Diuen que a Madrid hi ha una universitat que té muntat un xiringuito que proporciona màsters a bon preu.....
La desfeta de l'Estat espanyol ja arriba a la universitat. Primer va ser la presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, la que va lluir un màster fantasmagòric. Després Pablo Casado es va veure agraciat amb un màster espumós que també es sota l'escrutini de la judicatura espanyola. La ministra de Sanitat, la socialista Carmen Montón, alhora va rebre el corresponent màster evanescent per la Universitad Rei Joan Carles, la propietària del productiu xiringuito acadèmic en qüestió.....
Després d'aquest trio molts altres polítics han vist qüestionats els seus expedients acadèmics i, conseqüentment, els seus respectius currículums profesionals. A Pedro Sánchez se'l qüestiona la seva tesis doctoral. Alberto Rivera i Carina Mejias, de C's, s'atribueixen màsters que no ho son o son matisats pels centres emissors.... Partit Popular, Partit Socialista, Partit de la Ciutadania. Totes aquestes formacions tenen màsters inexistents, doctorats qüestionats i llicenciatures inversemblants.
El podriment de l'Estat ja arriba a afectar a nivell personal d'aquells que diuen representar la voluntat popular, que custodien la sobirania de la nació i defensen aferrissadament l'estat de dret. Es vanten d'honestedat, decència i legitimitat i molts d'ells son uns vulgars tramposos, uns trilers de mans lleugeres que s'aprofiten dels vots de la gent i per tant de la democràcia, en benefici propi i dels seus partits.....
Arribats aquest punt, em demano: Com es pot esperar justícia d'una judicatura absolutament polititzada, sovint arbitraria, feixuga i partidista fins el punt que frega la indecència i que des-legitima les seves resolucions perquè estan carregades de prejudicis?. Que, sabent-ho, manté empresonats a polítics que no han comés els delictes que se'ls imputa -en realitat no han comés cap delicte!- i que ho fa per pura i dura venjança patriòtica, o pel nacional-catolicisme avui ben pressent i encara imperant dins la judicatura?. Com confiar en jutges que prejutgen, sentencien, insulten i s'acarnissen amb els líders independentistes abans de celebrar-se el judici, ignorant la presumpció d'innocència i utilitzant la indecència com a inspiració i guia?. I que a sobre es vanten impune i vergonyosament de la seva proesa publicant missatges ignominiosos i ofensius per a milions de ciutadans independentistes al correu corporatiu del CGPJ?. Quines garanties d'imparcialitat pot trobar un ciutadà català que tingui la desgràcia de caure a les urpes d'un jutge rabiosament indecent?. I n'hi ha molts!. I no se'n amaguen!.
Quina credibilitat té una fiscalia general de l'Estat que es deixa manipular pels polítics i es mostra d'acord en afinar imputacions per vestir suposats delictes inexistents, promoure investigacions esbiaixades i persecucions i desqualificacions ad hominem, contra adversaris polítics del poder establert -del règim dominant!- i legitima causes generals contra l'independentisme?.
Què dir d'una policia que no dubte en manipular atestats per tal de fer passar a persones pacífiques i demòcrates com a violentes, què utilitza aquesta violència, brutal i injustificada, contra gent indefensa quan exerceix els seus drets i la democràcia pacíficament, què crida rabiosament "a por ellos" com si anessin a pacificar i sotmetre antigues colònies i els díscols indígenes que viuen allà?. I quan son allà es dediquen a provocar batusses contra periodistes autòctons, aldarulls a bars negant-se a que abaixin les persianes perquè ells volen seguir bevent sense aturador, o quan estan fora de servei -o no!- es dediquen a arrancar llaços grocs i estelades de carrers i places dels pobles i ciutats de la colònia conquerida, embossats i armats amb estris tallants, fent-ho amb nocturnitat i traïdoria?.
Qui vol llegir opinions i editorials periodístics esbiaixats, o manipulats, o inequívocament falses d'una premsa cavernària que té pràctiques directament franquistes?. Algú gaudeix escoltant insults, amenaces, comentaris ofensius i inversemblants alhora, o carregats de rabiosa mala llet i d'ignorància volguda però supina, utilitzant conscientment la ràdio i la televisió per fer mal als oprimits -colonitzats!-, per espantar-los o senzillament per agradar a les institucions opressores, per satisfer els colons que ocupen Catalunya i els ciutadans espanyols adoctrinats o enganyats, predisposats però a creure-s'ho cegament tot el que diguin o facin des de la metròpoli?.
