Quan un partit polític té empresonat el seu líder, exiliada la seva secretaria general, exiliats o engarjolats consellers del govern i la segona autoritat del país, com ara la presidenta del Parlament Carme Forcadell, a més d'una munió d'alts càrrecs de l'administració i militants amenaçats i assetjats, imputats, jutjats i molt probablement condemnats, aquest partit té més d'una possibilitat de prendre decisions i fer actuacions absolutament contraries del que es pot esperar que faci en circumstancies normals.
Quan un altre formació política té exiliat el seu líder, així com alguns consellers del mateix govern i engarjolats altres membres de l'executiu, a més d'altres alts càrrecs de l'administració i fins i tot els militants del propi partit pateixen amenaces, assetjament policial i fiscal, imputacions, són jutjats i segurament condemnats, aquesta formació també farà i dirà coses absolutament contraries del que es podria esperar que fes en circumstancies normals.
Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya estan patint aquesta situació d'una manera prou contundent. Amb l'agreujant que tot això correspon a una acarnissada persecució política absolutament brutal i forassenyada, endegada per l'Estat espanyol contra les legítimes aspiracions catalanes, aspiracions fonamentades en la democràcia i el pacifisme, amb l'única finalitat de frustrar la llibertat de tots els ciutadans i la consecució de la plena sobirania del país.
Les accions endegades per l'Estat, farcides d'actuacions il·legítimes, al·legals, fins i tot il·legals i amb la destacada i entusiasta participació de les rates que pul·lulen a les clavegueres de l'Estat -també conegut com deep state-, estan concebudes per aniquilar el moviment independentista. Aquesta aferrissada defensa que fan de la sagrada unitat de la pàtria espanyola està basada en l'utilització de totes les armes disponibles al seu abast, sense miraments ni discussions, incloent-hi saltar-se olímpicament l'estat de dret, els principis democràtics i la separació de poders.
Doncs bé, avui podem afirmar, amb pesar, que la lluita entre democracia i llibertat vs autoritarisme i repressió, l'està guanyant la brutalitat. L'està guanyant l'anti-democràcia, l'anti-política!. L'està guanyant el divide et impera romà!.
ERC i JxCat estan enfrontats caïnitament. Un fet prou rellevant ha causat la trencadissa definitiva, ja anunciada des de fa temps. S'ha fet evident alló que va sentenciar José Maria Aznar als inicis del procés: "Antes de romperá Catalunya que España". Roger Torrent, actual president del Parlament, va decidir defensar el compliment de les ordres provinents de la Junta Electoral Central abans que la sobirania del Parlament, els drets dels diputats i la dignitat de la institució que ell representa. En conseqüència, va procedir a inhabilitar el diputat Torra el qual alhora ostenta la presidència de la Generalitat. Es a dir, va complir l'ordre d'un organisme administratiu incompetent per temor a incórrer en un presumpte delicte de desobediència, tal i com havien amenaçat PP i C's cas de no plegar-se a aquesta evident i arbitraria il·legitimitat.
No era la primera vegada que una decisió tan important havia sigut presa per l'honorable president de la cambra catalana. Carles Puigdemont no va poder ser investit tot començant la legislatura per culpa de la seva -de ERC!- pusil·lanimitat. Tanmateix fa pocs mesos no va permetre la tramitació d'una iniciativa legislativa popular a favor de la independència, abstenint-se -novament ERC!- en la admissió a tràmit i permetent que fora rebutjada amb els vots en contra de PSC i C's. I ara s'ha negat a recolzar la no inhabilitació del president Torra, acceptant el mandat dictat per la JEC de forma absolutament arbitraria i impertinent. Inhabilitació sentenciada per haver penjat una pancarta a favor dels presos polítics i en defensa de la llibertat d'expressió. Es pot dir que Roger Torrent té molt present que la seva antecessora Carmen Forcadell es troba condemnada i engarjolada a mans de la (in)justícia castellana per haver defensat aferrissadament el parlamentarisme, malgrat tots els estirabots i assetjaments que va patir per part de les institucions espanyoles.
Aquesta és la veritable mare dels ous!. Un partit que té els líders a l'exili o a la presó mai podrà decidir lliurament què proposar, què o a qui votar o fins i tot què fer o deixar de fer. Molt menys si els líders substituts són porucs i no tenen carisma ni iniciativa. I si el seu partidisme de curta volada passa per damunt del sentit d'estat, o de país, o d'alló que vol la majoria de ciutadans, encara agreuja més la seva pusil·lanimitat sobrevinguda.
Un partit amb líders circumstancials però sense lideratge real a causa de la repressió i de la venjança judicial que pateix, és troba en mans dels carcellers, dels botxins. No té lliure albir i pateix una marcada síndrome d'estocolm. No té ni voluntat pròpia ni esma aliè.....
A partir d'aquests fets es produeix l'abstenció a la investidura de Sánchez i es facilita el nomenament i estabilitat del govern d'Espanya, es negocien pressupostos i es reclama l'entesa amb les forces d'esquerres -unionistes!- que combaten la independència de Catalunya per terra, mar i aire. S'accepta tàcitament aparcar sine die aquesta independència i es torna a l'autonomisme possibilista semblant al criticat peix al cove pujolista.
