Falta menys d'un mes perquè els catalans anem a votar, un altre cop, per elegir els nostres representants al Parlament. Els diputats elegits seran els custodis de la nostra sobirania, la tots els catalans. Són els encarregats de complir amb els compromisos adquirits durant la campanya electoral. És sabut que a Espanya els partits polítics no solen complir allò pel qual han sigut votats, sense que això tingui conseqüències electorals negatives de cap mena. Però a Catalunya, malgrat tots els impediments que posen els polítics i buròcrates espanyols, són més honestos i almenys intenten fer-ho tant com poden. Una bona prova d'això la trobem en tot el que ha ocorregut la passada legislatura. Només diré per no repetir-me massa que la Generalitat, amb el recolzament de Junts pel Si i les CUP, van complir el seu contracte electoral convocant un referèndum d'autodeterminació i permetent-nos votar -amb resultat favorable a la independència-, malgrat les mentides periodístiques de la caverna, la guerra bruta desfermada per les clavegueres de l'Estat, el despietat assetjament policial, fiscal i judicial soferts, la peculiar actuació de l'il·legítim Tribunal Constitucional, la violència desfermada per les forces repressives espanyoles, l'escanyament financer, ja secular, i les pressions i consells fets a les empreses catalanes per a què emigressin del país, que tots els catalans i la Generalitat hem patit per voluntat d'un Estat percebut com a massa autoritari -per no dir dictatorial- i per tant, poc democràtic.
Aquest compliment polític ens ha costat a tots plegats la destitució del president i els consellers de la Generalitat, la dissolució del Parlament i imputació de la mesa -només la part sobiranista-, així com l'empresonament i exili de tot el govern de Catalunya i de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez líders de moviment cívics, engarjolats preventivament ja fa masses setmanes. Tots ells acusats de sedició, rebel·lió i desobediència..... Ara hi ha com a general manaire un governant aliè a la voluntat democràtica dels catalans, el qual mana des de sis cents kilòmetres cap enllà, al melic de l'imperi, de la forma més arbitraria i matussera que hom pugi imaginar. El manaire dona el permís pertinent quan s'han de comprar folis de paper o llibres per les escoles. Ell destitueix el major Trapero per gelosia, perquè va fer la seva feina bé, amb cura i professionalitat. També s'encarrega de distribuir les subvencions a las entitats culturals i científiques, les quals ara com ara no acaben de rebre amb el temps i la forma prèviament convinguts. Amenaça amb tancar TV3 i tornar-la a obrir, però amb treballadors més de la corda del nacional-catolicisme practicat a TVE, la seva, alhora que proposa intervenir el sistema educatiu català per acostar-lo més cap el florido pensil dels anys de la dictadura -pel que sembla, tan enyorats per ell- que no pas una educació moderna i plural, més pròpia del segle XXI. El general tampoc permet que en defensa dels interessos de la Generalitat s'interposin els recursos necessaris per apel·lar, per exemple, contra la sentència sobre el retorn a l'Aragó de les obres del monestir de Sixena, les quals van ser rescatades de la destrucció pels catalans els anys 1936 i 1960, legalment comprades els anys 1983 i 1992 i des de aleshores restaurades i custodiades pel Museu Diocesà de Lleida i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Ans el contrari!. El conseller usurpador en funcions Méndez de Vigo -actual ministre de Cultura- ha ordenat el trasllat de les obres dipositades al Museu de Lleida a l'Aragó, sense esperar la resolució de les antigues apel·lacions presentades ja fa molt de temps davant dels jutjats de Osca. Aquests només són uns quants exemples del que està significant l'aplicació de l'article 155 de la sagrada Constitució espanyola. Article que sembla tenir més contingut i abast que la pròpia Constitució...... Per cert, una aplicació absolutament inconstitucional i per tant il·legítima, segons molts destacats professors i catedràtics de dret penal i constitucional espanyols. L'esmentat article no contempla ni la destitució del govern, ni la dissolució del Parlament, ni atorga al presidente del Gobierno la potestat de convocar eleccions..... Però com qui mana, paga, Mariano Rajoy i el seu govern es passen pel forro la llei i la legitimitat i fan i desfan el que volen, com volen i quan volen....... Amb l'absoluta complicitat de PSC-PSOE i de C's, malauradament!.
Espoli de l'autogovern i de la democràcia, espoli fiscal i econòmic i ara espoli cultural..... Certament, la venjança desfermada per l'Estat espanyol contra els desitjos de justícia i la pràctica absolutament democràtica de Catalunya i els catalans, és terrible!. És vergonyosa!. És desaforada!. El compliment dels compromisos per part d'aquells que van rebre el vot per fer-ho, ha costat l'anorreament de la Generalitat, la presó i l'exili dels nostres polítics i descartar i menystenir la voluntat política i democràtica del poble català. I nosaltres amb el lliri a la ma i un somriure d'orella a orella....!. Si el proper dia 21 de desembre no anem a votar en massa a favor de les opcions independentistes i vigilant que no facin trampes ni ens deixem engalipar amb trucs propis de trilers, tot el que ens passi a partir del 22 ens ho haurem guanyat a pols, per ingenus i excessiva confiança amb la bona fé dels nostres adversaris.... Els quals a més a més de poderosos i prepotents, són despietats.
