Publicat el més de gener de 2018
Ja fa una setmana que vam votar els nous diputats escollits per representar la sobirania popular al nostre Parlament. El Parlament és la part de la Generalitat que millor recull la manera de fer i ser del poble català. Controla el poder executiu i confegeix les lleis que regulen la vida i miracles de tots els ciutadans..... Dins del vell edifici del parc de la Ciutadella es parlamenta, s'acorda, es vota i s'aproven textos legals i declaracions polítiques que ajuden a conviure tots els homes i dones que viuen i treballen a Catalunya. És aquesta la tasca més important de totes les que es desenvolupen a les diverses institucions que hom coneix des de ja fa un grapat de segles, amb el nom prou escaient de Generalitat de Catalunya.
Doncs bé!. És sabut que l'u d'octubre passat els catalans vam votar en referèndum si volíem o no ser una república independent. El resultat, prou contundent, va recollir al voltant del 90% de vots afirmatius -més de dos milions de votants-, malgrat la violència emprada per les forces d'ocupació desplegades per l'estat espanyol, sota el crit de "a por ellos", per intentar impedir-ho. La qual cosa, per cert, no va poder fer..... Això va desencadenar tot un seguit d'actuacions totalment arbitràries per part del gobierno de Mariano Rajoy com a resposta a l'exercici d'un dret absolutament democràtic, prenent un seguit de decisions autoritàries més pròpies d'una dictadura que no pas d'un estat de dret inequívocament democràtic. El "a por ellos" es va traduir amb una mena de vendetta siciliana destinada a reparar l'honor maculat de les autoritats i institucions espanyoles. Van decidir utilitzar totes les armes legals, il·legals i al·legals contra aquella insuportable ofensa infringida per uns ciutadans els quals només tenien per defensar-se un vot i unes urnes. I van aplicar la seva Constitució de l'única forma genuïnament espanyola que saben fer: Per la força bruta, per la imposició i el sotmetiment a la justícia castellana mitjançant un veritable cop d'estat, recurs que gaudeix de llarga tradició dins l'historia del regne d'Espanya.
A partir d'aquí, detencions, empresonaments, exilis, imputacions, multes, destitució del Govern, dissolució del Parlament i convocatòria d'eleccions. I l'obertura d'una Causa General contra l'independentisme..... com va fer Franco després de la Guerra Civil contra l'Espanya republicana. Hom pot imaginar quina mena de campanya electoral s'ha pogut fer, sota aquesta mena d'estat d'excepció decretat per Madrit. Les forces unionistes han tingut al seu abast la complicitat de tots els mitjans de comunicació, públics i privats, per desenvolupar la seva campanya amb prou fluïdesa i un ressò mediàtic il·limitat. Fins i tot C's ha gaudit d'una disponibilitat financera addicional que l'ha permès inundar la via pública amb unes catifes i tapissos de cartells publicitaris que han amagat la propaganda electoral de la resta de partits, especialment dels independentistes. Però, ni per aquestes!. Per més recolzament mediàtic i institucional, per més cartells i calés emprats -algú hauria d'investigar si s'han utilitzat degudament els diners legalment establers a la llei electoral-, per més actuacions partidistes de la Junta Electoral en funcions d'autèntica Junta de Censors contra el sobiranisme i la llibertat d'expressió, per més recursos financers dilapidats pels poders econòmics i financers d'Espanya i per més cops d'estat disfressats d'article 155 de la sagrada Constitució, les forces independentistes han guanyat folgadament. Més de dos milions de vots i fins setanta diputats escollits, es tradueix en una majoria absoluta al Parlament. Em demano: Si el món independentista, enlloc de fer campanya electoral amb les dues mans lligades a l'esquena, amb candidats exiliats i a la presó i amordassats per la censura de Madrit, haguessin gaudit de les mateixes condicions i recursos que les formacions unionistes -ara auto-anomenades constitucionalistes-, quin resultat hagueren obtingut?. Setanta cinc escons?. Vuitanta?. Dos milions i mig de vots....?.
