Les quatre formacions espanyoles predominants però decadents no s'han posat d'acord, fonamentalment.... per culpa de Catalunya!. El procés sobiranista català plana pels cels d'Hispània com si de Smaug el drac destructor de la Terra Mitjana es tractes. El Partit Popular i Mariano Rajoy no accepten ni en broma pactar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació i molt menys acceptarien la independència de Catalunya. De fet, no volen parlar de res i amb ningú. Per això han condemnat a l'avern Democràcia i Llibertat i Esquerra Republicana de Catalunya.... per ser catalanistes i independentistes!. Els socialistes prefereixen ignorar els desitjos del 80% dels catalans que es manifesten a favor de poder decidir el futur a través de les urnes -com recolzaven ells tot just fa dos eleccions enrere!- i ara ofereixen canviar la Constitució, donant-li un caire federal -des del jacobinisme innat en ells- però sense explicar com s'ho faran tenint en compte que PP i C's son irremeiablement necessaris per poder fer-ho alhora que super-escadussers en fer canvis constitucionals de calat on poder encabir les necessitats i urgències catalanes. A Ciudadanos ja els coneixem a Catalunya!. Són anti-catalanistes de mena, lerrouxistes dissimulats, manipuladors i mentiders en qüestions d'idiomes -i d'altres!- i abrandats nacionalistes -espanyols, per descomptat!-, a més de defensar postures econòmiques properes al reaganisme i thatcherisme. Per tant, incompatibles amb la tolerància i el pluralisme propis de Catalunya. Podemos alhora són populistes i progressistes, demòcrates i imperatius, un pelet indefinits en la qüestió catalana, encara què defensen el dret dels catalans a decidir que volem ser de grans.... sempre que prèviament es pacti amb qui no vol pactar!.
A Catalunya estant els catalans no hem d'escoltar els cants de sirena que ens llancen des dels esculls infranquejables que encerclen Hispània. Perquè canten per fer-nos enfonsar tot xocant contra ells. Són cançons carregades de mentides i insults. Mariano Rajoy no vol saber res dels afers catalans. No és precisament un exemple de polític demòcrata. Ni ell ni el seu partit són demòcrates...!. Són defensors de la llei, sagrada i pètria alhora, sigui justa o injusta, i de l'advocacia de l'Estat!. No respecten ni tan sols el seu Parlament quan neguen que l'oposició faci la tasca setmanal de control i preguntes a l'executiu perquè està en funcions i per tant, fora de control polític. Els ministres es neguen a donar explicacions a les comissions que els requereixen. Però van fent la seva implacablement!. Impugnen davant el TC totes les lleis aprovades pel Parlament català, sense cap mena d'escrúpols pel mal que això ocasiona. Boicotegen tots els impostos que crea la Generalitat per alleugerir les finances catalanes. Retarden fins l'últim sospir les bestretes financeres que pertoquen legalment a Catalunya. No pagant el deute que té contret l'Estat espanyol envers Catalunya, el qual augmenta dia a dia. Imposen objectius de reducció de dèficit als comptes públics catalans impossibles d'assumir. Amenaçant amb intervenir -encara més?