D'ençà les darreres eleccions -les espanyoles del 20 de desembre- sembla que el procés sobiranista s'ha desinflat. Ja va passar fa uns tres anys. Vaig reflectir els meus pensaments sobre aquest suposat refredament en un article titulat "INSURRECCIONES, ¿REVOLUCIONES? Y EL VINO DEL RHIN". Així!, en castellà -com tots els escrits recollits a JANCUGAT-, ja que anava fonamentalment dirigit als castellans-parlants, tebis o indecisos amb la independència de Catalunya.... Avui encara continua plenament vigent.
Ara escric des de la vesant no pas de crítica a l'actitud dels unionistes contra Catalunya, que utilitzen la independència com excusa per atacar-nos despietadament, si no pel capteniment que tenim els propis catalans favorables a la independència. Cada cop amb més freqüència s'estan produint notables divergències entre els principals protagonistes del procés. Junts pel Sí, CUP, ANC, OMNIUM o AMI sembla que no tenen el mateix objectiu per assolir. Ara s'han embrancat en una absurda disputa sobre si s'ha de tornar a votar la declaració aprovada el 9 de novembre passat. Uns diuen que no paga la pena tornar-hi perquè encara que va ser declarada inconstitucional continua plenament vigent i s'està complint fil per randa, mentre que els altres volen que es torni a votar per deixar ben palesa la desobediència al Tribunal Constitucional i posar en evidència la suposada tebiesa del govern català. Per la seva banda, l'oposició no vol sentir parlar d'aquesta declaració ni què es constitueixin les ponències conjuntes per confegir les tres primeres lleis necessàries per iniciar la desconnexió -d'hisenda, protecció social i regim jurídic- perquè "són inconstitucionals", mentre que els independentistes es mostren un pelet pusil·lànimes, encara que la creació de la comissió ha sigut finalment aprovada. L'oposició ha decidit no assistir-hi, mentre Catalunya Si que es Pot -l'antiga ICV, ni carn ni peix!- no se sap ben bé que farà..... L'alter ego de PODEMOS a Catalunya encara defensen el dret a decidir, amb la vana esperança que l'Estat espanyol permeti la celebració d'un referèndum -no diuen de quina mena!- perquè els catalans puguem decidir què volem ser de grans..... De res ha servit
que populars, Ciudadanos i socialistes, tots plegats més de 250 escons de 350, s'hagin manifestat obertament en contra, no ja de la celebració, si no també d'una hipotètica negociació sobre la consulta amb els polítics sobiranistes....
"Què si la desconnexió serà negociada necessàriament", o "hem d'eixamplar la base independentista", o "es imprescindible negociar la celebració d'un referèndum", o "tot passa per canviar la Constitució", o "no anem massa de pressa perquè ens la fotrem", o "ens falta massa crítica per la independència"... Totes aquestes frases han sigut pronunciades per rellevants independentistes o gent important propera al sobiranisme!. Tot són vacil·lacions i pors, perquè molts polítics catalanistes són uns cagadubtes!. No s'ho acaben de creure això de la independència....!. Espanya no vol negociar!. Per més que eixamplem la base independentista, l'Estat espanyol sempre en demanarà més fins que no arribem a la unanimitat!. Més de 250 escons dels partits no nacionalistes espanyols s'oposen a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació!. No es posaran d'acord ni tant sols en la reforma de la seva Constitució!. Si ja fa mes de sis anys que estem lluitant per la independència!. Això es anar massa de pressa?. Espanya sempre exigirà que a favor de la independència hi hagi més massa crítica i fins i tot més massa no crítica!.
