Syriza acaba de pactar amb la dreta nacionalista anti-europea grega la formació de govern i així enfrontar-se plegats contra la troika, per intentar sortir de l'atzucac i misèria provocats per la UE de Merkel, el FMI de Lagarde i el BCE de Dragi. Aquesta mena de desafiament i gosadia grega, contra el que es podia esperar, quasi no han tingut incidència als anomenats mercats. Syriza és una formació netament esquerrana a la que s'han emmirallat algunes forces polítiques d'altres països mediterranis -per exemple, Espanya amb PODEMOS- amb l'esperança de poder fer el mateix. Es a dir, per plantar cara fonamentalment a Alemanya i la seva política antisocial a base de retallades indiscriminades per a tot, per exemple l'enyorat estat del benestar, i tothom, com són les esgotades classes mitges i populars. L'excessiva austeritat imposada per Merkel l'ha feta antipàtica i inhumana a ulls de la gent de tots aquells països que estan -estem- patint les clatellades i fuetades germàniques. Doncs bé, hores d'ara els mercats no semblen massa preocupats pels resultats produïts a les eleccions gregues.
Que els mercats estiguin relativament tranquils no vol dir que no existeixi preocupació entre els fins ara partits dominants i tradicionals -els que han estat remenant les cireres- de cada país. Aquest és el cas d'Espanya. PODEMOS s'ha afanyat ha fer seva la victòria de Syriza i mostrar goig i alegria a tort i dret. Aquest desbordat cofoisme dels professor universitaris madrilenys -la nounada crosta- es transforma en angúnia irreprimible en el cas dels populars i del govern de l'Estat. Què passarà si guanya PODEMOS?. Què serà de la vella casta.....?. Mil preguntes de moment sense respostes s'amunteguen als seus atabalats caps. En canvi pels socialistes a l'angúnia s'hi afegeix autèntic pànic. Sobre ells plana la possibilitat de desaparèixer com a partit, a esdevenir irrellevants en l'escenari polític d'Espanya. Tenen por de ser cruspits en cru per la nova crosta emergent. Pot afirmar-se doncs que la victòria de Syriza ha causat un autèntic terrabastall al món polític espanyol i, singularment, entre l'esquerra.
Però, i en l'escenari català?. Quin mal farà al procés sobiranista l'aparició de la crosta?. Tindrà cap incidència a les formacions polítiques catalanes?. PODEMOS, pel que fa referència a Catalunya, te el mateix capteniment i prejudicis ideològics que pugin tenir PP, PSOE-PSC, C's, IU-ICV, UPyD i la resta de formacions espanyolistes. És marcadament unionista -i nacionalista espanyola, del tipus filo-falangista-. Es a dir, PODEMOS no vol que els catalans exercim el dret d'autodeterminació. Encara gràcies que reconeix el dret a decidir de tots els espanyols sobre educació, sanitat i similars però mai en solitari als catalans, i menys sobre la sobirania del nostre país. També vol dessacralitzar i reformar la Constitució, per tornar a sacralitzar-la després, com si aquesta tasca només depengués d'ells. Nega contundentment per Catalunya allò que defensa per bascos i navarresos: el concert econòmic. Només un possible concert català -o pacte, o sistema de finançament nou i singular- és considerat com insolidari perquè perjudica Espanya, però pel que sembla no és així en el cas basc o navarrès..... Perquè beneficia a la resta de l'Estat, potser?. En definitiva, de reconèixer una possible independència o fins i tot una mínima sobirania del poble català res de res!. En aquestes circumstàncies la incidència en les formacions polítiques catalanes -sobre els respectius electors- es limitarà als unionistes, no pas els sobiranistes, hores d'ara sortosament majoritàries.
Tant PSC com ICV han vist les barbes del veí -Pasok, a Grècia- rapar i han posat les seves a remullar. Encara que no ho vulguin pas. El PSC fa mans i mànigues per fer-se visible i per diferenciar-se de la resta de formacions, amb poc èxit. Això fa que sovint els seus moviments tàctics siguin força forçats i un pel ridículs. Dir que la solució a tots els problemes de Catalunya passen pel federalisme -amb la mala premsa que te a Madrit aquest mot!- és tant com dir que plou de baix a dalt. Comparar el full de ruta -que encara s'està negociant- de ERC i Convergència amb un kleenex pot semblar molt enginyós però resulta veritablement ridícul en boca d'algú tan políticament constipat, que traspua i conrea pèrdues -en forma de vots- per tot arreu. Pel que fa a ICV, ha abraçat la causa de PODEMOS -i de Guanyem, i de Procés Constituent- amb tanta intensitat i convicció que s'han fos com un cubilet de gel dins d'un got d'aigua. A la major glòria d'en Herrera i la Camats!. Estan desapareixent inexorablement!.
