La setmana que va començar el dilluns 26 d'octubre i acabar el diumenge 1 de novembre ha sigut informativament parlant moguda, trepidant, desmesurada. Fins i tot, inconteniblement embogida. L'anunci fet per Junts pel Si i les CUP fent saber que presentaran una resolució a la mesa del Parlament en la qual manifesten la voluntat d'iniciar el procés definitiu per tal d'aconseguir la independència de Catalunya, ha desfermat entre els defensors de unitat amb Espanya una cadena de reaccions plenes de pors -autèntic pànic!-, d'agressivitat verbal i de ràbia incontinguda, difícils de poder ser qualificades com a lògiques, assenyades o mesurades. Ans al contrari!. No han sigut les més desmesurades, però, les manifestades per l'executiu espanyol. Han estat igualades o superades per les reaccions de la premsa escrita madrilenya i pels tertulians de TV i ràdios espanyoles. Per no mencionar les manifestades pels partits pomposament auto-anomenats com a nacionals -de Espanya, es clar!-, absolutament desaforades i fins i tot contraproduents pels seus interessos. El mot embogir s'ha quedat curt. No defineix ni de bon tros el terrabastall que una senzilla resolució política ha causat entre els esperits febles i desconcertats d'aquells que haurien de ser exemple de tranquil·litat, fortalesa intel·lectual i seny pels desconcertats -i des-informats!- ciutadans espanyols, adduïts per mals polítics, entabanats per pitjors periodistes i formacions polítiques tan institucionalitzades i envilides -moltes d'elles emmerdades fins les celles- per la corrupció estructural i generalitzada que assota l'Estat espanyol.
De tots els rebutjos provocats per les democràtiques intencions catalanes, els més vistosos han sigut els llançats per la policia, els fiscals i jutges, tots ells suposadament encarregats de perseguir i combatre la corrupció i els delictes en general. Tanmateix, en realitat estan actuant més com a policia política, com acusadors polítics i com jutges instructors de causes polítiques que no pas com a recercadors de la veritat i defensors de la justícia.
Quan uns investigadors basen les seves proves amb meres suposicions i conjectures inversemblants i és centren en fer encaixar determinats fets dins d'un guió prèviament establert, no fan bé la seva feina i el més greu, fan molt de mal a la justícia i a la veritat. Quan es parla de faccions de policies fidels als socialistes o afins als populars, la policia passa a ser considerada com guàrdia pretoriana al servei d'una ideologia política determinada i no al servei de la societat en general. Ara es parla d'un informe anomenat Pelícano fet per l'aparell policial i de intel·ligència controlat pel PSOE, sobre la corrupció dins la direcció del PP i destinat a anorrear políticament Mariano Rajoy. Alhora, la facció policial afecta al règim popular dedica els seus esforços per destruir Convergència i Artur Mas i de passada, passar comptes contra l'expresident Jordi Pujol i la seva família. Suposicions, pressions, xantatges, dossiers i informes més falsos que un dia de 36 hores..... Aquests poden ser alguns dels arguments que serveixen per fer veure com a culpable i delinqüent condemnat a mort al més innocent dels mortals. I de passada, s'emmascaren altres casos de corrupció molt més greus i escandalosos que afecten al partit del gobierno. Sovint, quan s'exagera massa, es munten espectacles de circ i es gesticula fins la caricatura al voltant d'un presumpte corrupte, hom acaba desconfiant d'aquesta mena de mals policies, més preocupats en agradar els seus amos què ocupats en escatir la veritat.
Quan uns fiscals ordenen registres innecessaris i aparatosos, en dates especialment delicades, escenifiquen batudes policials a la recerca d'unes proves que probablement ja poden haver estat destruïdes o amagades, al cap de molts mesos desprès d'iniciades les diligències, no estan fent bé la seva feina i el que és més greu, actuen com a botxins de suposats delinqüents els quals no gaudeixen de la presumpció d'innocència. Quan permeten que els presumptes delinqüents siguin exhibits i escarnits subjectant-se en prou feina els pantalons perquè no se'ls baixin cap avall i bosses d'escombraries amb les seves pertinences dins, estan fent malament la seva feina. Quan no s'impedeix -sovint s'afavoreix!- que uns suposats periodistes actuïn com a piquets de linxament davant dels domicilis dels imputats, mentre assetgen, escarneixen i ultratgen veïns i familiars amb total impunitat, continuen fent malament la seva feina. Però el pitjor de tot es que són conscients de la seva maldat!. Quan no investiguen les filtracions a la premsa de matèria subjecta a secret del sumari estan traint la justícia, a més de prevaricar.
I els jutges que permeten aquestes filtracions a la premsa, o les revelacions del secret del sumari, que no defensen la presumpció d'innocència dels imputats, que no garanteixen els seus drets i de les seves famílies, o que són tan estrictes i rígids que només sabem seguir al peu de la lletra el codi penal, mercantil, civil o processal, sense interpretar les lleis amb mesura, proporcionalitat, flexibilitat i sentit de justícia, no són més que funcionaris de visera i "manguito". I com tots els funcionaris, són deutors de les seves restriccions ideològiques ....i dels seus amos!.
