Francament, penso que sobre la independència de Catalunya ja s'ha dit pràcticament tot. Però la realitat es que per part de l'independentisme tot s'ha quedat només en paraules i alguna que altra gesticulació. Dels fets se'n ha encarregat l'estat espanyol. Persecució policial i judicial, repressió, presó, exili, inhabilitació i entabanament polític, administratiu i judicial. Aquest son els fets que el feixuc regne d'Espanya ha abocat damunt dels atribolats ciutadans de la darrera colònia del seu pansit mort, enterrat i putrefacte imperi on diuen que "mai s'amaga el sol".
Qué podem dir, doncs, sobre la independència de Catalunya?. Podem dir que hem de passar de les paraules i la gesticulació als fets. Ens hem d'oblidar del somriure a les cares i de no embrutar amb brossa els carrers de les nostres viles i ciutats desprès de les històriques manifestacions de no fa pas massa anys, repetint-les si cal ara amb el coratge y valentia necessaris per aconseguir la llibertat i plena sobirania que tanta falta ens fa.
Ara es temps que les paraules i gesticulacions buides les facin els espanyols. Ells ens tornaran a prometre el millor finançament singular que mai haguéssim somiat, el traspàs integral de les polítiques d'immigració, el traspàs definitiu de rodalies, el compliment definitiu de l'amnistia per a tothom o la posada en marxa del corredor mediterrani i d'utilitzar el català a Europa. Tot això adobat amb bones paraules, com "ja no hi ha enfrontament entre Catalunya i Espanya", que "el govern de la Generalitat en mans socialistes ha aconseguit apaivagar l'independentisme fins anorrear-lo", que "mai Catalunya havia aconseguit créixer més econòmicament", que "ara es governa per a tots els ciutadans de Catalunya", o que "l'estabilitat política que hi ha es gràcies al govern socialista"....
Cants de sirena, al cap i a la fi. Mentrestant, el dèficit fiscal no s'atura i el finançament singular serà per totes les autonomies, es a dir, més cafè per a tothom. La immigració continuarà en mans de Madrit perquè Podemos no vol que es faci el traspàs a la Generalitat. Pel que fa a Rodalies serà un traspàs integral però compartint amb Madrit l'empresa que substitueixi ADIF i RENFE, ep! encara que la presidència de la societat serà catalana però la majoria espanyola. Les inversions del corredor mediterrani continuaran sufragant el corredor central, que segons Madrit queda més a prop del mar que no pas el Pais Valencià i Catalunya. I pel que fa el català a Europa mentre el Partit Popular i VOX espanyols facin campanya a la UE en contra, res de res.....
Hem de reaccionar!. Un bon catalitzador d'aquesta reacció pot ser la tornada de Carles Puigdemont a Catalunya. Més que res perquè el Tribunal Suprem es veurà obligat a aplicar l'amnistia encara que farà mans i mànigues per continuar buscant-li les pessigolles, inventant-se noves imputacions i delictes per engarjolar-lo, jutjar-lo i condemnar-lo, culminant així la seva venjança siciliana. Recordem que els jutges del Suprem no busquen escatir la veritat ni impartir JUSTÍCIA si no que actuen com a salvadors de la pàtria "Una, Grande y Libre" i defensors de la "unidad de destino en lo universal".
Caldran doncs movilitzacions massives de tot l'independentisme. Haurem de cercar la unitat d'acció de totes les forces polítiques, partits, institucions i ciutadans en general amb el coratge suficient per defensar la independència, ara si que al carrer i indefinidament. Si per aconseguir aquesta desitjada unitat cal fer fora els independentistes que prefereixen escatir la unitat amb les forces d'esquerres espanyoles -com vol Rufian- i aigualir el moviment independentista -el peix al cove de les dretes-, ho haurem de fer. No pas només en defensa de la llibertat de Carles Puigdemont si no sobretot pel dret de els catalans a decidir el nostre futur. Haurem d'exigir doncs que s'aixequi la suspensió de la Declaració Unilateral de la Independència feta pel Parlament el 10 d'octubre de 2017 i defensar-la aferrissadament com sigui i allà on faci falta.
Fets, no més paraules!. Deixem que els cants de sirena els facin els espanyols. Que creguin que ens han vençut. I passem-los la mà per la cara. El nostre futur com a poble només depen dels catalans, no pas dels espanyols....
