No hi ha millor manera per assolir una fita costeruda, com ara pot ser la independència efectiva de Catalunya, que començar la marxa a partir de la realitat d'aquí i d'ara. Repassem doncs on som, on volem ser i com arribar a ser el que volem.
Som davant una immensa roca que ens barra el pas i que no ens permet rodejar-la per continuar el nostre camí. L'u d'octubre de l'any passat més de 2,2 milions de ciutadans -43% del cens- vam anar a votar malgrat que una brutal repressió policial va voler impedir-ho. Ja de matinada milers de catalans ens vam concentrar davant dels col·legis electorals de forma pacífica per defensar urnes i paperetes davant les amenaces que des del Madrit institucional ens anunciaven. Tots sabem què va passar quan els col·legis van obrir les portes. Milers de pretorians degudament esperonats pels seus comandaments i alliçonats per la caverna mediàtica madrilenya van començar a repartir llenya de la forma més brutal i indiscriminada que hom hagi vist mai a un suposat estat de dret que s'auto
proclama com una democràcia consolidada de tall occidental. No considero necessari continuar recordant els ignominiosos fets que van ocorre i que tan vius mantenim en la nostra memòria individual i col·lectiva. Només em permeto fer una pregunta: Quanta gent hagués anat a votar si les condicions del referèndum no haguessin patit l'intromissió del Madrit antidemocràtic i violent i hagués pogut gaudir de les garanties democràtiques necessàries que avalessin els resultats?. Em faig aquesta pregunta perquè resulta extremadament irritant que des del unionisme es digui que el referèndum no es vàlid ja que només va participar un 43% dels electors i no va reunir les garanties democràtiques necessàries que ells, els constitucionalistes!, van boicotejar..... I això va passar perquè l'Estat espanyol va patir una esgarrifança de terror irreprimible davant dels auguris que s'intuïen sobrerament favorables a la independència.
A partir d'aleshores tot es va precipitar. L'estat va aplicar el 155, el gobierno va destituir el govern legítim, va dissoldre el Parlament i va convocar il·legítimament unes eleccions les quals, malgrat els antidemocràtics entrebancs que va posar Madrit, vam tornar a guanyar els independentistes per majoria absoluta. Llavors es quan comença la segona fase de la repressió. La guàrdia civil i la policia nacional espanyoles s'inventen un relat, degudament afinat per la fiscalia, relat que permet a la judicatura imputar als líders catalans delictes inexistents, empresonar-los injustament, forçar l'exili dels que no van voler sotmetre's a les arbitrarietats polítiques, policials i judicials espanyoles i endegar una causa general contra l'independentisme. El filibusterisme unionista es desborda: Carles Puigdemont no pot ser elegit com a president, perquè a la judicatura no li agrada. Jordi Sánchez tampoc. Jordi Turull comença el debat d'investidura però al segon dia es empresonat. Alguns diputats electes independentistes son privats dels seus sous i drets parlamentaris, alterant barroerament les majories assolides. Des d'aleshores, un miler de càrrecs públics catalans han estat detinguts, imputats, investigats i alguns jutjats i condemnats per la justícia castellana. Els advocats defensors informen de nombroses irregularitats que es produeixen durant la instrucció, que impossibilita una defensa com cal dels seus clients. S'embarguen diners i propietats d'alguns condemnats i s'inicia una autèntica cacera de bruixes generalitzada que la Santa Inquisició no hages pogut fer millor. Els franquistes i l'extrema dreta espanyola campa amb total impunitat pels carrés i places de Catalunya intimidant, amenaçant, insultant i agredint qui penja llaços, estelades o pancartes independentistes. La llibertat d'expressió, pel que fa a l'independentisme, ha desaparegut en nom de l'unitat de la pàtria i de l'honor de les corcades institucions espanyoles. I avui estem a les vespres d'un judici esperpèntic, del qual ja sabem la sentència, les penes i fins i tot els indults que ja ara proposen pels ajusticiats. Potser la mala consciència que tenen els unionistes no els deixa viure tranquils.....
La irritació i perplexitat de l'independentisme es veu esperonada per aquesta feixuga roca que ens barra el pas. Com es possible que en ple segle XXI hi hagi un estat, a la Europa democràtica, capaç de saltar-se lleis, ètica, seny, principis i democràcia amb tanta alegria sense que els demòcrates de dins i fora d'aquest estat no s'escandalitzin, no condemnin i no lluitin contra tan gran despropòsit?. No s'adonen que això que avui estem patint els catalans els pot passar a ells perquè l'anti-democràcia no coneix fronteres?.
Som en una mena d'atzucac. Les institucions espanyoles han embogit i tiren milles sense aturador ni vergonya. Els líders independentistes o son a la presó o aquells que encara romanen lliures es veuen emmanillats i tenallats per la por que senten i les amenaces que reben d'acabar com els polítics actualment empresonats i exiliats. La normalitat política que proclamen des de l'unionisme es troba molt lluny d'estar entre nosaltres i de ser veritat. Volem sortir d'aquest forat..... Però com fer-ho?.
