L'única alternativa que hi ha per a la defensa i promoció de la llengua catalana és la independència de Catalunya. L'Estat espanyol és abrandadament monolingüe. És un Estat d'arrels castellanes, històricament imperialista, culturalment agressiu i per tant, incapaç de respectar res d'alló que no sigui Castella.
Hi ha una munió de lleis, decrets, normes, reglaments i fins i tot la pròpia Constitució que imposen el castellà com hegemònic en tot i per tot, per damunt d'altres llengües i cultures que sobreviuen -de mala manera- dins d'aquest Estat genèticament colonialista i centralista. I si amb tot això no n'hi hagués prou, els jutges s'encarreguen de reblar el clau imposant arreu l'obligació abusiva del castellà, re-interpretant les lleis vigents i els dictàmens de lingüistes i acadèmics els quals malden infructuosament per aconseguir el reconeixement dels drets dels parlants catalans, bascos o gallecs en defensa de llurs respectives llengües, enfront de la castellanització excloent i abassegadora que patim.
Davant d'aquest panorama no resulta gens estrany la constatació de la reculada del català -i els altres idiomes de l'Estat- a l'escola i en l'àmbit públic i social a favor del castellà. Perquè, com volem que un llengua subsisteixi si té en contra tot l'aparell d'un estat que combat aferrissadament allò que no li sigui propi, és a dir, el castellà?. Si no reconeixen l'existència de cap altra nació peninsular que no sigui la castellana, per quins setze ous han de reconèixer l'existència d'un idioma minoritari el qual consideren que es parla per fotre els espanyols?. Tenen molt clar que el català s'utilitza davant dels castellans per desconsideració i mala educació, per ganes de diferenciar-se i perquè odien els espanyols i a Espanya. A més a més, si l'idioma hegemònic a tot l'Estat i part de la resta del món és l'espanyol i l'idioma comú també a bona part de la humanitat, quina necessitat hi ha d'entendre'ns en altres llengües, escriure-les, parlar-les i llegir-les donat que són dèbils, petitones i menyspreables perquè no li arriben ni a la sola de la sabata al castellà?.
Solen acusar-nos als catalans de ser supremacistes, nacionalistes i provincians. I ho fan aquells que donen lliçons d'híper-nacionalisme i populisme barat essent uns subjectes amb un veritable complex d'inferioritat, camuflat per la superba i l'anacrònica i tronada hidalguia castellana, els quals cínicament proclamen la persecució del castellà a Catalunya justificant així el genocidi lingüístic que estan perpetrant contra la llengua i la cultura catalanes. Subtilment pretenen culminar la neteja ètnica i cultural que van iniciar ara ha fet tres-cents anys a sang i fetge i que té com a divisa allò que el fiscal del Consell de Castella, el borbònic José Rodrigo y Villalpando va signar a la instrucció secreta del decret de Nova Planta de 1716: "Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Ara ja sense cap mena de vergonya ni secretisme volen culminar la colonització de Catalunya encara que es noti la cura.
Però els catalans no ho permetrem perquè una nació deixa de ser-ho quan renuncia a la seva identitat. I la llengua catalana és la més valuosa aportació que ha fet el poble català a la Cultura Universal. Al mateix nivell i importància que la resta de llengües i cultures del Món. Cultura Universal, per cert, molt més gran i important que la castellana prepotent i única.
Posem-hi remei a aquesta agressió interminable parlant, llegint, estudiant i vivint en català. I això només ho aconseguirem si darrera tenim un estat propi que ens aixoplugui.
Fem-ho doncs!.
