Amb tot això del confinament que estem patint a causa de l'infecció que assota a tota l'humanitat i com disposem de tot el temps del món per divagar i elucubrar sobre tot i tothom, m'ha donat per pensar i repensar sobre les respostes que estan oferint les tres principals potències d'àmbit mundial i les conseqüències que d'elles se'n deriven de cara a l'esdevenidor més proper, pel que fa a la Unió Europea, els Estats Units i La República Popular de Xina.
És evident que res tornarà a ser el mateix. Potser a nivell personal canviaran les nostres prioritats. Fins i tot potser modularem els nostres principis i costums adaptant-les a la nova realitat emergent. I en conseqüència la societat s'amollarà a aquesta nova realitat, hores d'ara desconeguda. Però on tot canviarà de dalt a baix és a nivell dels estats, de les potències hegemòniques del planeta.
Per començar, què passarà a la Unió Europea desprès de la pandèmia?.
LA UNIÓ EUROPEA.
A la UE últimament no pot dir-se que les coses estiguin sortint-li massa bé. I el que és més greu: les coses que fa les està fent molt malament. Fins ara, s'ha lluït amb la crisi dels refugiats. En són un bon exemple els centenars de milers de migrants que fugin de guerres i dictadures es troben atrapats a camps de refugiats -els camps de concentració de la segona Guerra Mundial no diferien gaire dels actuals- a les fronteres de la Unió, en estèril espera de misericòrdia i generositat dels estats membres, mentres van consumint-se per les malalties i misèria, morint-se poc a poc de fam, per culpa de la mesquinesa, l'egoisme i el cinisme dels seus amfitrions. Abans la UE ja va condemnar a desenes de milions de ciutadans europeus quan va decidir prioritzar els interessos de les multinacionals, els bancs, el pagament del deute sobirà i els especuladors per damunt de les necessitats i l'interès de la gent, la qual va -vam- patir directament les conseqüències de la crisi provocada pel capitalisme salvatge desfermat a causa de la globalització i especulació incontrolades, propiciades i aixoplugades per aquests mateixos estats. Desprès s'ha produït la consumació del Brexit, la fugida d'un dels estats més importants del club i la consegüent pèrdua de musculatura de la Unió. Cal demanar-se si l'exemple britànic no serà seguit per altres membres, esparverats per l'actual deriva sense nord que ha pres la Unió o com a conseqüència de l'èxit que sens dubte aconseguirà el Regne Unit per l'alliberament i alleujament que representa per ells aquesta marxa. I ara, com a continuació del capteniment general que ha demostrat històricament la feixuga Unió Europea i sense haver superat les anteriors crisis, pateix l'atac de la COVID-19, popularment coneguda com a coronavirus: la mare de totes las crisis!. Dins de la qual trobarem la suma de la crisi dels refugiats agreujada, la crisi econòmica i social encara no superades i tornades a desfermar amb molta més intensitat i cruesa, la crisi de valors democràtics que mostren alguns dels polítics que remenen les cireres del poder a Europa, com ara a Hongria, Romania o Bulgària -i no són els únics amb manifesta feblesa de principis democràtics-, així com els dubtes i incerteses d'altres membres sobre l'actual capteniment de la Unió i la seva viabilitat futura. Tot això pot derivar en altres sonats exits.
Europa està malalta. De ser una esperança de potència econòmica i política global i de lideratge a nivell mundial, ha passat a ser una comparsa decadent i ridícula dins l'escena internacional. De defensora dels principis democràtics, a tolerant amb l'autoritarisme i antidemocràcia. D'aquí l'auge de l'extrema dreta i el feixisme arreu del continent. Fins i tot gossa tapar-se els ulls i el nas davant dictadures i dictadors pel bé dels negocis, es clar. És el que passa quan pertanys a un club d'estats sense ànima ni decència, defensors de poderosos, rics, bancs, especuladors, de multinacionals abassegadores i ser a l'hora martell esclafador de ciutadans, de llibertats i de justicia.
Europa s'està esfilagarsant!. No hi ha lideratge polític!. Hi ha líders que fan negocis. No hi ha política social, ni empara dels drets ciutadans. Hi ha defensa aferrissada dels drets i interessos empresarials, financers, comercials. Les multinacionals son les grans beneficiades per l'aixopluc que els brinda la UE. Tot això passa perquè són els interessos dels estats els que dominen l'escena continental. I dins dels estats, s'imposen les polítiques dels més poderosos, més grans i més forts o més rics i ufanosos. La resta son mers comparses asseguts a les cadires a l'espera que el més guapo de la colla els tregui a ballar. Per això, totes les institucions europees com ara el Parlament, o la Comissió, o el Banc Central Europeu estan absolutament supeditades al que diuen i manen els caps d'estat o de govern dels diferents membres d'aquest club tan exclusiu i classista..... dirigit -dominat!- per Alemanya i en menor mesura, també per França.
Davant de tot això, l'arribada del coronavirus ha accentuat la mesquinesa dels estats. Com que els interessos ciutadans no compten, tot es fa perquè el maleït coronavirus no malmeti massa els negocis. I els mercaders el temple europeu aconsellen que els estats no gastin massa i que cadascun se les apanyi com pugui. La solidaritat europea ni està ni se l'espera. Així, els ciutadans que pertanyen als estats comparses o principals, tant se val, van infectant-se per centenars de milers i morint-se per desenes de milers. I els que tenen la sort d'estar sans, es queden sense calers, sense feina i sense futur.....
