Ja poden dir amb tota llibertat que estem jugant una partida de pòquer descobert.... Amb les cartes marcades, però!. L'Estat español en general i el govern en particular comencen a reconèixer desvergonyidament que la seva pretensió és aniquilar l'independentisme, no pas restablir l'ordre constitucional o impartir justícia. Ni tant sols volen imposar l'estat de dret que diuen és Espanya. Ho ha reconegut Soraya Saenz de Santamaria tot responent a una interpel·lació d'Albert Rivera, fustigador despietat del catalanisme, a la sessió de control del dia 21 de març d'enguany sobre l'anomenat procés català. Ha vingut a dir que el govern i totes les institucions de l'Estat estan fent tot allò que és possible i també impossible per anorrear l'independentisme. Ho fan amb tot l'arsenal bèl·lic a la seva disposició. El bo i el dolent. El legítim i l'il·legítim. Acusant falsament els líders polítics, mantenint-los segrestats a la presó a sis-cent quilòmetres de casa seva, imposant tota mena de limitacions i condicions judicials al Parlament i als diputats, amenaçant amb espases de Dàmocles damunt del cap dels possibles futurs presidents de la Generalitat o intimidant i assetjant el legítim president Carles Puigdemont, hores d'ara refugiat a Bèlgica. Ja no se'n amaguen i ho reconeixen obertament, descaradament. Volen aniquilar els independentistes -començant pels líders- sense cap mena de miraments..... I hores d'ara malauradament, ho estan aconseguint!.
El gran error de l'independentisme ha sigut creure que Madrit acabaria acceptant el joc democràtic i que a la fi s'avindria a negociar políticament sobre el dret del poble català a decidir com tenia que ser la relació política, econòmica, administrativa, ciutadana i cultural amb Espanya. Per nosaltres, que som i ens sentim nació, és quelcom natural i normal que Catalunya sigui considerada com a subjecte polític i, per tant, que gaudim dels mateixos drets polítics i nacionals que tenen altres pobles en situació similar a la nostra. Res més lluny del que creu Espanya!. El regne d'Espanya no reconeixerà mai a Catalunya com a subjecte polític i molt menys com a nació. Si no, perquè van guanyar la guerra de successió al 1714?. Fa més de tres-cents anys, Catalunya va ser conquerida a sang i fetge per les tropes borbòniques. Van esborrar del mapa institucions, lleis i constitucions i l'administració, pròpies de Catalunya. Van foragitar la llengua catalana de l'ensenyament -i van clausurar universitats!-, de la societat i de l'administració, tot imposant els usos i costum castellans i la seva llengua com oficial del Principat. I va començar l'enèsim intent d'assimilació per convertir-nos definitivament en una província més de Castella. "Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" deien des de la cort del rei Borbó Felip V. Tres-cents anys després diuen "que se consiga el efecto aunque se note el cuidado", també des de la cort de Felip VI......
Madrit està actuant desinhibidament!. Sense embuts. Està jugant amb les cartes marcades, imposant noves regles d'actuació i convivència arbitràriament; retorçant les lleis i la Constitució; manipulant la fiscalia; utilitzant els jutges i la justícia políticament; maneflejant la policia Nacional i la Guàrdia Civil com a policies polítics i forces d'ocupació; grapejant els mitjans de comunicació espanyols -quasi tots-; i violentant els principis democràtics a tort i dret. Estan destruint el seu benvolgut estat de dret, que ja es mort hores d'ara a Espanya!. Certament que el procedir de Madrit tard o d'hora acabarà sent jutjat pels tribunals europeus i condemnat pels demòcrates de tot el món, però això passarà dintre d'uns quants anys i llavors potser els independentistes ja estarem morts i enterrats i per tant, Madrit pagarà gustosament el preu que l'imposin els estaments internacionals ja que la seva feina haurà reeixit...... "Aunque se note el cuidado".
