Des de que Junts pel Si i les CUP van arribar a l'acord pressupostari es va produir l'enèsim terrabastall al món polític espanyol. Un cop més, l'entesa entre independentistes va agafar l'unionisme amb els pixats al ventre. Ells creien que la divisió -la seva única i última esperança- impediria continuar el full de ruta sobiranista fins les últimes conseqüències. Per tant, els seus esforços van encaminats a fomentar aquesta suposada divisió que mai acaba d'arribar..... Així doncs, l'unionisme a tornat a patir una nova decepció, corregida i augmentada.
Dins l'unionisme, els socialistes mereixen una consideració especial. Fins ara es podia distingir el capteniment existent entre PSC i PSOE envers l'afer català. Però degut a l'últim desacord sorgit entre ambdues formacions -formalment sobiranes- amb motiu de la votació d'investidura de Rajoy, han canviat les relacions entre elles..... Per això han tingut que arribar a un nou acord -per enfortir las relacions PSOE-PSC- en el qual pràcticament desapareixen les minses diferències existents i el socialisme català renuncia a la seva sobirania autònoma en benefici del socialisme espanyol. A partir d'ara, el PSC ja no podrà demanar grup parlamentari propi al Congrés, no podrà votar diferent del que decideixin els espanyols, els quals imposen la seva posició final sobre qualsevol assumpte d'estat i tindran que pactar la política de pactes, a Catalunya, amb l'omnipresent comitè federal del PSOE. Encara que si bé els militants catalans podran participar a les primàries del PSOE, fins i tot tindran que consensuar el candidat a la presidència de la Generalitat, si s'escau..... El PSC s'han abaixat els pantalons per última vegada!. Com abans se'ls havia baixat tot renunciant al dret d'autodeterminació de Catalunya, que des de la seva fundació havien defensant i votat a favor en seu parlamentaria!. Ras i curt!. El PSC perd pes polític dins dels òrgans de decisió del PSOE mentre que el PSOE guanya presencia i essència -poder!- dins del PSC.
Així doncs, ara els socialistes catalans són formalment còmplices i co-autors de totes les bajanades que solen dir i fer els més conspicus militants social-espanyolistes quan parlen sobre Catalunya, l'independentisme i els catalans..... Són cul i merda!. Un d'ells es el pre-candidat Patxi López, que no per ser basc entén gaire més del procés sobiranista que ho pugi entendre un del PP. "Hem d'aturar aquesta bogeria", brama!. Es lamenta de "la fractura en dos de la societat catalana", mentre regurgita fastiguejat que "Catalunya té segrestat l'espai públic per un independentisme que tracta d'imposar una visió uniformadora de la societat catalana i fer-ho dinamitant el sistema democràtic". El més inversemblant es que la seva proposta per integrar a tothom perquè puguem sentir-nos còmodes dins d'Espanya consisteix en parlar del finançament, de les competències i reformar el senat espanyol..... Llaurada de rucs i cavada de xiquets, collita de pets. Com pot algú, que es considera un polític suficientment intel·ligent com per aspirar a liderar el socialisme espanyol, dir quelcom tan fals, insubstancial i passat de moda sobre Catalunya?. Vomitar bajanades, mentir i exagerar per arreglar el problema català no es precisament llaurar ni adobar la terra perquè floreixi alguna cosa més que pets pudents...... Encara que la llaurada sigui de rucs!.
No Patxi, no!. Així no s'estenen ponts ni es recuperen lleialtats trencades. Dir aquestes mentides només serveixen per posar en evidència la manca de propostes i de principis democràtics d'Espanya i, particularment, dels socialistes. I de passada poses al PSC en la més absoluta irrellevància política a Catalunya..... Els condemnes al mateix lloc que ja es troben hores d'ara populars i ciudadanos: als llimbs electorals per tota l'eternitat!.
Es molt trist que el socialisme català s'hagi fos dins del socialisme espanyol. I encara més ara que el PSOE està ple de sicaris a la recerca del poder..... Ficar-se en aquest merder els emmerdarà fins al cap de munt...... Encara més i definitivament!.
El disgust unionista va in crescendo. A cada dia que passa pateixen una nova rebolcada. Ara un grapat de juristes -notaris, advocats i catedràtics- diuen que es perfectament legal i possible fer un referèndum sense necessitat de canviar la sagrada Constitució espanyola. I l'endemà la Fundació Konrad Adenauer avisa al Partit Popular que no pot guanyar Catalunya "només amb jutges i policies"..... Però els unionistes persisteixen tossudament negant la viabilitat del referèndum i manipulant tant la policia com la fiscalia per continuar assetjant l'independentisme, sense cap mena de legitimitat ni decència. A l'unionisme, ja sigui conservador, lerrouxista o progressista, els escau a la perfecció la dita: Tant has fet, que l'ha cagada.
En fi....!. La ràbia unionista augmenta i com a conseqüència també ho fa la quantitat de merda que llancen damunt de l'independentisme. Però la desesperació, la impotència i la ràbia son males companyies perquè sovint es tornen contra qui les conrea. I així, l'unionisme surt esquitxat.... I perd credibilitat!.
