Aquestes darreres setmanes, després de celebrades les eleccions espanyoles, l'escenari mediàtic espanyol s'ha tornat més unionista com mai abans havia sigut. En efecte, totes les tertúlies estan dedicades a l'atzucac que es troba la política estatal, un cop païts els endimoniats resultats electorals produïts el 20 de desembre. Com la digestió està resultant pesada, totes les informacions de la premsa i totes les opinions dels tertulians giren al voltant de la nova i fragmentada composició del Congrés dels diputats.
Els números no quadren!. La suma de les dretes -PP i C's- dona 163 escons. Les preteses esquerres -PSOE, Podemos i IU- sumen 161. Els bascos -PNV- i catalans -DiL i ERC-, 23. I la resta, 2 de Bildu -extrema esquerra- i 1 de Coalició Canària -dreta-, són 3 escons. Recordem que la majoria absoluta s'aconsegueix amb 176 escons.....
Quasi ningú vol pactar amb els populars. Alguns socialistes -i tots els populars- volen imitar la grosse koalition alemanya i recolzar un govern PP-PSOE, mentre que altres volen pactar amb PODEMOS un govern progresista. En qualsevol cas, tothom coincideix que ambdues decisions serien un suïcidi polític pel PSOE. PODEMOS, que va fer campanya anunciant que no governaria mai amb els socialistes, ara diu que sí i fins i tot demana la vicepresidència del govern per Pablo Iglesias. També ha declarat com no prioritari i absolutamente negociable el referèndum d'autodeterminació català, quan fins fa poc era irrenunciable. Per la seva banda, un cop refets del desengany pels resultats obtinguts -es pensaven que serien determinants i la segona força del Parlamento i han quedat en quart lloc-, Ciudadanos volen abstenir-se encara què mai afavoriran un govern que inclogui PODEMOS o que rebi els vots de catalans i bascos..... Els partits i els periodistes s'intercanvien pressions, retrets i fins i tot insults, tracen línies vermelles i aixecant murs infranquejables o fan política de baixa estopa amb una tan gran facilitat i lleugeresa que res pot sostreure's a l'ambient enrarit i esbojarrat que es respira arreu d'Espanya.....
Doncs, bé!. Malgrat que pot entendre's l'atenció i rellevància informativa que mereixen els fets polítics espanyols, tanmateix no s'entén l'apagada informativa i d'opinions que el món de la premsa espanyola guarda sobre el procés català.... Bé!. Si s'entén!. Fins fa pocs dies l'escenari polític català era objecte de burla, escarni i eixelebrada crítica dels saberuts analistes polítics de la caverna mediàtica madrilenya. Això català, per ells, era un desastre!. Una clara demostració de la ineptitud dels polítics per fer política de veritat. Una mostra fefaent que el procés català esdevenia un terratrèmol que desestabilitza la economia, les finances, que atura i fa recular inversions extragueres, alhora que aprofundeix l'escletxa entre bons i mals catalans fins portar-nos a tots plegats a la vora d'un precipici sense fons. "Antes se romperá Catalunya que Espanya", remugava Aznar....Naturalment, no volien entendre què el que passava a Catalunya és el que passa quan la gent vota lliurament diverses opcions polítiques, sense atorgar una majoria clara a cap d'elles i mostren l'inequívoca pluralitat existent en tota societat democràtica avançada..... Ara, quan les forces polítiques catalanes s'han posat d'acord per investir un President, per recolzar un nou govern, per re-emprendre el full de ruta què ens ha de portar a la independència i per començar la desconnexió d'Espanya, ara, repeteixo, s'adonen que ells es troben en una situació igual o pitjor que la que criticaven de Catalunya. Amb l'agreujant que les forces espanyoles no els agrada pactar amb els adversaris, si no vence'ls, derrotar-los i humiliar-los....!. Espanya no està feta per governar amb coalicions, perquè no vol mostrar-se feble, no vol ser tolerant ni comprensiva amb els altres..... I a més a més, la Constitució espanyola no contempla ni de lluny les coalicions polítiques com instruments apropiats per la governació....
