D'ençà les darreres eleccions al Parlament de Catalunya els esdeveniments polítics que estan ocorrent són veritablement decebedors. L'independentisme va guanyar per majoría absoluta -72 escons- i per majoría simple en vots -48% enfront del 39%-. Doncs bé!. Malgrat aquests resultats, les forces sobiranistes es comportem com si haguessin perdut estrepitosament davant de l'unionisme.
Tot va començar amb la pressa de possessió dels escons per part dels electes i la constitució de la mesa i del plenari de la cambra. La CUP va renunciar a formar part de la mesa, ja que segons els seus principis, no volien involucrar-se en la governanza del Parlament i molt menys aliar-se amb Junts pel Si per configurar el govern de la Generalitat. Aleshores van pactar el text d'una resolució rupturista i un annex amb mesures per atendre les urgències socials, les quals es van acabar aprobant. Semblava que l'acord d'investidura del candidat Artur Mas era més a prop, però..... llavors va començar el desgavell!.
La CUP no vol que Artur Mas sigui el president de la Generalitat, perquè representa les polítiques neo-liberals que ens han portat a la injusta situació actual, especialment a les clases més desafavorides. Retallades a l'estat del benestar, privatitzacions i concerts privats de serveis públics, pactes amb el govern espanyol, són tres exemples de les malifetes comeses per Artur Mas. Ho van anunciar abans, durant i després de la campanya electoral. Per radio, premsa i televisió. Amb veu forta i en declaracions assossegades. En català i en castellà..... No accepten ni explicacions, ni matisos, ni justificacions. És culpable!.... A més a més, el seu partit està tacat per cassos de corrupció -per cert, encara no provats- molts dels quals han estat directament fabricats de forma artificial a les clavegueres de l'Estat. Millor dit, confegits per les rates que pul·lulen per aquestes clavegueres, tan superpoblades a Espanya... Per tant, a les dues votacions celebrades fins ara no l'han votat i sempre que podem es reafirmen en la seva negativa.... Fins i tot fent votar a tots els seus seguidors en contra de la investidura a l'assemblea plenària i oberta convocada expressament per aquest motiu!.
No tracto de fer una defensa aferrissada de les polítiques implementades pel govern de Convergència -amb el recolzament d'ERC!-, perquè ells mateixos ho fan prou bé. Però això no em fa canviar la meva opinió què, en realitat, aquesta negació cupaire no és més que una mostra de la intransigència pròpia d'una formació que prioritza la consecució d'altres objectius que passen per damunt de les ànsies independentistes de més de dos milions de ciutadans catalans.... Ells volen fer la revolució que tenen pendent des de sempre, justificant-se i amaguen-se darrera d'una suposada coherència i principis polítics i democràtics els quals, en altres circumstancies, podrien ser qualificats com inversemblants, per no dir ridículs. Per exemple, una assemblea amb mil dos-cents participants no pot imposar-se per sobre d'un milió sis-cents mil vots que va obtenir la llista de Junt pel Si, que recolza la candidatura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. I això es tan vàlid, coherent i sostingut amb els mateixos principis polítics i democràtics que els esgrimits per la CUP!. Concretament, cinc vegades més -1,6 milions de vots davant tres-cents mil cupaires-.
Tot això passa després que s'hagi confirmat l'existència d'una unitat policial espanyola encarregada de donar credibilitat a un seguit d'informacions falses que després filtren a la caverna mediàtica madrilenya per dinamitar el procés independentista fins i tot esquivant o incomplint les seves sacrosantes lleis i Constitució. Així ho han publicat el diari ARA i Diario.es. A més de les clavegueres, el sobiranisme té que lluitar no ja contra les emmerdades rates que viuen i treballen dins d'elles, si no que també ho té que fer contra els aparells de l'Estat -el govern, les corts, el Tribunal Constitucional, la judicatura, el funcionariat, la policia, els periodistes....-, els quals carreguen a pit descobert i sense manies contra tot allò que faci olor a independència i llibertat. L'Estat espanyol aprofita l'aparent debilitat que ara mostra el sobiranisme, atiant l'enfrontament fratricida, provocant confusió a la societat, rient-se, burlant-se, humiliant i insultant polítics, partits i institucions catalanes, o imposant a sang i fetge condicions draconianes -exclusives i especifiques per Catalunya!- per rebre els calers que fan falta a la Generalitat per poder fer front els seus compromisos financers, que en definitiva són en sanitat, educació i serveis socials fonamentalment. Recursos, per cert, que prèviament han estat sostrets de les butxaques dels ciutadans catalans i que generosament ens presta el govern d'Espanya, això si, cobrant-nos els corresponents interessos..... L'increment del joc brut de l'Estat espanyol envers Catalunya també es conseqüència del capteniment enfrontat existent entre les CUP i Junts pel Si i la debilitat que ara mostren les formacions catalanes. A la vegada que la condició de govern en funcions i la incerta provisionalitat de la Generalitat augmenta aquesta feblesa política.....
