L'independentisme està partit. Malauradament les formacions polítiques encara divideixen més. Potser jo soc el primer que contribueix a aquesta divisió criticant tan despietadament a ERC, PDCat i les CUP. Potser fins i tot no critico prou a Carles Puigdemont i a JxCat. Potser no ho faig perquè em sembla que a les seves mans es troba la darrera oportunitat pels que encara creiem que Itaca és al nostre abast. O perquè no vull perdre l'esperança. Però almenys faig auto-crítica. I la cura al present desgavell només vindrà per l'autocrítica i pel retorn als origens. Perquè la gent tornem a agafar les regnes de la INDEPENDÈNCIA a les nostres mans i sota el nostra control.
L'actual atzucac que estem patint em fan plantejar un seguit de preguntes que potser tenen fàcils respostes -o potser no-. Son preguntes i reflexions dirigides als líders i militants dels partits i a l'independentisme en general. Però per damunt de tot dirigides a l'independentista del carrer.
-Ens adonem de la quantitat de capital humà i d'il·lusions que estan malbaratant PDCat, ERC, les CUP i JxCat?.
-Som conscients que amagar-se darrera del pragmatisme, d'eixamplar la base independentista, o buscar l'hegemonia partidista, o demanar dialogar amb qui no vol parlar ni pactar res fora de la sagrada constitució espanyola es d'una ingenuïtat escandalosa?.
-Creure que si "ens portem bé" o renunciem a la unilateralitat això farà que s'aturi la repressió o que els presos i exiliats polítics podran aconseguir la llibertat i el retorn a casa abans, es creure ens els reis mags!.
-Perquè els partits prefereixen frustrar les expectatives -esperances!- de milions de ciutadans que vam confiar en ells, per aconseguir l'hegemonia dins del mon independentista?. L'hegemonia la donarem la ciutadania i els nostres vots!.
-Creure que per esgarrapar uns quants vots a les properes eleccions és tenir dret a malmetre la llibertat i prosperitat de milions de catalans per condemnar-nos a l'eterna estafa de tota mena, ja secular, de l'Estat espanyol envers Catalunya i els catalans!.
En les actuals circumstàncies la clau de tot plegat es troba més a mans dels independentistes de carrer que no pas a mans dels partits polítics. Al cap hi ha la fi el que compte son els nostres vots. Els partits estan més ocupats en fer la gara-gara a l'unionisme socialista i a Podemos que no pas en continuar la tasca cap a la independència efectiva de Catalunya. Els partits independentistes ens han decebut!.
En canvi, els ciutadans del carrer volem culminar la independència. Hem demostrat amb escreix sempre que se'ns ha demanat que estem disposats a fer el que calgui per tal d'aconseguir-la. Movilitzacions multitudinàries, vagues generals, aturades de país, cadenes humanes, defensa dels col·legis electorals, amagar urnes i paperetes, ocupar places i carrers. I votar partits sobiranistes!. Només ens ha faltat utilitzar les mateixes armes que les forces d'ocupació i repressió han utilitzat contra nosaltres. Però com som gent de pau i democràtics mai ho farem..... Fins que alguns ho facin, com quant es va fer pública la sentència del judici farsa i va esclatar el carrer davant d'aquella sentència, tan injusta com desproporcionada. I com previsiblement tornarà a passar segons sigui la sentència dictada contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra.
El partidisme i les picabaralles de les formacions independentistes ens ha fet més mal que els cops de porra que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van dedicar-nos el memorable -i enyorat!-1 d'octubre. El ralentí posat als motors de les entitats sobiranistes, com Òmnium i la ANC, ens han posat en standby. Ens hem desfogat i res més. I no estem avançant gens.....
Les preguntes que avui ens hem de fer són: Ens rendim i alcem les mans com volen els nacionalistes espanyols, o contra-ataquem?. Ens mantenim al ralentí com ens demanen els partits, o accelerem la marxa?. Ens conservem en standby per estalviar energia com sembla que volen les entitats sobiranistes, o posem la màxima potència i dediquem tota la força que ens queda per tornar a enlairar-nos?. Tornem a votar partits egoistes i porucs o votem independència?.