Bromes a part, actualment Espanya resulta ingovernable!. Els populars no saben -ni volen!- fer política. Només saben apel·lar a la Constitució, a la llei, als jutges o els policies perquè els facin la feina, a base de sentències i resolucions judicials favorables a ells o informes policials, per tal d'imposar el seu tarannà i creences, per la força bruta si calgués. Naturalment, la corrupció estructural del Partit Popular queda al marge de qualsevol retret.... Els socialistes tenen por de ser-ho -de socialistes!-, per no fer enfadar els poders fàctics. Són massa anys prosperant al seu costat i massa interessos compartits amb populars i amb el poder econòmic i financer que s'aixopluga a la llotja del Bernabeu, per llançar ara per la borda aquesta íntima companyonia. En el seu cas, queden al marge les lluites intestines i caïnites per acaparar el poder que sovint sacsegen els fonaments del partit.... Ciudadanos no acaba de donar la talla per aquells que els han volgut enlairar des de la irrellevància política catalana fins el gloriós paradís de la villa i corte, amb la centralitat ideològica innòcua i buida que els caracteritza i des de l'anticatalanisme més abrandat del qual presumeixen, a base de suport mediàtic gratuït i finançament indirecte il·limitat, sense obtenir els resultats esperats d'acord amb l'inversió feta pels mateixos poders fàctics -si, si, els mateixos!- que nodreixen populars i socialistes!. Malgrat que s'alineen ràpidament cap allà on bufa el vent. Si a la campanya electoral van dir que mai recolzarien Mariano Rajoy, ni s'aliarien amb els populars, ara diuen que mai donaran suport a un govern progresista al qual hi intervingui PODEMOS o sigui recolzat pels separatistes. Malden com si fossin addictes al poder per una entesa -un tripartit a l'espanyola!- del PP, PSOE i C's per combatre la partició d'Espanya, a mans dels independentistes catalans.... En aquesta actitud de penells -veletes!- s'assemblen molt a l'altre formació que ha irromput amb molta més força a l'escenari polític espanyol: PODEMOS. El seu líder, Pablo Iglesias, també sap posar i treure línies vermelles i desdir-se tantes vegades com sigui necessari, sense immutar-se. Tot sigui pel bé de la causa. Negar durant la campanya electoral qualsevol mena de recolzament o d'acostament a un govern socialista i proposar després d'entrevistar-se amb el cap d'Estat un govern progresista encapçalat pel PSOE, recolzat per IU i amb PODEMOS com a pal de paller -oferint-se ell com a vicepresident!- ha sigut una giragonsa pròpia d'un polític de l'antiga escola, més que d'un que vol canviar la vella casta per una nova....crosta!.
Aquestes són les formacions polítiques nacionales cridades a governar l'Estat espanyol per retornar la prosperitat als ciutadans. Totes volen combatre la corrupció endèmica i generalitzada que ho embruta tot; desitgen mantenir l'estabilitat política, econòmica i financera per tranquil·litzar els mercats; algunes volen fer les reformes estructurals que demana la UE i es comprometen a continuar pagant el deute públic per sobre de qualsevol altre necessitat de la gent, per agradar a frau Merkel i la gran banca internacional; també volen aturar l'atur creant milions de nous llocs de treball ajustadament -a la baixa!- remunerats; i fins i tot volen reformar la Constitució, alguns una miqueta, altres del tot, perquè tothom estigui content. Però totes, absolutament totes les formacions aspirants a governar volen conformar i recolzar un govern fort, estable i eficient, capaç de preservar i mantenir la sagrada unitat de la pàtria.... Això si!. Sense presses i amb moltes pauses....
Bo seria que el govern i els partits sobiranistes catalans no es deixessin hipnotitzar pels convulsos afers espanyols. L'atzucac de l'Estat no pot aturar-nos en el nostre camí cap a la llibertat. Hem d'aprofitar l'avinentesa per avançar unes quantes milles i per començar a deixar enrere els cants de sirena que des de la dreta immobilista fins l'esquerra suposadament progressista ens canten per fer que ens estavellem contra les roques d'una nova constitució lampedussiana -res no canviarà a l'Estat!- que sens dubte ens posaran al davant per aturar-nos. Ni populars, ni socialistes, ni regeneracionistes de dretes o esquerres poden oferir-nos res que als catalans ens pugui satisfer.... Com ha vingut passant fins ara!.
A més a més, si alguna cosa pot sacsejar en positiu el sentiment d'Espanya i el capteniment dels espanyols, això es la independència de Catalunya. Si més no, a Espanya s'enllumenarà una nova generació del 98 com la de finals del XIX, conseqüència de la pèrdua de les últimes colònies de l'Imperi.... Ara, al principi del segle XXI pot sorgir la Generació del 16 com resultat de la desitjada i inevitable independència de Catalunya.
