L'unionisme espanyolista s'ha construït un relat absolutament maniqueu al voltant de la realitat catalana per tal de combatre l'independentisme. Una història fictícia que també serveix per anorrear la voluntat dels catalans i per a no voler reconèixer a Catalunya com a subjecte polític. En definitiva per salvaguardar la fracassada i per a ells sagrada unitat de l'Estat i fer prevaler els interessos i drets -que no pas deures- d'aquesta Espanya excloent i feixuga d'arrels i gens inequívocament castellans.
Un dels arguments més recurrents que utilitzen és dir que existeix una fractura dins la societat catalana provocada per l'independentisme. Que no pot fer-se un referèndum d'autodeterminació ja que no és constitucional i cas de celebrar-se agreujarà encara més aquesta divisió entre persones i famílies així com l'enfrontament entre dues meitats irreconciliables de catalans, la qual cosa empitjorarà amb el pas del temps, es farà més gran i aspre i fins i tot es manifestarà amb brutal violència. Segons els unionistes hi ha una majoria absoluta parlamentaria però no existeix una majoria social ni política a favor de la independència i en canvi hi ha una majoria eventual, tant se val si és silenciosa, sorollosa o virtual, que vol seguir essent espanyola. I que la sobirania popular pertany a tots els espanyols, no pas només als catalans. Per tant, aquesta independència resulta inviable i impossible..... Per altra banda, també es vanten ufanosos i amb supèrbia dient que Espanya és un estat de dret seriós i una democràcia consolidada i plena, equiparables a les millors del Mon mundial.
L'arrogància que mostren els nacional-monàrquics espanyols només és comparable a la feblesa argumental que fan servir i que ni tan sols aconsegueix apaivagar l'immens ridícul en el qual sovint cauen.
Dir que entre els catalans hi ha fractura és expressar un desig més que ser una certesa. L'únic que hi ha son profundes diferències polítiques, com passa a totes les societats democràtiques. En canvi no podem oblidar allò que sobra a Catalunya. Sobren expedicionaris amb aires colonialistes transportats des d'altres comunitats per aparentar que les convocatòries i manifestacions unionistes son cada cop més nombroses. Sobren provocadors com JUSAPOL, SCC i VOX -de la mà de C's i PP!- que venen a fotre'ns davant dels nostres nassos i a provocar-nos -aquells que van venir a atonyinar-nos l'u d'octubre ara venen a humiliar-nos!- descaradament. Sobren els polítics malastrucs, que malden per enfrontar la ciutadania utilitzant les mentides i les falsedats per defensar les idees unionistes, sense fer servir la veritat, la paraula i la raó. Sense voler enraonar. Prefereixen denunciar que a Catalunya hi ha kale borroka per assimilar l'independentisme amb el terrorisme d'ETA, essent tan fals com dir que VOX no és un partit feixista. Fan servir la seva Constitució -ja no és la constitució de la majoria de catalans- com si fos una porra en mans dels piolins i els benemèrits. Han fet seva de manera literal la frase "La letra con sangre entra" atribuïda al barceloní Apeles Mestres. La segona part de la dita, "y la religión a hostias" no se si és seva o d'origen popular, però en qualsevol cas els nacional-catòlics també se l'han apropiat. Especialment, la policia i la judicatura. Com han fet amb la violència que busquen i causen per justificar l'aplicació d'un nou 155 corregit i augmentat, per sotmetre i imposar-se a l'independentisme català pacífic i democràtic. De fet, sempre l'han tingut molt present com a ideari polític. Em refereixo a les "hòsties" violentes. Ahir, avui i em temo que demà. Quan una constitució es transforma en un bat de beisbol per intimidar o una llossa de pedra irreformable i se li donen uns atributs sagrats, quasi taumatúrgics, deixa de ser útil. I si s'utilitza per excloure les eines democràtiques que ajuden a encarar i resoldre les diferències polítiques que sovint sorgeixen dins qualsevol societat, aleshores a més de inútil es antidemocràtica. El mateix passa amb la justícia. Quan esdevé venjativa, respon a criteris polítics, deixa de ser sorda, muda i cega i interpreta la llei al gust i sota les ordres del poder establer, es torna il·legítima.