Jo no em crec res que vingui de la fiscalia, la policia o del govern d'Espanya!. No juguen net. Ni lleialment. L'unionisme ha perdut l'oremus. I per tant, no me'n refio gens ni mica d'ells.
Per tant, endavant la independència!. I més ara, mentre ells estan prou ocupats defecant i eixugant-se el cul..... I el cap, que el tenen prou brut!.
Dins l'unionisme, els socialistes mereixen una consideració especial. Fins ara es podia distingir el capteniment existent entre PSC i PSOE envers l'afer català. Però degut a l'últim desacord sorgit entre ambdues formacions -formalment sobiranes- amb motiu de la votació d'investidura de Rajoy, han canviat les relacions entre elles..... Per això han tingut que arribar a un nou acord -per enfortir las relacions PSOE-PSC- en el qual pràcticament desapareixen les minses diferències existents i el socialisme català renuncia a la seva sobirania autònoma en benefici del socialisme espanyol. A partir d'ara, el PSC ja no podrà demanar grup parlamentari propi al Congrés, no podrà votar diferent del que decideixin els espanyols, els quals imposen la seva posició final sobre qualsevol assumpte d'estat i tindran que pactar la política de pactes, a Catalunya, amb l'omnipresent comitè federal del PSOE. Encara que si bé els militants catalans podran participar a les primàries del PSOE, fins i tot tindran que consensuar el candidat a la presidència de la Generalitat, si s'escau..... El PSC s'han abaixat els pantalons per última vegada!. Com abans se'ls havia baixat tot renunciant al dret d'autodeterminació de Catalunya, que des de la seva fundació havien defensant i votat a favor en seu parlamentaria!. Ras i curt!. El PSC perd pes polític dins dels òrgans de decisió del PSOE mentre que el PSOE guanya presencia i essència -poder!- dins del PSC.
Així doncs, ara els socialistes catalans són formalment còmplices i co-autors de totes les bajanades que solen dir i fer els més conspicus militants social-espanyolistes quan parlen sobre Catalunya, l'independentisme i els catalans..... Són cul i merda!. Un d'ells es el pre-candidat Patxi López, que no per ser basc entén gaire més del procés sobiranista que ho pugi entendre un del PP. "Hem d'aturar aquesta bogeria", brama!. Es lamenta de "la fractura en dos de la societat catalana", mentre regurgita fastiguejat que "Catalunya té segrestat l'espai públic per un independentisme que tracta d'imposar una visió uniformadora de la societat catalana i fer-ho dinamitant el sistema democràtic". El més inversemblant es que la seva proposta per integrar a tothom perquè puguem sentir-nos còmodes dins d'Espanya consisteix en parlar del finançament, de les competències i reformar el senat espanyol..... Llaurada de rucs i cavada de xiquets, collita de pets. Com pot algú, que es considera un polític suficientment intel·ligent com per aspirar a liderar el socialisme espanyol, dir quelcom tan fals, insubstancial i passat de moda sobre Catalunya?. Vomitar bajanades, mentir i exagerar per arreglar el problema català no es precisament llaurar ni adobar la terra perquè floreixi alguna cosa més que pets pudents...... Encara que la llaurada sigui de rucs!.
No Patxi, no!. Així no s'estenen ponts ni es recuperen lleialtats trencades. Dir aquestes mentides només serveixen per posar en evidència la manca de propostes i de principis democràtics d'Espanya i, particularment, dels socialistes. I de passada poses al PSC en la més absoluta irrellevància política a Catalunya..... Els condemnes al mateix lloc que ja es troben hores d'ara populars i ciudadanos: als llimbs electorals per tota l'eternitat!.
Es molt trist que el socialisme català s'hagi fos dins del socialisme espanyol. I encara més ara que el PSOE està ple de sicaris a la recerca del poder..... Ficar-se en aquest merder els emmerdarà fins al cap de munt...... Encara més i definitivament!.
El disgust unionista va in crescendo. A cada dia que passa pateixen una nova rebolcada. Ara un grapat de juristes -notaris, advocats i catedràtics- diuen que es perfectament legal i possible fer un referèndum sense necessitat de canviar la sagrada Constitució espanyola. I l'endemà la Fundació Konrad Adenauer avisa al Partit Popular que no pot guanyar Catalunya "només amb jutges i policies"..... Però els unionistes persisteixen tossudament negant la viabilitat del referèndum i manipulant tant la policia com la fiscalia per continuar assetjant l'independentisme, sense cap mena de legitimitat ni decència. A l'unionisme, ja sigui conservador, lerrouxista o progressista, els escau a la perfecció la dita: Tant has fet, que l'ha cagada.
En fi....!. La ràbia unionista augmenta i com a conseqüència també ho fa la quantitat de merda que llancen damunt de l'independentisme. Però la desesperació, la impotència i la ràbia son males companyies perquè sovint es tornen contra qui les conrea. I així, l'unionisme surt esquitxat.... I perd credibilitat!.
Jo no em crec res que vingui de la fiscalia, la policia o del govern d'Espanya!. No juguen net. Ni lleialment. L'unionisme ha perdut l'oremus. I per tant, no me'n refio gens ni mica d'ells.
Per tant, endavant la independència!. I més ara, mentre ells estan prou ocupats defecant i eixugant-se el cul..... I el cap, que el tenen prou brut!.