Qui vol ser governat per uns polítics més preocupats per inflar i adornar els seus currículums per presumpció i fals orgull abans que per actuar eficaç i decentment?. Per polítics que enlloc de qualitats i principis prefereixen exhibir superba, prepotència i menyspreu però que alhora pateixen un terrible complex d'inferioritat política -i personal-?. Per uns polítics que abans de fer bona política i ser justos i decents no dubten en amagar-se darrera una caducada Constitució ja superada, d'uns tribunals des-legitimitats, d'una fiscalia polititzada, d'una policia pretoriana ancorada en pràctiques autoritàries i antidemocràtiques i d'una premsa absolutament fake?. Qui vol que els polítics prioritzin els seus propis interessos i els dels poderosos, dels especuladors, que afavoreixen multinacionals amb total submissió, que salven bancs amb diners públics que mai retornen, que prioritzen pagar deutes públics abusius i impagables espoliant l'estat del benestar, que retallen drets, educació, sanitat, prestacions d'atur, pensions, precaritzen contractes i drets laborals, devaluen sous i imposen deures i obligacions pre-democràtiques als ciutadans, caducades ja fa més de quaranta anys?.
El xiringuito universitari de Madrit es la gota que fa vessar el vas. És la cirereta del pastís!. I el més greu és que aquesta mena de realitat estatal esperpèntica no s'albira que pugui canviar-se. Ni tant sols pot apaivagar-se!. L'Estat espanyol està tan assentat i és tan pastós que s'ha tornat incommovible, irreformable. No pot evolucionar!. Senzillament, flota com si fos un suro sobre les procel·loses aigües del riu de la història, sense vela ni timó. Flota però no navega!. No hi han timoners que siguin capaços de fitxar un rumb i portar el vaixell a bon port. O algun lloc, si mes no....
Definitivament, Lampedusa ha guanyat la partida. Res canviarà!. Amb tot, però, Déu ens lliuri dels salva-pàtries!.
Hi ha algú amb dos dits de front que no entengui que amb aquestes circumstàncies descrites és impossible viure lliure i en pau, amb prosperitat, veritable justícia i felicitat?. Hi ha algú que no vulgui fer foc nou?. De veritat no volem un Estat nou i decent que no s'assembli gens al que estem patint avui en dia?.
Encara hi ha algú que no vulgui la INDEPENDÈNCIA?.
La desfeta de l'Estat espanyol ja arriba a la universitat. Primer va ser la presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, la que va lluir un màster fantasmagòric. Després Pablo Casado es va veure agraciat amb un màster espumós que també es sota l'escrutini de la judicatura espanyola. La ministra de Sanitat, la socialista Carmen Montón, alhora va rebre el corresponent màster evanescent per la Universitad Rei Joan Carles, la propietària del productiu xiringuito acadèmic en qüestió.....
Després d'aquest trio molts altres polítics han vist qüestionats els seus expedients acadèmics i, conseqüentment, els seus respectius currículums profesionals. A Pedro Sánchez se'l qüestiona la seva tesis doctoral. Alberto Rivera i Carina Mejias, de C's, s'atribueixen màsters que no ho son o son matisats pels centres emissors.... Partit Popular, Partit Socialista, Partit de la Ciutadania. Totes aquestes formacions tenen màsters inexistents, doctorats qüestionats i llicenciatures inversemblants.
El podriment de l'Estat ja arriba a afectar a nivell personal d'aquells que diuen representar la voluntat popular, que custodien la sobirania de la nació i defensen aferrissadament l'estat de dret. Es vanten d'honestedat, decència i legitimitat i molts d'ells son uns vulgars tramposos, uns trilers de mans lleugeres que s'aprofiten dels vots de la gent i per tant de la democràcia, en benefici propi i dels seus partits.....
Arribats aquest punt, em demano: Com es pot esperar justícia d'una judicatura absolutament polititzada, sovint arbitraria, feixuga i partidista fins el punt que frega la indecència i que des-legitima les seves resolucions perquè estan carregades de prejudicis?. Que, sabent-ho, manté empresonats a polítics que no han comés els delictes que se'ls imputa -en realitat no han comés cap delicte!- i que ho fa per pura i dura venjança patriòtica, o pel nacional-catolicisme avui ben pressent i encara imperant dins la judicatura?. Com confiar en jutges que prejutgen, sentencien, insulten i s'acarnissen amb els líders independentistes abans de celebrar-se el judici, ignorant la presumpció d'innocència i utilitzant la indecència com a inspiració i guia?. I que a sobre es vanten impune i vergonyosament de la seva proesa publicant missatges ignominiosos i ofensius per a milions de ciutadans independentistes al correu corporatiu del CGPJ?. Quines garanties d'imparcialitat pot trobar un ciutadà català que tingui la desgràcia de caure a les urpes d'un jutge rabiosament indecent?. I n'hi ha molts!. I no se'n amaguen!.