Excloure la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació i declarar-lo com no constitucional, o inconstitucional, és un veritable despropòsit. És renunciar d'antuvi a la democràcia. És convidar a l'enfrontament a les parts. És deixar en mans de la violència allò que es pot deixar en mans de la paraula, de l'acord i del pacte. Afirmar que no hi ha una majoria social a favor de la independència és no voler reconèixer que hi ha una majoria sòlida que si la volem. Perquè si no és així, per quins setze ous no convoquen un referèndum que diuen que guanyarien?. No ho fan perquè l'únic cert és que entre un setanta i un vuitanta per cent de catalans estem a favor de convocar i fer un referèndum d'autodeterminació. El mateix percentatge de ciutadans volem ser republicans. Tot això segons les seves pròpies enquestes, no pas les que son en mans dels independentistes. La seva suposada majoria virtual no és més que una minoria real de bloqueig de tarannà quasi colonial. Aquesta és la raó de no voler acceptar el fet democràtic del referèndum el qual, per descomptat, si té plena cabuda dins de l'ordenament jurídic espanyol, dins de la Constitució i dins dels tractats internacionals que Espanya va signar i aixoplugar dins la seva constitució ja fa molts anys. El que passa és que per raons polítiques i por a la democràcia no el volen ni pactar, ni convocar, ni celebrar. No fos cas que guanyéssim els independentistes.....
No es tracta de si la sobirania rau en el poble espanyol o en el català. Discutir sobre això és una bajanada. Al Regne Unit amb Escòcia, a Canadà amb Quebec o a França amb Nova Caledònia ni s'ho han platejat ni ho han discutit. L'autodeterminació s'exerceix en el territori i en la població on es planteja la qüestió i es qüestiona la metròpoli. Es busquen solucions polítiques a problemes polítics. Si els problemes son de la magnitud del plantejat per Catalunya, amb més motiu. Les constitucions d'aquest països tampoc recollien explícitament el dret d'autodeterminació, però van acomodar les seves lleis a la situació platejada!. Espanya i excuses de mal pagador és el mateix..... Malauradament!.
L'himne català, Els Segadors, té una estrofa -la primera- prou explicita referida als castellans imperialistes d'altres temps, que avui manté plena vigència encara que només sigui referida als poderosos que regnen en totes les institucions d'aquest immemorial i galdós Estat espanyol: "Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena. Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba". No n'hi ha prou amb auto-considerar-se un estat de dret seriós i una democràcia consolidada. Se'n ha de ser i s'ha d'exercir!. Amb presos i exiliats polítics no se'n és. S'ha de demostrar cada dia!. Negant les eines de la democràcia, és a dir, negant el referèndum sense alternatives, així no es demostra. Ni manipulant la Justícia perquè es vengin i s'encarregui de reparar l'honor suposadament maculat de l'Estat. Ni fent de la violència i persecució policial l'únic instrument per resoldre un conflicte polític. Ni boicotejant les finances de la Generalitat, ni pressionant empreses per a que marxin. Ni perseguint rapers, còmics, mestres, batlles, regidors, comandaments de mossos i parlamentaris sobiranistes. Ni fent que el cap d'Estat avali l'ignominiós "a por ellos".....
S'ha de fer POLÍTICA. En majúscules!. Donat que no fer-la és deixar com única alternativa per a la part agreujada la desobediència. L'enfrontament. L'autodefensa. La revolta..... Fins i tot, la revolució!. És això el que busca l'unionisme?. Vol esclafar una suposada rebel·lió -com diuen els seus jutges i fiscals- amb l'ús de la força bruta?. Ho fiarà tot a la policia, a la guàrdia civil?. A l'exercit?. Als jutges i fiscals afinadors?. Quin preu s'haurà de pagar pel fet de no permetre utilitzar una eina tan escaient con és un referèndum d'autodeterminació, que demana un vuitanta per cent dels catalans i per que totes les parts concernides acceptin el resultat que es produeixi?. Esperen potser que des de Europa i la ONU imposin finalment la consulta?.
