Avui penso donar la meva opinió sobre la realitat de Catalunya davant del complicat escenari mundial. La propera independència es produirà en un context força complicat. A nivell d'Espanya, però també europeu i de la resta del món. Per tant, hi ha quelcom a considerar sobre la situació internacional que es trobarà la futura i desitjada república catalana.
El trencament emocional amb l'estat espanyol ja s'ha produït. Només falta oficialitzar la ruptura política i administrativa, la qual cosa passarà la propera tardor, segons consta en el full de ruta sobiranista. Espanya, per Catalunya, ha esdevingut un intent fallit d'encaix, degut fonamentalment a l'actitud fortament excloent i altiva del caràcter castellà dominant i hegemònic a tot l'estat. Aquest nacionalisme -mai reconegut- abrandat, transformat en espanyolisme visceral, ha fet impossible la convivència de la nació catalana -i de qualsevol altra nació peninsular- dins de l'actual regne d'Espanya. La superba castellana exhibida desinhibidament per les classes dominats aixoplugades a Madrit s'estén en tots els àmbits de la societat: cultural, econòmic, financer, polític, esportiu, mediàtic, administratiu, burocràtic, legislatiu, judicial..... Analitzem, encara que sigui de manera somera, alguns d'aquest àmbits de clar domini i imposició castellana.
La cultura en castellà no permet que altres parles no castellanes puguin desenvolupar-se amb igualtat de condicions i normalitat social. El castellà ha usurpat el nom d'espanyol, excloent tota la resta de llengües de l'Estat i buscant el seu anorreament definitiu mitjançant coaccions polítiques, administratives, judicials i fins i tot econòmiques. Intents que van des del decret de Nova Planta -"que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"-, fins els centenars de lleis, normes, ordres i decrets que imposen la llengua de Cervantes per damunt de qualsevol altra. Però és precisament en l'àmbit econòmic i financer on es manifesten amb més claredat les ànsies hegemòniques castellanes, sempre en detriment dels interessos de Catalunya. La discriminació en l'àmbit aeri-portuari o ferroviari resulta clamorós. Barajas ha de ser l'aeroport més important de l'Estat, per la qual cosa utilitzen totes les armes al seu abast per tal d'aconseguir-ho: des de posar AENA i IBERIA al seu servei, fins demanar a les companyies aèries intercontinentals que passin, surtin o arribin a Madrid obligatòriament. La diplomàcia espanyola hi té la ma trencada en vestir acords afavoridors de l'opció madrilenya. Per damunt de criteris de rendibilitat econòmica, turística i comercial!. El mateix passa amb les líneas ferroviàries -siguin o no d'alta velocitat- i amb les autopistes -de peatge o lliures-. I si parlem de ports, els quantiosos beneficis que produeix el port de Barcelona i Tarragona serveixen per eixugar el dèficit i finançar les inversions d'altres ports d'Espanya..... Tot te origen i destí a Madrid. Tot passa per Madrid. Madrit planifica, finança -amb els impostos de tots, incloent-hi dels catalans- i construeix les infraestructures segons els interessos de Madrit. I si es produeix un fracàs financer, per exemple, les autopistes de peatge de rodalies madrilenyes o el magatzem Castor..... no passa res!. S'ho queda l'estat i paguem tots el ciutadans les pèrdues produïdes. Perquè afecten a empreses que fan negocis i tenen contactes amb el poder polític a la llotja del Bernabeu i tenen seu social a la capital del regne. Així es tanca el cercle...... Una breu referència al poder judicial. A Espanya els jutges no tenen cap obligació de parlar totes les llengües oficials de l'estat. Ni català, ni gallec, ni basc. La llengua de la justícia es exclusivament el castellà. Tots els funcionaris tenen l'obligació de dominar el castellà i la llengua pròpia del territori on treballen..... menys els jutges. Això comporta que si vols expressar-te en català en l'àmbit judicial, rebis l'advertiment del teu advocat o procurador de que millor no ho facis, si vols rebre justícia sense dilacions ni traduccions problemàtiques. Per no parlar del fet que sovint, alguns jutges a més de mirar-te amb menyspreu si ho fas, t'obliguin a canviar d'idioma o t'acusin de ser un mal educat. Ha passat més d'un cop..... Esports, la caverna mediàtica madrilenya, els alts i mitjos funcionaris de carrera, la feblesa democràtica i l'abús de judicialització..... No paga la pena continuar la descripció de l'espanyolisme imperant a l'Estat -veritable nacional-catolicisme herència directa del franquisme- en aquests àmbits, ja que existeix el risc de fer bullir massa la sang a més d'un bon jan decebut.
L'estat espanyol es la història d'un fracàs estrepitós mai auto-reconegut. Almenys per Catalunya i els catalans. Defensar que la nació castellana es la nació espanyola, acusar els altres de nacionalistes excloents i no reconèixer-se com a tals els mateixos espanyols, confondre volgudament Castella amb Espanya i fer de Madrit un veritable forat negre xuclador de sang i suor, i destructor de bens, diners, il·lusions i esperances de la resta de l'Estat, ha portat a l'actual model Espanya-Madrit a la seva previsible fallida integral.
Potser, amb una miqueta de sort, quan Catalunya obtingui la independència, Espanya i els espanyols reaccionaran just per intentar superar el sotrac patit i esmenar els complexos, les pors i les injustícies que han anat acumulant històricament al llarg dels segles. D'una crisi se'n pot sortir enfortit..... No aniria malament que es produís un nou segle d'or, o una nova generació del 98 que permetés Espanya ressorgir.... Com l'au Fènix!. Que no defalleixin!.
En canvi, Europa ho te més complicat......
L'estat espanyol es la història d'un fracàs estrepitós mai auto-reconegut. Almenys per Catalunya i els catalans. Defensar que la nació castellana es la nació espanyola, acusar els altres de nacionalistes excloents i no reconèixer-se com a tals els mateixos espanyols, confondre volgudament Castella amb Espanya i fer de Madrit un veritable forat negre xuclador de sang i suor, i destructor de bens, diners, il·lusions i esperances de la resta de l'Estat, ha portat a l'actual model Espanya-Madrit a la seva previsible fallida integral.
Potser, amb una miqueta de sort, quan Catalunya obtingui la independència, Espanya i els espanyols reaccionaran just per intentar superar el sotrac patit i esmenar els complexos, les pors i les injustícies que han anat acumulant històricament al llarg dels segles. D'una crisi se'n pot sortir enfortit..... No aniria malament que es produís un nou segle d'or, o una nova generació del 98 que permetés Espanya ressorgir.... Com l'au Fènix!. Que no defalleixin!.
En canvi, Europa ho te més complicat......
