Pedro era un pastor d'ovelles molt eixerit i de la broma. Solia treure el seu ramat a pasturar a la muntanya. Per divertir-se, sovint cridava: El llop!. Què ve el llop!. Al principi, els pagesos quant sentien aquest crits d'auxili deixaven de banda el que estaban fent i acudien disposats a socorre l'esparverat pastor.... Aviat el van "calar", però. Així que al cap d'algunes falses alarmes ja no feien cas dels crits d'en Pedro. Però vet aquí que un bon día el llop si què va atacar de veritat el seu ramat. Aleshores, emporuguit i espantat va cridar: Auxili!. Ajut!. El llop està matant les meves ovelles....!. Heus aquí que aquell cop cap pagès va fer cas del pobre noi, pensant-se que no eren veritat el seus crits demanant ajut. Així doncs pel seu mal cap, el pastoret va patir la mort del seu ramat i es va arruïnar.....
Aquest conte d'origen rus ve al cas pel que està passant amb les moltes vegades que els policies, fiscals i mitjans de comunicació espanyols denuncien casos de corrupció que afecten a polítics, partits i institucions catalanes les quals, sovint, queden en no res. Va passar amb Artur Mas les anteriors eleccions al Parlament català, quan un informe més fals que un segell de la República d'Anglaterra i Gales va ser convenientment filtrat -des de fons properes a l'UDEF, de la Policia Nacional- al mitja de comunicació i el periodista que més fal·làcies, exageracions i manipulacions anti-catalanes conreen per pàgina publicada -El Mundo i Eduardo Inda-. Naturalment, mentre el ministre de l'Interior s'espolsava les puces polítiques del damunt, el mitja en qüestió s'amagava darrera una suposada llibertat de premsa i reserva de les fonts d'informació, de manera que ningú va assumir la responsabilitat ètica, moral o professional per les mentides publicades. Naturalment, la justícia castellana no va creure convenient intervenir-hi. Malauradament, els anti-demòcrates espanyols van aconseguir alterar el resultat de les eleccions de l'única manera que només podran fer-ho mai: Amb la manipulació de la veritat!. Un cop més, l'impunitat va guanyar la partida a la decència.... i a la Justícia!. Com sovint sempre acaba passant a Espanya quan es tracta de protegir els afins al poder. Un altre exemple el va patir Xavier Trias, batlle aleshores de Barcelona, quan els mateixos subjectes van acusar-lo de posseir comptes corrents a la banca andorrana i a Suïssa. Altra cop es va malmetre la trajectòria personal i pública plena d'honradesa i credibilitat d'una bona persona com és el batlle Trias, per part d'uns indesitjables disposats a dir més mentides que el diable quan parla de la bona temperatura que regne a l'infern....
Cada cop que s'apropen eleccions -municipals, autonòmiques, europees o generals- i que la ciutadania es vol manifestar majoritàriament a favor de personalitats o formacions polítiques que defensen la independència de Catalunya, sorgeixen per art d'encantament nous casos de corrupció els qual són sospitosament esbombats en dates pròximes a l'esdeveniment electoral en qüestió, i són publicitats als mitjans cavernaris madrilenys -i de la Santa Aliança de Barcelona- fins i tot abans que els Policies Nacionals i/o la Guàrdia Civil comencin els concebuts escorcolls a domicilis, seus de partits, ajuntaments i/o empreses presumptament corruptes -encara que els tracten com si ja haguessin sigut declarats culpables- tot això amb la màxima parafernàlia i aparatositat mediàtica. En diuen la pena del telediario, la pitjor de les condemnes que pot rebre un innocent.
Aquesta absència de la presumpció d'innocència, aquesta utilització de la premsa groga cavernària per fer por, de informes policials falsos per atemorir-nos, de filtracions periodístiques per manipular-nos, de dossiers per xantatgejar, de les clavegueres de l'Estat i d'autèntiques rates profesionals i de la guerra bruta generalitzada contra l'independentisme, són els únics arguments que esgrimeixen els unionistes. Ficar por, insultar, mentir i unionisme es dir el mateix.
Artur Mas es un corrupte!, crida esparverat i enrabiat Pedro el periodista.
Els Convergents cobren el 3% de comissions!, brama Pedro el governant popular sense aportar cap mena de proba, després d'estar deu anys buscant-les. Catalunya és una claveguera plena de mafiosos i nazis!, diuen els Pedro rates professionals, arrebossades de merda fins les celles mentre fan la guerra bruta de l'Estat. Anem a escorcollar la seu dels partits independentistes!, sentencien juristes sectaris afins al règim autoritari, acompanyats d'un seguici de càmeres i periodistes convenientment alertats -i alliçonats- per donar cobertura a l'espectacle.... Ja no els creiem!. A cap d'ells!. I en rés!. Són tantes les vegades que han cridat què ve el llop! sense que fora cert. Només ho fan per fer mal i acollonir-nos.....
Aquesta manca d'ètica, de principis democràtics, de sentit de la Justícia, de valors, com són la tolerància, l'honestedat, respecte al pluralisme, aquesta absència de valors humans i d'empatia envers els catalans que tenen els unionistes més abrandats -i poderosos-, es la primera causa que ha portat a molts ciutadans a la conclusió final que amb Espanya, Catalunya no hi guanya res i perd molt. No hi ha esperança si continuem units. Ni il·lusions. Ni futur. Ni prosperitat.... Ni llibertat!.