Europa no serveix per res!. Només per fer-nos emprenyar......
És evident que res tornarà a ser el mateix. Potser a nivell personal canviaran les nostres prioritats. Fins i tot potser modularem els nostres principis i costums adaptant-les a la nova realitat emergent. I en conseqüència la societat s'amollarà a aquesta nova realitat, hores d'ara desconeguda. Però on tot canviarà de dalt a baix és a nivell dels estats, de les potències hegemòniques del planeta.
Per començar, què passarà a la Unió Europea desprès de la pandèmia?.
LA UNIÓ EUROPEA.
A la UE últimament no pot dir-se que les coses estiguin sortint-li massa bé. I el que és més greu: les coses que fa les està fent molt malament. Fins ara, s'ha lluït amb la crisi dels refugiats. En són un bon exemple els centenars de milers de migrants que fugin de guerres i dictadures es troben atrapats a camps de refugiats -els camps de concentració de la segona Guerra Mundial no diferien gaire dels actuals- a les fronteres de la Unió, en estèril espera de misericòrdia i generositat dels estats membres, mentres van consumint-se per les malalties i misèria, morint-se poc a poc de fam, per culpa de la mesquinesa, l'egoisme i el cinisme dels seus amfitrions. Abans la UE ja va condemnar a desenes de milions de ciutadans europeus quan va decidir prioritzar els interessos de les multinacionals, els bancs, el pagament del deute sobirà i els especuladors per damunt de les necessitats i l'interès de la gent, la qual va -vam- patir directament les conseqüències de la crisi provocada pel capitalisme salvatge desfermat a causa de la globalització i especulació incontrolades, propiciades i aixoplugades per aquests mateixos estats. Desprès s'ha produït la consumació del Brexit, la fugida d'un dels estats més importants del club i la consegüent pèrdua de musculatura de la Unió. Cal demanar-se si l'exemple britànic no serà seguit per altres membres, esparverats per l'actual deriva sense nord que ha pres la Unió o com a conseqüència de l'èxit que sens dubte aconseguirà el Regne Unit per l'alliberament i alleujament que representa per ells aquesta marxa. I ara, com a continuació del capteniment general que ha demostrat històricament la feixuga Unió Europea i sense haver superat les anteriors crisis, pateix l'atac de la COVID-19, popularment coneguda com a coronavirus: la mare de totes las crisis!. Dins de la qual trobarem la suma de la crisi dels refugiats agreujada, la crisi econòmica i social encara no superades i tornades a desfermar amb molta més intensitat i cruesa, la crisi de valors democràtics que mostren alguns dels polítics que remenen les cireres del poder a Europa, com ara a Hongria, Romania o Bulgària -i no són els únics amb manifesta feblesa de principis democràtics-, així com els dubtes i incerteses d'altres membres sobre l'actual capteniment de la Unió i la seva viabilitat futura. Tot això pot derivar en altres sonats exits.
Europa està malalta. De ser una esperança de potència econòmica i política global i de lideratge a nivell mundial, ha passat a ser una comparsa decadent i ridícula dins l'escena internacional. De defensora dels principis democràtics, a tolerant amb l'autoritarisme i antidemocràcia. D'aquí l'auge de l'extrema dreta i el feixisme arreu del continent. Fins i tot gossa tapar-se els ulls i el nas davant dictadures i dictadors pel bé dels negocis, es clar. És el que passa quan pertanys a un club d'estats sense ànima ni decència, defensors de poderosos, rics, bancs, especuladors, de multinacionals abassegadores i ser a l'hora martell esclafador de ciutadans, de llibertats i de justicia.
Europa s'està esfilagarsant!. No hi ha lideratge polític!. Hi ha líders que fan negocis. No hi ha política social, ni empara dels drets ciutadans. Hi ha defensa aferrissada dels drets i interessos empresarials, financers, comercials. Les multinacionals son les grans beneficiades per l'aixopluc que els brinda la UE. Tot això passa perquè són els interessos dels estats els que dominen l'escena continental. I dins dels estats, s'imposen les polítiques dels més poderosos, més grans i més forts o més rics i ufanosos. La resta son mers comparses asseguts a les cadires a l'espera que el més guapo de la colla els tregui a ballar. Per això, totes les institucions europees com ara el Parlament, o la Comissió, o el Banc Central Europeu estan absolutament supeditades al que diuen i manen els caps d'estat o de govern dels diferents membres d'aquest club tan exclusiu i classista..... dirigit -dominat!- per Alemanya i en menor mesura, també per França.
Davant de tot això, l'arribada del coronavirus ha accentuat la mesquinesa dels estats. Com que els interessos ciutadans no compten, tot es fa perquè el maleït coronavirus no malmeti massa els negocis. I els mercaders el temple europeu aconsellen que els estats no gastin massa i que cadascun se les apanyi com pugui. La solidaritat europea ni està ni se l'espera. Així, els ciutadans que pertanyen als estats comparses o principals, tant se val, van infectant-se per centenars de milers i morint-se per desenes de milers. I els que tenen la sort d'estar sans, es queden sense calers, sense feina i sense futur.....
Europa no serveix per res!. Només per fer-nos emprenyar......