S'accepta donar suport al govern que et reprimeix i que vol humiliar-te i anorrear com a partit, els líders i militants del teu partit i a milions de ciutadans que volen la independència.
Tot plegat, un desastre.....
SEGUEIX.....
Quan un altre formació política té exiliat el seu líder, així com alguns consellers del mateix govern i engarjolats altres membres de l'executiu, a més d'altres alts càrrecs de l'administració i fins i tot els militants del propi partit pateixen amenaces, assetjament policial i fiscal, imputacions, són jutjats i segurament condemnats, aquesta formació també farà i dirà coses absolutament contraries del que es podria esperar que fes en circumstancies normals.
Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya estan patint aquesta situació d'una manera prou contundent. Amb l'agreujant que tot això correspon a una acarnissada persecució política absolutament brutal i forassenyada, endegada per l'Estat espanyol contra les legítimes aspiracions catalanes, aspiracions fonamentades en la democràcia i el pacifisme, amb l'única finalitat de frustrar la llibertat de tots els ciutadans i la consecució de la plena sobirania del país.
Les accions endegades per l'Estat, farcides d'actuacions il·legítimes, al·legals, fins i tot il·legals i amb la destacada i entusiasta participació de les rates que pul·lulen a les clavegueres de l'Estat -també conegut com deep state-, estan concebudes per aniquilar el moviment independentista. Aquesta aferrissada defensa que fan de la sagrada unitat de la pàtria espanyola està basada en l'utilització de totes les armes disponibles al seu abast, sense miraments ni discussions, incloent-hi saltar-se olímpicament l'estat de dret, els principis democràtics i la separació de poders.
Doncs bé, avui podem afirmar, amb pesar, que la lluita entre democracia i llibertat vs autoritarisme i repressió, l'està guanyant la brutalitat. L'està guanyant l'anti-democràcia, l'anti-política!. L'està guanyant el divide et impera romà!.
ERC i JxCat estan enfrontats caïnitament. Un fet prou rellevant ha causat la trencadissa definitiva, ja anunciada des de fa temps. S'ha fet evident alló que va sentenciar José Maria Aznar als inicis del procés: "Antes de romperá Catalunya que España". Roger Torrent, actual president del Parlament, va decidir defensar el compliment de les ordres provinents de la Junta Electoral Central abans que la sobirania del Parlament, els drets dels diputats i la dignitat de la institució que ell representa. En conseqüència, va procedir a inhabilitar el diputat Torra el qual alhora ostenta la presidència de la Generalitat. Es a dir, va complir l'ordre d'un organisme administratiu incompetent per temor a incórrer en un presumpte delicte de desobediència, tal i com havien amenaçat PP i C's cas de no plegar-se a aquesta evident i arbitraria il·legitimitat.
No era la primera vegada que una decisió tan important havia sigut presa per l'honorable president de la cambra catalana. Carles Puigdemont no va poder ser investit tot començant la legislatura per culpa de la seva -de ERC!- pusil·lanimitat. Tanmateix fa pocs mesos no va permetre la tramitació d'una iniciativa legislativa popular a favor de la independència, abstenint-se -novament ERC!- en la admissió a tràmit i permetent que fora rebutjada amb els vots en contra de PSC i C's. I ara s'ha negat a recolzar la no inhabilitació del president Torra, acceptant el mandat dictat per la JEC de forma absolutament arbitraria i impertinent. Inhabilitació sentenciada per haver penjat una pancarta a favor dels presos polítics i en defensa de la llibertat d'expressió. Es pot dir que Roger Torrent té molt present que la seva antecessora Carmen Forcadell es troba condemnada i engarjolada a mans de la (in)justícia castellana per haver defensat aferrissadament el parlamentarisme, malgrat tots els estirabots i assetjaments que va patir per part de les institucions espanyoles.
Aquesta és la veritable mare dels ous!. Un partit que té els líders a l'exili o a la presó mai podrà decidir lliurament què proposar, què o a qui votar o fins i tot què fer o deixar de fer. Molt menys si els líders substituts són porucs i no tenen carisma ni iniciativa. I si el seu partidisme de curta volada passa per damunt del sentit d'estat, o de país, o d'alló que vol la majoria de ciutadans, encara agreuja més la seva pusil·lanimitat sobrevinguda.
Un partit amb líders circumstancials però sense lideratge real a causa de la repressió i de la venjança judicial que pateix, és troba en mans dels carcellers, dels botxins. No té lliure albir i pateix una marcada síndrome d'estocolm. No té ni voluntat pròpia ni esma aliè.....
A partir d'aquests fets es produeix l'abstenció a la investidura de Sánchez i es facilita el nomenament i estabilitat del govern d'Espanya, es negocien pressupostos i es reclama l'entesa amb les forces d'esquerres -unionistes!- que combaten la independència de Catalunya per terra, mar i aire. S'accepta tàcitament aparcar sine die aquesta independència i es torna a l'autonomisme possibilista semblant al criticat peix al cove pujolista.
S'accepta donar suport al govern que et reprimeix i que vol humiliar-te i anorrear com a partit, els líders i militants del teu partit i a milions de ciutadans que volen la independència.
Tot plegat, un desastre.....
SEGUEIX.....
