L'independentisme està atabalat. Tot apunta que hem caigut al parany que l'Estat espanyol ens ha posat. Ens estem oblidant de fer República mentre els partits -tots, independentistes i unionistes- estan més preocupats en com anirà el judici farsa contra els engarjolats i exiliats polítics catalans que no pas en fer efectiva -els unionistes per acabar-la d'esclafar- la rotunda victòria que l'independentisme va assolir l'u d'octubre de l'any 2017.
Tots sabem com acabarà aquest esperpèntic judici. La condemna està més que dictada i la sentència signada i reblada des de fa molts mesos. Ara ho fiem tot en la previsible revisió que haurà de fer la justícia europea a Estrasburg, d'aquí a uns quants anys. Mentrestant, confiem en posar en evidència l'actuació barroerament il·legítima dels instructors Pablo Llarena del Suprem i Carmen Lamela de l'Audiència Nacional -l'antic TOP-, encarregats l'un del relat contra la Generalitat i l'altra de la farsa contra el major Trapero i els Mossos d'Esquadra, essent ambdós autèntics inquisidors reials adscrits a l'alta judicatura espanyola. També voldrem evidenciar l'acarnissament de la fiscalia, la ràbia i l'odi de les acusacions particulars -VOX i l'advocacia de l'Estat-, l'encabronament del tribunal i els jutges que els jutgin -son art i part i actuaran com a salvadors de la sagrada unitat de la pàtria-, denunciarem l'exageració i desproporció de les penes que sens dubte imposaran i les mentides i manipulacions recollides als atestats confegits per la Guàrdia Civil en qualitat de policia judicial i degudament afinats per la fiscalía general del reialme.
En canvi, els nacional-unionistes voldran demostrar l'indemostrable. Violència, rebel·lió, sedició i/o conspiració -segons convingui-, malversació, desobediència, pertinença a banda armada, etc... Tot això voldran provar-ho encara que no els hi cal fer-ho perquè tot ja està decidit. Per aquest motiu s'han esforçat en vestir un relat absolutament fals i malintencionat. Una faula agafada amb pinces, mal embastada, potinejant la lletra de la llei i ignorant-ne l'esperit, carregada d'odi i set de venjança, esclafant drets i presumpcions d'innocència.... En definitiva, un grotesc disbarat!. I com la sentència ja està dictada, creuen que així donaran el cop de gràcia que mereix l'independentisme. La judicatura espanyola té un curriculum vitae prou galdós com per confiar en la seva imparcialitat i evanescents principis democràtics i d'impartir veritable justícia. Recordem la sentència de la manada, el malabarisme de la sentència -a favor- de la banca, el nombrament del president del Consejo General del Poder Judicial, la monstruositat dels condemnats d'Altsasu -una baralla de bar jutjada com a terrorisme!-, la persecució de titellaires, rapers i còmics, l'assetjament i persecució de càrrecs públics sobiranistes electes -o no!-, la impunitat de la violència policial de l'u d'octubre, les maniobres dilatòries del Tribunal Constitucional en la resolució dels conflictes plantejats per l'independentisme, els abusos policials fent detencions sense ordre judicial amb nocturnitat i emboçats com a delinqüents, les amenaces i ràtzies de l'extrema dreta recolzada per PP, C's i VOX, les interferències recíproques entre poder polític i judicial.... I ara la farsa i la causa general contra l'independentisme.
Es la cançó de l'enfadós!. Encara que aquest musical ja l'hem sentit i vist abans.....
Però aquesta mena d'espanyolada pròpia del tardo-franquisme té una segona part més inversemblant. Mentre duri el judici i després de fer-se pública la sentència tot girarà al voltant de la magnanimitat de l'Estat espanyol. Es parlarà de rebaixar les penes imposades, d'indults, d'amnistia, de passar pàgina, de fer alló que veritablement importa a la gent, de recuperar el seny, d'enraonar i pactar un nou encaix de Catalunya, d'un nou Estatut i un nou finançament -ara si que seran els bons!- i d'improbables per impossibles reformes constitucionals. I faran pressió -autèntic xantatge!- perquè el presos i exiliats renunciïn a les seves idees i a l'unilateralitat, que obeeixin la Constitució, els jutges, els fiscals, la policia.... Es a dir, que els segrestats aixequin les mans, es rendeixin, que renunciïn a la República, tornin a abraçar la Corona i en definitiva s'oblidin de la independència. Si fan bondat i es sotmeten a les seves condicions, l'Estat espanyol serà generós i magnànim i potser els lliurarà..... sempre que es mostrin penedits de la traïció feta a Espanya i lleials a la pètria i sagrada Constitució, es clar!. I es sotmetin a aquesta mena d'estat de dret en hispano-fallida com és l'actual Espanya de Felip VI, que s'assembla massa a un estat autoritari, unitarista, excloent i arbitrari com ara son la Turquia de Erdogan o la Rússia de Putin.