Hem de tornar agafar les regnes de la independència i arrossegar darrera nostre a partits i líders porucs, entitats massa prudents i independentistes massa acomodats. Si no, no val la pena continuar..... O tots Junts per la Independència o pleguem!.
Si no, aleshores que els presos i exiliats paguin la seva pena.... Per culpa de la nostra covardia!.
L'actual atzucac que estem patint em fan plantejar un seguit de preguntes que potser tenen fàcils respostes -o potser no-. Son preguntes i reflexions dirigides als líders i militants dels partits i a l'independentisme en general. Però per damunt de tot dirigides a l'independentista del carrer.
-Ens adonem de la quantitat de capital humà i d'il·lusions que estan malbaratant PDCat, ERC, les CUP i JxCat?.
-Som conscients que amagar-se darrera del pragmatisme, d'eixamplar la base independentista, o buscar l'hegemonia partidista, o demanar dialogar amb qui no vol parlar ni pactar res fora de la sagrada constitució espanyola es d'una ingenuïtat escandalosa?.
-Creure que si "ens portem bé" o renunciem a la unilateralitat això farà que s'aturi la repressió o que els presos i exiliats polítics podran aconseguir la llibertat i el retorn a casa abans, es creure ens els reis mags!.
-Perquè els partits prefereixen frustrar les expectatives -esperances!- de milions de ciutadans que vam confiar en ells, per aconseguir l'hegemonia dins del mon independentista?. L'hegemonia la donarem la ciutadania i els nostres vots!.
-Creure que per esgarrapar uns quants vots a les properes eleccions és tenir dret a malmetre la llibertat i prosperitat de milions de catalans per condemnar-nos a l'eterna estafa de tota mena, ja secular, de l'Estat espanyol envers Catalunya i els catalans!.
En les actuals circumstàncies la clau de tot plegat es troba més a mans dels independentistes de carrer que no pas a mans dels partits polítics. Al cap hi ha la fi el que compte son els nostres vots. Els partits estan més ocupats en fer la gara-gara a l'unionisme socialista i a Podemos que no pas en continuar la tasca cap a la independència efectiva de Catalunya. Els partits independentistes ens han decebut!.
En canvi, els ciutadans del carrer volem culminar la independència. Hem demostrat amb escreix sempre que se'ns ha demanat que estem disposats a fer el que calgui per tal d'aconseguir-la. Movilitzacions multitudinàries, vagues generals, aturades de país, cadenes humanes, defensa dels col·legis electorals, amagar urnes i paperetes, ocupar places i carrers. I votar partits sobiranistes!. Només ens ha faltat utilitzar les mateixes armes que les forces d'ocupació i repressió han utilitzat contra nosaltres. Però com som gent de pau i democràtics mai ho farem..... Fins que alguns ho facin, com quant es va fer pública la sentència del judici farsa i va esclatar el carrer davant d'aquella sentència, tan injusta com desproporcionada. I com previsiblement tornarà a passar segons sigui la sentència dictada contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra.
El partidisme i les picabaralles de les formacions independentistes ens ha fet més mal que els cops de porra que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van dedicar-nos el memorable -i enyorat!-1 d'octubre. El ralentí posat als motors de les entitats sobiranistes, com Òmnium i la ANC, ens han posat en standby. Ens hem desfogat i res més. I no estem avançant gens.....
Les preguntes que avui ens hem de fer són: Ens rendim i alcem les mans com volen els nacionalistes espanyols, o contra-ataquem?. Ens mantenim al ralentí com ens demanen els partits, o accelerem la marxa?. Ens conservem en standby per estalviar energia com sembla que volen les entitats sobiranistes, o posem la màxima potència i dediquem tota la força que ens queda per tornar a enlairar-nos?. Tornem a votar partits egoistes i porucs o votem independència?.
Hem de tornar agafar les regnes de la independència i arrossegar darrera nostre a partits i líders porucs, entitats massa prudents i independentistes massa acomodats. Si no, no val la pena continuar..... O tots Junts per la Independència o pleguem!.
Si no, aleshores que els presos i exiliats paguin la seva pena.... Per culpa de la nostra covardia!.
