És una autèntica obscenitat que els nacionalistes espanyols se'n riguin joiosament i es freguin les mans per la violència desfermada l'u d'octubre a última hora, davant del Parlament de Catalunya i de la comissaria de la policia nacional a la Via Laietana. Fa anys i panys que ens provoquen i fomenten enfrontaments i quan ho aconsegueixen, s'esquincen les vestidures. Les provocacions contra els independentistes han abundat durant tots aquests darrers anys de manifestacions multitudinàries i pacífiques. Feixistes els dotze d'octubre, dia de la hispanitat i de la "raça" o les manifestacions de l'extrema dreta patrocinades i promogudes per C's, PP, VOX, SCC i Falange son una bona prova. L'últim cop ha sigut el 29 de setembre passat. Van ser els policies i la guàrdia civil aixoplugats dins del sindicat JUSAPOL, sota control i patrocini de C's, els que van manifestar-se per celebrar una mena d'homenatge i glorificació a les forces colonials de repressió que van actuar el dia del referèndum. Es a dir, un veritable escarni contra els milers de votants apallissats per ells un any abans. Els mateixos que van robar urnes i paperetes i van atonyinar milers de catalans van voler demostrar qui mana i gaudeix d'impunitat a Catalunya: ells i només ells i no pas la ciutadania pacífica. Tot això en nom de la sagrada unitat de la pàtria i sota la benedicció i mandat reials. Uns quants milers de provocadors vinguts d'arreu de l'Estat van decidir que el millor lloc per fer-ho era Barcelona i es van proposar ocupar la plaça de Sant Jaume, on es troba el Palau de la Generalitat i l'ajuntament de Barcelona. La provocació va ser manifesta, desvergonyida i ofensiva. Només la determinació de milers de defensors de la democràcia van impedir que es celebrés tan gran despropòsit, malgrat que els mossos els van atonyinar i reprimir durament amb l'excusa de protegir i defensar el dret de manifestació dels cínics i indignes policies i guàrdia civils en una exhibició de indissimulat feixisme practicant. Penso això perquè no acabo d'entendre que la policia espanyola faci manifestacions clarament generadores d'enfrontaments si no es que volen provocar violència, com fa habitualment el feixisme.
Tots aquest hostils desafiaments constitucionalistes han desfermat l'exasperació col·lectiva de la majoria de catalans, la qual ha esclatat l'u d'octubre d'enguany. Segons la guàrdia urbana quasi dues centes-mil persones només a Barcelona van celebrar manifestacions i accions multitudinàries arreu de Catalunya en protestes pacifiques però alhora contundents. Un cop concloses, un grup molt reduït va decidir continuar pel seu compte davant la comissaria i el Parlament. Van haver-hi corredisses, alguns cops de porra i enganxada de cartells a la porta del legislatiu amb la llegenda "República en construcció". Els fets van ser reprimits desproporcionadament pels antiavalots. No m'estranyaria gens, però, que entre els manifestants descontrolats haguessin més infiltrats espanyolistes que no pas independentistes. Amb tot, això resulta irrellevant. Encara que és força estrany que desprès de la provocació de JUSAPOL, surtin com bolets desenes de violents disposats a denigrar i carregar-se la reputació de pacifisme actiu que hem vingut practicant els independentistes any darrera any sense causar cap mena d'aldarulls.
Aquests fets han sigut aprofitats per C's i PP per proclamar joiosament que la violència presideix les manifestacions independentistes i que la divisió de la societat catalana s'accentua, segons marca el guio preestablert pels nacionalistes-unionistes-constitucionalistes-espanyolistes. Així doncs Alberto Rivera demana un cop més l'aplicació del recurrent article 155 corregit i augmentat, suspendre l'autonomia, la dissolució dels mossos d'esquadra, la intervenció de l'escola, televisió i radio públiques catalanes, que es protegeixin els drets dels unionistes hispano-catalans -no pas dels catalans en general, independentistes inclosos-, que s'aturi el suposat cop d'estat desfermat contra Espanya -no pas el veritablement desfermat amb l'article 155 contra Catalunya- i mil càstigs més pels diabòlics i violents independentistes. Per la seva banda Pablo Casado també vol el 155 perpètuament aplicat, demana la il·legalització de ERC, PDCat i les CUP, no negociar amb la Generalitat amb les pistoles damunt la taula -com no siguin pistoles espanyoles ja m'explicareu....- i prendre el control definitiu de Catalunya perquè a l'estat no el defensa ningú allà. Recordem que el PP només té quatre diputats al Parlament, encara que el franquisme sempre viu controla totes les institucions de l'estat..... Com es pot comprovar els partits d'arrel franquista, en plena competició entre ells per demostrar qui és més anti-català i que s'auto proclamen defensors de la Constitució i de l'estat de dret, no s'estan per romanços i proposen escapçar els anhels de independència i llibertat, justícia i democràcia dels catalans, sense manies i si cal emprant la força bruta, de forma traumàtica i/o violenta.....