Alhora, l'Estat espanyol va fent la seva. Impugnacions de totes les decisions polítiques dels executiu o parlament catalans; declaracions d'inconstitucionalitat a dojo; escanyament financer de la Generalitat; amenaces i assetjaments policials, judicials i polítics contra personalitats catalanes; continuació de l'espoli dels impostos i el cobrament d'interessos pels diners que ens presten, prèviament furtats als catalans; morositat espanyola del deute acumulat per l'estat, a favor de Catalunya; boicots a les inversions en infraestructures.... I ara, discriminació cap els camperols catalans en l'aplicació espanyola del repartiment dels ajuts europeus. I mentrestant alguns polítics catalans fent de torracollons davant la independència de Catalunya!.
Molts catalans ja n'estem més que farts!. Emprenyats amb el gobierno d'Espanya i esbalaïts davant la Generalitat. Ni els uns ni els altres s'adonen que només som éssers humans de vegades fràgils, de vegades espantadissos, que a voltes estimem, odiem, vivim.... i acaben morint. Però també estem disposats a lluitar fins l'extenuació i defensar allò nostre i els nostres fins la mort. Cal recordar a Espanya i a la Generalitat que aquest procés endegat per la societat catalana, ara fa sis anys arran la manifestació contra la sentència de l'Estatut, es cosa dels ciutadans, no dels polítics. Cal dir que no podran destruir ni les il·lusions ni els anhels de llibertat de l'independentisme per molt que s'hi escarrassin amb constitucions, lleis, jutges o manipulacions partidistes tàctiques i de curta volada. A Espanya anunciem que no estem disposats assumir la senda d'autodestrucció que ha engegat. Als polítics independentistes catalans els diem que el seu capteniment caïnita, egoista i pusil·lànime no malmetran la consecució del nostre objectiu primordial: la independència de Catalunya!.
L'aconseguirem malgrat aquesta Espanya prepotent, antidemocràtica i imperialista. I també malgrat alguns polítics catalans preocupats per les formes més que pel fons..... La independència no es demana, es pren!. La sobirania de Catalunya no es pacta ni negocia amb qui no vol fer-ho, s'exerceix!. Els cínics i els porucs no guanyaran pas als que tan sols ambicionem pau, justícia i llibertat.
Si al cap i a la fi hem de trencar amb Espanya, perquè no fer-ho ja?. Trenquem d'una vegada aquestes cartes marcades amb les quals l'Espanya immemorial ens obliga a jugar. Només així recuperarem la concòrdia entre nosaltres i al final guanyarem la INDEPENDÈNCIA per a tots!.
Ara escric des de la vesant no pas de crítica a l'actitud dels unionistes contra Catalunya, que utilitzen la independència com excusa per atacar-nos despietadament, si no pel capteniment que tenim els propis catalans favorables a la independència. Cada cop amb més freqüència s'estan produint notables divergències entre els principals protagonistes del procés. Junts pel Sí, CUP, ANC, OMNIUM o AMI sembla que no tenen el mateix objectiu per assolir. Ara s'han embrancat en una absurda disputa sobre si s'ha de tornar a votar la declaració aprovada el 9 de novembre passat. Uns diuen que no paga la pena tornar-hi perquè encara que va ser declarada inconstitucional continua plenament vigent i s'està complint fil per randa, mentre que els altres volen que es torni a votar per deixar ben palesa la desobediència al Tribunal Constitucional i posar en evidència la suposada tebiesa del govern català. Per la seva banda, l'oposició no vol sentir parlar d'aquesta declaració ni què es constitueixin les ponències conjuntes per confegir les tres primeres lleis necessàries per iniciar la desconnexió -d'hisenda, protecció social i regim jurídic- perquè "són inconstitucionals", mentre que els independentistes es mostren un pelet pusil·lànimes, encara que la creació de la comissió ha sigut finalment aprovada. L'oposició ha decidit no assistir-hi, mentre Catalunya Si que es Pot -l'antiga ICV, ni carn ni peix!- no se sap ben bé que farà..... L'alter ego de PODEMOS a Catalunya encara defensen el dret a decidir, amb la vana esperança que l'Estat espanyol permeti la celebració d'un referèndum -no diuen de quina mena!- perquè els catalans puguem decidir què volem ser de grans..... De res ha servit
que populars, Ciudadanos i socialistes, tots plegats més de 250 escons de 350, s'hagin manifestat obertament en contra, no ja de la celebració, si no també d'una hipotètica negociació sobre la consulta amb els polítics sobiranistes....
