Tots els senyals polítics provinents de l'escenari espanyol ens porten a la convocatòria d'unes noves eleccions generales. El passat vint de desembre es van produir uns resultats que no per esperats van ser menys incerts. El bipartidisme va morir aparatosament mentre va nàixer un de nou elevat al quadrat. Efectivament, de dos partits hegemònics van passar a ser quatre formacions predominants però decadents. El Partit Popular -la dreta reaccionària pura i dura, o dreta clàssica!- i el Partit Socialista Obrer Espanyol -el qual ni és socialista, ni és obrerista, però es consideren les esquerres de sempre-, van veure com els creixien els nans, es a dir Ciutadans i Podem, que els poders fàctics espanyols -fonamentalment madrilenys- van parir per aconseguir que tot continués igual.... Com resulta grat a l'immortal i decadent Príncep de Salina, sempre viu a Espanya!.
PP i PSOE han entrat en una espiral de decadència accelerada per causes ben conegudes: corrupció generalitzada, descrèdit polític, institucionalització burocràtica, partidisme exacerbat, servilisme econòmic, submissió financera, judicialització de la política, deriva marcadament antidemocràtica.... La degeneració del règim sorgit de la Constitució de l'any 1978 és tan evident que la hidalgía espanyola -d'arrels castellanes-, vist l'esgotament de les institucions sorgides de la malaurada transició espanyola van voler repetir la jugada.... La transició va ser la darrera victòria dels franquistes sobre els demòcrates. D'una dictadura van passar a una dictatova més o menys dissimulada que el temps a posat en evidència..... Va ser com rentar la cara i maquillar la democràcia orgànica franquista sense que en el fons res canvies. Ara, quan l'esfondrament del règim és inevitable posen en marxa una nova transició la qual, conservant les essències de la primera, aporti saba nova per perpetuar-se en el poder..... Com sempre!.
Es aquí on apareixen Podem -Podemos- a l'esquerra, mentre que a la dreta neix Ciutadans -Ciudadanos-. Podemos té el suport incondicional dels mitjans de comunicació espanyols -fins i tot els cavernaris- des del primer moment. Es prodiguen a tots els programes de caire polític, tertúlies, entrevistes i es realcen totes les notícies, bones o dolentes, que protagonitzen. La qüestió es acaparar presencia mediàtica. Males llengües diuen que el difunt José Manuel Lara Bosch -emperador de Planeta- va tenir molt a veure en el naixement i posterior desenvolupament de la formació que tenia que revitalitzar la malmesa esquerra espanyola. A més a més, tots els seus fundadors provenen del cos de professors de universitat.... com els antics penenes dels anys 70-80 que van nodrir la UCD i el PSOE post-franquistes. En canvi, Ciudadanos té uns orígens més prosaics. Mitjans any 2006 va ser fundat per alguns intel·lectuals espanyolistes d'arrels catalanes, com l'escriptor Félix de Azúa, ara recompensat amb el nomenament d'acadèmic de la llengua espanyola i el bufó Albert Boadella, assalariat de la Comunitat de Madrid, o el jurista Francesc de Carreras, abrandat constitucionalista espanyol. Van sorgir directament de l'ultra-nacionalisme espanyolista disfressats de anti-nacionalistes catalans. La seva fixació només era una: Defensar la llengua castellana per damunt de tot, atacant -anorreant- la catalana. El bilingüisme que demanen només és obligatori pels catalans-parlants. La llengua vehicular a l'escola ha de ser la que escullin els pares dels alumnes -com el búlgar pogués ser vehicular a França, per exemple- però si opten per la catalana, aleshores l'han de compartir al cinquanta per cent amb el castellà. I si no ho accepten, ja s'encarregaran els jutges d'imposar-ho. L'immersió lingüística en català és pròpia d'un règim autoritari i anti-democràtic, llevat l'escola espanyola, que imposen l'immersió obligatòria en castellà. Ras i curt, Ciudadanos va nàixer i créixer per preservar l'hegemonia castellana a Catalunya. Ara, quan han donat el salt a Espanya també a base d'acaparar presència mediàtica fins l'embafament, especialment la cavernària, han de dissimular el seu abrandat anti-catalanisme i mostrar-se com una formació moderada, centrista i reformisme, hereus directes de l'extinta UCD amb Albert Rivera com renascut Adolfo Suárez. També hi ha males llengües que diuen que el president del Banc de Sabadell Josep Oliu va beneir el seu desenvolupament amb unes paraules que ja han passat a la història: "Si Podemos són la nova esquerra, Ciudadanos seran la nova dreta". Dit i fet!.
