Tinc tantes coses per dir-vos i escriure..... Tanmateix, no sé per on començar!.
Comencem per l'aprovació de la llei del referèndum i el filibusterisme emprat pels grups parlamentaris unionistes, entestats en impedir-ho?. Per la abusiva i il·legítima detenció d'una quinzena d'empleats públics vinculats a l'organització de la consulta?. Pel vergonyós espectacle que les forces d'ocupació espanyoles van donar buscant urnes, paperetes i sobres, assetjant empreses i fent escorcolls sense mandat judicial?. O la brutalitat que les forces espanyoles van emprar contra milers de ciutadans -set-cents mil no van poder votar per l'actuació de la policia i guàrdia civil- que pacíficament exigíem exercir els nostres drets?. O potser puc començar per l'escandalosa estigmatització i persecució feta per la policia i guàrdia civil espanyoles, així com per la fiscalia i l'Audiència Nacional, els quals s'han acarnissat contra els Mossos d'Esquadra i el Major Josep Lluís Trapero, i els presidents de Òmnium -Jordi Cuixart- i de la ANC -Jordi Sànchez-, acusant-los de sediciosos perquè malgrat els abruptes esforços de l'unionisme, malaguanyats i contundents alhora, tot va sortir com volia l'independentisme i no pas com volien els nacionalistes espanyols....?.
El que ha passat aquests dies és només el pròleg del que pot passar d'ara endavant perquè l'Estat espanyol té molt mal perdre. I tot sembla indicar que ja han perdut, fins i tot abans que Catalunya sigui plenament independent i sobirana. De manera que l'odi acumulat i la set de venjança dominaran el seu comportament en l'esdevenidor.....
Certament, l'independentisme ha guanyat tant el relat dins de Catalunya com fora, a l'estranger. A Catalunya i a la resta del Món, la mobilització de milions de catalans defensant pacíficament els nostres drets civils davant la violència desplegada per l'Estat, ha servit per constatar que una papereta i una urna sempre guanyen la barbàrie i l'acarnissament, per més que les exerceixin forces policials suposadament dirigides pel poder polític d'un Estat feble però perillós, el qual alhora s'ha revelat prepotent i forassenyat.....
Aquesta feblesa espanyola es el que més ens ha d'amoïnar a tots els ciutadans perquè són capaços de fer qualsevol cosa per tal de guanyar l'embat, en diuen el desafiament secessionista, que Catalunya ha plantejat des de -no ho oblidéssim pas!- fa més de set anys. La vergonyosa actuació del Partit Popular arran l'aprovació de l'Estatut convenientment raspallat per les Corts i referendat pel poble català, així com la recollida de signatures arreu d'Espanya contra aquest propi estatut i la posterior impugnació davant d'un Tribunal Constitucional il·legítim -va ser desvergonyidament manipulat pels populars-, ja donen suficients pistes del que son capaços de fer en defensa dels interessos del nacional-catolicisme imperant i sempre viu a l'Espanya immemorial i eterna, que tan agrada els conservadors dretans i els jacobins suposadament d'esquerres, el quals remenen les cireres espanyoles des de sempre, per la gràcia de Déu......
La superba, l'esquerpa sequedat, el terrible complex d'inferioritat, la gelosia i l'enveja son algunes de les característiques que condicionen les reaccions forassenyades que solen tenir els poders espanyols, ja siguin fàctics, reals o teòrics.També hi ha característiques bones i positives presents en el caràcter espanyol -castellà!-, però quan hi ha conflicte solen guiar-se més per les vísceres i la negativitat que per la raó i el positivisme. Els manca confiança en ells mateixos!. Aquesta es la raó per la qual cosa només tenen dues opcions en la resolució de conflictes: vèncer o morir. No accepten diàleg perquè en realitat busquen la rendició incondicional de l'adversari. Volen anorrear, no pas pactar perquè podria interpretar-se com feblesa o renuncia. Es allò tant castellà de "más vale honra sin barcos que barcos sin honra".....
Així doncs, preparem-nos pel pitjor i l'encertarem. Son capaços de morir matant..... La prova d'això la trobem en les manipulacions anti-democràtiques que les forces financeres i empresarials han posat en marxa aquests últims dies, deslocalitzant els domicilis socials de les empreses més senyeres de Catalunya cap Espanya. Podem qualificar-ho com un moviment típicament polític de recolzament a les polítiques de Mariano Rajoy. Aquest xantatge sens dubte es tornarà contra la mateixa Espanya, ja que no evitarà la independència, demostra la seva feblesa política i econòmica i refermarà el caràcter clarament anti-democràtic -i autoritari- de l'Estat espanyol. D'això se'n diu obtenir una victòria pírrica que es tornarà en derrota definitiva.....
En canvi, només pel fet que Catalunya no te res a perdre i ho té tot a guanyar, per tot això acabarem conquerint la victòria final: la independència.
Tinc tantes coses per dir-vos que no sé per on començar. Però tenim molt de temps per parlar, enraonar, pactar i escriure tot el que passarà a partir del dia 10 d'octubre, el primer dia de la Catalunya plena, rica, sobirana i independent!.