Cada cop queda menys temps. La determinació de la majoria de catalans no minva, si no que augmenta. La nostra paciència però també té un límit. L'únic que minva dia a dia és el respecte als principis democràtics d'un dels actors protagonistes del drama que estem vivint: la part espanyola. Encara que no hi ha cap altre alternativa per Espanya que no sigui ser valenta i justa, enlloc d'ufanosa i superba.....
O això o el desastre.....
Un dels arguments més recurrents que utilitzen és dir que existeix una fractura dins la societat catalana provocada per l'independentisme. Que no pot fer-se un referèndum d'autodeterminació ja que no és constitucional i cas de celebrar-se agreujarà encara més aquesta divisió entre persones i famílies així com l'enfrontament entre dues meitats irreconciliables de catalans, la qual cosa empitjorarà amb el pas del temps, es farà més gran i aspre i fins i tot es manifestarà amb brutal violència. Segons els unionistes hi ha una majoria absoluta parlamentaria però no existeix una majoria social ni política a favor de la independència i en canvi hi ha una majoria eventual, tant se val si és silenciosa, sorollosa o virtual, que vol seguir essent espanyola. I que la sobirania popular pertany a tots els espanyols, no pas només als catalans. Per tant, aquesta independència resulta inviable i impossible..... Per altra banda, també es vanten ufanosos i amb supèrbia dient que Espanya és un estat de dret seriós i una democràcia consolidada i plena, equiparables a les millors del Mon mundial.
L'arrogància que mostren els nacional-monàrquics espanyols només és comparable a la feblesa argumental que fan servir i que ni tan sols aconsegueix apaivagar l'immens ridícul en el qual sovint cauen.
Dir que entre els catalans hi ha fractura és expressar un desig més que ser una certesa. L'únic que hi ha son profundes diferències polítiques, com passa a totes les societats democràtiques. En canvi no podem oblidar allò que sobra a Catalunya. Sobren expedicionaris amb aires colonialistes transportats des d'altres comunitats per aparentar que les convocatòries i manifestacions unionistes son cada cop més nombroses. Sobren provocadors com JUSAPOL, SCC i VOX -de la mà de C's i PP!- que venen a fotre'ns davant dels nostres nassos i a provocar-nos -aquells que van venir a atonyinar-nos l'u d'octubre ara venen a humiliar-nos!- descaradament. Sobren els polítics malastrucs, que malden per enfrontar la ciutadania utilitzant les mentides i les falsedats per defensar les idees unionistes, sense fer servir la veritat, la paraula i la raó. Sense voler enraonar. Prefereixen denunciar que a Catalunya hi ha kale borroka per assimilar l'independentisme amb el terrorisme d'ETA, essent tan fals com dir que VOX no és un partit feixista. Fan servir la seva Constitució -ja no és la constitució de la majoria de catalans- com si fos una porra en mans dels piolins i els benemèrits. Han fet seva de manera literal la frase "La letra con sangre entra" atribuïda al barceloní Apeles Mestres. La segona part de la dita, "y la religión a hostias" no se si és seva o d'origen popular, però en qualsevol cas els nacional-catòlics també se l'han apropiat. Especialment, la policia i la judicatura. Com han fet amb la violència que busquen i causen per justificar l'aplicació d'un nou 155 corregit i augmentat, per sotmetre i imposar-se a l'independentisme català pacífic i democràtic. De fet, sempre l'han tingut molt present com a ideari polític. Em refereixo a les "hòsties" violentes. Ahir, avui i em temo que demà. Quan una constitució es transforma en un bat de beisbol per intimidar o una llossa de pedra irreformable i se li donen uns atributs sagrats, quasi taumatúrgics, deixa de ser útil. I si s'utilitza per excloure les eines democràtiques que ajuden a encarar i resoldre les diferències polítiques que sovint sorgeixen dins qualsevol societat, aleshores a més de inútil es antidemocràtica. El mateix passa amb la justícia. Quan esdevé venjativa, respon a criteris polítics, deixa de ser sorda, muda i cega i interpreta la llei al gust i sota les ordres del poder establer, es torna il·legítima.
