El 12 d'abril de 2013 vaig publicar a JANCUGAT la versió en llengua castellana del meu escrit titulat "HORIZONTE DESPUÉS".... ¿HORIZONTE FINAL?, que feia referència a un article de la revista Interviu, el qual relatava la dedicació que el CNI tenia -i encara té!- sobre el procés sobiranista català. Volia criticar seriosa i alhora irònicament una operació secreta posada en marxa pel servei de intel·ligència espanyol, anomenada Horizonte Después. Ras i curt, parlava sobre el darrer intent unionista d'aleshores -però no l'últim!- per fer descarrilar l'independentisme fora de la via de l'èxit aconseguit fins avui. Per cert, aquests perversos objectius, el CNI encara no ha pogut ni sabut assolir.... ni de lluny!. Es molt difícil que un miler d'espies pugin vèncer la voluntat de més de dos milions de catalans absolutament entregats a les causes de la llibertat i democràcia..... Us convido a llegir-lo si no ho heu fet, ja que ara faré una mena de continuació complementaria del original, tanmateix no tan irònicament plantejada.
Certament, des de la publicació esmentada el joc brut espanyol ha anat creixen en volumen i intensitat, de forma desmesurada. Les rates de claveguera s'han multiplicat i es dediquen a rosegar tot allò que podem per destruir les il·lusions i esperances de milions de ciutadans catalans. Uns dels més actius rosegadors nien dins del ministeri de l'Interior, sota el comandament de Jorge Fernández Díaz. Utilitzen una unitat secreta dedicada exclusivament a rastrejar i confegir informació sobre presumptes irregularitats suposadament comeses pels principals actors polítics catalans. Segons el diari ARA -18/3/2013 i 30/11/2014-, els membres d'aquesta unitat es mouen al marge de la UDEF però col·laboren estretament amb ella, i els seus integrants es fonen i confonen en altres departaments policials: de planificació i estratègia i d'afers interns. Una vegada extretes o fabricades les probes contra els polítics, partits i institucions catalanes, les fan arribar als jutges i fiscals mitjançant unitats policials oficials i legals -per exemple l'UDEF- i/o als mitjans de comunicació integrants de la caverna mediàtica
madrilenya, això si, procurant que la filtració i posterior publicació coincideixin amb els moments mes significatius i sensibles del procés, com poden ser campanyes electorals, o negociacions entre partits sobiranistes, o plens històrics del Parlament català.
Hi ha molts exemples que han anat sortint a la llum des de les tenebres que regnen a les clavegueres de l'Estat. L'informe policial publicat a la premsa madrilenya, suposadament un esborrany de l'UDEF, i que afirmava de l'existència de comptes secrets a Suïssa, Andorra i Liechtenstein d'Artur Mas, barrejat amb acusacions del mateix perfil sobre l'ex-president Jordi Pujol i amanits amb incontables afers de corrupció de CiU, són algunes mostres fefaents del tarannà d'aquesta unitat. Una mena de totum revolutum que ha servit per concloure que a Catalunya hi ha massa corrupció -tota la del món, segons Madrit-, que l'oasi català es un pantà ple de merda, que l'acusació del tres per cent en comissions per obres públiques en realitat s'enfilen fins el vint per cent o més, i que Catalunya es troba en mans d'un grup de mafiosos encapçalats pel padrino Jordi Pujol i Soley i ara pel seu hereu Artur Mas i Gabarro. Fins i tot van filtrar informacions falses sobre l'ex-alcalde de Barcelona Xavier Trias, un bon i honest home, acusant-lo de tenir milions d'euros amagats a Andorra -també a Suïssa-, donant el número de compte, el nom del Banc i les dates i quantitats dels milionaris ingressos en euros..... Qualsevol assumpte susceptible de poder ser carregat a l'espatlla d'un polític sobiranista i atribuït a una formació política o institució catalanista, acaba damunt d'ells. I tot són informacions esbiaixades, manipulades i/o falses, mai provades, que acaben sent atribuïdes com a corrupció innata de Catalunya. Sense distincions ni mesura!.
