S'ha consumat un nou atropellament causat pel desprestigiat Tribunal Suprem castellà. Han dictat sentència contra el president Quim Torra i per tant, i tal com s'esperava i era previsible, l'han destituït del seu càrrec per haver desobeït la Junta Electoral Central quan va despenjar una pancarta dos dies desprès dels marcats per la Santa Inquisició espanyola. Una pancarta que demanava la llibertat dels presos i exiliats polítics i defensava la llibertat d'expressió.
Van acusar-lo de desobeir a la Junta Electoral perquè, segons la sentència, es tracta d'una institució de rang superior a la presidència de la Generalitat i per tant s'han d'obeir totes les seves resolucions, siguin o no assenyades o ajustades a dret.....
Tot plegat, un desori!. Un president democràtic, elegit pel Parlament de Catalunya, destituït per un òrgan purament administratiu vigent només en període electoral i configurat per membres elegits per sorteig -insaculació-, els quals gaudeixen del vist i plau de les principals formacions polítiques de l'Estat. Per cert, un dels seus membres també gaudeix particularment de la plena confiança i és a l'òrbita més propera al voltant del partit C's, formació política espanyolista abrandadament nacionalista que casualment va interposar i atiar les actuacions contra el president de la Generalitat.
Es a dir, una institució partidista, amb capacitat d'interposar multes, va decidir elevar a la categoria de delicte penal una suposada desobediència que ha acabat amb una desproporcionada i ignominiosa pena d'inhabilitació per un any i mig i que implica violentar la voluntat política dels electors catalans, les votacions dels parlamentaris i el respecte degut a una institució la qual diuen que és la màxima autoritat de l'Estat a Catalunya..... Esperpèntic!.
Un cop més, la judicatura castellana ens ha demostrat fefaentment el modo i manera de com implementar la injustícia per impartir venjança i castigar persones honestes per motivacions purament polítiques. Apostoflant!.
La repressió no s'atura. Les lleis espanyoles donen mostres d'una perniciosa mal·leabilitat mai vistes abans en altres contrades democràtiques de la resta del Món. Els jutges espanyols son capaços de fer matusseres meravelles amb els textos legals que haurien de servir per impartir justicia i que fan servir per fer tot el contrari. Els fiscals no es queden pas enrere en aquest desori il·legítimament legal i afinen i desafinen imputacions i acusacions segons convingui als poders fàctics i a la sagrada unitat de la pàtria. I la policia patriòtica, ja sigui la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, s'erigeixen com a guàrdia pretoriana perseguidora de la dissidència política i en el braç armat d'aquestes injustícies, tot això en nom de Espanya, Una, Gran i Lliure..... Increïble!.
Passen els anys i el més calent és a l'aigüera. L'Estat espanyol a cada bugada perd un llençol. En aquest cas, va esfilagarsant els principis democràtics, la justícia i els drets individuals i col·lectius acceleradament. No va fer net quant tocava, allà pels anys de la mal anomenada transició, en que va blanquejar-se la dictadura oficialitzant l'hegemonia del franquisme. El Cap de l'Estat, la judicatura, la fiscalia, l'exercit, la policia, la guàrdia civil i la resta d'institucions d'aquest malaguanyat Estat que hauria d'haver transitat cap a una democràcia homologable a Europa i la resta del Món, són víctimes d'aquesta possessió infernal, que tan agrada a les rates que pul·lulen a les clavegueres de l'Estat. No va transitar aleshores i avui estem pagant les conseqüències. I el pitjor de tot és que els partits mal anomenats constitucionalistes o d'àmbit nacional han acabat sent fagocitats pel tardo-franquisme imperant a aquesta Espanya immemorial, la de sempre. Una Espanya que sempre ho canvia tot perquè tot continuï igual. Un Estat en franca descomposició.....
Un Estat inacceptable!.
Si no volem descompondre'ns al costat de la resta de l'Estat haurem d'accelerar el pas per fugir d'aquest trist final que s'albira a l'horitzó. Haurem de desobeir més i més les ordres provinents de Madrit i de les seves corruptes institucions. Haurem de deixar de pagar els impostos a Madrit perquè els utilitzen en contra nostra. Haurem de deixar de posar l'altra galta quan ens atonyinen. Haurem de defensar-nos perquè si no ens anorrearan. Haurem de deixar de creure que l'Estat espanyol pot reformar-se perquè no ho volen i és impossible. Haurem d'acceptar que a Espanya no hi ha veritable democràcia, ni justicia, ni solidaritat, ni llibertat....
Haurem d'implementar la independència de Catalunya per sobreviure. Per que volem viure en pau, democràcia, justícia, lliures i pròsperament.
O la independència o l'infern de l'Estat espanyol, hem d'escollir. No n'hi ha més.....