Excessivament confiats en el tarannà democràtic del gobierno i dels populars, tarannà per cert inexistent. Crèduls en que no utilitzarien la força bruta contra ciutadans lliures i demòcrates. Que no ens intimidarien amb la utilització de les forces armades com va fer la ministra de Defensa. Ens pensàvem que la policia i la guàrdia civil, els fiscals i el jutges actuarien amb imparcialitat, mesura i guiats pels principis democràtics i de justícia comuns a tots estats de la Unió Europea i no va ser així. Confiaven que alguns estats d'aquesta Unió recolzarien la democràcia i la justícia per damunt de la repressió, l'anti-política i la feblesa democràtica espanyoles, i no va passar. I no hi comptàvem que les grans empreses catalanes escoltarien més les recomanacions de l'IBEX 35 i claudicarien davant les pressions i consells del gobierno de Madrit, enlloc de fer cas de la racionalitat estrictament econòmica al marge de les creences polítiques de cadascun. En aquest darrer cas m'atreveixo a demanar a les empreses que han fugit tant sobtadament de Catalunya el següent: Perquè fins l'u d'octubre no tenien por del que passava a Catalunya però a partir de la publicació del decret del gobierno de Madrit, facilitant el canvi de domicili fiscal i social de les empreses, tot van ser presses, pors i fugides injustificades?. No va ser una decisió més política que no pas econòmica?. No va ser una acció provocada pel gobierno i que va causar l'incertessa i inestabilitat que ara atribueixen infundada i exclusivament al procés independentista?.
La Generalitat havia fet la feina necessària però potser no suficient. Els ciutadans vam posar els vots imprescindibles però no vam defensar la declaració amb prou força i convicció. Però Espanya va actuar inversemblantment: Va renunciar a la democràcia i a la justícia, va utilitzar la força bruta policial, fiscal i judicial, les amenaces militars i va fer l'impossible per carregar-se les finances i l'economia catalanes. I nosaltres encara amb el lliri a la ma.....!.
Per part de Catalunya no tot està per fer ni tot està perdut, però. Tenim proclamada la independència. Només falta aplicar aquesta declaració i defensar-la amb totes les armes al nostre abast i fins les ultimes conseqüències. Desconfiant de l'Estat espanyol i de la diplomàcia europea, que prefereixen defensar la brutalitat i els abusos. Fent allò que l'IBEX 35 i el gobierno d'Espanya no va fer amb les empreses catalanes: deixar-les en pau que prenguin les seves pròpies decisions d'acord amb els seus interessos i no pas per raons polítiques. Per tant, si volem guanyar-nos la independència, hem d'actuar sense complexes com el que som, republicans, sense donar una passa més enrere. Reblant el clau de la plena sobirania el proper 21 de desembre, votant un altre cop a favor de LA REPÚBLICA DE CATALUNYA.
I defensant-la aferrissadament......
Aquest compliment polític ens ha costat a tots plegats la destitució del president i els consellers de la Generalitat, la dissolució del Parlament i imputació de la mesa -només la part sobiranista-, així com l'empresonament i exili de tot el govern de Catalunya i de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez líders de moviment cívics, engarjolats preventivament ja fa masses setmanes. Tots ells acusats de sedició, rebel·lió i desobediència..... Ara hi ha com a general manaire un governant aliè a la voluntat democràtica dels catalans, el qual mana des de sis cents kilòmetres cap enllà, al melic de l'imperi, de la forma més arbitraria i matussera que hom pugi imaginar. El manaire dona el permís pertinent quan s'han de comprar folis de paper o llibres per les escoles. Ell destitueix el major Trapero per gelosia, perquè va fer la seva feina bé, amb cura i professionalitat. També s'encarrega de distribuir les subvencions a las entitats culturals i científiques, les quals ara com ara no acaben de rebre amb el temps i la forma prèviament convinguts. Amenaça amb tancar TV3 i tornar-la a obrir, però amb treballadors més de la corda del nacional-catolicisme practicat a TVE, la seva, alhora que proposa intervenir el sistema educatiu català per acostar-lo més cap el florido pensil dels anys de la dictadura -pel que sembla, tan enyorats per ell- que no pas una educació moderna i plural, més pròpia del segle XXI. El general tampoc permet que en defensa dels interessos de la Generalitat s'interposin els recursos necessaris per apel·lar, per exemple, contra la sentència sobre el retorn a l'Aragó de les obres del monestir de Sixena, les quals van ser rescatades de la destrucció pels catalans els anys 1936 i 1960, legalment comprades els anys 1983 i 1992 i des de aleshores restaurades i custodiades pel Museu Diocesà de Lleida i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Ans el contrari!. El conseller usurpador en funcions Méndez de Vigo -actual ministre de Cultura- ha ordenat el trasllat de les obres dipositades al Museu de Lleida a l'Aragó, sense esperar la resolució de les antigues apel·lacions presentades ja fa molt de temps davant dels jutjats de Osca. Aquests només són uns quants exemples del que està significant l'aplicació de l'article 155 de la sagrada Constitució espanyola. Article que sembla tenir més contingut i abast que la pròpia Constitució...... Per cert, una aplicació absolutament inconstitucional i per tant il·legítima, segons molts destacats professors i catedràtics de dret penal i constitucional espanyols. L'esmentat article no contempla ni la destitució del govern, ni la dissolució del Parlament, ni atorga al presidente del Gobierno la potestat de convocar eleccions..... Però com qui mana, paga, Mariano Rajoy i el seu govern es passen pel forro la llei i la legitimitat i fan i desfan el que volen, com volen i quan volen....... Amb l'absoluta complicitat de PSC-PSOE i de C's, malauradament!.