Els independentistes no podem jugar el seu joc, amb les cartes marcades i les seves normes espúries. Hem de continuar el nostre camí, persistent i decididament, amb força, serenor i alhora contundència. La llibertat dels presos només serà veritable quan l'exigim des de la República ja proclamada. Fins aleshores, seran ostatges sotmesos a les venjatives arbitrarietats castellanes. Els engarjolats i exiliats no poden ser ni moneda de canvi, ni poden condicionar la consecució del nostre objectiu primordial: la independència. Repeteixo: la millor manera d'aconseguir la seva plena llibertat -la de tots!- i retornar-los els drets polítics i de ciutadans lliures passa inexcusablement per assolir la República catalana sense més dilacions. No n'hi ha un altre.....
Per tant, per aconseguir la nostra fita alliberadora hem de fer una aturada de país, de duració il·limitada. Hem d'ocupar activament places i carrers de tot el país i defensar-nos pacifica i democràticament de les agressions que vulguin fer-nos, ja siguin des de l'extrema dreta o be de les forces d'ocupació repressores. Sense lliris a les mans ni somriures a les cares i disposats a la resistència pacifica i activa al mateix temps. Ambdós extremismes suposadament constitucionalistes actuaran amb total impunitat i per això tenim tot el dret a l'autodefensa, col·lectiva i individual. També hem de fer un tancament de caixes efectiu i massiu. Hem de desobeir les ordres de la policia, de la fiscalia i dels jutges espanyols, perquè han perdut tota la credibilitat i legitimitat que tenien entre la ciutadania catalana i per tant no mereixen el respecte i consideració deguda a tot bon servidor públic. No es el cas perquè ells ens consideren els enemics a vèncer i anorrear.....
Per altra banda, a l'historia del Estat hi ha abundants exemples de canvis de règim sobtats i en principi inversemblants. La Segona República es va aconseguir amb una ajustada victòria de les forces republicanes en unes eleccions municipals. Doncs no seria una mala idea començar la història de la nova República Catalana derrotant pacíficament el règim monàrquic espanyol. Recordem, herència directa del dictador Franco. Més il·legitimitat, impossible!.
Si aconseguim mobilitzar-nos unes quantes desenes de milers de catalans pacíficament, si la majoria desobeïm els repressors i colonitzadors, si mostrem la nostra fortalesa laboral i econòmica sense por ni miraments mitjançant vagues i tancaments de caixes haurem guanyat la República i la llibertat de presos i exiliats......
Potser tot això sembla fàcil de dir però costerut de executar. Per tant, només amb coratge, fermesa i decisió podrem aconseguir l'anhelada independència. La resta caurà pel seu propi pes......
Tots sabem com acabarà aquest esperpèntic judici. La condemna està més que dictada i la sentència signada i reblada des de fa molts mesos. Ara ho fiem tot en la previsible revisió que haurà de fer la justícia europea a Estrasburg, d'aquí a uns quants anys. Mentrestant, confiem en posar en evidència l'actuació barroerament il·legítima dels instructors Pablo Llarena del Suprem i Carmen Lamela de l'Audiència Nacional -l'antic TOP-, encarregats l'un del relat contra la Generalitat i l'altra de la farsa contra el major Trapero i els Mossos d'Esquadra, essent ambdós autèntics inquisidors reials adscrits a l'alta judicatura espanyola. També voldrem evidenciar l'acarnissament de la fiscalia, la ràbia i l'odi de les acusacions particulars -VOX i l'advocacia de l'Estat-, l'encabronament del tribunal i els jutges que els jutgin -son art i part i actuaran com a salvadors de la sagrada unitat de la pàtria-, denunciarem l'exageració i desproporció de les penes que sens dubte imposaran i les mentides i manipulacions recollides als atestats confegits per la Guàrdia Civil en qualitat de policia judicial i degudament afinats per la fiscalía general del reialme.
En canvi, els nacional-unionistes voldran demostrar l'indemostrable. Violència, rebel·lió, sedició i/o conspiració -segons convingui-, malversació, desobediència, pertinença a banda armada, etc... Tot això voldran provar-ho encara que no els hi cal fer-ho perquè tot ja està decidit. Per aquest motiu s'han esforçat en vestir un relat absolutament fals i malintencionat. Una faula agafada amb pinces, mal embastada, potinejant la lletra de la llei i ignorant-ne l'esperit, carregada d'odi i set de venjança, esclafant drets i presumpcions d'innocència.... En definitiva, un grotesc disbarat!. I com la sentència ja està dictada, creuen que així donaran el cop de gràcia que mereix l'independentisme. La judicatura espanyola té un curriculum vitae prou galdós com per confiar en la seva imparcialitat i evanescents principis democràtics i d'impartir veritable justícia. Recordem la sentència de la manada, el malabarisme de la sentència -a favor- de la banca, el nombrament del president del Consejo General del Poder Judicial, la monstruositat dels condemnats d'Altsasu -una baralla de bar jutjada com a terrorisme!-, la persecució de titellaires, rapers i còmics, l'assetjament i persecució de càrrecs públics sobiranistes electes -o no!-, la impunitat de la violència policial de l'u d'octubre, les maniobres dilatòries del Tribunal Constitucional en la resolució dels conflictes plantejats per l'independentisme, els abusos policials fent detencions sense ordre judicial amb nocturnitat i emboçats com a delinqüents, les amenaces i ràtzies de l'extrema dreta recolzada per PP, C's i VOX, les interferències recíproques entre poder polític i judicial.... I ara la farsa i la causa general contra l'independentisme.