Per altra banda la pusil·lanimitat mostrada per alguns dels actuals líders independentistes, encara que circumstancials com a conseqüència dels polítics segrestats i exiliats, no ajuda gens a que la ciutadania sobiranista pugui mantenir la calma i la fe necessàries en aquests convulsos temps que corren, ja que amb les seves (in)decisions envers la (no) política republicana que venen desenvolupant -ho fan només de forma purament retòrica-, desperten un enorme i indignant desconcert i malfiança entre les files independentistes i els actuals líders polítics catalans. No es pot demanar que els CDR apretin i desprès, quan ho fan, enviar els antiavalots a reprimir-los. No pot dir-se que si abans de novembre no hi ha proposta del Gobierno sobre el dret d'autodeterminació, es deixarà de recolzar a Pedro Sánchez i després desdir-se del plaç donat en seu parlamentària. No es pot dir que no s'obeeix el mandat de Llarena i desprès acceptar submisament les imposicions i suspendre els seus drets i sous parlamentaris als diputats empresonats o exiliats...... No podem dir que el mandat república prové de l'u d'octubre i tornar enrere cap el peix al cove acceptant negociar engrunes financeres, retirada de recursos, un nou estatut d'autonomia o demanar clemència pels presoners i exiliats polítics amenaçats amb trenta anys de presó per uns delictes que mai van cometre. S'ha de exigir la llibertat i la restitució de tots els drets polítics dels presoners!. S'ha de complir el mandat emanat l'1O!. S'han de recuperar les lleis socials recorregudes pel Gobierno davant del seu TC sense esperar la seva aquiescència!. ERC no vol prendre decisions que posin en perill l'acció del seu partit i la llibertat dels seus líders d'ara. PDCat no sap si anar al costat de Carles Puigdemont o desempallegar-se d'ell i anar per un altre costat. Ambdues formacions no saben si tenen que continuar endavant decididament o aturar-se i buscar noves i impossibles complicitats. S'ha de recuperar la dignitat i el respecte de les maleïdes institucions espanyoles!. Les expectatives electorals, però, condicionen miserablement el tarannà dels nous i vells republicans, els quals esdevenen republicans de pa sucat amb oli......
Hi ha tantes coses que es poden fer o no fer i dir o no dir sense que provoquin conseqüències indesitjables....!.
Si sumen les provocacions i violència latent i present entre els nacional-unionistes espanyols i les tebieses i pors dels líders independentistes d'avui es podrà veure perquè l'actual situació de la política catalana pot esdevenir explosiva. Tot sembla apuntar que a Espanya l'interessa que hi hagin enfrontaments i violència per justificar la repressió sense límits que estan disposats a utilitzar. En tenim les evidències de l'1O. Alguns polítics catalans es troben aclaparats i atordits i no saben què fer ni cap on anar per fer realitat el somni de la independència, cada cop més majoritari, irreprimible i transversal a Catalunya, fet que per ells ha esdevingut un veritable malson. I la premsa espanyolista madrilenya atia els enfrontaments i fomenta la violència manipulant informacions o difonen directament mentides i falsedats, en defensa de la sagrada unitat de la pàtria, una, grande y libre. Tot un cocktail a punt d'ebullició i de fer esclatar l'olla a pressió.....