Els Mossos d'Esquadra tenien coneixement de cinc informes atribuïts al CNP -Cos Nacional de Policia-, sota la direcció de l'ex-diputat popular Ignacio Cosidó, titulats Anàlisis de situació del Cas Palau, i estretament vinculat al Grup d'Estudis Estratègics, que es un think tank de seguretat i defensa de la dreta nacionalista espanyola més rància i sectària que pugi existir. Com resulta previsible, es centren en suposades corrupcions dels líders de CDC -Oriol Pujol, Artur Mas, Xavier Trias, Felip Puig, entre d'altres-, empresaris amics del nacionalisme català i periodistes propers al sobiranisme. La policia catalana està convençuda de que quan el ministre Fernández Díaz va amenaçar públicament amb "moltíssima documentació que previsiblement serà judicialitzada i que no agradaria a CiU, sorgida de fonts obertes i de dades d'altres informes i declaracions", es referia a aquests cinc informes esmentats. Informes que barregen algunes certeses -poques!-, aparents versemblances -ínfimes!- i molta fabulació -tota!-. I tot en nom de la sagrada unitat d'Espanya, nord i guia que els motiva.....
Aquesta unitat es el més clar exemple de joc brut confegit per les rates de claveguera de l'Estat espanyol. Han malparit informació esbiaixada, falsa i manipulada. Són font d'inspiració dels intrèpids periodistes d'investigació madrilenys, com ara Eduardo Inda i similars.... Veritables titelles mogudes per les rates estatals!. També han enllumenat a personatges típicament hispànics, extrets directament de la literatura del segle d'or del Regne de Castella, sent els més reeixits Francisco Nicolás Gómez, àlies el Petit Nicolás i pícaro oficial vinculat al Partit Popular, i l'amant despitada de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Alvarez, comare d'Alicia Sánchez-Camacho i intima amiga de Jorge Moragas, la mà dreta de Mariano Rajoy. Aquesta unitat, repeteixo, es l'última carta que Espanya fa servir per mantenir l'estatus quo actual perquè perduri per sempre més inalterat.... Es a dir, trepitjant el coll de Catalunya fins deixar-nos sense alè!. Estem parlant d'un grup especial policial que actua sense control judicial, al marge de la llei -la jurisprudència prohibeix les investigacions policials prospectives-, que es fixen prèviament un objectiu a batre, preferentment contra adversaris polítics, que assetgen a innocents sense motius o per raó del seu sobiranisme -surten a pescar a veure que cau!- i que actúan per motivacions absolutament polítiques i partidistes. Aquests són els encarregats de mantenir unit l'Estat espanyol!.
Fa temps que les classes dirigents d'Espanya han perdut el senderi. Les seves obsessions unitaristes, el seu egocentrisme i centralisme seculars, la seva intolerància innata, el pes d'un passat convuls i feixuc, ple de llums i ombres, i un profund complex d'inferioritat que amaguen darrera la supèrbia i altivesa els porta a voler imposar -per la força, si cal!- les seves raons i veritats com úniques i certes, alhora que no els permet raonar ni enraonar amb aquells que no són, ni senten, ni parlen com ells. La diferència i el pluralisme nacional de l'Estat passen a ser un anatema mereixedor de ser jutjat, torturat i executat per la Santa Inquisició, en ple segle XXI.
Vist tot això, ¿algú pot dubtar que si Catalunya vol viure lliure, rebre justícia, ser respectada i tornar a ser rica i plena, només ho aconseguirà amb la independència?. ¿Quants pobles del Món aguantarien un estat hostil i despietat que utilitza la Constitució, les lleis, els espies, la policia, els jutges i fiscals, la premsa, els funcionaris, la política, el impostos, la economia, els pressupostos de l'Estat, les infraestructures, la llengua, la cultura, en contra d'una bona part dels ciutadans d'aquest Estat, pel sol fet de parlar, pensar i voler viure diferent de la majoria espanyola?. M'agradaria que algun ciutadà de qualsevol estat federal, o regió, o país d'Europa o del Món em digues què faria ell, cas de patir el capteniment del seu estat com el patim els catalans. No es defensaria....?. No es defensarien amb ungles i dents?.
Això es el que estem fent la majoria de catalans!. Per aquesta raó, en defensa pròpia, les clavegueres de l'Estat no ens podran vèncer. I tampoc Jorge Fernández Díaz acompanyat del seu àngel de la guarda, que anomena Marcelo -segons confessió feta per ell mateix-..... És una pena que hi hagi alguns catalans que creguin les mentides, les falsedats i les calumnies que uns quants il·luminats s'inventen per mirar d'aturar i anorrear la propera independència de Catalunya. Potser l'alentiran una miqueta, però no la podran aturar. Perquè ens hi va la supervivència com a poble. Ja som majoria a la nostre nació. Catalunya i els catalans ens ho mereixem..... I ho aconseguirem: la independència!.