- la Generalitat si no fan bondat..... La guerra de Pedro Sánchez i dels socialistes es una altre. Volen surar sobre la mar espanyola encabritada, per no enfonsar-se, però han volgut carregar amb tones de plom damunt d'ells en forma de pacte amb Ciudadanos, el que fa que el naufragi socialista s'hagi precipitat per estribord, es a dir per la dreta. Per això no accepten el referèndum d'autodeterminació, perquè s'estan enfonsant i Albert Rivera els té tenallats per la proa.... Ni tant sols el salvavides federal els permetrà sobreviure!. Albert Rivera i Ciudadanos estan embrancats a la conquesta del centre polític espanyol, orfe des de l'esclat de l'UCD. Ells són les sirenes cantaires!. Amb el pretensiós Albert Rivera com alter ego de Adolfo Suárez. C's són els més manipuladors, mentides i els que desafinen més quan parlen de Catalunya!. Malgrat que ara s'han disfressat de moderats, liberals, reformistes i de demòcrates de tota la vida. Són sibil·lins fins l'avorriment. Han aconseguit neutralitzar els socialistes i fer que les consignes nacionalistes castellanes s'apoderin del discurs socialdemòcrata espanyol. Les primeres mesures que han implementat els governs municipals compartits a Catalunya entre PSC i C's, han sigut contra la llengua catalana i a favor de la castellana en els reglaments municipals i de les diputacions, retolació de carreteres, carrers, places i contra l'ús preferent del català.... als ajuntaments catalans!. Per no parlar del relleu fet als populars de les Illes Balears i País Valencià com ariets contra l'unitat de la llengua catalana i la identitat pròpia d'aquells territoris. Per acabar, Podemos -a Catalunya, En Comú Podem- ha heretat els tics i manies de Iniciativa, es a dir, fòbia malaltissa contra Convergència i els seus polítics, sectarisme esquerranós exacerbat, indefinició sobre el dret a decidir i un bonisme exagerat impropi d'una formació política. De debò creuen que podran convèncer a populars, Ciudadanos, fins i tot els socialistes que tenen que permetre la celebració d'un referèndum d'autodeterminació....?. Impossible!. A més a més, encara tindrien en contra els advocats de l'Estat, el TC, els alts funcionaris i..... l'IBEX 35!. Això si que és una missió impossible.....
No hem d'escoltar els cants de sirena que ens volen seduir per fer que ens estimbem. Els catalans som afortunats. Tenim partits polítics que si ens ofereixen un projecte de país engrescador. Gaudim d'uns líders que si escolten els clams de la ciutadania. I fruïm d'un país que ens ofereix un futur ple d'esperances i renovades oportunitats. Només ens demana treball, coratge i confiança en les nostres pròpies forces. Hem de ser fidels als nostres principis democràtics i a la legitimitat que sens dubte avalen el nostre objectiu primordial: la independència.
A les properes eleccions espanyoles si que hem d'anar a votar. Massivament!. Hem de fer-ho per a formacions inequívocament catalanes. Democràcia i Llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya i les CUP si finalment es presenten esperen el nostre vot. Ja siguin junts o separats és molt important que aquests partits obtinguin un resultat aclaparador. I només ho podran aconseguir si l'immensa majoria de catalans els votem. Al cap i a la fi ells són els únics que diuen sense embuts què volen fer, quan ho volen fer i com ho faran. Les formacions espanyolistes ni tant sols se sap què podran fer. I les formacions indefinides, continuaran marejant la perdiu..... indefinidament.
Així què.... Anem a votar tots per aconseguir la INDEPENDÈNCIA!.