Davant d'aquesta ofensiva final generalitzada, poca cosa poden fer els nostres líders polítics. Aguantar estoicament els xàfec judicial i policial, empassar-se tots els gripaus que els endossin des de Madrit, pagar les quantioses multes i fiances que els imposin encara que signifiqui la ruïna per a ells i les seves famílies i queixar-se amargament de les actuacions brutals i barroeres de l'Estat espanyol. És cert que podrien fer una desobediència cívica i pacífica davant de tantes injustícies sofertes, però com podran guanyar unes quantes dotzenes de polítics empresonats, exiliats i aclaparats davant la fúria rabiosa i venjativa del feixuc i despietat Estat espanyol?. No els podem demanar que facin l'impossible. Però això que per uns quants polítics és impossible fer, resulta possible fer-ho per a la majoria independentista catalana, unida i predisposada.....
No seriem el primer poble que es revolta pacíficament davant les injustícies i abusos dels governats de la metròpoli. Això van fer els ciutadans hindús davant el govern colonial anglés. I van guanyar la seva llibertat. Si no volen reconèixer que Catalunya és l'última colònia espanyola, hi ha altres exemples de pobles revoltats contra els governats opressors que també van guanyar. Els ciutadans afroamericans van aconseguir -ni que fos sobre el paper- el reconeixement dels seus drets civils. Les dones, al principi del segle XX van aconseguir el dret a votar després d'una lluita llarga i feixuga. I doncs, perquè no hem de vèncer els catalans si ens revoltem pacíficament davant d'un veritable estat colonial -almenys, així es comporta!- com n'hi ha pocs, dins l'Europa continental del segle XXI?.
Ha arribat la nostra hora!. La revolta pacífica i cívica és l'arma de la qual disposem per preservar la dignitat de les nostres institucions. La desobediència civil, massiva i en pau pot vèncer la violència de Madrit, les injustícies dels seus jutges i fiscals i els abusos de les seves forces repressores. I el que és més important, el restabliment dels principis democràtics i els drets civils que hores d'ara es troben tan malmesos a l'Estat espanyol. L'any 1930 Gandhi va iniciar una marxa de tres-cents kilòmetres a peu fins la costa de l'oceà Índic per recollir un grapat de sal. Va ser un gest de desafiament davant del monopoli que les forces colonials mantenien sobre la sal. I aquell grapat de sal va arrossegar a milers de ciutadans indis a fer el mateix: a desobeir les lleis angleses. La resta de la història es prou coneguda. I els resultats, també. A finals de l'any 1955 una dona negra va pujar a un autobús i va asseure's als seients reservats als blancs. La van detenir, tancar al calabós i la van multar amb 14 dòlars. Es deia Rosa Parks i la seva desobediència va significar l'inici del moviment d'alliberament -encapçalat per Martin Luther King- dels negres als Estats Units. Dos gestos, un grapat de sal i negar-se a aixecar-se, van commoure les consciències d'indis i negres. I van guanyar.
Nosaltres no ens commovem?. Els jutges i fiscals no ens estan humiliant cada dia?. No estan faltant el respecte degut als nostres polítics elegits democràticament?. L'estat espanyol no està vulnerant cada dia més els nostres drets?. No estan trepitjant idees polítiques i sentiments de milions de ciutadans?. No estan arruïnant la vida i les families dels nostres líders per pura i dura venjança i ràbia?. No estan foragitant de les nostres vides els principis democràtics, l'estat de dret i la separació de poders?. Propicien que les empreses marxin, espolien cap a Sixena el patrimoni cultural català i amenacen la nostra llengua. Volen imposar-se al Parlament de Catalunya perquè els diputats parlin del que Madrit vol que parlem, votem allò que a ells els vagi bé i investim aquell que a ells els hi plagui. Ignoren la voluntat de la majoria que varem guanyar les darreres eleccions, convocades il·legítimament per ells......
Què més hem d'aguantar per començar a desobeir massivament?. Que més ha de passar perquè comencem a caminar per recollir el grapat de sal de la llibertat que ens hem guanyat?. Ens quedarem asseguts fermament al nostre lloc defensant els nostres drets?. O potser obeirem submisament per sempre més, complint les ordres dels manaires, aprofitats i corruptes de la metròpoli?.
Ha arribat la nostra hora!. Hem d'encapçalar novament en cami cap a la llibertat, pacíficament, cívicament però decididament. El futur es troba a les nostres mans. Els nostres líders, ara segrestats i tancats al calabós o exiliats i refugiats a l'estranger han fet la seva feina, millor o pitjor, però l'han feta. Ara ens toca a nosaltres!. Si no ens tornem a mobilitzar massivament, si no desobeïm les arbitrarietats que ens imposen des de Madrit, si no plantem cara a jutges, fiscals i forces d'ocupació espanyoles que es dediquen més a anorrear-nos que no pas a defensar drets, llibertat i impartir justícia, acabaran guanyant ells.
