Avui em disposo a fer de futuròleg. És a dir, a predir el futur polític que s'albira amb la conformació del nou govern de la Generalitat.....
Hi haurà taula de diàleg. Prèviament el govern català i el gobierno de coalición cridaran a enraonar a partir de la lleialtat i bona voluntat de les parts i posaran en valor el clima d'entesa que haurà de presidir les converses, les quals seran qualificades com històriques. I sobretot proposaran parlar d'allò que serveixi per unir-nos a tots plegat i no pas per a separar-nos. És a dir, per encetar les converses acordaran parlar de l'indult dels polítics presos -no pas presos polítics-, així com també proposaran solucionar el mal finançament crònic i històric que pateix la Generalitat i que per extensió perjudica a Catalunya i a tots els catalans. En definitiva, parlaran d'allò que interessa més a l'Estat espanyol que no pas a la majoria de catalans. Ho faran per no malmetre la taula de diàleg i les il·lusòries expectatives que s'han creat al seu voltant, que tants esforços ha costat per a posar-la en marxa. Fins el punt que ja ha passat més d'un any des de que es va convocar per primer i únic cop, per cert, sense haver assolit cap resultat.
És clar que a Espanya no l'interessa parlar d'alló que volem la majoria de catalans. Ni de l'amnistia ni del referèndum d'autodeterminació. Això son assumptes que divideixen i per tant no tenen cabuda en cap mena de negociació bilateral. A més a més, son qüestions que afecten a la sobirania nacional de tots els espanyols i com no volen escoltar l'opinió o desitjos del catalans, prefereixen deixar-ho córrer. Per la mateixa raó, al govern de coalició més progressista de la història no l'interessa parlar sobre la mala salut de la democràcia espanyola, ni de les vergonyoses mancances, practiques i males influències que pateix la judicatura. Tampoc volen parlar de l'absència de drets civils manllevats per aquesta mateixa judicatura carregada de punyetes -en el doble sentit de la paraula-, acompanyada d'una fiscalia afinadora, sectària, venjativa i rancuniosa i d'una policia barroera, patriòtica -patriotera!-, repressora, violenta i prepotentment impune, capaç d'inventar-se atestats inversemblants per tal d'assetjar i engarjolar els dissidents polítics. Per justificar aquestes absències en el guió de les converses entaulades amb tanta indolència, adduiran que entre les forces independentistes no hi ha prou entesa ni consens i que son qüestions que provoquen divisió, crispació i enfrontaments, la qual cosa pot malmetre la possibilitat d'arribar a enteses i pactes entre l'estat espanyol i la comunitat autònoma catalana..... En qualsevol cas sempre poden exigir que primer cal parlar i pactar entre les forces polítiques catalanes, tot esperant que no s'arribi a cap mena d'acord perquè així no es pugui responsabilitzar del desacord a l'estat espanyol. En fi, és un divide et impera de manual..... I per reblar el clau, aprofitar per a rentar-se les mans embrutades amb la merda de les clavegueres de l'estat.
Voldria equivocar-me però em fa l'efecte que passarà quelcom molt semblant al que acabo de visualitzar a la bola de vidre que em permet albirar el fosc i emboirat esdevenidor que amenaça a Catalunya. Per culpa d'alguns dels nostres polítics més pusil·lànimes i passerells que pidolen parlar i pactar l'impossible d'acord amb les condicions imposades unilateralment per Espanya. Si no és que la gent, el poble, agafem un cop més les regnes de l'independentisme entre les nostres mans i deixem de marejar la perdiu i fer volar coloms amb taules inútils i claudicants.... No hem de permetre que altres ens maregin i vulguin entabanar-nos amb la recorrent pastanaga del diàleg i pacte que mai faran justícia ni satisfaran a la majoria de catalans.
L'indult ja està més que decidit unilateralment per Pedro Sánchez, quan cregui convenient o quan pugui resultar millor per a ell política i electoralment parlant. Diuen que l'amnistia no és constitucional a Espanya, com tampoc ho és convocar i fer un referèndum d'autodeterminació, perquè no tenen cabuda dins del petrificat marc constitucional i mental espanyol. Però això no és cert perquè no hi ha cap llei que pugui ser declarada inconstitucional quan encara no ha sigut ni debatuda ni aprovada pel legislatiu. I pel que fa al dret d'autodeterminació és possible perquè Espanya ha incorporat dins del seu corpus constitucional tots els tractats internacionals subscrits i, per tant, aquest dret que tenim tots els pobles hi és incorporat. Només cal voluntat política per defensar la llei d'amnistia, aprovar-la, acordar la celebració de la consulta sobre el dret a decidir i respectar-ne els resultats.
El problema és que fer el referèndum és quelcom massa democràtic segons el barem que fan servir els poders fàctics espanyols i no està ben vist per aquesta mena d'estat de dret -i del revés!- post-franquista en el qual malvivim. No oblidéssim pas que totes les institucions de l'estat es troben afectades per la metàstasis franquista que ha envaït el pensament i les decisions que prenen aquestes institucions malaltes, corruptibles -ja corrompudes!- i poc democràtiques.
Així doncs hi haurà acord per l'indult i de propina potser acorden també un nou sistema de finançament per la Generalitat, el qual sens dubte serà el millor que mai s'hagi aprovat en tota la història d'Espanya..... Com sempre diuen, han dit i diran sobre el finançament imposat pel gobierno de la nación!.
Digueu-me pessimista, malastruc o el que vulgueu. Però la taula de negociació no ens portarà ni l'amnistia ni el dret a decidir. I ens allunarà de la llibertat, la justícia i la democràcia. Ens allunarà de la independència. A tot estirar ens oferiran aprovar un nou estatut el qual serà novament recorregut per tornar a retallar-lo. I com a torna l'indult -ep, tanmateix tot allò que alleugi la injustícia que pateixen presos sia benvingut!- i el nou finançament. L'estat haurà aconseguit, però, la foto de la taula de diàleg, legitimar condemnes, que no parlem de presos i exiliats polítics, ni de la persecució política i judicial que pateixen més de 3000 compatriotes, que oblidem el dret d'autodeterminació, que passem pàgines de l'1 i 3 d'octubre i que rebutgem la DUI. Fins i tot podran dir que la independència és cosa del passat.
Ens volen aixecar la camisa!. I ens volen submisos, callats, amb les mans aixecades i que mostrem el nostre agraïment, joia i satisfacció per la generositat i comprensió mostrades per Espanya envers Catalunya i els catalans. Alguns dels nostres fins i tot volen que diguem esporuguits, "si bwana, si". I abaixem el cap resignadament.....
Abaixem el cap i aixequem les mans?.
Jo no!. Mai!
