La meva llista de blogs

dijous, 3 de maig del 2018

UN ARTICLE 155 CRÒNIC I OMNIPRESENT.... PER SEMPRE MÉS?.

El virrei Millo ha parlat. Ho ha fet sense embuts i sense vergonya de cap mena. Com faria un submís i lleial súbdit de qualsevol rei borbó d'historial atribolat i violent, com ara Felip V. Aquest rei va ser qui va conquerir i consolidar la seva corona anorreant l'antiga confederació catalana-aragonesa i absorbint aquells reialmes estrossejats i dessagnats per les tropes borbòniques, per a major glòria i honor del regne de Castella i de Déu nostre senyor.....

Millo ha declarat que amb l'aplicació de l'article 155 Catalunya funciona millor. Però també s'ha sincerat. Ha anunciat que hi haurà més article 155 "de cirurgia més fina encara que hi hagi govern en un futur, si calgués, per frenar decisions del govern".

Qui realment està parlant per boca de Millo es Mariano Rajoy. I ho fa per a tots aquells que creuen que investint un president submís i sotmès a Madrit, obedient a jutges i tribunals espanyols i configurant un govern que acati la llei -castellana, per descomptat- s'aixecarà l'aplicació del beneït article 155 de la sagrada i pètria Constitució espanyola. I el nou i sotmès govern català podrà fer i desfer política i prendre decisions governamentals sense impediments de cap mena..... sempre que li plagui a la sagrada inquisició espanyola que rau i governa la villa y corte. Hi ha qui creu que investint i nomenant un nou govern de la Generalitat podrà revertir tot el mal que aquesta aplicació ens ha fet. Això pensen molts d'ERC i del PDCat, encapçalats per Junqueras i  Pascal. Però Millo adverteix alhora que si es reverteixen algunes de les decisions i mesures preses pel gobierno d'Espanya en nom de Catalunya, no els tremolarà el pols i tornarà l'esmentat article 155 de forma total o parcial, directa o indirectament, però irremeiablement tornarà.....

Ja ho va dir Felip V a través del decret de Nova Planta i les instruccions secretes dictades pel fiscal del consell de Castilla José Rodrigo Villalpando, instrucció i decret per altra banda sempre vigents a Catalunya: "Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Traducció segle XXI: Formalment aixecaran l'aplicació però sense que es noti la cura -ep!, o potser encara que es noti!- continuaran fent allò que vulguin i convingui més als interessos de la Espanya immemorial, sempre "una, grande y libre", abans que atendre els interessos i necessitats de Catalunya i dels catalans. I ho faran en nom de la democràcia i de l'estat de dret que diuen és Espanya.....

Quina barrabassada més ens hauran de fer i imposar des de Espanya per a què els catalans reaccionem amb determinació i fermesa, d'una punyetera vegada, desobeint totes les lleis, resolucions, sentències i ordres que dictin des de Madrit els actuals fiscals -ara afinadors, segons l'ex ministre Fernández Díaz- del Consell del regne de Castella -avui Espanya-, en nom del rei Felip VI, per la gracia de Déu i de Franco?. Som o no som República?. Ens ho creiem o no?.

Jo si m'ho crec!. I tots aquells que s'ho creguin, que posin el retrat del rei de cap per avall..... Us imaginau quina cara farien els inquisidors generals si una bona part dels treballadors públics catalans es neguessin a seguir les ordres de Madrit?. Si els mossos d'esquadra protestessin iradament davant les falses acusacions que fan des de la policia nacional i la guàrdia civil per desprestigiar el cos i desobeïssin les arbitraries ordres que surten del ministeri del Interior espanyol, quina fila faria el ministre Zoido, el president Rajoy i els seus col·laboradors necessaris i més que suficients....?. L'apoteosi aniria per conta de la resta de ciutadans independentistes, o senzillament demòcrates catalans si ens poséssim al capdavant de la desobediència, per exemple, no pagant els impostos a Madrit, no acceptant les resolucions de la justícia castellana o rebutjant de paraula i amb fets la legitimitat del gobierno de Rajoy per imposar-nos restriccions de tota mena a la llibertat d'expressió, a l'acció parlamentaria i de govern o qualsevol dels molts drets que com a homes lliures tenim però que avui es troben amenaçats per la deriva autoritària que pateix tot l'Estat. 

No estic propugnant que utilitzem la força bruta o la violència revolucionaria per aconseguir el nostre anhel de llibertat. Estic defensant que amb la nostra determinació posem en evidència els partits unionistes corromputs i malaltissament institucionalitzats, així com el gobierno de Rajoy sense principis democràtics i les institucions d'Espanya que de tan barrejades que estan no es pot distingir quina és quina ni l'existència de la separació de poders que a qualsevol estat del Món gaudeixen el poder legislatiu, l'executiu i el judicial entre ells. Hem de posar en evidència que l'Estat espanyol no té cap mena de legitimitat per governar Catalunya. Ni per jutjar i empresonar o expulsar cap a l'estranger polítics que fan política. Tampoc té cap mena de dret a posar en perill l'estabilitat econòmica del país pressionant i dictant decrets per a què les empreses marxin. No pot retallar drets dels ciutadans perquè no li agrada el color groc i el que representa, ni el só dels xiulets, el que s'escriu a la premsa i a la xarxa, el que s'informa als mitjans públics o privats desafectes al règim o el que canten i denuncien els joglars del segle XXI, ja siguin rapers, còmics o titellaires. Estic proposant que defensem la innocència dels nou mestres injustament acusats d'humiliar els fills de la guàrdia civil a l'escola de Sant Andreu de la Barca, desprès de les agressions de l'u d'octubre fetes pels repressors espanyols a tot Catalunya. Demano justícia i que no siguin assenyalats ni exposats a l'ira pública per polítics com Alberto Rivera, publicant fotos i dades personals de tots ells. Estic denunciant que l'atiament de l'odi contra l'independentisme en particular i el catalanisme en general està arribant a uns extrems insuportables. Hem de posar en evidència davant del Món que l'estat espanyol ha retrocedit més de quaranta anys i ha tornat a ser autoritari, abassegador, violent, antidemocràtic i injust, com passava durant els millors temps d'en Franco. Una mena d'estat que a Catalunya ja no ens serveix de res, ni el volem i no hi confiem...... En volem un de nou, net, defensor dels drets i de la llibertat.

La llibertat i la independència no depèn exclusivament dels parlamentaris, dels polítics o dels intel·lectuals. Depèn de tots, ja sigui plegats o individualment. Depèn de tots els ciutadans i de la força i conviccions que estem disposats a esmerçar per aconseguir-les. I tot això des de la força que dona el pacifisme i el respecta als principis democràtics..... Com es normal i habitual dins de l'independentisme.

Si no lluitem ni ens defensem l'article 155 es tornarà crònic i l'Estat espanyol ens anorrearà..... A tots, no només els independentistes. A Catalunya i als catalans. A tots!.

Defensem-nos i posem-hi remei.....