Adeu, Espanya!. Potser separats totes dues nacions serem més feliços.... A Catalunya almenys ho intentarem. A Espanya dependrà dels espanyols........ I de que el llop s'acabi cruspint a Pedro, el mentider.
Aquest conte d'origen rus ve al cas pel que està passant amb les moltes vegades que els policies, fiscals i mitjans de comunicació espanyols denuncien casos de corrupció que afecten a polítics, partits i institucions catalanes les quals, sovint, queden en no res. Va passar amb Artur Mas les anteriors eleccions al Parlament català, quan un informe més fals que un segell de la República d'Anglaterra i Gales va ser convenientment filtrat -des de fons properes a l'UDEF, de la Policia Nacional- al mitja de comunicació i el periodista que més fal·làcies, exageracions i manipulacions anti-catalanes conreen per pàgina publicada -El Mundo i Eduardo Inda-. Naturalment, mentre el ministre de l'Interior s'espolsava les puces polítiques del damunt, el mitja en qüestió s'amagava darrera una suposada llibertat de premsa i reserva de les fonts d'informació, de manera que ningú va assumir la responsabilitat ètica, moral o professional per les mentides publicades. Naturalment, la justícia castellana no va creure convenient intervenir-hi. Malauradament, els anti-demòcrates espanyols van aconseguir alterar el resultat de les eleccions de l'única manera que només podran fer-ho mai: Amb la manipulació de la veritat!. Un cop més, l'impunitat va guanyar la partida a la decència.... i a la Justícia!. Com sovint sempre acaba passant a Espanya quan es tracta de protegir els afins al poder. Un altre exemple el va patir Xavier Trias, batlle aleshores de Barcelona, quan els mateixos subjectes van acusar-lo de posseir comptes corrents a la banca andorrana i a Suïssa. Altra cop es va malmetre la trajectòria personal i pública plena d'honradesa i credibilitat d'una bona persona com és el batlle Trias, per part d'uns indesitjables disposats a dir més mentides que el diable quan parla de la bona temperatura que regne a l'infern....
Cada cop que s'apropen eleccions -municipals, autonòmiques, europees o generals- i que la ciutadania es vol manifestar majoritàriament a favor de personalitats o formacions polítiques que defensen la independència de Catalunya, sorgeixen per art d'encantament nous casos de corrupció els qual són sospitosament esbombats en dates pròximes a l'esdeveniment electoral en qüestió, i són publicitats als mitjans cavernaris madrilenys -i de la Santa Aliança de Barcelona- fins i tot abans que els Policies Nacionals i/o la Guàrdia Civil comencin els concebuts escorcolls a domicilis, seus de partits, ajuntaments i/o empreses presumptament corruptes -encara que els tracten com si ja haguessin sigut declarats culpables- tot això amb la màxima parafernàlia i aparatositat mediàtica. En diuen la pena del telediario, la pitjor de les condemnes que pot rebre un innocent.
Aquesta absència de la presumpció d'innocència, aquesta utilització de la premsa groga cavernària per fer por, de informes policials falsos per atemorir-nos, de filtracions periodístiques per manipular-nos, de dossiers per xantatgejar, de les clavegueres de l'Estat i d'autèntiques rates profesionals i de la guerra bruta generalitzada contra l'independentisme, són els únics arguments que esgrimeixen els unionistes. Ficar por, insultar, mentir i unionisme es dir el mateix.
Artur Mas es un corrupte!, crida esparverat i enrabiat Pedro el periodista.
Els Convergents cobren el 3% de comissions!, brama Pedro el governant popular sense aportar cap mena de proba, després d'estar deu anys buscant-les. Catalunya és una claveguera plena de mafiosos i nazis!, diuen els Pedro rates professionals, arrebossades de merda fins les celles mentre fan la guerra bruta de l'Estat. Anem a escorcollar la seu dels partits independentistes!, sentencien juristes sectaris afins al règim autoritari, acompanyats d'un seguici de càmeres i periodistes convenientment alertats -i alliçonats- per donar cobertura a l'espectacle.... Ja no els creiem!. A cap d'ells!. I en rés!. Són tantes les vegades que han cridat què ve el llop! sense que fora cert. Només ho fan per fer mal i acollonir-nos.....
Aquesta manca d'ètica, de principis democràtics, de sentit de la Justícia, de valors, com són la tolerància, l'honestedat, respecte al pluralisme, aquesta absència de valors humans i d'empatia envers els catalans que tenen els unionistes més abrandats -i poderosos-, es la primera causa que ha portat a molts ciutadans a la conclusió final que amb Espanya, Catalunya no hi guanya res i perd molt. No hi ha esperança si continuem units. Ni il·lusions. Ni futur. Ni prosperitat.... Ni llibertat!.
Adeu, Espanya!. Potser separats totes dues nacions serem més feliços.... A Catalunya almenys ho intentarem. A Espanya dependrà dels espanyols........ I de que el llop s'acabi cruspint a Pedro, el mentider.
