Confesso que els esdeveniments que s'han produït aquests darrers dies m'han fet emprenyar moltíssim. Em refereixo a tot el que està passant al voltant del procés independentista i del capteniment que mantenen tant Junts pel Si com, sobretot, les CUP. No m'esperava pas que Artur Mas no fora investit com a president desprès de produïdes dues votacions al Parlament de Catalunya.... Bé!. No m'ho esperava però m'ho temia.
Creia -ingenu de mi!- que les CUP no portarien tan lluny la seva intransigència com en realitat han acabat fent. Vaig pensar que el pragmatisme s'acabaria imposant enfront de l'utopia i les peculiaritats polítiques i de funcionament que dominen entre els àcrates cupaires.... És sabut que es caracteritzen per ser una formació assembleària, radicalment d'esquerres i de ideologia marcadament llibertaria. Per aquest motiu, la pressa de decisions esdevé molt feixuga. Les més importants són sotmeses a la assemblea, dins la qual són profusament debatudes i passades pel sedàs implacable de la democràcia directa dels militants. Això fa que quan es pren una decisió sigui quasi impossible canviar-la o adaptar-la a la realitat de cada moment o circumstancia. Això també fa que s'acabin excusant darrera d'una suposada coherència -una veritable intransigència- per no moure's de les seves posicions ni un mil·límetre.
En definitiva, van decidir que no donarien el seu vot al candidat Artur Mas. Ho van fer abans de les eleccions i aquest va ser un dels punts més esmentats i defensats per ells durant la campanya electoral. El president Mas representava les retallades sofertes per l'estat del benestar i el conseqüent agreujament de les injustícies socials provocades per l'enèsima crisi del sistema capitalista, tan corrupte, indestructible i omnipresent a les nostres societats. Personificava l'autonomisme castrador del passat, producte de la maleïda transició espanyola. Era l'al·legoria del peix al cove i del pactisme de submissió i humiliació dels ciutadans catalans i de la claudicació davant les elits empresarials i polítiques catalanes i espanyoles. El seu partit, CDC, per ells també representava l'encarnació de totes les corrupcions que embruten i corquen quasi tots els partits polítics de l'arc parlamentari de l'Estat. Convergència és considerada com a primus inter pares, la qual cosa es marcadament injusta... Doncs bé!. Van decidir que no el votarien i així ho han mantingut fins ara. No accepten ni pressions, ni matisos, ni explicacions, ni excuses i ni tants sols una lectura de la realitat més ajustada a la veritat. A més a més, volen prioritzar la vessant social per damunt de la independència, es a dir, volen que la sobirana de Catalunya serveixi per fer la revolució pendent per canviar el sistema polític, econòmic i social del nou Estat que ha de néixer.
No reconeixen que les retallades van ser les conseqüències indefugibles dels estralls produïts per uns governs tripartits -i d'esquerres!- massa agosarats en les despeses públiques.... Retallades que van ser exigides i imposades per Madrit, Brussel·les i Ángela Merkel!. No culpen a Mas de la crisis econòmica, però sembla que ho facin per ser capitalista.... Jo pregunto: quin polític no ho és?. Si fins i tot és capitalista el Partit Comunista de la República Popular de la Xina!. "És el sistema, estúpid", diria el president Clinton!. Tampoc pot considerar-se'l responsable del fracassat autonomisme. Són coses de la transició espanyola, l'engany -l'estafa!- polític més gran de la historia recent d'Europa i del Món sencer. Ha servit per consolidar l'hegemonia i impunitat del franquisme sociològic i del centralisme patològic tan arrelats a l'Estat espanyol. Transició de la qual tots som culpables per no qüestionar-la i donar-la per bona en forma d'una pètria Constitució!. Polítics i ciutadans passerells!. I el peix al cove i el pactisme es conseqüència directa de l'excés de seny català, de les renuncies i pusil·lanimitat inherents a quaranta anys de dictadura prèvia. Vam començar el camí de la democràcia amb molts temors, pressions militars i complexes d'inferioritat de ciutadania que aleshores ens tenallà l'enteniment. Els catalans -i els espanyols- havíem sigut sotmesos, humiliats i esclavitzats i ens vam agafar a una transició política -que ara reconeixem com a nefasta- cap a la democràcia com el que s'agafa a un clau roent per no caure al buit. Això no justifica -però si explica- el capteniment del catalanisme en general i particularment, del nacionalisme claudicant de Convergència -i Unió!-. No oblidem pas que la burgesia catalana va saber seguir el joc al franquisme dominant i alhora recolzar a l'oposició catalanista i a la llengua i cultura catalanes -van saber fer de puta i de Ramoneta!-, i Convergència i Unió es el resultat d'aquestes circumstancies.... tan contradictòries, alhora!. Ara, al cap de trenta cinc anys afloren com bolets les conseqüències de tantes renuncies, pors, pressions i enganys soferts, que es manifesten en forma de corrupció política i econòmica, injustícies socials, debilitats i mancances democràtiques i degeneració generalitzada d'institucions públiques i privades que pateix l'Estat espanyol.
