Al llarg del procés endegat cap a la independència de Catalunya, els catalans que l'hem defensat hem sigut insultats abastament i catalogats com a processistes, radicals, il·luminats, revolucionaris, sediciosos, "lazis","nazionalistes", anar amb el lliri a la ma.... Tot un seguit de qualificatius i definicions normalment ofensives, insultants o burletes que podem atribuir a la premsa del règim, a periodistes cavernaris, a unionistes més o menys abrandats i fins i tot a independentistes de pa sucat amb oli, o bé aquells situats als extrems del moviment independentista.
Hores d'ara també es parla d'unes noves espècies de catalans independentistes: Els hiperventilats i els que podríem qualificar com els seus "antònims", els quals m'atreveixo a qualificar d'hipoventilats.
Els hiperventilats son aquells que defensen la confrontació amb l'estat. Es mostren partidaris a no negociar en cap mena de taula amb els que consideren son els seus botxins. Volen la república, ja!. Estan disposats a combatre qualsevol govern de Madrid i qualsevol política que ens porti a marejar la perdiu indefinidament i consolidar, per tant, l'autonomisme per sempre més. Creuen fermament que l'estat espanyol no és gaire democràtic i en canvi molt autoritari -consideren que és un estat sorgit de les entranyes del franquisme-. Un estat que fa trampes, que manipula, que son mestres de la tril·leria política i que no compleix mai els compromisos adquirits. Els hiperventilats son més aviat radicals políticament, tenen pressa per aconseguir la independència, no tenen paciència i son extremistes que prioritzen la independència per damunt de tot. En definitiva, políticament estan molt ventilats i no s'estan per romanços....
En canvi, els hipoventilats son el contrari. Es veu que no els agrada massa el vent de la llibertat i prefereixen estar més a resguard. Volen negociar-ho tot encara que l'altra part no vulgui negociar res, que no sigui l'encaix definitiu d'una Catalunya autonòmica relligada per sempre més al Regne d'Espanya. Demanen eixamplar la base independentista -amb aquells que no son independentistes!- i acaben aixemplant la base unionista. Demanen l'amnistia i és conformen amb l'indult. Prefereixen gestionar el dia a dia autonòmic -el peix al cove pujolià-, acceptant i obeint les normes i lleis imposades per l'estat. Defugen la confrontació política i compren fil per randa el mantra unionista de que no som prou, no tenim força, s'ha de negociar-ho tot, hem de donar suport als pressupostos de l'estat i al gobierno de coalición més progresista de la història, perquè sinó ho fem serà substituït per un gobierno abrandadament conservador conformat per la dreta extrema, es a dir el partit popular, recolzat per l'extrema dreta, es a dir VOX i els nacionalistes espanyolistes que restin de la morralla de C's.
Com es pot veure les dues ànimes independentistes estan diametralment enfrontats a causa del camí que ens hauria de portar a la anhelada independència de Catalunya. Uns volen tirar pel dret i els altres volen fer mil voltes......
Al vell mig de les dues ventilacions ens trobem els qui senzillament volem la independència. Sense matisos, sense preses ni tampoc pauses. Som els que estem disposats a culminar el mandat sorgit de les urnes l'1 d'Octubre de 2017 i que, ara si, volem defensar la república aferrissadament, amb el que faci falta, perquè tant els híper com els hipo i els normalment ventilats la volem, la desitgem i l'aconseguirem, sense escarafalls ni pors de cap mena. Els ventilats no creiem en la bonhomia d'un estat que mai ens ha sigut favorable. Sabem que no aturaran la persecució política, ni judicial, ni policial contra els ciutadans catalans que volem la independència. Que Espanya mai reconeixerà a un ciutadà catalanoparlant els mateixos drets que a un castellanoparlant i per tant mai deixaran de voler anorrear la cultura i llengua catalanes. Que mai reconeixeran l'enorme esforç financer que fem tots el catalans omplint amb els nostres impostos les arques d'un estat que ens torna escadusseres engrunes i ens empobreix com a poble any darrera any en nom d'una falsa solidaritat interterritorial. Creiem que no permetran mai que les diferencies polítiques entre ambdues nacions se sotmetin al resultat d'un referèndum i molt menys si és d'autodeterminació. Que l'única negociació que s'ha de fer amb un estat com l'espanyol és com i quant es convoca el referèndum i la distribució d'actius i passius estatals entre les dues nacions. I si no ho permeten ni ho volen negociar, sabem que l'única alternativa és la DUI. Encara que els dubtes sobre com encaixaran un resultat favorable a la independència de la gallina del ous d'or -la última colònia de l'imperi espanyol!- no s'esvaeixen, vistos els exemples de violència i feblesa democràtica que recull la història Espanya. Malgrat tot això, tots plegats volem la independència.
Els hipoventilats corren el risc d'ofegar-se per manca d'aire. En canvi els hiperventilats podran ser arrossegats pels vents de llibertat i Justícia que bufen persistentment dins l'independentisme. Els ventilats, sense pors, sense hipoteques partidistes, ni sectarismes, ni condicionaments castradors, som els que guanyarem la independència de Catalunya.
La aconseguirem tranquil·lament. Més aviat que tard..... El temps ho dirà i confirmarà!.
Ja ho veureu!.