Es la cançó de l'enfadós!. Encara que aquest musical ja l'hem sentit i vist abans.....
Però aquesta mena d'espanyolada pròpia del tardo-franquisme té una segona part més inversemblant. Mentre duri el judici i després de fer-se pública la sentència tot girarà al voltant de la magnanimitat de l'Estat espanyol. Es parlarà de rebaixar les penes imposades, d'indults, d'amnistia, de passar pàgina, de fer alló que veritablement importa a la gent, de recuperar el seny, d'enraonar i pactar un nou encaix de Catalunya, d'un nou Estatut i un nou finançament -ara si que seran els bons!- i d'improbables per impossibles reformes constitucionals. I faran pressió -autèntic xantatge!- perquè el presos i exiliats renunciïn a les seves idees i a l'unilateralitat, que obeeixin la Constitució, els jutges, els fiscals, la policia.... Es a dir, que els segrestats aixequin les mans, es rendeixin, que renunciïn a la República, tornin a abraçar la Corona i en definitiva s'oblidin de la independència. Si fan bondat i es sotmeten a les seves condicions, l'Estat espanyol serà generós i magnànim i potser els lliurarà..... sempre que es mostrin penedits de la traïció feta a Espanya i lleials a la pètria i sagrada Constitució, es clar!. I es sotmetin a aquesta mena d'estat de dret en hispano-fallida com és l'actual Espanya de Felip VI, que s'assembla massa a un estat autoritari, unitarista, excloent i arbitrari com ara son la Turquia de Erdogan o la Rússia de Putin.
Els independentistes no podem jugar el seu joc, amb les cartes marcades i les seves normes espúries. Hem de continuar el nostre camí, persistent i decididament, amb força, serenor i alhora contundència. La llibertat dels presos només serà veritable quan l'exigim des de la República ja proclamada. Fins aleshores, seran ostatges sotmesos a les venjatives arbitrarietats castellanes. Els engarjolats i exiliats no poden ser ni moneda de canvi, ni poden condicionar la consecució del nostre objectiu primordial: la independència. Repeteixo: la millor manera d'aconseguir la seva plena llibertat -la de tots!- i retornar-los els drets polítics i de ciutadans lliures passa inexcusablement per assolir la República catalana sense més dilacions. No n'hi ha un altre.....
Per tant, per aconseguir la nostra fita alliberadora hem de fer una aturada de país, de duració il·limitada. Hem d'ocupar activament places i carrers de tot el país i defensar-nos pacifica i democràticament de les agressions que vulguin fer-nos, ja siguin des de l'extrema dreta o be de les forces d'ocupació repressores. Sense lliris a les mans ni somriures a les cares i disposats a la resistència pacifica i activa al mateix temps. Ambdós extremismes suposadament constitucionalistes actuaran amb total impunitat i per això tenim tot el dret a l'autodefensa, col·lectiva i individual. També hem de fer un tancament de caixes efectiu i massiu. Hem de desobeir les ordres de la policia, de la fiscalia i dels jutges espanyols, perquè han perdut tota la credibilitat i legitimitat que tenien entre la ciutadania catalana i per tant no mereixen el respecte i consideració deguda a tot bon servidor públic. No es el cas perquè ells ens consideren els enemics a vèncer i anorrear.....
Per altra banda, a l'historia del Estat hi ha abundants exemples de canvis de règim sobtats i en principi inversemblants. La Segona República es va aconseguir amb una ajustada victòria de les forces republicanes en unes eleccions municipals. Doncs no seria una mala idea començar la història de la nova República Catalana derrotant pacíficament el règim monàrquic espanyol. Recordem, herència directa del dictador Franco. Més il·legitimitat, impossible!.
Si aconseguim mobilitzar-nos unes quantes desenes de milers de catalans pacíficament, si la majoria desobeïm els repressors i colonitzadors, si mostrem la nostra fortalesa laboral i econòmica sense por ni miraments mitjançant vagues i tancaments de caixes haurem guanyat la República i la llibertat de presos i exiliats......
Potser tot això sembla fàcil de dir però costerut de executar. Per tant, només amb coratge, fermesa i decisió podrem aconseguir l'anhelada independència. La resta caurà pel seu propi pes......