Culpar de tots aquests mals un partit -CDC- i un polític -Artur Mas- es enormement injust. I més quan aquest polític i el partit que el recolzen han canviat -i canviaran encara més cap a millor!- fins no semblar-se res als d'abans. CDC està sotmesa a un procés de renovació que la deixarà irreconeixible. I després de tones i tones de merda llançada damunt d'ells, encara es hora de que un jutge els hagi sentenciat per finançament il·legal, malgrat la campanya periodística desfermada entre els mitjans cavernaris en contra seva. Fins i tot s'han desempallegat del llast anquilosat i antiquat representat per Duran i Lleida i de tot el que políticament significa!. Artur Mas ha donat sobreres probes de saber escoltar el clam de la gent, d'arriscar-se perquè la gent pogués votar i de complir escrupolosament els compromisos adquirits, malgrat la manca de respecte institucional que tenen el espanyols envers ell, els xantatges i pressions polítiques a las quals ha estat -i encara està, hores d'ara!- sotmès i les amenaces policials i judicials que pateix..... I tot això renunciant a l'autonomisme i abraçant sincerament l'independentisme, apel·lant a la Democràcia i legitimitat inherent en ella!.
Artur Mas i Convergència no són millors que la resta de polítics i de partits. Ni molt menys!. Però tampoc són pitjors. Tenen defectes, s'equivoquen i sovint ens treuen de polleguera.... especialment a aquells que els voten!. Jo em confesso ex-votant de l'antiga Convergència. Aquella que va començar unint-se amb el socialisme representat per Josep Pallach i Josep Verde i el liberalisme de Ramón Trias Fargas. Desprès s'hi va afegir Unió Democràtica i va començar l'etapa de la puta i la Ramoneta i del peix al cove. Els pactes amb socialistes i conservadors en nom de la governabilitat i el sentit d'estat..... Aleshores ja no era votant de Convergència. Vaig canviar perquè em va semblar que cada cop eren més a prop de l'IBEX 35 i més lluny del poble català.....
Sé que la meva trajectòria política no importa massa, L'esmento perquè honradament crec que es molt semblant a la de molts altres compatriotes. En el meu cas, sempre he estat independentista. Al principi era un independentisme expectant, latent, contingut. Però els darrers anys s'ha desfermat desinhibidament!. I en part ha sigut gràcies a l'evolució de la Convergència comandada per Artur Mas.... No pas gràcies a ERC, ni a les CUP!.
Ara soc un independentista convençut i agraït a Convergència i Artur Mas!. També a Esquerra i Oriol Junqueras. I Antonio Baños i malgrat tot, també a les CUP..... Però aquestes tres formacions semblen entestades a posar per davant de tot els seus interessos egoistes i sovint inabastables, obviant els vots i els anhels de més de dos milions d'independentistes. Estan fent el mateix que feien anys enrere....!. Política de baixa volada, partidista i fins i tot autonomista!. Estan fent el joc a l'adversari unionista, que es frega les mans amb delit!.