El fet és què en prou feines s'ha produït un canvi en la correlació de forces. El independentisme ha guanyat i l'unionisme ha reconcentrat els vots al voltant del lerrouxisme conservador i retrògrad de Ciudadanos. Els populars pràcticament han sigut foragitats del Parlament. Els socialistes continuen als llimbs de la representativitat per la seva dependència i sotmetiment amb l'abrandada dreta espanyolista. I els Comuns van camí de pagar la seva indefinició política recollint un magre resultat, escaient però amb la seva tossuda aposta per la recerca d'un acord impossible amb l'Estat espanyol.
I ara, què?. Dimitirà Rajoy pel fracàs sofert?. Persistiran en l'aplicació del cop d'estat?. Respectaran la investidura d'un president i un govern independentistes?. Continuaran la Causa General contra el catalanisme polític?. No m'atreveixo a fer un vaticini sobre què farà Mariano Rajoy. És capaç de fer el que més li convingui o li doni la gana.... És capaç de tot!. No té manies ni la intel·ligència política suficient per reconèixer la realitat catalana. Fins i tot il·lusòriament prefereixen inventar-se una nova realitat catalana que anomenen Tabarnia, que es la part de Catalunya que va votar a PPSOEC's, sense tenir en compte els que van votar independència, es a dir la majoria..... Aquesta és la seva fantasmagòrica realitat!.
Des del punt de vista de l'independentisme només es pot fer una cosa: Continuar el camí iniciat l'u d'octubre. Implementar la República!. Buscar, un cop més, la negociació i el pacte amb les institucions espanyoles i europees, però no supeditant l'avenç republicà a un acord hores d'ara impossible amb Espanya. No volen un acord, busquen la rendició!. Així doncs, hem de promulgar les lleis i decrets preparats per l'executiu anterior i defensar-los aferrissadament amb totes les eines al nostre abast. Nomenar els mateixos consellers, vicepresident i president cessats per Mariano Rajoy, per restablir la legitimitat escaient. Nomenar tots els alts càrrecs que Mariano Rajoy ha destituït aplicant el 155. Revertir la supressió dels organismes de la Generalitat anorreats pel Gobierno de Madrit.
En definitiva, continuar fent República i demanant el suport incondicional de tots els que vam votar República, amb les mateixes eines que sempre hem fet servir: els vots, les urnes, la democràcia i la desobediència ciutadana si s'escau...... La república, com la independència, son irrenunciables.....
Ja fa una setmana que vam votar els nous diputats escollits per representar la sobirania popular al nostre Parlament. El Parlament és la part de la Generalitat que millor recull la manera de fer i ser del poble català. Controla el poder executiu i confegeix les lleis que regulen la vida i miracles de tots els ciutadans..... Dins del vell edifici del parc de la Ciutadella es parlamenta, s'acorda, es vota i s'aproven textos legals i declaracions polítiques que ajuden a conviure tots els homes i dones que viuen i treballen a Catalunya. És aquesta la tasca més important de totes les que es desenvolupen a les diverses institucions que hom coneix des de ja fa un grapat de segles, amb el nom prou escaient de Generalitat de Catalunya.
Doncs bé!. És sabut que l'u d'octubre passat els catalans vam votar en referèndum si volíem o no ser una república independent. El resultat, prou contundent, va recollir al voltant del 90% de vots afirmatius -més de dos milions de votants-, malgrat la violència emprada per les forces d'ocupació desplegades per l'estat espanyol, sota el crit de "a por ellos", per intentar impedir-ho. La qual cosa, per cert, no va poder fer..... Això va desencadenar tot un seguit d'actuacions totalment arbitràries per part del gobierno de Mariano Rajoy com a resposta a l'exercici d'un dret absolutament democràtic, prenent un seguit de decisions autoritàries més pròpies d'una dictadura que no pas d'un estat de dret inequívocament democràtic. El "a por ellos" es va traduir amb una mena de vendetta siciliana destinada a reparar l'honor maculat de les autoritats i institucions espanyoles. Van decidir utilitzar totes les armes legals, il·legals i al·legals contra aquella insuportable ofensa infringida per uns ciutadans els quals només tenien per defensar-se un vot i unes urnes. I van aplicar la seva Constitució de l'única forma genuïnament espanyola que saben fer: Per la força bruta, per la imposició i el sotmetiment a la justícia castellana mitjançant un veritable cop d'estat, recurs que gaudeix de llarga tradició dins l'historia del regne d'Espanya.