Així sigui i succeeixi per sempre més.....
Els números no quadren!. La suma de les dretes -PP i C's- dona 163 escons. Les preteses esquerres -PSOE, Podemos i IU- sumen 161. Els bascos -PNV- i catalans -DiL i ERC-, 23. I la resta, 2 de Bildu -extrema esquerra- i 1 de Coalició Canària -dreta-, són 3 escons. Recordem que la majoria absoluta s'aconsegueix amb 176 escons.....
Quasi ningú vol pactar amb els populars. Alguns socialistes -i tots els populars- volen imitar la grosse koalition alemanya i recolzar un govern PP-PSOE, mentre que altres volen pactar amb PODEMOS un govern progresista. En qualsevol cas, tothom coincideix que ambdues decisions serien un suïcidi polític pel PSOE. PODEMOS, que va fer campanya anunciant que no governaria mai amb els socialistes, ara diu que sí i fins i tot demana la vicepresidència del govern per Pablo Iglesias. També ha declarat com no prioritari i absolutamente negociable el referèndum d'autodeterminació català, quan fins fa poc era irrenunciable. Per la seva banda, un cop refets del desengany pels resultats obtinguts -es pensaven que serien determinants i la segona força del Parlamento i han quedat en quart lloc-, Ciudadanos volen abstenir-se encara què mai afavoriran un govern que inclogui PODEMOS o que rebi els vots de catalans i bascos..... Els partits i els periodistes s'intercanvien pressions, retrets i fins i tot insults, tracen línies vermelles i aixecant murs infranquejables o fan política de baixa estopa amb una tan gran facilitat i lleugeresa que res pot sostreure's a l'ambient enrarit i esbojarrat que es respira arreu d'Espanya.....
Doncs, bé!. Malgrat que pot entendre's l'atenció i rellevància informativa que mereixen els fets polítics espanyols, tanmateix no s'entén l'apagada informativa i d'opinions que el món de la premsa espanyola guarda sobre el procés català.... Bé!. Si s'entén!. Fins fa pocs dies l'escenari polític català era objecte de burla, escarni i eixelebrada crítica dels saberuts analistes polítics de la caverna mediàtica madrilenya. Això català, per ells, era un desastre!. Una clara demostració de la ineptitud dels polítics per fer política de veritat. Una mostra fefaent que el procés català esdevenia un terratrèmol que desestabilitza la economia, les finances, que atura i fa recular inversions extragueres, alhora que aprofundeix l'escletxa entre bons i mals catalans fins portar-nos a tots plegats a la vora d'un precipici sense fons. "Antes se romperá Catalunya que Espanya", remugava Aznar....Naturalment, no volien entendre què el que passava a Catalunya és el que passa quan la gent vota lliurament diverses opcions polítiques, sense atorgar una majoria clara a cap d'elles i mostren l'inequívoca pluralitat existent en tota societat democràtica avançada..... Ara, quan les forces polítiques catalanes s'han posat d'acord per investir un President, per recolzar un nou govern, per re-emprendre el full de ruta què ens ha de portar a la independència i per començar la desconnexió d'Espanya, ara, repeteixo, s'adonen que ells es troben en una situació igual o pitjor que la que criticaven de Catalunya. Amb l'agreujant que les forces espanyoles no els agrada pactar amb els adversaris, si no vence'ls, derrotar-los i humiliar-los....!. Espanya no està feta per governar amb coalicions, perquè no vol mostrar-se feble, no vol ser tolerant ni comprensiva amb els altres..... I a més a més, la Constitució espanyola no contempla ni de lluny les coalicions polítiques com instruments apropiats per la governació....