Recapaciteu, companys!. Més val que ho feu..... Pel bé de la independència de Catalunya. O els que ho farem serem els més de dos milions de catalans que us vam votar el 27S. Repeteixo: Pel bé de la independència de Catalunya!.
Creia -ingenu de mi!- que les CUP no portarien tan lluny la seva intransigència com en realitat han acabat fent. Vaig pensar que el pragmatisme s'acabaria imposant enfront de l'utopia i les peculiaritats polítiques i de funcionament que dominen entre els àcrates cupaires.... És sabut que es caracteritzen per ser una formació assembleària, radicalment d'esquerres i de ideologia marcadament llibertaria. Per aquest motiu, la pressa de decisions esdevé molt feixuga. Les més importants són sotmeses a la assemblea, dins la qual són profusament debatudes i passades pel sedàs implacable de la democràcia directa dels militants. Això fa que quan es pren una decisió sigui quasi impossible canviar-la o adaptar-la a la realitat de cada moment o circumstancia. Això també fa que s'acabin excusant darrera d'una suposada coherència -una veritable intransigència- per no moure's de les seves posicions ni un mil·límetre.
En definitiva, van decidir que no donarien el seu vot al candidat Artur Mas. Ho van fer abans de les eleccions i aquest va ser un dels punts més esmentats i defensats per ells durant la campanya electoral. El president Mas representava les retallades sofertes per l'estat del benestar i el conseqüent agreujament de les injustícies socials provocades per l'enèsima crisi del sistema capitalista, tan corrupte, indestructible i omnipresent a les nostres societats. Personificava l'autonomisme castrador del passat, producte de la maleïda transició espanyola. Era l'al·legoria del peix al cove i del pactisme de submissió i humiliació dels ciutadans catalans i de la claudicació davant les elits empresarials i polítiques catalanes i espanyoles. El seu partit, CDC, per ells també representava l'encarnació de totes les corrupcions que embruten i corquen quasi tots els partits polítics de l'arc parlamentari de l'Estat. Convergència és considerada com a primus inter pares, la qual cosa es marcadament injusta... Doncs bé!. Van decidir que no el votarien i així ho han mantingut fins ara. No accepten ni pressions, ni matisos, ni explicacions, ni excuses i ni tants sols una lectura de la realitat més ajustada a la veritat. A més a més, volen prioritzar la vessant social per damunt de la independència, es a dir, volen que la sobirana de Catalunya serveixi per fer la revolució pendent per canviar el sistema polític, econòmic i social del nou Estat que ha de néixer.
No reconeixen que les retallades van ser les conseqüències indefugibles dels estralls produïts per uns governs tripartits -i d'esquerres!- massa agosarats en les despeses públiques.... Retallades que van ser exigides i imposades per Madrit, Brussel·les i Ángela Merkel!. No culpen a Mas de la crisis econòmica, però sembla que ho facin per ser capitalista.... Jo pregunto: quin polític no ho és?. Si fins i tot és capitalista el Partit Comunista de la República Popular de la Xina!. "És el sistema, estúpid", diria el president Clinton!. Tampoc pot considerar-se'l responsable del fracassat autonomisme. Són coses de la transició espanyola, l'engany -l'estafa!- polític més gran de la historia recent d'Europa i del Món sencer. Ha servit per consolidar l'hegemonia i impunitat del franquisme sociològic i del centralisme patològic tan arrelats a l'Estat espanyol. Transició de la qual tots som culpables per no qüestionar-la i donar-la per bona en forma d'una pètria Constitució!. Polítics i ciutadans passerells!. I el peix al cove i el pactisme es conseqüència directa de l'excés de seny català, de les renuncies i pusil·lanimitat inherents a quaranta anys de dictadura prèvia. Vam començar el camí de la democràcia amb molts temors, pressions militars i complexes d'inferioritat de ciutadania que aleshores ens tenallà l'enteniment. Els catalans -i els espanyols- havíem sigut sotmesos, humiliats i esclavitzats i ens vam agafar a una transició política -que ara reconeixem com a nefasta- cap a la democràcia com el que s'agafa a un clau roent per no caure al buit. Això no justifica -però si explica- el capteniment del catalanisme en general i particularment, del nacionalisme claudicant de Convergència -i Unió!-. No oblidem pas que la burgesia catalana va saber seguir el joc al franquisme dominant i alhora recolzar a l'oposició catalanista i a la llengua i cultura catalanes -van saber fer de puta i de Ramoneta!-, i Convergència i Unió es el resultat d'aquestes circumstancies.... tan contradictòries, alhora!. Ara, al cap de trenta cinc anys afloren com bolets les conseqüències de tantes renuncies, pors, pressions i enganys soferts, que es manifesten en forma de corrupció política i econòmica, injustícies socials, debilitats i mancances democràtiques i degeneració generalitzada d'institucions públiques i privades que pateix l'Estat espanyol.