Excloure la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació i declarar-lo com no constitucional, o inconstitucional, és un veritable despropòsit. És renunciar d'antuvi a la democràcia. És convidar a l'enfrontament a les parts. És deixar en mans de la violència allò que es pot deixar en mans de la paraula, de l'acord i del pacte. Afirmar que no hi ha una majoria social a favor de la independència és no voler reconèixer que hi ha una majoria sòlida que si la volem. Perquè si no és així, per quins setze ous no convoquen un referèndum que diuen que guanyarien?. No ho fan perquè l'únic cert és que entre un setanta i un vuitanta per cent de catalans estem a favor de convocar i fer un referèndum d'autodeterminació. El mateix percentatge de ciutadans volem ser republicans. Tot això segons les seves pròpies enquestes, no pas les que son en mans dels independentistes. La seva suposada majoria virtual no és més que una minoria real de bloqueig de tarannà quasi colonial. Aquesta és la raó de no voler acceptar el fet democràtic del referèndum el qual, per descomptat, si té plena cabuda dins de l'ordenament jurídic espanyol, dins de la Constitució i dins dels tractats internacionals que Espanya va signar i aixoplugar dins la seva constitució ja fa molts anys. El que passa és que per raons polítiques i por a la democràcia no el volen ni pactar, ni convocar, ni celebrar. No fos cas que guanyéssim els independentistes.....
No es tracta de si la sobirania rau en el poble espanyol o en el català. Discutir sobre això és una bajanada. Al Regne Unit amb Escòcia, a Canadà amb Quebec o a França amb Nova Caledònia ni s'ho han platejat ni ho han discutit. L'autodeterminació s'exerceix en el territori i en la població on es planteja la qüestió i es qüestiona la metròpoli. Es busquen solucions polítiques a problemes polítics. Si els problemes son de la magnitud del plantejat per Catalunya, amb més motiu. Les constitucions d'aquest països tampoc recollien explícitament el dret d'autodeterminació, però van acomodar les seves lleis a la situació platejada!. Espanya i excuses de mal pagador és el mateix..... Malauradament!.
L'himne català, Els Segadors, té una estrofa -la primera- prou explicita referida als castellans imperialistes d'altres temps, que avui manté plena vigència encara que només sigui referida als poderosos que regnen en totes les institucions d'aquest immemorial i galdós Estat espanyol: "Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena. Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba". No n'hi ha prou amb auto-considerar-se un estat de dret seriós i una democràcia consolidada. Se'n ha de ser i s'ha d'exercir!. Amb presos i exiliats polítics no se'n és. S'ha de demostrar cada dia!. Negant les eines de la democràcia, és a dir, negant el referèndum sense alternatives, així no es demostra. Ni manipulant la Justícia perquè es vengin i s'encarregui de reparar l'honor suposadament maculat de l'Estat. Ni fent de la violència i persecució policial l'únic instrument per resoldre un conflicte polític. Ni boicotejant les finances de la Generalitat, ni pressionant empreses per a que marxin. Ni perseguint rapers, còmics, mestres, batlles, regidors, comandaments de mossos i parlamentaris sobiranistes. Ni fent que el cap d'Estat avali l'ignominiós "a por ellos".....
S'ha de fer POLÍTICA. En majúscules!. Donat que no fer-la és deixar com única alternativa per a la part agreujada la desobediència. L'enfrontament. L'autodefensa. La revolta..... Fins i tot, la revolució!. És això el que busca l'unionisme?. Vol esclafar una suposada rebel·lió -com diuen els seus jutges i fiscals- amb l'ús de la força bruta?. Ho fiarà tot a la policia, a la guàrdia civil?. A l'exercit?. Als jutges i fiscals afinadors?. Quin preu s'haurà de pagar pel fet de no permetre utilitzar una eina tan escaient con és un referèndum d'autodeterminació, que demana un vuitanta per cent dels catalans i per que totes les parts concernides acceptin el resultat que es produeixi?. Esperen potser que des de Europa i la ONU imposin finalment la consulta?.
Cada cop queda menys temps. La determinació de la majoria de catalans no minva, si no que augmenta. La nostra paciència però també té un límit. L'únic que minva dia a dia és el respecte als principis democràtics d'un dels actors protagonistes del drama que estem vivint: la part espanyola. Encara que no hi ha cap altre alternativa per Espanya que no sigui ser valenta i justa, enlloc d'ufanosa i superba.....
O això o el desastre.....