Per tant, bo seria que ERC -Pere Aragonès i Joan Tardà- i PDCat -David Bonvehí i Miriam Nogueras- entomin la seva part alíquota de culpa i s'assabentin que si no rectifiquen i impulsen el moviment independentista per damunt dels seus interessos partidistes, la gent els passarà per sobre.... i aleshores els lliris es tornaran llances definitivament!. O és que no s'han assabentat que els independentistes si sabem el que volem, com ho volem aconseguir i quan ho aconseguirem?. És que no se'n recorden que l'anomenat procés independentista, com els carrers, sempre seran nostres?. No saben que la gent independentista és capaç de mobilitzar a milions de ciutadans en defensa de la independència?. No s'adonen que volem la unitat de totes les formacions polítiques, socials i ciutadanes -això és la Generalitat!- catalanes per aconseguir la llibertat i plena sobirania deixant per desprès les picabaralles partidistes?.
Les preguntes que ens podem continuar fent son: Volen tots plegats que la gent acabi fent una veritable revolució què, necessàriament seria molt menys pacífica i molt més clàssica com la que fins ara hem fet?. No seria millor que tot es resolgués convocant un referèndum d'autodeterminació vinculant -acordat o no amb l'estat espanyol-, amb la mediació i control de la comunitat internacional?.
No es millor utilitzar urnes i paperetes que no pas pistoles, canons i tancs.....?.
Tots aquest hostils desafiaments constitucionalistes han desfermat l'exasperació col·lectiva de la majoria de catalans, la qual ha esclatat l'u d'octubre d'enguany. Segons la guàrdia urbana quasi dues centes-mil persones només a Barcelona van celebrar manifestacions i accions multitudinàries arreu de Catalunya en protestes pacifiques però alhora contundents. Un cop concloses, un grup molt reduït va decidir continuar pel seu compte davant la comissaria i el Parlament. Van haver-hi corredisses, alguns cops de porra i enganxada de cartells a la porta del legislatiu amb la llegenda "República en construcció". Els fets van ser reprimits desproporcionadament pels antiavalots. No m'estranyaria gens, però, que entre els manifestants descontrolats haguessin més infiltrats espanyolistes que no pas independentistes. Amb tot, això resulta irrellevant. Encara que és força estrany que desprès de la provocació de JUSAPOL, surtin com bolets desenes de violents disposats a denigrar i carregar-se la reputació de pacifisme actiu que hem vingut practicant els independentistes any darrera any sense causar cap mena d'aldarulls.
Aquests fets han sigut aprofitats per C's i PP per proclamar joiosament que la violència presideix les manifestacions independentistes i que la divisió de la societat catalana s'accentua, segons marca el guio preestablert pels nacionalistes-unionistes-constitucionalistes-espanyolistes. Així doncs Alberto Rivera demana un cop més l'aplicació del recurrent article 155 corregit i augmentat, suspendre l'autonomia, la dissolució dels mossos d'esquadra, la intervenció de l'escola, televisió i radio públiques catalanes, que es protegeixin els drets dels unionistes hispano-catalans -no pas dels catalans en general, independentistes inclosos-, que s'aturi el suposat cop d'estat desfermat contra Espanya -no pas el veritablement desfermat amb l'article 155 contra Catalunya- i mil càstigs més pels diabòlics i violents independentistes. Per la seva banda Pablo Casado també vol el 155 perpètuament aplicat, demana la il·legalització de ERC, PDCat i les CUP, no negociar amb la Generalitat amb les pistoles damunt la taula -com no siguin pistoles espanyoles ja m'explicareu....- i prendre el control definitiu de Catalunya perquè a l'estat no el defensa ningú allà. Recordem que el PP només té quatre diputats al Parlament, encara que el franquisme sempre viu controla totes les institucions de l'estat..... Com es pot comprovar els partits d'arrel franquista, en plena competició entre ells per demostrar qui és més anti-català i que s'auto proclamen defensors de la Constitució i de l'estat de dret, no s'estan per romanços i proposen escapçar els anhels de independència i llibertat, justícia i democràcia dels catalans, sense manies i si cal emprant la força bruta, de forma traumàtica i/o violenta.....