A partir d'aquí, detencions, empresonaments, exilis, imputacions, multes, destitució del Govern, dissolució del Parlament i convocatòria d'eleccions. I l'obertura d'una Causa General contra l'independentisme..... com va fer Franco després de la Guerra Civil contra l'Espanya republicana. Hom pot imaginar quina mena de campanya electoral s'ha pogut fer, sota aquesta mena d'estat d'excepció decretat per Madrit. Les forces unionistes han tingut al seu abast la complicitat de tots els mitjans de comunicació, públics i privats, per desenvolupar la seva campanya amb prou fluïdesa i un ressò mediàtic il·limitat. Fins i tot C's ha gaudit d'una disponibilitat financera addicional que l'ha permès inundar la via pública amb unes catifes i tapissos de cartells publicitaris que han amagat la propaganda electoral de la resta de partits, especialment dels independentistes. Però, ni per aquestes!. Per més recolzament mediàtic i institucional, per més cartells i calés emprats -algú hauria d'investigar si s'han utilitzat degudament els diners legalment establers a la llei electoral-, per més actuacions partidistes de la Junta Electoral en funcions d'autèntica Junta de Censors contra el sobiranisme i la llibertat d'expressió, per més recursos financers dilapidats pels poders econòmics i financers d'Espanya i per més cops d'estat disfressats d'article 155 de la sagrada Constitució, les forces independentistes han guanyat folgadament. Més de dos milions de vots i fins setanta diputats escollits, es tradueix en una majoria absoluta al Parlament. Em demano: Si el món independentista, enlloc de fer campanya electoral amb les dues mans lligades a l'esquena, amb candidats exiliats i a la presó i amordassats per la censura de Madrit, haguessin gaudit de les mateixes condicions i recursos que les formacions unionistes -ara auto-anomenades constitucionalistes-, quin resultat hagueren obtingut?. Setanta cinc escons?. Vuitanta?. Dos milions i mig de vots....?.
El fet és què en prou feines s'ha produït un canvi en la correlació de forces. El independentisme ha guanyat i l'unionisme ha reconcentrat els vots al voltant del lerrouxisme conservador i retrògrad de Ciudadanos. Els populars pràcticament han sigut foragitats del Parlament. Els socialistes continuen als llimbs de la representativitat per la seva dependència i sotmetiment amb l'abrandada dreta espanyolista. I els Comuns van camí de pagar la seva indefinició política recollint un magre resultat, escaient però amb la seva tossuda aposta per la recerca d'un acord impossible amb l'Estat espanyol.
I ara, què?. Dimitirà Rajoy pel fracàs sofert?. Persistiran en l'aplicació del cop d'estat?. Respectaran la investidura d'un president i un govern independentistes?. Continuaran la Causa General contra el catalanisme polític?. No m'atreveixo a fer un vaticini sobre què farà Mariano Rajoy. És capaç de fer el que més li convingui o li doni la gana.... És capaç de tot!. No té manies ni la intel·ligència política suficient per reconèixer la realitat catalana. Fins i tot il·lusòriament prefereixen inventar-se una nova realitat catalana que anomenen Tabarnia, que es la part de Catalunya que va votar a PPSOEC's, sense tenir en compte els que van votar independència, es a dir la majoria..... Aquesta és la seva fantasmagòrica realitat!.
Des del punt de vista de l'independentisme només es pot fer una cosa: Continuar el camí iniciat l'u d'octubre. Implementar la República!. Buscar, un cop més, la negociació i el pacte amb les institucions espanyoles i europees, però no supeditant l'avenç republicà a un acord hores d'ara impossible amb Espanya. No volen un acord, busquen la rendició!. Així doncs, hem de promulgar les lleis i decrets preparats per l'executiu anterior i defensar-los aferrissadament amb totes les eines al nostre abast. Nomenar els mateixos consellers, vicepresident i president cessats per Mariano Rajoy, per restablir la legitimitat escaient. Nomenar tots els alts càrrecs que Mariano Rajoy ha destituït aplicant el 155. Revertir la supressió dels organismes de la Generalitat anorreats pel Gobierno de Madrit.
En definitiva, continuar fent República i demanant el suport incondicional de tots els que vam votar República, amb les mateixes eines que sempre hem fet servir: els vots, les urnes, la democràcia i la desobediència ciutadana si s'escau...... La república, com la independència, son irrenunciables.....