A Catalunya estant els catalans no hem d'escoltar els cants de sirena que ens llancen des dels esculls infranquejables que encerclen Hispània. Perquè canten per fer-nos enfonsar tot xocant contra ells. Són cançons carregades de mentides i insults. Mariano Rajoy no vol saber res dels afers catalans. No és precisament un exemple de polític demòcrata. Ni ell ni el seu partit són demòcrates...!. Són defensors de la llei, sagrada i pètria alhora, sigui justa o injusta, i de l'advocacia de l'Estat!. No respecten ni tan sols el seu Parlament quan neguen que l'oposició faci la tasca setmanal de control i preguntes a l'executiu perquè està en funcions i per tant, fora de control polític. Els ministres es neguen a donar explicacions a les comissions que els requereixen. Però van fent la seva implacablement!. Impugnen davant el TC totes les lleis aprovades pel Parlament català, sense cap mena d'escrúpols pel mal que això ocasiona. Boicotegen tots els impostos que crea la Generalitat per alleugerir les finances catalanes. Retarden fins l'últim sospir les bestretes financeres que pertoquen legalment a Catalunya. No pagant el deute que té contret l'Estat espanyol envers Catalunya, el qual augmenta dia a dia. Imposen objectius de reducció de dèficit als comptes públics catalans impossibles d'assumir. Amenaçant amb intervenir -encara més?- la Generalitat si no fan bondat..... La guerra de Pedro Sánchez i dels socialistes es una altre. Volen surar sobre la mar espanyola encabritada, per no enfonsar-se, però han volgut carregar amb tones de plom damunt d'ells en forma de pacte amb Ciudadanos, el que fa que el naufragi socialista s'hagi precipitat per estribord, es a dir per la dreta. Per això no accepten el referèndum d'autodeterminació, perquè s'estan enfonsant i Albert Rivera els té tenallats per la proa.... Ni tant sols el salvavides federal els permetrà sobreviure!. Albert Rivera i Ciudadanos estan embrancats a la conquesta del centre polític espanyol, orfe des de l'esclat de l'UCD. Ells són les sirenes cantaires!. Amb el pretensiós Albert Rivera com alter ego de Adolfo Suárez. C's són els més manipuladors, mentides i els que desafinen més quan parlen de Catalunya!. Malgrat que ara s'han disfressat de moderats, liberals, reformistes i de demòcrates de tota la vida. Són sibil·lins fins l'avorriment. Han aconseguit neutralitzar els socialistes i fer que les consignes nacionalistes castellanes s'apoderin del discurs socialdemòcrata espanyol. Les primeres mesures que han implementat els governs municipals compartits a Catalunya entre PSC i C's, han sigut contra la llengua catalana i a favor de la castellana en els reglaments municipals i de les diputacions, retolació de carreteres, carrers, places i contra l'ús preferent del català.... als ajuntaments catalans!. Per no parlar del relleu fet als populars de les Illes Balears i País Valencià com ariets contra l'unitat de la llengua catalana i la identitat pròpia d'aquells territoris. Per acabar, Podemos -a Catalunya, En Comú Podem- ha heretat els tics i manies de Iniciativa, es a dir, fòbia malaltissa contra Convergència i els seus polítics, sectarisme esquerranós exacerbat, indefinició sobre el dret a decidir i un bonisme exagerat impropi d'una formació política. De debò creuen que podran convèncer a populars, Ciudadanos, fins i tot els socialistes que tenen que permetre la celebració d'un referèndum d'autodeterminació....?. Impossible!. A més a més, encara tindrien en contra els advocats de l'Estat, el TC, els alts funcionaris i..... l'IBEX 35!. Això si que és una missió impossible.....
No hem d'escoltar els cants de sirena que ens volen seduir per fer que ens estimbem. Els catalans som afortunats. Tenim partits polítics que si ens ofereixen un projecte de país engrescador. Gaudim d'uns líders que si escolten els clams de la ciutadania. I fruïm d'un país que ens ofereix un futur ple d'esperances i renovades oportunitats. Només ens demana treball, coratge i confiança en les nostres pròpies forces. Hem de ser fidels als nostres principis democràtics i a la legitimitat que sens dubte avalen el nostre objectiu primordial: la independència.
A les properes eleccions espanyoles si que hem d'anar a votar. Massivament!. Hem de fer-ho per a formacions inequívocament catalanes. Democràcia i Llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya i les CUP si finalment es presenten esperen el nostre vot. Ja siguin junts o separats és molt important que aquests partits obtinguin un resultat aclaparador. I només ho podran aconseguir si l'immensa majoria de catalans els votem. Al cap i a la fi ells són els únics que diuen sense embuts què volen fer, quan ho volen fer i com ho faran. Les formacions espanyolistes ni tant sols se sap què podran fer. I les formacions indefinides, continuaran marejant la perdiu..... indefinidament.
Així què.... Anem a votar tots per aconseguir la INDEPENDÈNCIA!.