Però la realitat sempre acaba imposant-se. I ara amenaça la credibilitat de PODEMOS i dels seus enlluernats socis perquè Syriza els ha descol·locat. Tots ells carreguen les tintes sempre que tenen ocasió contra la dreta que representa el PP a Espanya -amb molta raó!-, i contra Convergència i Esquerra a Catalunya, per haver arribat un acord per la independència. Sempre afirmen rotundament que no pactaran mai amb aquells que han fet de les retallades el seu modus vivendi o que volen trencar Espanya. Però ves per on Syriza ha decidit pactar amb la dreta grega més nacionalista i anti-europea que hom hagi conegut. També ha rebaixat i suavitzat el to del discurs envers la troika, buscant comprensió i enteniment amb els amos dels diners.... Coi!. I ara, que faran PODEMOS i companyia?. Imitaran als grecs?.... Si cal, faran el mateix. I caldrà!. S'empassaran les paraules i abominacions, pactaran, s'arronsaran i acabaran.... fracassant estrepitosament!. I si no, el temps ho dirà.
És una pena -i un error majúscul- que Esquerra Republicana hagi decidit ara prioritzar l'eix esquerrà en detriment de l'eix independentista. Hores d'ara voler fer política amb normalitat, a la manera clàssica, és malbaratar força, intel·ligència i sort, les quals tindrien que ser utilitzats per conquerir l'objectiu prioritari que els catalans tenim plantejat: la independència. Tot allò que alenteixi o entorpeixi el procés sobiranista va contra el sentiment majoritari dels catalans. Fer campanya electoral per guanyar les eleccions municipals es bo i legítim. Fer campanya contra Convergència per obtenir l'hegemonia del món sobiranista és fer política clàssica. Si a més a més es fa amb connivència amb els partits unionistes -ho és demanar la compareixença d'Artur Mas a la comissió Pujol a petició dels contraris a la independència-, és fer el joc a Espanya perjudicant greument el camí cap el 27 de setembre que ens hauria de portar a la plena sobirania de Catalunya.
Repeteixo. És una autèntica pena que el partidisme egoista d'Esquerra i l'excessiva prudència de Convergència estiguin posant en dubte quelcom que fins ara semblava al nostre abast: la llibertat i plena sobirania de Catalunya. Si l'unionisme està afeblit i desconcertat i l'independentisme no ho aprofita -seria absolutament legítim fer-ho!-, n'hi ha per llogar-hi cadires.... Tindrem els catalans que aconseguir la independència sense els partits polítics....?. Si!. I passarem per damunt d'ells si cal.
Que els mercats estiguin relativament tranquils no vol dir que no existeixi preocupació entre els fins ara partits dominants i tradicionals -els que han estat remenant les cireres- de cada país. Aquest és el cas d'Espanya. PODEMOS s'ha afanyat ha fer seva la victòria de Syriza i mostrar goig i alegria a tort i dret. Aquest desbordat cofoisme dels professor universitaris madrilenys -la nounada crosta- es transforma en angúnia irreprimible en el cas dels populars i del govern de l'Estat. Què passarà si guanya PODEMOS?. Què serà de la vella casta.....?. Mil preguntes de moment sense respostes s'amunteguen als seus atabalats caps. En canvi pels socialistes a l'angúnia s'hi afegeix autèntic pànic. Sobre ells plana la possibilitat de desaparèixer com a partit, a esdevenir irrellevants en l'escenari polític d'Espanya. Tenen por de ser cruspits en cru per la nova crosta emergent. Pot afirmar-se doncs que la victòria de Syriza ha causat un autèntic terrabastall al món polític espanyol i, singularment, entre l'esquerra.