Espoli de l'autogovern i de la democràcia, espoli fiscal i econòmic i ara espoli cultural..... Certament, la venjança desfermada per l'Estat espanyol contra els desitjos de justícia i la pràctica absolutament democràtica de Catalunya i els catalans, és terrible!. És vergonyosa!. És desaforada!. El compliment dels compromisos per part d'aquells que van rebre el vot per fer-ho, ha costat l'anorreament de la Generalitat, la presó i l'exili dels nostres polítics i descartar i menystenir la voluntat política i democràtica del poble català. I nosaltres amb el lliri a la ma i un somriure d'orella a orella....!. Si el proper dia 21 de desembre no anem a votar en massa a favor de les opcions independentistes i vigilant que no facin trampes ni ens deixem engalipar amb trucs propis de trilers, tot el que ens passi a partir del 22 ens ho haurem guanyat a pols, per ingenus i excessiva confiança amb la bona fé dels nostres adversaris.... Els quals a més a més de poderosos i prepotents, són despietats.
Excessivament confiats en el tarannà democràtic del gobierno i dels populars, tarannà per cert inexistent. Crèduls en que no utilitzarien la força bruta contra ciutadans lliures i demòcrates. Que no ens intimidarien amb la utilització de les forces armades com va fer la ministra de Defensa. Ens pensàvem que la policia i la guàrdia civil, els fiscals i el jutges actuarien amb imparcialitat, mesura i guiats pels principis democràtics i de justícia comuns a tots estats de la Unió Europea i no va ser així. Confiaven que alguns estats d'aquesta Unió recolzarien la democràcia i la justícia per damunt de la repressió, l'anti-política i la feblesa democràtica espanyoles, i no va passar. I no hi comptàvem que les grans empreses catalanes escoltarien més les recomanacions de l'IBEX 35 i claudicarien davant les pressions i consells del gobierno de Madrit, enlloc de fer cas de la racionalitat estrictament econòmica al marge de les creences polítiques de cadascun. En aquest darrer cas m'atreveixo a demanar a les empreses que han fugit tant sobtadament de Catalunya el següent: Perquè fins l'u d'octubre no tenien por del que passava a Catalunya però a partir de la publicació del decret del gobierno de Madrit, facilitant el canvi de domicili fiscal i social de les empreses, tot van ser presses, pors i fugides injustificades?. No va ser una decisió més política que no pas econòmica?. No va ser una acció provocada pel gobierno i que va causar l'incertessa i inestabilitat que ara atribueixen infundada i exclusivament al procés independentista?.
La Generalitat havia fet la feina necessària però potser no suficient. Els ciutadans vam posar els vots imprescindibles però no vam defensar la declaració amb prou força i convicció. Però Espanya va actuar inversemblantment: Va renunciar a la democràcia i a la justícia, va utilitzar la força bruta policial, fiscal i judicial, les amenaces militars i va fer l'impossible per carregar-se les finances i l'economia catalanes. I nosaltres encara amb el lliri a la ma.....!.
Per part de Catalunya no tot està per fer ni tot està perdut, però. Tenim proclamada la independència. Només falta aplicar aquesta declaració i defensar-la amb totes les armes al nostre abast i fins les ultimes conseqüències. Desconfiant de l'Estat espanyol i de la diplomàcia europea, que prefereixen defensar la brutalitat i els abusos. Fent allò que l'IBEX 35 i el gobierno d'Espanya no va fer amb les empreses catalanes: deixar-les en pau que prenguin les seves pròpies decisions d'acord amb els seus interessos i no pas per raons polítiques. Per tant, si volem guanyar-nos la independència, hem d'actuar sense complexes com el que som, republicans, sense donar una passa més enrere. Reblant el clau de la plena sobirania el proper 21 de desembre, votant un altre cop a favor de LA REPÚBLICA DE CATALUNYA.
I defensant-la aferrissadament......