Culpar de tots aquests mals un partit -CDC- i un polític -Artur Mas- es enormement injust. I més quan aquest polític i el partit que el recolzen han canviat -i canviaran encara més cap a millor!- fins no semblar-se res als d'abans. CDC està sotmesa a un procés de renovació que la deixarà irreconeixible. I després de tones i tones de merda llançada damunt d'ells, encara es hora de que un jutge els hagi sentenciat per finançament il·legal, malgrat la campanya periodística desfermada entre els mitjans cavernaris en contra seva. Fins i tot s'han desempallegat del llast anquilosat i antiquat representat per Duran i Lleida i de tot el que políticament significa!. Artur Mas ha donat sobreres probes de saber escoltar el clam de la gent, d'arriscar-se perquè la gent pogués votar i de complir escrupolosament els compromisos adquirits, malgrat la manca de respecte institucional que tenen el espanyols envers ell, els xantatges i pressions polítiques a las quals ha estat -i encara està, hores d'ara!- sotmès i les amenaces policials i judicials que pateix..... I tot això renunciant a l'autonomisme i abraçant sincerament l'independentisme, apel·lant a la Democràcia i legitimitat inherent en ella!.
Artur Mas i Convergència no són millors que la resta de polítics i de partits. Ni molt menys!. Però tampoc són pitjors. Tenen defectes, s'equivoquen i sovint ens treuen de polleguera.... especialment a aquells que els voten!. Jo em confesso ex-votant de l'antiga Convergència. Aquella que va començar unint-se amb el socialisme representat per Josep Pallach i Josep Verde i el liberalisme de Ramón Trias Fargas. Desprès s'hi va afegir Unió Democràtica i va començar l'etapa de la puta i la Ramoneta i del peix al cove. Els pactes amb socialistes i conservadors en nom de la governabilitat i el sentit d'estat..... Aleshores ja no era votant de Convergència. Vaig canviar perquè em va semblar que cada cop eren més a prop de l'IBEX 35 i més lluny del poble català.....
Sé que la meva trajectòria política no importa massa, L'esmento perquè honradament crec que es molt semblant a la de molts altres compatriotes. En el meu cas, sempre he estat independentista. Al principi era un independentisme expectant, latent, contingut. Però els darrers anys s'ha desfermat desinhibidament!. I en part ha sigut gràcies a l'evolució de la Convergència comandada per Artur Mas.... No pas gràcies a ERC, ni a les CUP!.
Ara soc un independentista convençut i agraït a Convergència i Artur Mas!. També a Esquerra i Oriol Junqueras. I Antonio Baños i malgrat tot, també a les CUP..... Però aquestes tres formacions semblen entestades a posar per davant de tot els seus interessos egoistes i sovint inabastables, obviant els vots i els anhels de més de dos milions d'independentistes. Estan fent el mateix que feien anys enrere....!. Política de baixa volada, partidista i fins i tot autonomista!. Estan fent el joc a l'adversari unionista, que es frega les mans amb delit!.
Recapaciteu, companys!. Més val que ho feu..... Pel bé de la independència de Catalunya. O els que ho farem serem els més de dos milions de catalans que us vam votar el 27S. Repeteixo: Pel bé de la independència de Catalunya!.
