A Espanya s'estan produint uns fets i unes reaccions polítiques força aclaridores.
Aviam si m'explico.... ERC ha arribat a un acord amb el PSOE per votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez. Tot i que el vot afirmatiu ja es podia donar per descomptat, el cert és que ha aconseguit el traspàs de rodalies -per cert, continuarà parcialment en mans de l'estat, el 50%-, la condonació de 15.000 milions del deute de la Generalitat acumulats al FLA, com passarà amb altres autonomies que veuran reduir el seu deute en una quantitat equivalent a la catalana -en definitiva, cafè per a tots-. És a dir, res a veure amb la disminució del dèficit fiscal català que puja a 22.000 milions d'euros cada any. Pel que fa a l'amnistia dels perseguits polítics independentistes pels fets ocorreguts a Catalunya arran del 9-N de l'any 2014 i dels dies abans i durant l'1-O de 2017 i tot el que va seguir, pels republicans és com si els hages tocat la grossa de Nadal, malgrat que segons havien dit públicament fa setmanes l'acord ja estaba segellat.
Pel que fa a JUNTS, encara està concretant aspectes de l'amnistia, com ara l'abast i de quants perseguits polítics es poden beneficiar d'aquesta llei de l'oblit. També està pendent el mitjancer -preferiblement una personalitat internacional-, que ha de vetllar per l'escrupolós compliment dels acords subscrits entre Gobierno i Catalunya, donat que davant dels reiterats incompliments per part d'Espanya, JUNTS no se'n refia gens ni mica. Però el més rellevant és que la negociació per part catalana recau en el president Carles Puigdemont, que és la "bèstia negra" del nacionalisme espanyol. Un negociador que està provocant butllofes a la delicada pell dels hiper-constitucionalistes fake espanyols.
Doncs bé!. El nacional-catolicisme espanyol ha esclatat enfurismat d'una forma desaforadament enrabietada. Des de Aznar a Felipe Gonzalez, passant per tots els barons de l'extrema dreta extrema -PPVOX- com ara Esperanza Aguirre, Diaz Ayuso i Abascal, els socialistes jacobins situats a la dreta del PSOE com Garcia-Page i Rodriguez Ibarra -ambos amb un cert flaire falangista-, així com molts periodistes cavernaris i no cavernaris, algunes patronals i empreses de l'IBEX 35, quasi tots els mitjans de comunicació públics i privats madrilenys, assenyats tertulians, opinadors diversos, les rates de claveguera de l'estat, sicaris i trolls de les xarxes socials i altres personatges de similars condicions i catadura, tots ells s'estan dedicant a denigrar i escarnir a Pedro Sánchez dedicant-li punyents qualificatius com ara traïdor, pocavergonya, mentider i altres que millor em callo, per no caure en la grolleria mes barroera que fa servir el patriotisme constitucional espanyol quant parla dels adversaris polítics com si fossin l'enemic. Fins i tot el CGPJ, màxim òrgan de govern de la judicatura, el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i molts fiscals han volgut ficar cullerada contra les competències del poder executiu i contra el legislatiu abans que s'hagi aprovat cap mena de llei d'amnistia, mostrant la seva abrandada oposició, tot i oblidant-se de la separació de poders i de Montesquieu -R.I.P-.
Si totes aquestes bestieses que li dediquen a Pedro Sanchez formessin part d'una competició de aviam qui la diu més grossa segur que quedarien en segon lloc, perquè el primer seria ocupat per totes les perles que dediquen als independentistes en general i singularment a JUNTS, ERC, Junqueras i....taxin taxant: Carles Puigdemont, el dimoni amb cua!.
Deslleials, colpistes, xantatgistes, fugats, lladres, malversadors, nazis, dictadors, feixistes, antidemòcrates, insolidaris, xenòfobs, victimistes, covards.... I aquests son els qualificatius més suaus amb els quals s'omplen la gola fins ennuagar-se!.
El fet que s'estigui negociant l'amnistia amb l'independentisme per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, ha desfermat un allau de catalanofóbia barrejada amb menyspreu, odi i rancúnia, amanides per l'híper nacionalisme espanyolista del més ranci llinatge. Per cert, originari dels hidalgos decadents castellans, de botes foradades, capes raides i espases rovellades. En definitiva, de l'Espanya immemorial de sempre!.
Tot això es un desori provocat esperpènticament per gent que se'n diuen i creuen que son demòcrates, tolerants, assenyats i justos.
Poc li està faltant perquè PPVOX organitzin una recollida de firmes per afusellar a Pedro Sánchez davant la pared del cementiri, per portar davant del Sant Ofici hispà a tot l'independentisme per ser degudament torturats i ajusticiats i a Carles Puigdemont per ser cremat damunt d'una foguera purificadora. Perquè de recollida de firmes i linxaments polítics contra Catalunya i els catalans el PPVOX històricament hi tenen la mà trencada. De fet, ja ha convocat a tots els seus seguidors a manifestar-se a totes les places públiques de les capitals de provincia d'arreu de l'estat contra la investidura i contra l'amnistia.....
De debó no s'entén perquè la independència de Catalunya és majoritàriament recolzada i desitjada pels catalans cada dia amb més intensitat?. Quina altra cosa podem fer davant d'aquestes mostres d'empatia democràtica i tolerància política -ràbia, odi i enveja seculars, al cap i a la fi!-, que ens dediquen a tot hora i arreu bona part de les més altes i baixes institucions públiques i privades i almenys la part cridanera i quasi tota la part silenciosa que conformen la societat espanyola més patriòtica i suposadament constitucionalista?. Una immensa majoria d'espanyols de dretes i molts d'esquerres que fan mans i mànigues per separar Catalunya d'Espanya!. Son ells els separatistes!.
Tan difícil es d'entendre?. De debò hi ha un altra alternativa que no passi per la independència de Catalunya?.
Si els espanyols s'ho miressin desapassionadament s'adonarien que l'alternativa de la independència de Catalunya es la millor que hi ha pel seu bé, per la seva felicitat i per la seva pàtria... Es deslliurarien d'uns quants milions de ciutadans tossuts, rebels i segons ells anti-espanyols, que parlen el català per fotre els castellans, que sempre estan reclamant el retorn dels seus diners espoliats via impostos i que s'atreveixen a exigir el compliment de les obligacions contretes amb ells per un estat que sempre es trova a la defensiva..... preperant-se per l'ofensiva final brutal i violenta, contra els díscols separatistes catalans!.
Si us plau, tinguem la festa en pau i desitgem-nos el millor per a tots. Cadascun a casa seva i Déu a la de tots.....Independència per Catalunya i una grande y libre per Espanya!.
I tots contents....