Si tinguéssim que guiar-nos pels comentaris que es poden llegir a Facebook i Twitter, hi ha un enfrontament no només entre els dirigents polítics d'ambdós partits, atès que això també està succeint entre la ciutadania.... I s'estan produint retrets, insults i un excés d'intolerància envers l'altre que resulta preocupant. En la meva opinió. el sector anomenat Endavant, de la cupaire Anna Gabriel, està portant la seva intransigència massa lluny, fins el punt de posar en perill tot el procés independentista. Les seves prioritats polítiques xoquen directament amb els interessos i il·lusions de més de dos milions de ciutadans. Sembla que no vol la independència per canviar la societat, ja que primer vol canviar la societat i desprès, ja veurem.... Ep!. Sense comptar amb els catalanistes de dretes, els quals sembla que mereixen guillotina o garrot vil sense pietat.... Fins i tot comença a xocar amb altres cupaires, tant arrauxats com ella però més realistes, compressius i generosos amb la majoria de catalans. És el cas de David Fernandez, que aposta perquè dos dels deu diputats de la CUP facilitin la investidura de Artur Mas, de manera que se salvi el procés abans que descarrili definitivament.....
El meu desencís és passatger. Perquè jo em quedo amb l'abraçada que el 9 de novembre de l'any passat van donar-se Artur Mas -CDC- i David Fernandez -CUP-. Aquell día tots dos es van felicitar perquè plegats amb altres, tots junts per la independència, van facilitar que dos milions i mig de catalans anéssim a votar en una consulta popular carregada de simbolisme, esperances i il·lusions.
Això es el que ha de tornar a passar!. Perquè si enlloc d'abraçades us doneu punyalades, els que les rebem som els ciutadans. I podrà comprendre's perfectament que això no ho tolerarem. Mentre que vosaltres us mateu, nosaltres ens afanyarem en arribar a Ítaca abans d'hora si cal.... i sense vosaltres!.
Tot va començar amb la pressa de possessió dels escons per part dels electes i la constitució de la mesa i del plenari de la cambra. La CUP va renunciar a formar part de la mesa, ja que segons els seus principis, no volien involucrar-se en la governanza del Parlament i molt menys aliar-se amb Junts pel Si per configurar el govern de la Generalitat. Aleshores van pactar el text d'una resolució rupturista i un annex amb mesures per atendre les urgències socials, les quals es van acabar aprobant. Semblava que l'acord d'investidura del candidat Artur Mas era més a prop, però..... llavors va començar el desgavell!.
La CUP no vol que Artur Mas sigui el president de la Generalitat, perquè representa les polítiques neo-liberals que ens han portat a la injusta situació actual, especialment a les clases més desafavorides. Retallades a l'estat del benestar, privatitzacions i concerts privats de serveis públics, pactes amb el govern espanyol, són tres exemples de les malifetes comeses per Artur Mas. Ho van anunciar abans, durant i després de la campanya electoral. Per radio, premsa i televisió. Amb veu forta i en declaracions assossegades. En català i en castellà..... No accepten ni explicacions, ni matisos, ni justificacions. És culpable!.... A més a més, el seu partit està tacat per cassos de corrupció -per cert, encara no provats- molts dels quals han estat directament fabricats de forma artificial a les clavegueres de l'Estat. Millor dit, confegits per les rates que pul·lulen per aquestes clavegueres, tan superpoblades a Espanya... Per tant, a les dues votacions celebrades fins ara no l'han votat i sempre que podem es reafirmen en la seva negativa.... Fins i tot fent votar a tots els seus seguidors en contra de la investidura a l'assemblea plenària i oberta convocada expressament per aquest motiu!.