Doncs bé!. Ni PP, ni C's, ni PSOE, ni Podemos han estat capaços de negociar ni pactar cap mena d'acord que permetés votar l'investidura d'un president i un programa de govern, malgrat que tots ells es declaren patriotes espanyols, constitucionalistes i regeneracionistes de pedra picada.... El PP no negocia amb ningú allò que Deu i el vots l'han donat graciosament, es a dir, ser el partit més votat dels quatre d'àmbit estatal malgrat que han perdut més de tres milions de vots i que la merda de la corrupció els pringa fins les barbes.... C's no vol pactar amb Podemos perquè volen trencar Espanya, ni amb Mariano Rajoy perquè es un polític amortitzat. Però volen que PP-PSOE-C's conformin una majoria aclaparadora a les Corts per fer reformes a dojo, naturalment de biaix dretà.... El PSOE vol que Podemos els recolzi -els doni un xec en blanc!- però no participi en el govern que tenen que recolzar. En canvi, s'avé a pactar amb C's un seguit de polítiques marcadament dretanes que podrien haver firmar els mateixos populars. I Podemos no vol assumir el pacte blindat Sánchez-Rivera per ser dretà però acceptaria conformar una majoria d'esquerres amb el PSOE -que ha fet i fa polítiques de dretes-, fins i tot acceptant l'abstenció dels malvats i empestats independentistes catalans.....
Ben segur que els inspiradors de la segona transició -l'IBEX 35- no volien provocar aquest terrabastall polític. Però es el que sol passar quan s'intenta manipular i condicionar la voluntat popular. Els anti-demòcrates no entendran mai que l'únic important en una democràcia són els vots emesos sense més condicionaments que la voluntat particular de cada home i dona expressada lliurament.
Ara, després de tot el que ha passat i està passant a Espanya, convé fitxar-nos en les conseqüències que tindrà per Catalunya tot això ja què, malauradament, no es troba a resguard del que passa a l'Estat espanyol.
PP i PSOE han entrat en una espiral de decadència accelerada per causes ben conegudes: corrupció generalitzada, descrèdit polític, institucionalització burocràtica, partidisme exacerbat, servilisme econòmic, submissió financera, judicialització de la política, deriva marcadament antidemocràtica.... La degeneració del règim sorgit de la Constitució de l'any 1978 és tan evident que la hidalgía espanyola -d'arrels castellanes-, vist l'esgotament de les institucions sorgides de la malaurada transició espanyola van voler repetir la jugada.... La transició va ser la darrera victòria dels franquistes sobre els demòcrates. D'una dictadura van passar a una dictatova més o menys dissimulada que el temps a posat en evidència..... Va ser com rentar la cara i maquillar la democràcia orgànica franquista sense que en el fons res canvies. Ara, quan l'esfondrament del règim és inevitable posen en marxa una nova transició la qual, conservant les essències de la primera, aporti saba nova per perpetuar-se en el poder..... Com sempre!.