Però, i en l'escenari català?. Quin mal farà al procés sobiranista l'aparició de la crosta?. Tindrà cap incidència a les formacions polítiques catalanes?. PODEMOS, pel que fa referència a Catalunya, te el mateix capteniment i prejudicis ideològics que pugin tenir PP, PSOE-PSC, C's, IU-ICV, UPyD i la resta de formacions espanyolistes. És marcadament unionista -i nacionalista espanyola, del tipus filo-falangista-. Es a dir, PODEMOS no vol que els catalans exercim el dret d'autodeterminació. Encara gràcies que reconeix el dret a decidir de tots els espanyols sobre educació, sanitat i similars però mai en solitari als catalans, i menys sobre la sobirania del nostre país. També vol dessacralitzar i reformar la Constitució, per tornar a sacralitzar-la després, com si aquesta tasca només depengués d'ells. Nega contundentment per Catalunya allò que defensa per bascos i navarresos: el concert econòmic. Només un possible concert català -o pacte, o sistema de finançament nou i singular- és considerat com insolidari perquè perjudica Espanya, però pel que sembla no és així en el cas basc o navarrès..... Perquè beneficia a la resta de l'Estat, potser?. En definitiva, de reconèixer una possible independència o fins i tot una mínima sobirania del poble català res de res!. En aquestes circumstàncies la incidència en les formacions polítiques catalanes -sobre els respectius electors- es limitarà als unionistes, no pas els sobiranistes, hores d'ara sortosament majoritàries.
Tant PSC com ICV han vist les barbes del veí -Pasok, a Grècia- rapar i han posat les seves a remullar. Encara que no ho vulguin pas. El PSC fa mans i mànigues per fer-se visible i per diferenciar-se de la resta de formacions, amb poc èxit. Això fa que sovint els seus moviments tàctics siguin força forçats i un pel ridículs. Dir que la solució a tots els problemes de Catalunya passen pel federalisme -amb la mala premsa que te a Madrit aquest mot!- és tant com dir que plou de baix a dalt. Comparar el full de ruta -que encara s'està negociant- de ERC i Convergència amb un kleenex pot semblar molt enginyós però resulta veritablement ridícul en boca d'algú tan políticament constipat, que traspua i conrea pèrdues -en forma de vots- per tot arreu. Pel que fa a ICV, ha abraçat la causa de PODEMOS -i de Guanyem, i de Procés Constituent- amb tanta intensitat i convicció que s'han fos com un cubilet de gel dins d'un got d'aigua. A la major glòria d'en Herrera i la Camats!. Estan desapareixent inexorablement!.
Però la realitat sempre acaba imposant-se. I ara amenaça la credibilitat de PODEMOS i dels seus enlluernats socis perquè Syriza els ha descol·locat. Tots ells carreguen les tintes sempre que tenen ocasió contra la dreta que representa el PP a Espanya -amb molta raó!-, i contra Convergència i Esquerra a Catalunya, per haver arribat un acord per la independència. Sempre afirmen rotundament que no pactaran mai amb aquells que han fet de les retallades el seu modus vivendi o que volen trencar Espanya. Però ves per on Syriza ha decidit pactar amb la dreta grega més nacionalista i anti-europea que hom hagi conegut. També ha rebaixat i suavitzat el to del discurs envers la troika, buscant comprensió i enteniment amb els amos dels diners.... Coi!. I ara, que faran PODEMOS i companyia?. Imitaran als grecs?.... Si cal, faran el mateix. I caldrà!. S'empassaran les paraules i abominacions, pactaran, s'arronsaran i acabaran.... fracassant estrepitosament!. I si no, el temps ho dirà.
És una pena -i un error majúscul- que Esquerra Republicana hagi decidit ara prioritzar l'eix esquerrà en detriment de l'eix independentista. Hores d'ara voler fer política amb normalitat, a la manera clàssica, és malbaratar força, intel·ligència i sort, les quals tindrien que ser utilitzats per conquerir l'objectiu prioritari que els catalans tenim plantejat: la independència. Tot allò que alenteixi o entorpeixi el procés sobiranista va contra el sentiment majoritari dels catalans. Fer campanya electoral per guanyar les eleccions municipals es bo i legítim. Fer campanya contra Convergència per obtenir l'hegemonia del món sobiranista és fer política clàssica. Si a més a més es fa amb connivència amb els partits unionistes -ho és demanar la compareixença d'Artur Mas a la comissió Pujol a petició dels contraris a la independència-, és fer el joc a Espanya perjudicant greument el camí cap el 27 de setembre que ens hauria de portar a la plena sobirania de Catalunya.
Repeteixo. És una autèntica pena que el partidisme egoista d'Esquerra i l'excessiva prudència de Convergència estiguin posant en dubte quelcom que fins ara semblava al nostre abast: la llibertat i plena sobirania de Catalunya. Si l'unionisme està afeblit i desconcertat i l'independentisme no ho aprofita -seria absolutament legítim fer-ho!-, n'hi ha per llogar-hi cadires.... Tindrem els catalans que aconseguir la independència sense els partits polítics....?. Si!. I passarem per damunt d'ells si cal.