Quina credibilitat té una fiscalia general de l'Estat que es deixa manipular pels polítics i es mostra d'acord en afinar imputacions per vestir suposats delictes inexistents, promoure investigacions esbiaixades i persecucions i desqualificacions ad hominem, contra adversaris polítics del poder establert -del règim dominant!- i legitima causes generals contra l'independentisme?.
Què dir d'una policia que no dubte en manipular atestats per tal de fer passar a persones pacífiques i demòcrates com a violentes, què utilitza aquesta violència, brutal i injustificada, contra gent indefensa quan exerceix els seus drets i la democràcia pacíficament, què crida rabiosament "a por ellos" com si anessin a pacificar i sotmetre antigues colònies i els díscols indígenes que viuen allà?. I quan son allà es dediquen a provocar batusses contra periodistes autòctons, aldarulls a bars negant-se a que abaixin les persianes perquè ells volen seguir bevent sense aturador, o quan estan fora de servei -o no!- es dediquen a arrancar llaços grocs i estelades de carrers i places dels pobles i ciutats de la colònia conquerida, embossats i armats amb estris tallants, fent-ho amb nocturnitat i traïdoria?.
Qui vol llegir opinions i editorials periodístics esbiaixats, o manipulats, o inequívocament falses d'una premsa cavernària que té pràctiques directament franquistes?. Algú gaudeix escoltant insults, amenaces, comentaris ofensius i inversemblants alhora, o carregats de rabiosa mala llet i d'ignorància volguda però supina, utilitzant conscientment la ràdio i la televisió per fer mal als oprimits -colonitzats!-, per espantar-los o senzillament per agradar a les institucions opressores, per satisfer els colons que ocupen Catalunya i els ciutadans espanyols adoctrinats o enganyats, predisposats però a creure-s'ho cegament tot el que diguin o facin des de la metròpoli?.
Qui vol ser governat per uns polítics més preocupats per inflar i adornar els seus currículums per presumpció i fals orgull abans que per actuar eficaç i decentment?. Per polítics que enlloc de qualitats i principis prefereixen exhibir superba, prepotència i menyspreu però que alhora pateixen un terrible complex d'inferioritat política -i personal-?. Per uns polítics que abans de fer bona política i ser justos i decents no dubten en amagar-se darrera una caducada Constitució ja superada, d'uns tribunals des-legitimitats, d'una fiscalia polititzada, d'una policia pretoriana ancorada en pràctiques autoritàries i antidemocràtiques i d'una premsa absolutament fake?. Qui vol que els polítics prioritzin els seus propis interessos i els dels poderosos, dels especuladors, que afavoreixen multinacionals amb total submissió, que salven bancs amb diners públics que mai retornen, que prioritzen pagar deutes públics abusius i impagables espoliant l'estat del benestar, que retallen drets, educació, sanitat, prestacions d'atur, pensions, precaritzen contractes i drets laborals, devaluen sous i imposen deures i obligacions pre-democràtiques als ciutadans, caducades ja fa més de quaranta anys?.
El xiringuito universitari de Madrit es la gota que fa vessar el vas. És la cirereta del pastís!. I el més greu és que aquesta mena de realitat estatal esperpèntica no s'albira que pugui canviar-se. Ni tant sols pot apaivagar-se!. L'Estat espanyol està tan assentat i és tan pastós que s'ha tornat incommovible, irreformable. No pot evolucionar!. Senzillament, flota com si fos un suro sobre les procel·loses aigües del riu de la història, sense vela ni timó. Flota però no navega!. No hi han timoners que siguin capaços de fitxar un rumb i portar el vaixell a bon port. O algun lloc, si mes no....
Definitivament, Lampedusa ha guanyat la partida. Res canviarà!. Amb tot, però, Déu ens lliuri dels salva-pàtries!.
Hi ha algú amb dos dits de front que no entengui que amb aquestes circumstàncies descrites és impossible viure lliure i en pau, amb prosperitat, veritable justícia i felicitat?. Hi ha algú que no vulgui fer foc nou?. De veritat no volem un Estat nou i decent que no s'assembli gens al que estem patint avui en dia?.
Encara hi ha algú que no vulgui la INDEPENDÈNCIA?.