Fem que aquesta aparent victòria de Madrit d'ara esdevingui pírrica, un miratge i que la nostra lluita pacífica, cívica, massiva i decidida s'imposi a tanta injustícia, violència de tota mena i il·legitimitat de l'Estat espanyol. Fem que es consolidi la nostra República. I acabarem recuperant els nostres drets i aconseguint definitivament la independència de Catalunya i la llibertat dels catalans.
El gran error de l'independentisme ha sigut creure que Madrit acabaria acceptant el joc democràtic i que a la fi s'avindria a negociar políticament sobre el dret del poble català a decidir com tenia que ser la relació política, econòmica, administrativa, ciutadana i cultural amb Espanya. Per nosaltres, que som i ens sentim nació, és quelcom natural i normal que Catalunya sigui considerada com a subjecte polític i, per tant, que gaudim dels mateixos drets polítics i nacionals que tenen altres pobles en situació similar a la nostra. Res més lluny del que creu Espanya!. El regne d'Espanya no reconeixerà mai a Catalunya com a subjecte polític i molt menys com a nació. Si no, perquè van guanyar la guerra de successió al 1714?. Fa més de tres-cents anys, Catalunya va ser conquerida a sang i fetge per les tropes borbòniques. Van esborrar del mapa institucions, lleis i constitucions i l'administració, pròpies de Catalunya. Van foragitar la llengua catalana de l'ensenyament -i van clausurar universitats!-, de la societat i de l'administració, tot imposant els usos i costum castellans i la seva llengua com oficial del Principat. I va començar l'enèsim intent d'assimilació per convertir-nos definitivament en una província més de Castella. "Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" deien des de la cort del rei Borbó Felip V. Tres-cents anys després diuen "que se consiga el efecto aunque se note el cuidado", també des de la cort de Felip VI......
Madrit està actuant desinhibidament!. Sense embuts. Està jugant amb les cartes marcades, imposant noves regles d'actuació i convivència arbitràriament; retorçant les lleis i la Constitució; manipulant la fiscalia; utilitzant els jutges i la justícia políticament; maneflejant la policia Nacional i la Guàrdia Civil com a policies polítics i forces d'ocupació; grapejant els mitjans de comunicació espanyols -quasi tots-; i violentant els principis democràtics a tort i dret. Estan destruint el seu benvolgut estat de dret, que ja es mort hores d'ara a Espanya!. Certament que el procedir de Madrit tard o d'hora acabarà sent jutjat pels tribunals europeus i condemnat pels demòcrates de tot el món, però això passarà dintre d'uns quants anys i llavors potser els independentistes ja estarem morts i enterrats i per tant, Madrit pagarà gustosament el preu que l'imposin els estaments internacionals ja que la seva feina haurà reeixit...... "Aunque se note el cuidado".
Davant d'aquesta ofensiva final generalitzada, poca cosa poden fer els nostres líders polítics. Aguantar estoicament els xàfec judicial i policial, empassar-se tots els gripaus que els endossin des de Madrit, pagar les quantioses multes i fiances que els imposin encara que signifiqui la ruïna per a ells i les seves famílies i queixar-se amargament de les actuacions brutals i barroeres de l'Estat espanyol. És cert que podrien fer una desobediència cívica i pacífica davant de tantes injustícies sofertes, però com podran guanyar unes quantes dotzenes de polítics empresonats, exiliats i aclaparats davant la fúria rabiosa i venjativa del feixuc i despietat Estat espanyol?. No els podem demanar que facin l'impossible. Però això que per uns quants polítics és impossible fer, resulta possible fer-ho per a la majoria independentista catalana, unida i predisposada.....