"Què si la desconnexió serà negociada necessàriament", o "hem d'eixamplar la base independentista", o "es imprescindible negociar la celebració d'un referèndum", o "tot passa per canviar la Constitució", o "no anem massa de pressa perquè ens la fotrem", o "ens falta massa crítica per la independència"... Totes aquestes frases han sigut pronunciades per rellevants independentistes o gent important propera al sobiranisme!. Tot són vacil·lacions i pors, perquè molts polítics catalanistes són uns cagadubtes!. No s'ho acaben de creure això de la independència....!. Espanya no vol negociar!. Per més que eixamplem la base independentista, l'Estat espanyol sempre en demanarà més fins que no arribem a la unanimitat!. Més de 250 escons dels partits no nacionalistes espanyols s'oposen a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació!. No es posaran d'acord ni tant sols en la reforma de la seva Constitució!. Si ja fa mes de sis anys que estem lluitant per la independència!. Això es anar massa de pressa?. Espanya sempre exigirà que a favor de la independència hi hagi més massa crítica i fins i tot més massa no crítica!.
Alhora, l'Estat espanyol va fent la seva. Impugnacions de totes les decisions polítiques dels executiu o parlament catalans; declaracions d'inconstitucionalitat a dojo; escanyament financer de la Generalitat; amenaces i assetjaments policials, judicials i polítics contra personalitats catalanes; continuació de l'espoli dels impostos i el cobrament d'interessos pels diners que ens presten, prèviament furtats als catalans; morositat espanyola del deute acumulat per l'estat, a favor de Catalunya; boicots a les inversions en infraestructures.... I ara, discriminació cap els camperols catalans en l'aplicació espanyola del repartiment dels ajuts europeus. I mentrestant alguns polítics catalans fent de torracollons davant la independència de Catalunya!.
Molts catalans ja n'estem més que farts!. Emprenyats amb el gobierno d'Espanya i esbalaïts davant la Generalitat. Ni els uns ni els altres s'adonen que només som éssers humans de vegades fràgils, de vegades espantadissos, que a voltes estimem, odiem, vivim.... i acaben morint. Però també estem disposats a lluitar fins l'extenuació i defensar allò nostre i els nostres fins la mort. Cal recordar a Espanya i a la Generalitat que aquest procés endegat per la societat catalana, ara fa sis anys arran la manifestació contra la sentència de l'Estatut, es cosa dels ciutadans, no dels polítics. Cal dir que no podran destruir ni les il·lusions ni els anhels de llibertat de l'independentisme per molt que s'hi escarrassin amb constitucions, lleis, jutges o manipulacions partidistes tàctiques i de curta volada. A Espanya anunciem que no estem disposats assumir la senda d'autodestrucció que ha engegat. Als polítics independentistes catalans els diem que el seu capteniment caïnita, egoista i pusil·lànime no malmetran la consecució del nostre objectiu primordial: la independència de Catalunya!.
L'aconseguirem malgrat aquesta Espanya prepotent, antidemocràtica i imperialista. I també malgrat alguns polítics catalans preocupats per les formes més que pel fons..... La independència no es demana, es pren!. La sobirania de Catalunya no es pacta ni negocia amb qui no vol fer-ho, s'exerceix!. Els cínics i els porucs no guanyaran pas als que tan sols ambicionem pau, justícia i llibertat.
Si al cap i a la fi hem de trencar amb Espanya, perquè no fer-ho ja?. Trenquem d'una vegada aquestes cartes marcades amb les quals l'Espanya immemorial ens obliga a jugar. Només així recuperarem la concòrdia entre nosaltres i al final guanyarem la INDEPENDÈNCIA per a tots!.
