cap de tribu, després el rei, l'emperador, el dictador, el primer ministre, el president.... Tot es va anar complicant perquè sobreviure no és pas fàcil. I quan el cap de la tribu necessita ajut per manar i imposar-se sorgeixen els espavilats que se'n aprofiten. Son els que recullen les engrunes dels que manen, mentres que la gent comença a patir el pes del poder i de l'ambició dels manaires. I és quan esclaten les revolucions.
La revolució que s'acosta no serà necessàriament violenta o sagnant però si serà implacable. Potser no serà ràpida o sobtada però si serà inexorablement pausada. També serà demolidora. Els grans estats desapareixeran perquè son massa feixucs i per tant incapaços de guarir a tothom. Seran substituïts per entitats de talla humana, per estats més petits i eficients. La democràcia directa permetrà adoptar les decisions que afectin a la col·lectivitat segons el mandat popular. Tots els governants seran elegits per votació universal i sotmesos a escrutini quasi bé diari. Quan s'equivoquin o es mostrin incapaços hauran de marxar voluntàriament ipso facto o seran dimitits. Les grans corporacions i els especuladors es desintegraran perquè tenen les mateixes deficiències que els estats que les sustenten i el seu lloc serà ocupat per profesionals lliures i petits emprenedors els quals, units quan convingui i sigui pertinent, faran les grans coses necessàries en benefici de tota la societat, no pas en benefici de les elits.....
Sé que les meves opinions no son pas acadèmiques, ni es basen en saberuts estudis sociològics, ni estan avalades per un curriculum professional o universitari aclaparadors. Senzillament son les meves opinions les quals, sovint, alberguen errades més o menys grans per les quals anticipadament demano disculpes. Però tot el que dic és el que penso i ho faig des de la més bona disposició i sinceritat que soc capaç d'oferir..... Se que son més l'expressió dels meus desitjos que no pas altre cosa, però..... "He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida".
Esperem que l'esdevenidor de la post corona-crisi permeti que tots aquests moments no es perdin com llàgrimes sota la pluja. Es temps de viure..... Molt millor que fins ara!.