Comencem per l'aprovació de la llei del referèndum i el filibusterisme emprat pels grups parlamentaris unionistes, entestats en impedir-ho?. Per la abusiva i il·legítima detenció d'una quinzena d'empleats públics vinculats a l'organització de la consulta?. Pel vergonyós espectacle que les forces d'ocupació espanyoles van donar buscant urnes, paperetes i sobres, assetjant empreses i fent escorcolls sense mandat judicial?. O la brutalitat que les forces espanyoles van emprar contra milers de ciutadans -set-cents mil no van poder votar per l'actuació de la policia i guàrdia civil- que pacíficament exigíem exercir els nostres drets?. O potser puc començar per l'escandalosa estigmatització i persecució feta per la policia i guàrdia civil espanyoles, així com per la fiscalia i l'Audiència Nacional, els quals s'han acarnissat contra els Mossos d'Esquadra i el Major Josep Lluís Trapero, i els presidents de Òmnium -Jordi Cuixart- i de la ANC -Jordi Sànchez-, acusant-los de sediciosos perquè malgrat els abruptes esforços de l'unionisme, malaguanyats i contundents alhora, tot va sortir com volia l'independentisme i no pas com volien els nacionalistes espanyols....?.
El que ha passat aquests dies és només el pròleg del que pot passar d'ara endavant perquè l'Estat espanyol té molt mal perdre. I tot sembla indicar que ja han perdut, fins i tot abans que Catalunya sigui plenament independent i sobirana. De manera que l'odi acumulat i la set de venjança dominaran el seu comportament en l'esdevenidor.....
Certament, l'independentisme ha guanyat tant el relat dins de Catalunya com fora, a l'estranger. A Catalunya i a la resta del Món, la mobilització de milions de catalans defensant pacíficament els nostres drets civils davant la violència desplegada per l'Estat, ha servit per constatar que una papereta i una urna sempre guanyen la barbàrie i l'acarnissament, per més que les exerceixin forces policials suposadament dirigides pel poder polític d'un Estat feble però perillós, el qual alhora s'ha revelat prepotent i forassenyat.....
Aquesta feblesa espanyola es el que més ens ha d'amoïnar a tots els ciutadans perquè són capaços de fer qualsevol cosa per tal de guanyar l'embat, en diuen el desafiament secessionista, que Catalunya ha plantejat des de -no ho oblidéssim pas!- fa més de set anys. La vergonyosa actuació del Partit Popular arran l'aprovació de l'Estatut convenientment raspallat per les Corts i referendat pel poble català, així com la recollida de signatures arreu d'Espanya contra aquest propi estatut i la posterior impugnació davant d'un Tribunal Constitucional il·legítim -va ser desvergonyidament manipulat pels populars-, ja donen suficients pistes del que son capaços de fer en defensa dels interessos del nacional-catolicisme imperant i sempre viu a l'Espanya immemorial i eterna, que tan agrada els conservadors dretans i els jacobins suposadament d'esquerres, el quals remenen les cireres espanyoles des de sempre, per la gràcia de Déu......
La superba, l'esquerpa sequedat, el terrible complex d'inferioritat, la gelosia i l'enveja son algunes de les característiques que condicionen les reaccions forassenyades que solen tenir els poders espanyols, ja siguin fàctics, reals o teòrics.També hi ha característiques bones i positives presents en el caràcter espanyol -castellà!-, però quan hi ha conflicte solen guiar-se més per les vísceres i la negativitat que per la raó i el positivisme. Els manca confiança en ells mateixos!. Aquesta es la raó per la qual cosa només tenen dues opcions en la resolució de conflictes: vèncer o morir. No accepten diàleg perquè en realitat busquen la rendició incondicional de l'adversari. Volen anorrear, no pas pactar perquè podria interpretar-se com feblesa o renuncia. Es allò tant castellà de "más vale honra sin barcos que barcos sin honra".....
Així doncs, preparem-nos pel pitjor i l'encertarem. Son capaços de morir matant..... La prova d'això la trobem en les manipulacions anti-democràtiques que les forces financeres i empresarials han posat en marxa aquests últims dies, deslocalitzant els domicilis socials de les empreses més senyeres de Catalunya cap Espanya. Podem qualificar-ho com un moviment típicament polític de recolzament a les polítiques de Mariano Rajoy. Aquest xantatge sens dubte es tornarà contra la mateixa Espanya, ja que no evitarà la independència, demostra la seva feblesa política i econòmica i refermarà el caràcter clarament anti-democràtic -i autoritari- de l'Estat espanyol. D'això se'n diu obtenir una victòria pírrica que es tornarà en derrota definitiva.....
En canvi, només pel fet que Catalunya no te res a perdre i ho té tot a guanyar, per tot això acabarem conquerint la victòria final: la independència.
Tinc tantes coses per dir-vos que no sé per on començar. Però tenim molt de temps per parlar, enraonar, pactar i escriure tot el que passarà a partir del dia 10 d'octubre, el primer dia de la Catalunya plena, rica, sobirana i independent!.