No tracto de fer una defensa aferrissada de les polítiques implementades pel govern de Convergència -amb el recolzament d'ERC!-, perquè ells mateixos ho fan prou bé. Però això no em fa canviar la meva opinió què, en realitat, aquesta negació cupaire no és més que una mostra de la intransigència pròpia d'una formació que prioritza la consecució d'altres objectius que passen per damunt de les ànsies independentistes de més de dos milions de ciutadans catalans.... Ells volen fer la revolució que tenen pendent des de sempre, justificant-se i amaguen-se darrera d'una suposada coherència i principis polítics i democràtics els quals, en altres circumstancies, podrien ser qualificats com inversemblants, per no dir ridículs. Per exemple, una assemblea amb mil dos-cents participants no pot imposar-se per sobre d'un milió sis-cents mil vots que va obtenir la llista de Junt pel Si, que recolza la candidatura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. I això es tan vàlid, coherent i sostingut amb els mateixos principis polítics i democràtics que els esgrimits per la CUP!. Concretament, cinc vegades més -1,6 milions de vots davant tres-cents mil cupaires-.
Tot això passa després que s'hagi confirmat l'existència d'una unitat policial espanyola encarregada de donar credibilitat a un seguit d'informacions falses que després filtren a la caverna mediàtica madrilenya per dinamitar el procés independentista fins i tot esquivant o incomplint les seves sacrosantes lleis i Constitució. Així ho han publicat el diari ARA i Diario.es. A més de les clavegueres, el sobiranisme té que lluitar no ja contra les emmerdades rates que viuen i treballen dins d'elles, si no que també ho té que fer contra els aparells de l'Estat -el govern, les corts, el Tribunal Constitucional, la judicatura, el funcionariat, la policia, els periodistes....-, els quals carreguen a pit descobert i sense manies contra tot allò que faci olor a independència i llibertat. L'Estat espanyol aprofita l'aparent debilitat que ara mostra el sobiranisme, atiant l'enfrontament fratricida, provocant confusió a la societat, rient-se, burlant-se, humiliant i insultant polítics, partits i institucions catalanes, o imposant a sang i fetge condicions draconianes -exclusives i especifiques per Catalunya!- per rebre els calers que fan falta a la Generalitat per poder fer front els seus compromisos financers, que en definitiva són en sanitat, educació i serveis socials fonamentalment. Recursos, per cert, que prèviament han estat sostrets de les butxaques dels ciutadans catalans i que generosament ens presta el govern d'Espanya, això si, cobrant-nos els corresponents interessos..... L'increment del joc brut de l'Estat espanyol envers Catalunya també es conseqüència del capteniment enfrontat existent entre les CUP i Junts pel Si i la debilitat que ara mostren les formacions catalanes. A la vegada que la condició de govern en funcions i la incerta provisionalitat de la Generalitat augmenta aquesta feblesa política.....
Si tinguéssim que guiar-nos pels comentaris que es poden llegir a Facebook i Twitter, hi ha un enfrontament no només entre els dirigents polítics d'ambdós partits, atès que això també està succeint entre la ciutadania.... I s'estan produint retrets, insults i un excés d'intolerància envers l'altre que resulta preocupant. En la meva opinió. el sector anomenat Endavant, de la cupaire Anna Gabriel, està portant la seva intransigència massa lluny, fins el punt de posar en perill tot el procés independentista. Les seves prioritats polítiques xoquen directament amb els interessos i il·lusions de més de dos milions de ciutadans. Sembla que no vol la independència per canviar la societat, ja que primer vol canviar la societat i desprès, ja veurem.... Ep!. Sense comptar amb els catalanistes de dretes, els quals sembla que mereixen guillotina o garrot vil sense pietat.... Fins i tot comença a xocar amb altres cupaires, tant arrauxats com ella però més realistes, compressius i generosos amb la majoria de catalans. És el cas de David Fernandez, que aposta perquè dos dels deu diputats de la CUP facilitin la investidura de Artur Mas, de manera que se salvi el procés abans que descarrili definitivament.....
El meu desencís és passatger. Perquè jo em quedo amb l'abraçada que el 9 de novembre de l'any passat van donar-se Artur Mas -CDC- i David Fernandez -CUP-. Aquell día tots dos es van felicitar perquè plegats amb altres, tots junts per la independència, van facilitar que dos milions i mig de catalans anéssim a votar en una consulta popular carregada de simbolisme, esperances i il·lusions.
Això es el que ha de tornar a passar!. Perquè si enlloc d'abraçades us doneu punyalades, els que les rebem som els ciutadans. I podrà comprendre's perfectament que això no ho tolerarem. Mentre que vosaltres us mateu, nosaltres ens afanyarem en arribar a Ítaca abans d'hora si cal.... i sense vosaltres!.
