Després de la nova proposta d'Artur Mas demanant que fossin les entitats de la societat civil -ANC, AMI i ÒMNIUM- les que formulin una llista unitària i transversal per afrontar les properes eleccions del 27 de setembre amb unes mínimes garanties d'èxit, no s'ha fet esperar la resposta d'Oriol Junqueras. El líder d'ERC fa una giragonsa quasi inversemblant i ara acceptaria una llista única de la societat civil, però..... sense polítics!. Ale hop, plàs....!. Aterrem al mateix lloc on ens va portar Artur Mas tot just després del 9 de novembre de l'any passat: Una llista unitària, sense les sigles dels partits i oferint-se ell mateix -si així ho decidien les forces polítiques- a tancar la llista independentista.
Perquè Oriol Junqueras ven ara com a pròpia una idea que va rebutjar després de l'oferta d'en Mas feta mesos enrere....?. Doncs perquè en realitat no hi creu!. Per ell continuen sent vàlids els arguments que cada formació política es presenti en solitari i ofereixi el seu programa electoral, al marge del recolzament de cadascun a la independència de Catalunya. Creu que el millor és no anar junts i que l'eix social té d'ocupar un lloc central en el debat electoral, com si fos contraposat a l'eix nacional....!. Però també sap que existeix un gran risc en barrejar plebiscit sobre la independència amb programes i ofertes electorals dispars, ja que això pot afeblir i fer fracassar, precisament, el caràcter plebiscitari que les forces independentistes volen donar a les properes eleccions.
Oriol Junqueras es debat entre els seus desitjos de partit i personals i la realitat de Catalunya. Vol que ERC mantingui la bandera de l'independentisme en exclusiva i alhora que esdevingui la força hegemònica de les esquerres. El molesta que existeixi una força al centre dreta que també es proclama com independentista i que hores d'ara resulta majoritària en el panorama polític global de Catalunya. I vol substituir l'indiscutible lideratge d'Artur Mas -fonamentat amb la presidència de la Generalitat-, del qual desconfia, i ser ell el primus inter pares. L'ego personal i l'egoisme partidista no li permeten veure que aquest capteniment pot fer fracassar tot l'entramat que milions de ciutadans hem anat construint any rere any per portar a bon fi els anhels, il·lusions i esperances que ens caracteritzen com a nació.
Ho sento, Oriol. Un cop més em sembla que vas a remolc del que diu i fa Artur Mas. Lamento que el teu partit estigui més acomplexat per l'irrupció de PODEMOS a l'escenari polític català, que no pas per la possibilitat que l'esforç independentista es vegi malmès. I sobretot em sap greu que vulguis posar-te per damunt del president de la Generalitat, quan tindries que estar al seu costat -i ell a teu, es clar-. No entenc que no t'adonis que si enlloc de ser unes eleccions al parlament fos un referèndum, l'únic que importaria seria demanar el SI -i els unionistes el NO- i deixar els programes per després de aconseguida la independència.
En fi....!. Espero que l'estratègia d'ERC -i de la CUP- serveixi almenys per obtenir l'hegemonia de l'independentisme entre totes les esquerres unionistes i alternatives. Es a dir, vèncer a PODEMOS, ICV, EUiA, PSC, Barcelona en Comú i Procés Constituent. Si no fora així, el fracàs no seria només de Oriol Junqueras i ERC. El fracàs recauria sobre tot Catalunya.... Malgrat que CDC guanyés PP, C's i UDC, com segurament pot passar.
Perquè Oriol Junqueras ven ara com a pròpia una idea que va rebutjar després de l'oferta d'en Mas feta mesos enrere....?. Doncs perquè en realitat no hi creu!. Per ell continuen sent vàlids els arguments que cada formació política es presenti en solitari i ofereixi el seu programa electoral, al marge del recolzament de cadascun a la independència de Catalunya. Creu que el millor és no anar junts i que l'eix social té d'ocupar un lloc central en el debat electoral, com si fos contraposat a l'eix nacional....!. Però també sap que existeix un gran risc en barrejar plebiscit sobre la independència amb programes i ofertes electorals dispars, ja que això pot afeblir i fer fracassar, precisament, el caràcter plebiscitari que les forces independentistes volen donar a les properes eleccions.
Oriol Junqueras es debat entre els seus desitjos de partit i personals i la realitat de Catalunya. Vol que ERC mantingui la bandera de l'independentisme en exclusiva i alhora que esdevingui la força hegemònica de les esquerres. El molesta que existeixi una força al centre dreta que també es proclama com independentista i que hores d'ara resulta majoritària en el panorama polític global de Catalunya. I vol substituir l'indiscutible lideratge d'Artur Mas -fonamentat amb la presidència de la Generalitat-, del qual desconfia, i ser ell el primus inter pares. L'ego personal i l'egoisme partidista no li permeten veure que aquest capteniment pot fer fracassar tot l'entramat que milions de ciutadans hem anat construint any rere any per portar a bon fi els anhels, il·lusions i esperances que ens caracteritzen com a nació.
Ho sento, Oriol. Un cop més em sembla que vas a remolc del que diu i fa Artur Mas. Lamento que el teu partit estigui més acomplexat per l'irrupció de PODEMOS a l'escenari polític català, que no pas per la possibilitat que l'esforç independentista es vegi malmès. I sobretot em sap greu que vulguis posar-te per damunt del president de la Generalitat, quan tindries que estar al seu costat -i ell a teu, es clar-. No entenc que no t'adonis que si enlloc de ser unes eleccions al parlament fos un referèndum, l'únic que importaria seria demanar el SI -i els unionistes el NO- i deixar els programes per després de aconseguida la independència.
En fi....!. Espero que l'estratègia d'ERC -i de la CUP- serveixi almenys per obtenir l'hegemonia de l'independentisme entre totes les esquerres unionistes i alternatives. Es a dir, vèncer a PODEMOS, ICV, EUiA, PSC, Barcelona en Comú i Procés Constituent. Si no fora així, el fracàs no seria només de Oriol Junqueras i ERC. El fracàs recauria sobre tot Catalunya.... Malgrat que CDC guanyés PP, C's i UDC, com segurament pot passar.