Ben segur que no ens en sortirem si no és amb determinació i intel·ligència.....
Som davant una immensa roca que ens barra el pas i que no ens permet rodejar-la per continuar el nostre camí. L'u d'octubre de l'any passat més de 2,2 milions de ciutadans -43% del cens- vam anar a votar malgrat que una brutal repressió policial va voler impedir-ho. Ja de matinada milers de catalans ens vam concentrar davant dels col·legis electorals de forma pacífica per defensar urnes i paperetes davant les amenaces que des del Madrit institucional ens anunciaven. Tots sabem què va passar quan els col·legis van obrir les portes. Milers de pretorians degudament esperonats pels seus comandaments i alliçonats per la caverna mediàtica madrilenya van començar a repartir llenya de la forma més brutal i indiscriminada que hom hagi vist mai a un suposat estat de dret que s'auto
proclama com una democràcia consolidada de tall occidental. No considero necessari continuar recordant els ignominiosos fets que van ocorre i que tan vius mantenim en la nostra memòria individual i col·lectiva. Només em permeto fer una pregunta: Quanta gent hagués anat a votar si les condicions del referèndum no haguessin patit l'intromissió del Madrit antidemocràtic i violent i hagués pogut gaudir de les garanties democràtiques necessàries que avalessin els resultats?. Em faig aquesta pregunta perquè resulta extremadament irritant que des del unionisme es digui que el referèndum no es vàlid ja que només va participar un 43% dels electors i no va reunir les garanties democràtiques necessàries que ells, els constitucionalistes!, van boicotejar..... I això va passar perquè l'Estat espanyol va patir una esgarrifança de terror irreprimible davant dels auguris que s'intuïen sobrerament favorables a la independència.
A partir d'aleshores tot es va precipitar. L'estat va aplicar el 155, el gobierno va destituir el govern legítim, va dissoldre el Parlament i va convocar il·legítimament unes eleccions les quals, malgrat els antidemocràtics entrebancs que va posar Madrit, vam tornar a guanyar els independentistes per majoria absoluta. Llavors es quan comença la segona fase de la repressió. La guàrdia civil i la policia nacional espanyoles s'inventen un relat, degudament afinat per la fiscalia, relat que permet a la judicatura imputar als líders catalans delictes inexistents, empresonar-los injustament, forçar l'exili dels que no van voler sotmetre's a les arbitrarietats polítiques, policials i judicials espanyoles i endegar una causa general contra l'independentisme. El filibusterisme unionista es desborda: Carles Puigdemont no pot ser elegit com a president, perquè a la judicatura no li agrada. Jordi Sánchez tampoc. Jordi Turull comença el debat d'investidura però al segon dia es empresonat. Alguns diputats electes independentistes son privats dels seus sous i drets parlamentaris, alterant barroerament les majories assolides. Des d'aleshores, un miler de càrrecs públics catalans han estat detinguts, imputats, investigats i alguns jutjats i condemnats per la justícia castellana. Els advocats defensors informen de nombroses irregularitats que es produeixen durant la instrucció, que impossibilita una defensa com cal dels seus clients. S'embarguen diners i propietats d'alguns condemnats i s'inicia una autèntica cacera de bruixes generalitzada que la Santa Inquisició no hages pogut fer millor. Els franquistes i l'extrema dreta espanyola campa amb total impunitat pels carrés i places de Catalunya intimidant, amenaçant, insultant i agredint qui penja llaços, estelades o pancartes independentistes. La llibertat d'expressió, pel que fa a l'independentisme, ha desaparegut en nom de l'unitat de la pàtria i de l'honor de les corcades institucions espanyoles. I avui estem a les vespres d'un judici esperpèntic, del qual ja sabem la sentència, les penes i fins i tot els indults que ja ara proposen pels ajusticiats. Potser la mala consciència que tenen els unionistes no els deixa viure tranquils.....
La irritació i perplexitat de l'independentisme es veu esperonada per aquesta feixuga roca que ens barra el pas. Com es possible que en ple segle XXI hi hagi un estat, a la Europa democràtica, capaç de saltar-se lleis, ètica, seny, principis i democràcia amb tanta alegria sense que els demòcrates de dins i fora d'aquest estat no s'escandalitzin, no condemnin i no lluitin contra tan gran despropòsit?. No s'adonen que això que avui estem patint els catalans els pot passar a ells perquè l'anti-democràcia no coneix fronteres?.
Som en una mena d'atzucac. Les institucions espanyoles han embogit i tiren milles sense aturador ni vergonya. Els líders independentistes o son a la presó o aquells que encara romanen lliures es veuen emmanillats i tenallats per la por que senten i les amenaces que reben d'acabar com els polítics actualment empresonats i exiliats. La normalitat política que proclamen des de l'unionisme es troba molt lluny d'estar entre nosaltres i de ser veritat. Volem sortir d'aquest forat..... Però com fer-ho?.
Ben segur que no ens en sortirem si no és amb determinació i intel·ligència.....