Per altra banda la pusil·lanimitat mostrada per alguns dels actuals líders independentistes, encara que circumstancials com a conseqüència dels polítics segrestats i exiliats, no ajuda gens a que la ciutadania sobiranista pugui mantenir la calma i la fe necessàries en aquests convulsos temps que corren, ja que amb les seves (in)decisions envers la (no) política republicana que venen desenvolupant -ho fan només de forma purament retòrica-, desperten un enorme i indignant desconcert i malfiança entre les files independentistes i els actuals líders polítics catalans. No es pot demanar que els CDR apretin i desprès, quan ho fan, enviar els antiavalots a reprimir-los. No pot dir-se que si abans de novembre no hi ha proposta del Gobierno sobre el dret d'autodeterminació, es deixarà de recolzar a Pedro Sánchez i després desdir-se del plaç donat en seu parlamentària. No es pot dir que no s'obeeix el mandat de Llarena i desprès acceptar submisament les imposicions i suspendre els seus drets i sous parlamentaris als diputats empresonats o exiliats...... No podem dir que el mandat república prové de l'u d'octubre i tornar enrere cap el peix al cove acceptant negociar engrunes financeres, retirada de recursos, un nou estatut d'autonomia o demanar clemència pels presoners i exiliats polítics amenaçats amb trenta anys de presó per uns delictes que mai van cometre. S'ha de exigir la llibertat i la restitució de tots els drets polítics dels presoners!. S'ha de complir el mandat emanat l'1O!. S'han de recuperar les lleis socials recorregudes pel Gobierno davant del seu TC sense esperar la seva aquiescència!. ERC no vol prendre decisions que posin en perill l'acció del seu partit i la llibertat dels seus líders d'ara. PDCat no sap si anar al costat de Carles Puigdemont o desempallegar-se d'ell i anar per un altre costat. Ambdues formacions no saben si tenen que continuar endavant decididament o aturar-se i buscar noves i impossibles complicitats. S'ha de recuperar la dignitat i el respecte de les maleïdes institucions espanyoles!. Les expectatives electorals, però, condicionen miserablement el tarannà dels nous i vells republicans, els quals esdevenen republicans de pa sucat amb oli......
Hi ha tantes coses que es poden fer o no fer i dir o no dir sense que provoquin conseqüències indesitjables....!.
Si sumen les provocacions i violència latent i present entre els nacional-unionistes espanyols i les tebieses i pors dels líders independentistes d'avui es podrà veure perquè l'actual situació de la política catalana pot esdevenir explosiva. Tot sembla apuntar que a Espanya l'interessa que hi hagin enfrontaments i violència per justificar la repressió sense límits que estan disposats a utilitzar. En tenim les evidències de l'1O. Alguns polítics catalans es troben aclaparats i atordits i no saben què fer ni cap on anar per fer realitat el somni de la independència, cada cop més majoritari, irreprimible i transversal a Catalunya, fet que per ells ha esdevingut un veritable malson. I la premsa espanyolista madrilenya atia els enfrontaments i fomenta la violència manipulant informacions o difonen directament mentides i falsedats, en defensa de la sagrada unitat de la pàtria, una, grande y libre. Tot un cocktail a punt d'ebullició i de fer esclatar l'olla a pressió.....
Per tant, bo seria que ERC -Pere Aragonès i Joan Tardà- i PDCat -David Bonvehí i Miriam Nogueras- entomin la seva part alíquota de culpa i s'assabentin que si no rectifiquen i impulsen el moviment independentista per damunt dels seus interessos partidistes, la gent els passarà per sobre.... i aleshores els lliris es tornaran llances definitivament!. O és que no s'han assabentat que els independentistes si sabem el que volem, com ho volem aconseguir i quan ho aconseguirem?. És que no se'n recorden que l'anomenat procés independentista, com els carrers, sempre seran nostres?. No saben que la gent independentista és capaç de mobilitzar a milions de ciutadans en defensa de la independència?. No s'adonen que volem la unitat de totes les formacions polítiques, socials i ciutadanes -això és la Generalitat!- catalanes per aconseguir la llibertat i plena sobirania deixant per desprès les picabaralles partidistes?.
Les preguntes que ens podem continuar fent son: Volen tots plegats que la gent acabi fent una veritable revolució què, necessàriament seria molt menys pacífica i molt més clàssica com la que fins ara hem fet?. No seria millor que tot es resolgués convocant un referèndum d'autodeterminació vinculant -acordat o no amb l'estat espanyol-, amb la mediació i control de la comunitat internacional?.
No es millor utilitzar urnes i paperetes que no pas pistoles, canons i tancs.....?.
