He arribat a una trista convicció: La Unió Europea és un artefacte fracassat i absolutament perniciós pels ciutadans....
Mai hauria imaginat que podria escriure quelcom semblant -ni de lluny!- al que ara estic a punt d'exposar. Convé que abans de fer-ho em declari com un ferm defensor de la unitat política d'Europa. Soc europeista des de sempre. En temps de la dictadura i fins ara, en plena "dictacràcia". Per aquesta raó resulta més dolorosa la conclusió a la qual he arribat. El perquè de tot plegat és molt fàcil d'argumentar: La UE s'ha convertit en una mena de societat mercantil obsedida en defensar els interessos de la banca internacional, dels grans financers i de les despietades multinacionals, a costa dels drets -i deures!- dels ciutadans. Els treballadors no podem gaudir amb plenitud de feines estables i justament retribuïdes, en nom i per culpa de la competitivitat i de l'equilibri financer de les empreses i dels països -els maleïts dèficit i deute públics!-. La contractació laboral és utilitzada com un arma d'afebliment i precarització dels drets laborals i salarials, per abaratir costos de producció i augmentar els dividends dels accionistes. Els governs, controlats per lobbys econòmics i organitzacions patronals, s'afanyen en legislar a favor de les empreses, alhora que retallen l'estat del benestar i difuminen drets bàsics com ara els de manifestació, educació, sanitat, d'opinió i lliure informació, perquè són excessius i insostenibles. Prefereixen que les persones que fugen de la misèria, la gana, la guerra i les injustícies morin ofegades a la Mediterrània, enlloc d'intervindre als països d'origen amb recursos humans i econòmics per tal d'intentar resoldre o pal·liar les situacions i circumstàncies que causen aquesta enorme tragèdia, que succeeix dia si, dia no.....
Europa ha perdut l'anima. Ha perdut la noblesa política, el sentit de justícia i les conviccions democràtiques. Sembla que ja no te valors ni principis. Prevalen el control del dèficit, la flexibilitat laboral i l'ajust -per descomptat a la baixa!- de l'estat del benestar..... Conceptes com educació, sanitat i pensions universals quasi han passat a la història com a drets, per passar a ser considerats con un caritatiu auxili per la subsistència. Els drets bàsics són discutits i fins i tot i retallats per uns governs pusil·lànimes, entregats en cos i ànima a la cobdícia empresarial i als interessos econòmics amb una intensitat digne dels albors del capitalisme més descarnat que s'hagi conegut. El nou esclavatge al qual estem sotmesos els ciutadans ens porta cap a una societat on la immensa majoria es troba sotmesa a una ínfima però cada dia més rica i pròspera minoria.
I Europa beneeix aquesta situació. Ja sigui des del Banc Central o seguint les instruccions -i els interessos- de la Comissió Europea i de l'Alemanya de Angela Merkel, els europeus hem tingut que ajustar-nos el cinturó cada vegada més estret, fins que ens ha tallat la respiració..... I tot per complir amb les obligacions dimanades del dèficit i el deute en mans de la gran banca -fonamentalment germànica-, sempre recolzada -beneficiada!- amb els diners dels impostos que paguem tots, desviats des de l'estat del benestar cap els bancs que es trobaven en fallida tècnica.
Aquestes són algunes de les raons -n'hi ha moltes més!- que em porten a desitjar que la amenaça que contínuament profereix el govern del Partit Popular -"una Catalunya independent no romandrà dins l'Unió Europea"- es compleixi en tots els seus extrems. És cert que les afirmacions populars no són creïbles i no es compliran pas per més que ho desitgin, ja que són fruit més del ventre que no pas de la raó. Però també es veritat que Europa ha deixat de ser atractiva per a mi. Ja no és el que era!. Potser no sigui gaire beneficiós per les multinacionals catalanes ni pels financers i polítics sortir-se'n, però estic segur que ho seria per la majoria de catalans. Al cap i a la fi no hi guanyarem massa dins la UE, ans el contrari. Fins i tot amb l'aplicació del Tractat de Lliure Comerç entre la UE i USA -conegut per TTIP-, encara tot anirà cap a pitjor. Imagineu-vos que importem sense voler l'estat de benestar americà -en mans privades!-, o la legislació laboral -acomiadaments lliures!-..... A l'anorreament cultural que ja patim hores d'ara i afegiríem l'imposició del sistema de treball americà i un sistema de salut i de pensions que deixarien de ser universals, es a dir europèus, per passar a ser pels que s'ho poguessin pagar.....
Definitivament, molt hauria de canviar l'UE per poder tornar a creure en ella. I no ajuda pas la política que segueixen alguns governs.... El cas d'Espanya és definitori. Varem passar de la dictadura de Franco cap a una mena de monarquia més o menys parlamentaria, fins la situació actual on la corrupció desfermada entre les elits dirigents, singularment del Govern d'Espanya i del partit que el sustenta, ens ha portat cap al que jo he anomenat dictacràcia, es a dir, una perversa combinació de franquisme innat amb una mena de parlamentarisme adquirit de mala gana, els quals donen com ha resultat allò que els del Movimiento Nacional en deien abans democràcia orgànica. El que vol dir que el príncep de Salina -il gattopardo- i les seves idees són més vives que mai!. A Espanya sempre roda el món i torna el Born.....!.