Doncs bé!. Aquesta mena de policies, fiscals i magistrats són els que han sigut escollits pels polítics espanyols com espases i matadors per donar l'estocada final i definitiva al desafiament sobiranista català. Com els polítics espanyols no saben fer política, ni tenen massa arrelats els principis democràtics, han embogit i estan esquitxats fins el cap damunt per corrupteles i corrupció, han encarregat que uns quants funcionaris de visera i "manguitos" facin la feina bruta contra més de dos milions -pel cap baix!- de ciutadans catalans. La majoria de catalans no estem fent una fugida endavant. El problema es que Espanya està fent una fugida endarrere.... Cinquanta anys enrere!.
Però.... Amb el currículum professional que presenten tots ells, la batalla la tenen perduda. Nosaltres ens escapolirem de l'escomesa amb gràcia, agilitat i il·lusió. Perquè nosaltres tenim els principis democràtics, la legitimitat política i la Justícia de la nostra part!. Ni més ni menys..... I unes imperioses ànsies de aconseguir la veritable llibertat, la plena sobirania i l'imprescindible i necessària independència de Catalunya.
De tots els rebutjos provocats per les democràtiques intencions catalanes, els més vistosos han sigut els llançats per la policia, els fiscals i jutges, tots ells suposadament encarregats de perseguir i combatre la corrupció i els delictes en general. Tanmateix, en realitat estan actuant més com a policia política, com acusadors polítics i com jutges instructors de causes polítiques que no pas com a recercadors de la veritat i defensors de la justícia.
Quan uns investigadors basen les seves proves amb meres suposicions i conjectures inversemblants i és centren en fer encaixar determinats fets dins d'un guió prèviament establert, no fan bé la seva feina i el més greu, fan molt de mal a la justícia i a la veritat. Quan es parla de faccions de policies fidels als socialistes o afins als populars, la policia passa a ser considerada com guàrdia pretoriana al servei d'una ideologia política determinada i no al servei de la societat en general. Ara es parla d'un informe anomenat Pelícano fet per l'aparell policial i de intel·ligència controlat pel PSOE, sobre la corrupció dins la direcció del PP i destinat a anorrear políticament Mariano Rajoy. Alhora, la facció policial afecta al règim popular dedica els seus esforços per destruir Convergència i Artur Mas i de passada, passar comptes contra l'expresident Jordi Pujol i la seva família. Suposicions, pressions, xantatges, dossiers i informes més falsos que un dia de 36 hores..... Aquests poden ser alguns dels arguments que serveixen per fer veure com a culpable i delinqüent condemnat a mort al més innocent dels mortals. I de passada, s'emmascaren altres casos de corrupció molt més greus i escandalosos que afecten al partit del gobierno. Sovint, quan s'exagera massa, es munten espectacles de circ i es gesticula fins la caricatura al voltant d'un presumpte corrupte, hom acaba desconfiant d'aquesta mena de mals policies, més preocupats en agradar els seus amos què ocupats en escatir la veritat.
Quan uns fiscals ordenen registres innecessaris i aparatosos, en dates especialment delicades, escenifiquen batudes policials a la recerca d'unes proves que probablement ja poden haver estat destruïdes o amagades, al cap de molts mesos desprès d'iniciades les diligències, no estan fent bé la seva feina i el que és més greu, actuen com a botxins de suposats delinqüents els quals no gaudeixen de la presumpció d'innocència. Quan permeten que els presumptes delinqüents siguin exhibits i escarnits subjectant-se en prou feina els pantalons perquè no se'ls baixin cap avall i bosses d'escombraries amb les seves pertinences dins, estan fent malament la seva feina. Quan no s'impedeix -sovint s'afavoreix!- que uns suposats periodistes actuïn com a piquets de linxament davant dels domicilis dels imputats, mentre assetgen, escarneixen i ultratgen veïns i familiars amb total impunitat, continuen fent malament la seva feina. Però el pitjor de tot es que són conscients de la seva maldat!. Quan no investiguen les filtracions a la premsa de matèria subjecta a secret del sumari estan traint la justícia, a més de prevaricar.
I els jutges que permeten aquestes filtracions a la premsa, o les revelacions del secret del sumari, que no defensen la presumpció d'innocència dels imputats, que no garanteixen els seus drets i de les seves famílies, o que són tan estrictes i rígids que només sabem seguir al peu de la lletra el codi penal, mercantil, civil o processal, sense interpretar les lleis amb mesura, proporcionalitat, flexibilitat i sentit de justícia, no són més que funcionaris de visera i "manguito". I com tots els funcionaris, són deutors de les seves restriccions ideològiques ....i dels seus amos!.
Doncs bé!. Aquesta mena de policies, fiscals i magistrats són els que han sigut escollits pels polítics espanyols com espases i matadors per donar l'estocada final i definitiva al desafiament sobiranista català. Com els polítics espanyols no saben fer política, ni tenen massa arrelats els principis democràtics, han embogit i estan esquitxats fins el cap damunt per corrupteles i corrupció, han encarregat que uns quants funcionaris de visera i "manguitos" facin la feina bruta contra més de dos milions -pel cap baix!- de ciutadans catalans. La majoria de catalans no estem fent una fugida endavant. El problema es que Espanya està fent una fugida endarrere.... Cinquanta anys enrere!.
Però.... Amb el currículum professional que presenten tots ells, la batalla la tenen perduda. Nosaltres ens escapolirem de l'escomesa amb gràcia, agilitat i il·lusió. Perquè nosaltres tenim els principis democràtics, la legitimitat política i la Justícia de la nostra part!. Ni més ni menys..... I unes imperioses ànsies de aconseguir la veritable llibertat, la plena sobirania i l'imprescindible i necessària independència de Catalunya.