Bromes a part, actualment Espanya resulta ingovernable!. Els populars no saben -ni volen!- fer política. Només saben apel·lar a la Constitució, a la llei, als jutges o els policies perquè els facin la feina, a base de sentències i resolucions judicials favorables a ells o informes policials, per tal d'imposar el seu tarannà i creences, per la força bruta si calgués. Naturalment, la corrupció estructural del Partit Popular queda al marge de qualsevol retret.... Els socialistes tenen por de ser-ho -de socialistes!-, per no fer enfadar els poders fàctics. Són massa anys prosperant al seu costat i massa interessos compartits amb populars i amb el poder econòmic i financer que s'aixopluga a la llotja del Bernabeu, per llançar ara per la borda aquesta íntima companyonia. En el seu cas, queden al marge les lluites intestines i caïnites per acaparar el poder que sovint sacsegen els fonaments del partit.... Ciudadanos no acaba de donar la talla per aquells que els han volgut enlairar des de la irrellevància política catalana fins el gloriós paradís de la villa i corte, amb la centralitat ideològica innòcua i buida que els caracteritza i des de l'anticatalanisme més abrandat del qual presumeixen, a base de suport mediàtic gratuït i finançament indirecte il·limitat, sense obtenir els resultats esperats d'acord amb l'inversió feta pels mateixos poders fàctics -si, si, els mateixos!- que nodreixen populars i socialistes!. Malgrat que s'alineen ràpidament cap allà on bufa el vent. Si a la campanya electoral van dir que mai recolzarien Mariano Rajoy, ni s'aliarien amb els populars, ara diuen que mai donaran suport a un govern progresista al qual hi intervingui PODEMOS o sigui recolzat pels separatistes. Malden com si fossin addictes al poder per una entesa -un tripartit a l'espanyola!- del PP, PSOE i C's per combatre la partició d'Espanya, a mans dels independentistes catalans.... En aquesta actitud de penells -veletes!- s'assemblen molt a l'altre formació que ha irromput amb molta més força a l'escenari polític espanyol: PODEMOS. El seu líder, Pablo Iglesias, també sap posar i treure línies vermelles i desdir-se tantes vegades com sigui necessari, sense immutar-se. Tot sigui pel bé de la causa. Negar durant la campanya electoral qualsevol mena de recolzament o d'acostament a un govern socialista i proposar després d'entrevistar-se amb el cap d'Estat un govern progresista encapçalat pel PSOE, recolzat per IU i amb PODEMOS com a pal de paller -oferint-se ell com a vicepresident!- ha sigut una giragonsa pròpia d'un polític de l'antiga escola, més que d'un que vol canviar la vella casta per una nova....crosta!.
Aquestes són les formacions polítiques nacionales cridades a governar l'Estat espanyol per retornar la prosperitat als ciutadans. Totes volen combatre la corrupció endèmica i generalitzada que ho embruta tot; desitgen mantenir l'estabilitat política, econòmica i financera per tranquil·litzar els mercats; algunes volen fer les reformes estructurals que demana la UE i es comprometen a continuar pagant el deute públic per sobre de qualsevol altre necessitat de la gent, per agradar a frau Merkel i la gran banca internacional; també volen aturar l'atur creant milions de nous llocs de treball ajustadament -a la baixa!- remunerats; i fins i tot volen reformar la Constitució, alguns una miqueta, altres del tot, perquè tothom estigui content. Però totes, absolutament totes les formacions aspirants a governar volen conformar i recolzar un govern fort, estable i eficient, capaç de preservar i mantenir la sagrada unitat de la pàtria.... Això si!. Sense presses i amb moltes pauses....
Bo seria que el govern i els partits sobiranistes catalans no es deixessin hipnotitzar pels convulsos afers espanyols. L'atzucac de l'Estat no pot aturar-nos en el nostre camí cap a la llibertat. Hem d'aprofitar l'avinentesa per avançar unes quantes milles i per començar a deixar enrere els cants de sirena que des de la dreta immobilista fins l'esquerra suposadament progressista ens canten per fer que ens estavellem contra les roques d'una nova constitució lampedussiana -res no canviarà a l'Estat!- que sens dubte ens posaran al davant per aturar-nos. Ni populars, ni socialistes, ni regeneracionistes de dretes o esquerres poden oferir-nos res que als catalans ens pugui satisfer.... Com ha vingut passant fins ara!.
A més a més, si alguna cosa pot sacsejar en positiu el sentiment d'Espanya i el capteniment dels espanyols, això es la independència de Catalunya. Si més no, a Espanya s'enllumenarà una nova generació del 98 com la de finals del XIX, conseqüència de la pèrdua de les últimes colònies de l'Imperi.... Ara, al principi del segle XXI pot sorgir la Generació del 16 com resultat de la desitjada i inevitable independència de Catalunya.
Així sigui i succeeixi per sempre més.....