No seriem el primer poble que es revolta pacíficament davant les injustícies i abusos dels governats de la metròpoli. Això van fer els ciutadans hindús davant el govern colonial anglés. I van guanyar la seva llibertat. Si no volen reconèixer que Catalunya és l'última colònia espanyola, hi ha altres exemples de pobles revoltats contra els governats opressors que també van guanyar. Els ciutadans afroamericans van aconseguir -ni que fos sobre el paper- el reconeixement dels seus drets civils. Les dones, al principi del segle XX van aconseguir el dret a votar després d'una lluita llarga i feixuga. I doncs, perquè no hem de vèncer els catalans si ens revoltem pacíficament davant d'un veritable estat colonial -almenys, així es comporta!- com n'hi ha pocs, dins l'Europa continental del segle XXI?.
Ha arribat la nostra hora!. La revolta pacífica i cívica és l'arma de la qual disposem per preservar la dignitat de les nostres institucions. La desobediència civil, massiva i en pau pot vèncer la violència de Madrit, les injustícies dels seus jutges i fiscals i els abusos de les seves forces repressores. I el que és més important, el restabliment dels principis democràtics i els drets civils que hores d'ara es troben tan malmesos a l'Estat espanyol. L'any 1930 Gandhi va iniciar una marxa de tres-cents kilòmetres a peu fins la costa de l'oceà Índic per recollir un grapat de sal. Va ser un gest de desafiament davant del monopoli que les forces colonials mantenien sobre la sal. I aquell grapat de sal va arrossegar a milers de ciutadans indis a fer el mateix: a desobeir les lleis angleses. La resta de la història es prou coneguda. I els resultats, també. A finals de l'any 1955 una dona negra va pujar a un autobús i va asseure's als seients reservats als blancs. La van detenir, tancar al calabós i la van multar amb 14 dòlars. Es deia Rosa Parks i la seva desobediència va significar l'inici del moviment d'alliberament -encapçalat per Martin Luther King- dels negres als Estats Units. Dos gestos, un grapat de sal i negar-se a aixecar-se, van commoure les consciències d'indis i negres. I van guanyar.
Nosaltres no ens commovem?. Els jutges i fiscals no ens estan humiliant cada dia?. No estan faltant el respecte degut als nostres polítics elegits democràticament?. L'estat espanyol no està vulnerant cada dia més els nostres drets?. No estan trepitjant idees polítiques i sentiments de milions de ciutadans?. No estan arruïnant la vida i les families dels nostres líders per pura i dura venjança i ràbia?. No estan foragitant de les nostres vides els principis democràtics, l'estat de dret i la separació de poders?. Propicien que les empreses marxin, espolien cap a Sixena el patrimoni cultural català i amenacen la nostra llengua. Volen imposar-se al Parlament de Catalunya perquè els diputats parlin del que Madrit vol que parlem, votem allò que a ells els vagi bé i investim aquell que a ells els hi plagui. Ignoren la voluntat de la majoria que varem guanyar les darreres eleccions, convocades il·legítimament per ells......
Què més hem d'aguantar per començar a desobeir massivament?. Que més ha de passar perquè comencem a caminar per recollir el grapat de sal de la llibertat que ens hem guanyat?. Ens quedarem asseguts fermament al nostre lloc defensant els nostres drets?. O potser obeirem submisament per sempre més, complint les ordres dels manaires, aprofitats i corruptes de la metròpoli?.
Ha arribat la nostra hora!. Hem d'encapçalar novament en cami cap a la llibertat, pacíficament, cívicament però decididament. El futur es troba a les nostres mans. Els nostres líders, ara segrestats i tancats al calabós o exiliats i refugiats a l'estranger han fet la seva feina, millor o pitjor, però l'han feta. Ara ens toca a nosaltres!. Si no ens tornem a mobilitzar massivament, si no desobeïm les arbitrarietats que ens imposen des de Madrit, si no plantem cara a jutges, fiscals i forces d'ocupació espanyoles que es dediquen més a anorrear-nos que no pas a defensar drets, llibertat i impartir justícia, acabaran guanyant ells.
Fem que aquesta aparent victòria de Madrit d'ara esdevingui pírrica, un miratge i que la nostra lluita pacífica, cívica, massiva i decidida s'imposi a tanta injustícia, violència de tota mena i il·legitimitat de l'Estat espanyol. Fem que es consolidi la nostra República. I acabarem recuperant els nostres drets i aconseguint definitivament la independència de Catalunya i la llibertat dels catalans.