Es aquí on apareixen Podem -Podemos- a l'esquerra, mentre que a la dreta neix Ciutadans -Ciudadanos-. Podemos té el suport incondicional dels mitjans de comunicació espanyols -fins i tot els cavernaris- des del primer moment. Es prodiguen a tots els programes de caire polític, tertúlies, entrevistes i es realcen totes les notícies, bones o dolentes, que protagonitzen. La qüestió es acaparar presencia mediàtica. Males llengües diuen que el difunt José Manuel Lara Bosch -emperador de Planeta- va tenir molt a veure en el naixement i posterior desenvolupament de la formació que tenia que revitalitzar la malmesa esquerra espanyola. A més a més, tots els seus fundadors provenen del cos de professors de universitat.... com els antics penenes dels anys 70-80 que van nodrir la UCD i el PSOE post-franquistes. En canvi, Ciudadanos té uns orígens més prosaics. Mitjans any 2006 va ser fundat per alguns intel·lectuals espanyolistes d'arrels catalanes, com l'escriptor Félix de Azúa, ara recompensat amb el nomenament d'acadèmic de la llengua espanyola i el bufó Albert Boadella, assalariat de la Comunitat de Madrid, o el jurista Francesc de Carreras, abrandat constitucionalista espanyol. Van sorgir directament de l'ultra-nacionalisme espanyolista disfressats de anti-nacionalistes catalans. La seva fixació només era una: Defensar la llengua castellana per damunt de tot, atacant -anorreant- la catalana. El bilingüisme que demanen només és obligatori pels catalans-parlants. La llengua vehicular a l'escola ha de ser la que escullin els pares dels alumnes -com el búlgar pogués ser vehicular a França, per exemple- però si opten per la catalana, aleshores l'han de compartir al cinquanta per cent amb el castellà. I si no ho accepten, ja s'encarregaran els jutges d'imposar-ho. L'immersió lingüística en català és pròpia d'un règim autoritari i anti-democràtic, llevat l'escola espanyola, que imposen l'immersió obligatòria en castellà. Ras i curt, Ciudadanos va nàixer i créixer per preservar l'hegemonia castellana a Catalunya. Ara, quan han donat el salt a Espanya també a base d'acaparar presència mediàtica fins l'embafament, especialment la cavernària, han de dissimular el seu abrandat anti-catalanisme i mostrar-se com una formació moderada, centrista i reformisme, hereus directes de l'extinta UCD amb Albert Rivera com renascut Adolfo Suárez. També hi ha males llengües que diuen que el president del Banc de Sabadell Josep Oliu va beneir el seu desenvolupament amb unes paraules que ja han passat a la història: "Si Podemos són la nova esquerra, Ciudadanos seran la nova dreta". Dit i fet!.
Doncs bé!. Ni PP, ni C's, ni PSOE, ni Podemos han estat capaços de negociar ni pactar cap mena d'acord que permetés votar l'investidura d'un president i un programa de govern, malgrat que tots ells es declaren patriotes espanyols, constitucionalistes i regeneracionistes de pedra picada.... El PP no negocia amb ningú allò que Deu i el vots l'han donat graciosament, es a dir, ser el partit més votat dels quatre d'àmbit estatal malgrat que han perdut més de tres milions de vots i que la merda de la corrupció els pringa fins les barbes.... C's no vol pactar amb Podemos perquè volen trencar Espanya, ni amb Mariano Rajoy perquè es un polític amortitzat. Però volen que PP-PSOE-C's conformin una majoria aclaparadora a les Corts per fer reformes a dojo, naturalment de biaix dretà.... El PSOE vol que Podemos els recolzi -els doni un xec en blanc!- però no participi en el govern que tenen que recolzar. En canvi, s'avé a pactar amb C's un seguit de polítiques marcadament dretanes que podrien haver firmar els mateixos populars. I Podemos no vol assumir el pacte blindat Sánchez-Rivera per ser dretà però acceptaria conformar una majoria d'esquerres amb el PSOE -que ha fet i fa polítiques de dretes-, fins i tot acceptant l'abstenció dels malvats i empestats independentistes catalans.....
Ben segur que els inspiradors de la segona transició -l'IBEX 35- no volien provocar aquest terrabastall polític. Però es el que sol passar quan s'intenta manipular i condicionar la voluntat popular. Els anti-demòcrates no entendran mai que l'únic important en una democràcia són els vots emesos sense més condicionaments que la voluntat particular de cada home i dona expressada lliurament.
Ara, després de tot el que ha passat i està passant a Espanya, convé fitxar-nos en les conseqüències que tindrà per Catalunya tot això ja què, malauradament, no es troba a resguard del que passa a l'Estat espanyol.