Jo això no ho vull. Vull la llibertat!!!.
Mai hauria imaginat que podria escriure quelcom semblant -ni de lluny!- al que ara estic a punt d'exposar. Convé que abans de fer-ho em declari com un ferm defensor de la unitat política d'Europa. Soc europeista des de sempre. En temps de la dictadura i fins ara, en plena "dictacràcia". Per aquesta raó resulta més dolorosa la conclusió a la qual he arribat. El perquè de tot plegat és molt fàcil d'argumentar: La UE s'ha convertit en una mena de societat mercantil obsedida en defensar els interessos de la banca internacional, dels grans financers i de les despietades multinacionals, a costa dels drets -i deures!- dels ciutadans. Els treballadors no podem gaudir amb plenitud de feines estables i justament retribuïdes, en nom i per culpa de la competitivitat i de l'equilibri financer de les empreses i dels països -els maleïts dèficit i deute públics!-. La contractació laboral és utilitzada com un arma d'afebliment i precarització dels drets laborals i salarials, per abaratir costos de producció i augmentar els dividends dels accionistes. Els governs, controlats per lobbys econòmics i organitzacions patronals, s'afanyen en legislar a favor de les empreses, alhora que retallen l'estat del benestar i difuminen drets bàsics com ara els de manifestació, educació, sanitat, d'opinió i lliure informació, perquè són excessius i insostenibles. Prefereixen que les persones que fugen de la misèria, la gana, la guerra i les injustícies morin ofegades a la Mediterrània, enlloc d'intervindre als països d'origen amb recursos humans i econòmics per tal d'intentar resoldre o pal·liar les situacions i circumstàncies que causen aquesta enorme tragèdia, que succeeix dia si, dia no.....
Europa ha perdut l'anima. Ha perdut la noblesa política, el sentit de justícia i les conviccions democràtiques. Sembla que ja no te valors ni principis. Prevalen el control del dèficit, la flexibilitat laboral i l'ajust -per descomptat a la baixa!- de l'estat del benestar..... Conceptes com educació, sanitat i pensions universals quasi han passat a la història com a drets, per passar a ser considerats con un caritatiu auxili per la subsistència. Els drets bàsics són discutits i fins i tot i retallats per uns governs pusil·lànimes, entregats en cos i ànima a la cobdícia empresarial i als interessos econòmics amb una intensitat digne dels albors del capitalisme més descarnat que s'hagi conegut. El nou esclavatge al qual estem sotmesos els ciutadans ens porta cap a una societat on la immensa majoria es troba sotmesa a una ínfima però cada dia més rica i pròspera minoria.
I Europa beneeix aquesta situació. Ja sigui des del Banc Central o seguint les instruccions -i els interessos- de la Comissió Europea i de l'Alemanya de Angela Merkel, els europeus hem tingut que ajustar-nos el cinturó cada vegada més estret, fins que ens ha tallat la respiració..... I tot per complir amb les obligacions dimanades del dèficit i el deute en mans de la gran banca -fonamentalment germànica-, sempre recolzada -beneficiada!- amb els diners dels impostos que paguem tots, desviats des de l'estat del benestar cap els bancs que es trobaven en fallida tècnica.
Aquestes són algunes de les raons -n'hi ha moltes més!- que em porten a desitjar que la amenaça que contínuament profereix el govern del Partit Popular -"una Catalunya independent no romandrà dins l'Unió Europea"- es compleixi en tots els seus extrems. És cert que les afirmacions populars no són creïbles i no es compliran pas per més que ho desitgin, ja que són fruit més del ventre que no pas de la raó. Però també es veritat que Europa ha deixat de ser atractiva per a mi. Ja no és el que era!. Potser no sigui gaire beneficiós per les multinacionals catalanes ni pels financers i polítics sortir-se'n, però estic segur que ho seria per la majoria de catalans. Al cap i a la fi no hi guanyarem massa dins la UE, ans el contrari. Fins i tot amb l'aplicació del Tractat de Lliure Comerç entre la UE i USA -conegut per TTIP-, encara tot anirà cap a pitjor. Imagineu-vos que importem sense voler l'estat de benestar americà -en mans privades!-, o la legislació laboral -acomiadaments lliures!-..... A l'anorreament cultural que ja patim hores d'ara i afegiríem l'imposició del sistema de treball americà i un sistema de salut i de pensions que deixarien de ser universals, es a dir europèus, per passar a ser pels que s'ho poguessin pagar.....
Definitivament, molt hauria de canviar l'UE per poder tornar a creure en ella. I no ajuda pas la política que segueixen alguns governs.... El cas d'Espanya és definitori. Varem passar de la dictadura de Franco cap a una mena de monarquia més o menys parlamentaria, fins la situació actual on la corrupció desfermada entre les elits dirigents, singularment del Govern d'Espanya i del partit que el sustenta, ens ha portat cap al que jo he anomenat dictacràcia, es a dir, una perversa combinació de franquisme innat amb una mena de parlamentarisme adquirit de mala gana, els quals donen com ha resultat allò que els del Movimiento Nacional en deien abans democràcia orgànica. El que vol dir que el príncep de Salina -il gattopardo- i les seves idees són més vives que mai!. A Espanya sempre roda el món i torna el Born.....!.
Jo això no ho vull. Vull la llibertat!!!.
